Massiç d'Bohemio
El massiç d'Bohemio (Plantilla:Lang-cs; en alemán: Böhmische Masse) és una llarga cadena de montanyes situada en Europa central, que s'estén des de l'est d'Alemània cap al sur de Polònia, el nort d'Àustria i la part central de la República Checa. El massiç d'Bohemio és un antic massiç que forma part de la cadena Hercínica.
El massiç es va formar durant el periodo geològic orogénico que comprén des del Devónico (fa 400 millons d'anys) al Pérmico (fa 245 millons d'anys). Consistix principalment en roques cristalines, en especial de granits i de gneis.
El massiç d'Bohemio està rodejat per quatre cadenes montanyoses: els monts Metàlics (Krušné hory o Erzgebirge), al noroest; les montanyes dels Jagants, al noreste; les montanyes d'Bohemio-Moravia (Českomoravská vrchovina), al surest; i el bosc d'Bohemio (Šumava) al suroest.[1] En la República Checa, el massiç bohemio cobrix les regions de Bohemio i Moravia, aixina com els monts dels Sudetes.
El massiç dels Vosges, el massiç de la Selva Negra, el massiç de Harz i el massiç de les Ardenas, que s'eleven a l'oest i al nort del massiç d'Bohemio, daten del mateix periodo geològic. El massiç d'Bohemio va sofrir, en el seu flanc sur, l'orogènia alpina per l'ascens de la placa africana cap a Europa i l'espente de la península itálica cap al cor del continent europeu. El massiç comprén una cantitat de mittelgebirges —mija montanya— i consistix en roques cristalines, més antigues que el Pérmico (més de 300 millons d'anys), i que per lo tant varen ser deformades durant l'orogènia varisca.
El massiç d'Bohemio és la font del riu Oder, al noreste.
Geografia
[editar | editar còdic]
Els paisages en el massiç d'Bohemio estan dominats principalment pels tossals ondulats. Al nort del riu Danubio la topografia es caracterisa per suaus valls, crestes amples i planes i tossals. Els picos més alts en la frontera chec-austríaca són el Plechý-Plöckenstein (1378 m) i el Sternstein (1125 m). El llit de roca del gneis àcit i el granit està desgastat fins al sol pardo (cambisolés). En àrees planes i valls, l'aigua subterrànea va tindre més influència en la formació del sol; en tals llocs també es poden trobar gleysolés.
De la mateixa manera que en els atres mittelgebirges variscos d'Europa Central, les valls són més irregulars i menys pronunciats que en el cinturó relativament jove de plegament i espente dels Alps. Les replanells són orográficamente més similars en morfologia. Les cluses —talles travesseres en una cadena montanyosa realisats per una corrent fluvial— en el massiç d'Bohemio són el Wachau, el Strudengau i la vall del Danubi des de Vilshofen sobre Passau i el Schlögener Schlinge fins al riu Aschach.
Geologia
[editar | editar còdic]Subdivisió tectónica
[editar | editar còdic]L'estructura tectónica interna del massiç d'Bohemio es va formar durant l'orogènia varisca. L'orogènia varisca va ser una fase de construcció de montanyes i acreció de terranos que va resultar del tancament del oceà Rheico quan varen colisionar els dos paleocontinentes, Gondwana (en el sur) i Laurussia (en el nort). Se supon que la major part del massiç bohemio pertany a un terrano cridat Cadomia o Armorica,[2] que també incloïa els terrenys del massiç armoricano en l'oest de França. Açò supostament hauria format un microcontinente que es va mesclar entre les grans masses continentals del nort i del sur. El resultat de l'orogènia varisca va ser que casi tota la massa continental es va unir en un supercontinente cridat Pangea. Des del periodo Pérmico en avant, el cinturó montanyós varisco es va erosionar i va quedar parcialment cobert per sediment més jóvens, a excepció dels massiços variscos com el massiç d'Bohemio.
Les roques del basamento i els terranos del massiç d'Bohemio són tectónicamente part de tres zones estructurals principals, que diferixen en graus metamòrfics, litologias i estils tectónicos. Esta subdivisió tectónica es va formar durant l'orogènia varisca.[3]
- La zona Sajoturingia forma les parts septentrionals del massiç. La part més septentrional de la zona Sajoturingia és l'Alta Cristalina del Migdia, que rara volta està exposta en el massiç d'Bohemio. Se supon que el llímit nort d'esta zona és la sutura Rheica que separaria les antigues masses continentals de Gondwana i Laurussia.[4]
- La zona Moldanubiana forma les parts centrals del massiç i generalment té un grau més alt que la zona Sajoturingia. Inclou el terrano Teplá-Barrandiano, que se supon que va ser un chicotet microcontinente.
- la zona Moravo-Silesia, en el surest del massiç, forma una tercera unitat. Esta zona inclou el Bloc Brunovistuliano, una unitat alóctona encabalgada sobre les roques cristalines Moravo-Silesias. Contràriament a la majoria de les parts del massiç d'Bohemio, el Brunovistuliano va ser originalment partix de, o propenc a la partix sur de Laurussia.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.britannica.com/ebchecked/topic/71591/bohemian-Massif
- ↑ Linnemann et al. (2008b)
- ↑ A subdivision into Saxothuringian and Moldanubian zones was first introduced by Kossmat (1927). The usual subdivision described here ca for example be found in Linnemann et al. (2008a)
- ↑ Linnemann et al. (2007)
- ↑ Finger et al. (2000) linked the Brunovistulian terrane with "Avalonia" (i.i. the southern part of Laurussia)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Macizo de Bohemia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.