Anar al contingut

Pacha (cosmovisión andina)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Fusionar des de

La pacha (en quechua: pacha [patʃa], a sovint traduït com "món", "terra", "época", "espai-temps", "totalitat", "univers", "cosmos")[1] [2] és un concepte cosmológico andino que associa el món físic i l'espai en el temps,[3] i corresponent al concepte d'espai-temps.[4] [5]

El significat lliteral de la paraula en quechua és "lloc". Pacha pot tindre varis significats en diferents contexts, i s'ha associat en les diferents etapes i nivells en el desenroll progressiu del cosmos cap a la discontinuitat i diferenciació de formes,[3] i se li ha atribuït com a codificació d'un concepte inca per a dividir les diferents esferes del cosmos similar a "regne" o "realitat".[6] Esta última interpretació, qüestionada per alguns llingüistes ya que tals noms d'esferes poden haver segut producte de l'innovació lèxica dels misionero (i de l'influència cristiana), es referix a "llocs reals i concrets, i no a atres móns etéreos".[7]

Definició

[editar | editar còdic]

En llengües quechuas contemporànees, pacha significa "lloc, terra, sol, regió, época, era, totalitat, espai, temps, univers".[8] [9] [10] L'us de la paraula per a descriure tant una dimensió espacial com a temporal ha segut reconstruït, en el mateix significat, en protoquechua ___protected_title_0___.[11] [12]

En quechua clàssic, la paraula sembla haver significat "món" o "univers" quan no està associada en atres paraules. A sovint va estar present en noms propis importants en les cultures prehispánicas andinas, com el teónimo ⟨Pachacamac⟩ pacha kama-q o ⟨Pachacuti⟩ pacha kutiy.

En l'época precolombina, el terme pacha designava un concepte cultural específic, difícil de traduir a les llengües europees. Pacha a sovint es traduïx com "món" o "terra" en quechua, pero el concepte també inclou un context temporal de significat. Catherine J. Allen escriu que "La paraula quechua pacha pot referir-se a tot el cosmos o a un moment específic en el temps, en una interpretació que depén del context".[1] Allen, per lo tant, elegix traduir el terme com "moment-món". Les pachas se superponen i interactuen en la cosmologia inca presentant tant un orde material com un orde moral. El Dr. Atuq Eusebio Mànega Qespi, un parlant natiu de quechua, ha sugerit que pacha deuria traduir-se al espanyol com espai-temps.[13]

Concepte cosmológico de pacha

[editar | editar còdic]

En el món andino precolombino, la concepció del temps estava associada a l'espai, abdós cridats colectivament pacha (lloc), que estava en continu desenroll cap a l'orde i cap a la "diferenciació funcional i discontinuitat de les formes [en el marc del concepte de dualitat equilibrada entre dos oposts complementaris, o yanantin], factors de complementarietat [de parells] més que de rivalitat, per tant de pau i productivitat".[3] No obstant, en lloc de representar un estat de canvi o progrés constant, va representar un "equilibri puntuat" i un orde, interromput per moments de canvi radical.[14]


D'acort en els conceptes andinos de dualitat, complementarietat i oposició, l'espai-temps va ser concebut en relació en certs events, relacions socials, vitalitat (camaquen), ser social, certes huacas (constelacions, ancestros i deidades personificadas en el paisage).[15] Varen existir vàries divisions geogràfiques espai-temporals, en fortes connotacions polítiques i ideològiques, en Cuzco i en l'Imperi incaico, que mostraven l'estatus social i la posició de grups i llocs, i influïen en l'organisació administrativa dels curacazgos andinos.[16] [5] [14]

Desenroll progressiu i cíclico cap a l'orde

[editar | editar còdic]

Els incas (i en general, les cultures andinas) comprenien el temps com cíclico, integrat en el concepte de «Pacha» (que comprén l'espai, el temps i l'orde còsmic). No concebien el història com una llínea recta en un començ clar, un progrés constant i un final definitiu, com en moltes narrativa històriques occidentals modernes (influenciades pel judeocristianisme i l'idea del progrés llineal).[17]

