Mama Cocha
| Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
Mama Cocha (en quechua: Mama Qucha, a on mama ʽmareʼ i qucha ʽestany, cos d'aiguaʼ) és la deesa primordial de totes les aigües en la mitologia i religió inca. Ella és tant la personificació del aigua salada (el mar i les seues marees) com la personificació del aigua dolça (els llac, rius i les fonts d'aigua). Aixina mateix, li la vinculava en el líquit celest que cau per a fertilizar la Terra i es considerava que els manantiales eren els seus fills.[1] [2] [3] A raïl del seu domini sobre totes les aigües, li la considera com la deesa patrona dels peixcadors.[4]
També era la deesa que representava tot lo que era femení i, de la mateixa manera, donava equilibri al món conegut.[5]
Mama Cocha en les cròniques
[editar | editar còdic]El mar va ser considerat un espai sagrat per a les poblacions costeres, puix els sustentava en aliment, era una via primordial de comerç i intercanvi i suministrava l'obtenció de recursos importants com el mullu (especial per a ofrendar als deus). A raïl de lo anterior, la mar va ser concebuda baix l'estatus de divinitat, per lo que li la venerava per a obtindre dits recursos i obtindre la seua protecció contra events adversos (desastres naturals, malalties, entre uns atres). El seu cult no es va llimitar solament als pobles aledaño a l'oceà, sino que es va estendre cap als pobladors de la serra. Inclusivament, el cult consagrat a la mar era tal que va ser continuat en l'época del Tahuantinsuyo. Açò va ser documentat per diversos cronistes despuix de la conquista del Tahuantinsuyo.[6]
El croniste Guamán Poma d'Ayala també resalta el cult cap a la mar en la seua obra Nova corónica i bon govern. Dit testimoni expressa el significat del nom de la deesa i lo important que era la seua figura per als peixcadors:
D'acort en el croniste Inca Garcilaso de la Vega, el nom de Mama Cocha significava: Mare mar. Açò era degut a que la deesa va ser concebuda com una mare primordial pel fet de sustentar a tot lo món en l'obtenció de peixos i atres aliments de la mar:[7]
Ademés d'això, Pol de Ondegardo menciona que, els pobles aimaras coneixien a la deesa baix el nom de Mama Cota. En la seua obra Informacions sobre la religió i govern dels Incas, ell menciona lo següent:[8]
{{Cita|Els indis dels plans usen adoren a la mar per a que els de peix o no es embravezca, tirant en ella farina de mays blanc i almagre, o atres coses. També els serrans al modo que reverencian els estanys, reverencian a la mar, encara que no el hagen vist, i cridaven Mama Cocha, i els Aimaraes, Mama Cota: i en especial els serrans que baixen á els plans per a diversos negocis adoren la mar en diferents cerimònies, i els plans.Nueva corónica y buen gobiernoInformacions sobre la religió i govern dels Incas___protected_title_7___Uku Pacha (món d'avall) junt en atres deus com Supay, el deu de la mort i regente d'este món; i Pachacámac, el deu de les tremolació i els maremotos. Era una de les Quatre Mares elementals; les atres tres eren la Pacha Mama (deesa de la Terra), Mama Nina (deesa del fòc) i Mama Huayra (deesa del vent). En les tradicions més esteses, també era considerada l'esposa de Viracocha, el deu creador en qui va tindre dos fills: Inti (el deu solar) i Mama Quilla (la deesa llunar).[1] Comunament se li rendia cult per a calmar les aigües braves (eixemple: maremotos, tempestats, etc.) i per a obtindre bona peixca.[9]
En atres mits, Mama Cocha era la filla de Inti i Mama Quilla, i va ser enviada des del Hanan Pacha en el seu germà, l'Inca, per a ensenyar a les persones a viure i a treballar en pau i amor. Les persones, en conéixer-la, la varen reconéixer com la seua mare protectora i baix la seua guia i la del Inca varen construir cases, camins, temples i fortalees. Aixina varen llaurar la terra, que al poc temps va donar els seus fruts.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Roça, Greg. Incan Mythology and Other Myths of the Vages (en en), New York: Rosen Publishing Group, pp. 29–31. ISBN 978-1-4042-0739-4.
- ↑ 2,0 2,1 Mires, Alfredo (1985). La Mamacocha i atres contes (en és), Biblioteques Rurals -- ASPADERUC.
- ↑ «L'Any Nou andino es va anunciar en el Caixes» (en és). EL TIEMPO. Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2019. Consultat el 23 d'agost de 2019.
- ↑ Guamán Poma d'Ayala. «Nova corónica i bon govern». Consultat el 26 de giner del 2026.
- ↑ González-Wippler, Migene. (2005). Lluna, lluna : màgia, poder i seducció, Llewellyn Publications. OCLC 659977089. ISBN 0738705861.
- ↑ Pablo Jose de Arriaga. «L'extirpació de l'idolatría en el Perú». Consultat el 26 de giner del 2026.
- ↑ Inca Garcilaso de la Vega. «Comentaris Reals dels Incas». Consultat el 26 de giner del 2026.
- ↑ Pol de Ondegardo. «Informacions sobre la religió i govern dels Incas, Volum III». Consultat el 26 de giner del 2026.
- ↑ Hidden Religion: The Greatest Mysteries and Symbols of the World's Religious Beliefs (en en), Santa Barbara, Califòrnia: ABC-CLIO, p. 390. ISBN 978-1-61069-477-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mama Cocha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.