Mar Balear

La mar Balear, també denominat mar Ibèrica, junt en la mar d'Alborán, o mar Baleárico, és un mar llitoral del mar Mediterrànea que es troba front a la costa oriental de la península ibèrica, entre l'archipèlec balear i la costa de l'Alce.

Toponímia

La mar Balear ha rebut varis noms i mutó de denominació vàries voltes en l'época antiga. En l'Ora maritima d'Avieno basada en texts del VI, apareix considerat com a part del mar de Cerdenya que era com es dia a tot el Mediterràneu occidental a l'esquerra de Cerdenya (sent la part dreta la mar Tirreno), esta denominació seguirà sent usada per Polibio i Estrabón.

Posteriorment també apareix en els noms de mare Ibericum o Hispanicum, en les obres d'Agripa i Plinio. No obstant, és també la mà de Plinio a on queda testimoni per primera volta del nom de mar Balear, que apareix en la seua Història natural (III 74, any 77 d. C.) com mare Balearicum, nom que també usen Claudio Ptolomeo (II) i Marcianà (IV). Apareix aixina plenament establit en l'obra d'Isidoro de Sevilla.

Encara que esta mar és un de les mars descrites en la llista de mars i oceans de l'Organisació Hidrogràfica Internacional (IHO) i apareix en numerosos atles i publicacions estrangers, no és comuna el seu us en Espanya, sent eixa secció simplement anomenada de forma general com a mar Mediterrànea. En el context de les aigües immediates que rodegen la costa de Catalunya ha rebut la denominació de mar Catalana. La tongada de la denominació mar Balear pels térmens mar Catalana o mar Catalano-balear en materials lligats al govern de la Generalitat de Catalunya ha causat polèmica.

Geografia

La mar Balear s'estén des del veta de Sant Antonio, en la província d'Alacant, fins al cap de Sant Sebastià, en la província de Girona, i des de l'illa de Formentera fins a l'extrem nordest de Menorca, en les illes Balears. Inclou les costes de Valéncia, del Azahar, la Dorada i part de la costa Brava. La part que correspon a la costa valenciana i a la del Azahar es coneix com golf de Valéncia.

Les principals ciutats ribereñas localisades en esta mar són Barcelona, Valéncia i Palma de Mallorca.

Accidents submarins

En la mar podem trobar els següents accidents: mont Ausiàs March, mont Émile Baudot, mont dels Oliva, morrot de l'illa Dragonera, escarpe de Cabrera, coll de Formentera, cubeta de Formentera, coll d'Eivissa, coll de Mallorca, canó de Valldemosa, escarpe submarí de Tramontana, mont Bertran, morrot de Ciutadella, montanya dels Cresques, mont de Sóller, mont Rosell i canó de les Pitiusas.

Golfs i baïes

Erro al crear miniatura:

Vista aérea de la baïa de Pollensa (illa de Mallorca)

Esta mar inclou importants golfs i baïas en les seues costes, ademés de numeroses plajas i cals. Els principals golfs es localisen en la part continental, com el golf de Valéncia —entre el cap de la Nao i el cap d'Oropesa— i el golf de Sant Jorge —entre el cap de Tortosa i el penya-segat de Balaguer.

En l'illa de Mallorca es troben tres baïes: la baïa de Palma al sur i les baïes d'Alcudia i de Pollensa al nort.

Illes

Les illes que es troben en esta mar són, les anteriorment mencionades illes Balears, Formentera, Eivissa, Cabrera, Mallorca, Menorca i una série d'illots menors, aixina com les illes Columbretes, front a les costes de Castelló.

Rius vertents

El principal riu que aboca les seues aigües en esta mar és el ric Ebre, despuix de recórrer 930 km. Atres rius que desemboquen allí són (de sur a nort): el Xúquer, el Turia, el Mijares i el Llobregat.

Transport marítim

Ports

En la mar Balear es localisen dos dels principals ports comercials d'Espanya, el port de Barcelona i el de Valéncia, aixina com molts ports deportius i turístics: els ports de Denia, Gandia, Sagunt, Oropesa, Peñíscola, Benicarló, Vinaròs, Tarragona, Sitges, Mataró, Blanes, Palamós, Andrach, Pollensa i Sóller entre uns atres.

En les illes Balears cal destacar el port de càrrega i deportiu de Palma, aixina com el d'Eivissa i el de Maó, segon port natural més gran del món despuix de Pearl Harbour.

Llínees marítimes

Entre abdós parts, la costa peninsular i les Balears, oferixen servici de transport numeroses companyies marítimes, per mig de barcos de passagers i transbordadors.

La mar Balear es tracta d'una subdivisió de la conca occidental de la mar Mediterrànea. L'Organisació Hidrogràfica Internacional, màxima autoritat internacional en matèria de delimitació de mars a efectes marítims, en la seua publicació de referència mundial «Limits of oceans and sigues», li assigna el número d'identificació 28 (c) i ho delimita de la forma següent:

Enllaços externs

• archive. org/web/20130129095856/http://www. ieo. es/apartar/varios/mapa3Dnoticia_webIEO. pdf Mapa topobatímetrico de la Mar Balear per l'IEO.
• archive. org/web/20070614054548/http://www. iho. shom. fr/publicat/free/files/S23_Ed3_Sheet_2_Small. jpg Llímits de la mar Balear pel IHO (en anglés).