El desenroll espai-temporal del cosmos es va dividir en vàries etapes fonamentals en el desenroll del món: l'era presolar, durant la qual els hòmens varen viure en la penombra, que es va tancar en l'acontenyiment de l'arribada del Sol, establint-se l'alternança entre la nit i el dia; l'era solar, dividida en dos periodos pel advenimiento del gran diluvi cridat Unu Pachacuti ("inversió de l'espai-temps, o tornada del temps, per l'aigua"), un primer periodo a on les huacas varen dominar els estats andinos, i un segon periodo durant el qual es varen mantindre les relacions d'oposició i complementarietat entre les llaqtas, espais urbans, i els urqu, terres deshabitades de les montanyes, personificando ara els antics senyors huacas els espais naturals que rodegen i definixen l'identitat de les entitats socioterritoriales i polítiques andinas; i després el Purum Pacha i el Inka Pacha, sent la primera era la preincaica supostament inculta i bàrbara, i la segona l'era Incaica, en la que, a raïl de les conquistes del Sapa Inca Pachacútec ("revolució" o " cataclisme") que marquen una "espècie de "regrés al punt de partida", despuix de l'agotament de les forces [camaquen] de l'era que terminava" i que després va passar a ser la vella era associada al caos, l'imperi incaico és l'encarregat de la tasca civilizadora i ordenadora del món posdiluviano,[3] en particular per a retardar el fi i el reinicie cíclico del món.

Els cronistes del periodo colonial varen mencionar vàries pachas, de diferent número. Segons Garcilaso de la Vega, varen anar només dos, mentres que Pedro Sarmiento de Gamboa va parlar de tres époques, i Felipe Guamán Poma d'Ayala de cinc.[18]

Esferes de naturalea espiritual

[editar | editar còdic]

Segons varis antropòlecs, historiadors i llingüistes, existien dos "regnes" o "móns" espaciotemporales denominats Pacha, ademés de "Esta Pacha".[1][19] Este postulat es basa en composts quechuas utilisats en fonts colonials per a expressar conceptes cristians, pero que apunten a un us prehispánico vinculat en conceptes cosmológicos. Eixe és el cas de Hanaq pacha o Hanan Pacha i de Ucu Pacha o Ukhu Pacha, que s'usaven per a "cel cristià" i "infern cristià", respectivament, des d'a lo manco el primer text escrit en quechua i els primers diccionaris quechuas.

La tradició andina concep l'univers com un sistema viu i interconectado, a on els diferents plans d'existència no estan estrictament separats, sino que estan interrelacionados a través de dualidades complementàries (yanantin) i cicles de creació i destrucció (pachakuti).

Estos regnes no són únicament espacials, sino simultàneament espacials i temporals.[20]Encara que l'univers hauria segut considerat un sistema unificat dins de la cosmologia inca, la divisió entre els móns és part del dualisme prominent en les creències incas, conegut com yanantin. Este concepte de dualitat considerava que tot lo que existia tenia dos característiques complementàries opostes (femení i masculí, calent i fret, positiu i negatiu, obscuritat i llum, orde i caos, etc.).[21] [22]

Hawa Pacha

[editar | editar còdic]

En la cosmovisión andina, el Hawa Pacha (món exterior o "món de fòra") és un regne invisible que transcendix l'espai-temps convencional, actuant com un oceà infinit a on vibren móns, dimensions i realitats, transcendint l'univers visible i atres plans coneguts. Este món representa realitats que van més allà de la nostra percepció directa; una esfera més sotil del cosmos, relacionada en l'univers invisible, els temps i les dimensions que escapen als sentits humans.[23][24]

Hanan Pacha

[editar | editar còdic]

Hanan Pacha (el món superior) és el regne celestial; es referix als móns de dalt. Segons els escrits de Diego González Holguín i Dumenge de Sant Tomás, este món s'interpreta com una entitat de dos parts: Janan Pacha (el cel físic) i Janaj Pacha (el cel metafísic).[25]

Hakaq Pacha

[editar | editar còdic]

El Hakaq Pacha o Haqay Pacha (món del més allà) és el regne associat en el “més allà” o el món transcendent dels esperits. Algunes descripcions ho ubiquen dins o més allà del Hanan Pacha, mentres que unes atres ho presenten com un regne separat: el regne dels esperits, els ancestros exaltats o allò que existix més allà de lo perceptible als sentits humans.[26] [27]

Kay Pacha

[editar | editar còdic]

