Anar al contingut

Manche

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Taca
Departament
Erro al crear miniatura:
Bandera
 
center Situació de Manche
Entitat

 • Número
 • Regió
 • Prefectura
 • Subprefecturas
Departament
50
França FRA
Saint-Lô
Avranches
Cherburgo-en-Cotentin
Coutances
Subdivisions Districtes 4
Cantones 52
Comunas 602
Superfície
 • Total

5938 km²
Població
 • Total
 • Densitat

499.340 hab. (2012)
cg50. fr Lloc web oficial

Manche[1] (en francés: La Manche) és un departament francés, un dels cinc que integren des de l'1 de giner de 2016 la regió de Normandia (fins a eixe moment partix de la desapareguda regió de Baixa Normandia). Es localisa en la península de Cotentin i el seu nom prové del braç de mar epónimo que la rodeja per l'oest, el nort i l'est. Llimita al nort i a l'oest en el canal de la Mancha, al sur en les regions de País deloira i Bretanya, a l'est en Calvados i Orne (en la regió de Baixa Normandia). Els habitants del departament de la Mancha reben, en idioma francés, els gentilicis de manchots i manchois.

Història

El departament de la Mancha va ser creat en 1790 per l'unió de diferents regions de l'antiga regió de Normandia (Coutançais, Avranchin, Bocage). Poblada des de la prehistòria, estos territoris estaven ocupats per les tribus gals dels unelles i els abrincates durant la conquista de Juliol César en l'any 56 a. C. Incorporats a la segona Lionesa, varen ser organisats en ciutats (Coutances, Avranches). En el V va estar somesa pels francs que l'unixen a Neustria mentres desenrollen allí el cristianisme.


A partir d'el IX els vikingos, cridats normandos ("hòmens del nort"), s'implanten en Cotentin, a on s'enfronten als bretones, que eren els amos de la península. En 911, despuix del tractat de Saint-Clair-sur-Epte, Rollón, cap dels normandos, es convertix al cristianisme i rep del rei franc la Alta Normandia. En 933 el seu fill, Guillaume Longue-Epée es fa en les diòcesis de Coutances i Avranches que incorpora a la seua ducado de Normandia, unit més vesprada a Anglaterra per Guillermo el Conquistador. Des de llavors comença una lluita franc-anglesa per les possessions dels reis d'Anglaterra en territori francés, entre els quals es troba el Cotentin. En 1214, Felipe Augusto guanya la batalla de Bouvines front al rei Juan I d'Anglaterra que li cedix Normandia. En el XIV la regió va ser reclamada sense èxit pel rei Carlos II de Navarra, aliat dels anglesos. Va tindre que esperar fins al final de la guerra dels Cent Anys en 1450 per a ser definitivament francesa. En el XX, el 6 de juny de 1944, va ser escenari del desembarc de Normandia, una de les més importants operacions militars de la Segona Guerra Mundial, i que va culminar en la lliberació de França.

Geografia

  • Llimita al nort en el canal de la Mancha, a l'est en el mateix canal i els departaments de Calvados i Orne, al sur en Mayenne i Ille i Vilaine, i a l'oest de nou en el Canal, front a les illes Anglonormandas.
  • Es dividixen tres regions: al nort, la península de Cotentin, aïllada per la mar i les recalcada de la Era Terciaria, i formada per materials antics. Al centre, entre Lessay i Carentan, s'estén una zona deprimida en altituts inferiors a 50 m. Antigament pantanosa, servix en l'actualitat com a riques pastures. Al sur el relleu es vigoriza en els tossals del Bocage, a on l'altitut puja fins al seu punt culminant: 368 m en Saint-Martin-de-Chaulieu.
  • Les costes presenten aspectes variats: al nort és rocosa i accidentada, agranada per violentes corrents marines; la costa oriental correspon a un chicotet golf marí plagat de torrentades; la costa occidental, coberta de dunes, coneix marees ràpides i importants.
  • El clima, dolç i humit, es caracterisa per vents de l'oest, pluviosidad important i escasses gelades.

Demografia

Evolució demogràfica (població censada)
1801 1831 1841 1851 1856 1861 1866
530 631 591 284 597 334 600 882 595 202 591 421 573 899
1872 1876 1881 1886 1891 1896 1901
544 776 539 910 526 377 520 865 513 815 500 052 491 372
1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946
487 443 476 119 425 512 431 367 433 473 438 539 435 468
1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999
446 860 446 878 451 939 451 662 465 948 479 636 481 471

La Mancha és un departament rural. Exceptuant Cherbourg i la seua aglomeració, el seu territori es compon de pobles i chicotetes ciutats l'activitat principal de les quals és el comerç. Les principals ciutats del departament són (senyes del cens de 1999):

  • Cherbourg-Octeville: 42 318 habitants, 89 704 en l'aglomeració.
  • Saint-Lô: 20 090 habitants, 25 462 en l'aglomeració.

Economia

Predomina l'agricultura, especialment la ganaderia, que ha substituït als cereals. La Mancha és d'esta forma el primer productor lletro de França, el segon de carn de vedella. L'activitat industrial és secundària i local (textil, calcers, drassanes, indústries alimentàries). La peixca, el tràfic marí i el turisme animen ellitoral.

Patrimoni

Les bellees artístiques complementen les bellees naturals. Els monuments megalítics, menhirs i dólmenes, són la prova d'una vida activa en el Neolític. Destaquen també les ruïnes romanes de les termes gal-romanes de Valognes, algunes necròpolis merovingias, restants del batisteri paleocristiano de Portbail i vestigis vikingos d'Hague-Dyke. El Cotentin ha vist construir numeroses iglésies i abadias, moltes de les quals no han resistit el pas dels anys. No obstant el monument més important, que ha fet el renom de la Mancha, és el Monte Saint-Michel, un conjunt abacial de l'Edat Mija.


Vore també

Notes i referències