Kay Pacha (el món de l'ací i ara) és el pla material, el món perceptible, la realitat tangible i visible a on es desenrolla l'existència humana, la naturalea visible i les interaccions diàries entre lo físic i espiritual.[28] Kay Pacha va poder haver estat freqüentment afectat per la lluita entre Hanan Pacha i Hurin Pacha.[20] Este regne originalment no hauria tingut la subordinació i l'estatus inferior en relació en el regne superior que té en la concepció cristiana.[29]

Hurin Pacha

[editar | editar còdic]

Hurin Pacha (món inferior) és considerat el inframundo andino; no obstant, la concepció d'este pla existencial andino diferix en el inframundo cristià o infern. Com a regne associat en la mort, es troba regit per Supay i, al mateix temps, està habitat per atres sers inframundanos que atormenten als vius. També s'associa en la fertilitat, la lluna, els animals nocturns, l'obscuritat i el caos, i este pla està travessat per una mar subterrànea.[30] [31]

Uku Pacha

[editar | editar còdic]
Representació de la Pachamama en la cosmologia inca, segons el croniste aimara Juan de Santa Cruz Pachacuti Yamqui Salcamayhua (1613), a partir d'una image en el Temple del Sol Qurikancha en Cuzco.

Uku Pacha (món interior) es considera el món de l'obscuritat eterna, a on residix la màxima encarnació de la nit: la força antagónica al poder celestial, el poder generador. No és lo mateix que Hurin Pacha, encara que en alguns casos se sol considerar la part més profunda del inframundo. Tant Hurin Pacha com Uku Pacha són térmens que es confonen en les cròniques, i és possible que existiren atres noms que s'hagen oblidat en el temps per l'evangelizaació.[32]

S'ha propost que els colonizadores espanyols varen reduir esta cosmovisión a tres nivells en la finalitat de fer-la compatible en el simbolisme cristià.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Res: Anthropology and aesthetics.33
    18–27.ISSN 0277-1322.doi:10.1086/resv33n1ms20166999.Consultat el 2022-03-22.
  2. ↑ Tòpics del Seminari.(42)
    165–204.ISSN 1665-1200.Consultat el 2026-06-17.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Itier, César (2008). «Li Temps», Els incas (en fr), Paris: Els Belles Lettres, p. 106–112.
  4. ↑ D’Altroy (2014): 131.
  5. ↑ 5,0 5,1 Garcia (2019). «Li sens del Histoire: Du chaos à l'ordre généralisé», Els incas: Rencontre avec li dernier État pré-hispanique dones Vages (en fr), Paris: Éditions Ellipses, pp. 157–158.
  6. ↑ Critical Sociology.31(4)
    481–513.ISSN 0896-9205.doi:10.1163/156916305774482246.Consultat el 2022-03-22.
  7. ↑ D’Altroy (2014): 125.
  8. ↑ Itier, César (2017). Diccionari quechua sureño: castellà (en un indíce castellà-quechua), 1 edició, Llima: Editorial Commentarios, p. 154.
  9. ↑ Torres Menchola, Denis Joel (2019). Panorama llingüístic del departament de Cajamarca a partir de l'examen de la toponímia actual, Pontifícia Universitat Catòlica del Perú, p. 203.
  10. ↑ Ráez, José Francisco; Cangahuala Castro, {{{nom2}}} (2018). Diccionari huanca quechua-castellà castellà-quechua, 1 edició, Llima: Pontifícia Universitat Catòlica del Perú, Institut Riva-Agüero, p. 202. ISBN 978-9972-832-98-7.
  11. ↑ Parker (2013). «és», Treballs de llingüística històrica quechua, Llima: Fondo Ed. Pontifícia Univ. Catòlica del Perú, p. 116. ISBN 978-612-4146-53-4.
  12. ↑ International Journal of American Linguistics.doi:10.1086/689911.
  13. ↑ «Atuq Eusebio Mànega Qespi, Institut de llingüística i Cultura Amerindia de l'Universitat de Valéncia. Pacha: un concepte andino d'espai i temps». Archivat des d'el original, el 5 de novembre de 2010. Consultat el 22 de març de 2022.
  14. ↑ 14,0 14,1 D’Altroy(2014): 138.
  15. ↑ D’Altroy (2014): 125–128.
  16. ↑ Tom Zuidema (1964). Ceque system of Cuzco: The Social Organization of the Capital of the Inca.
  17. ↑ «Cyclical Clave Across Cultures» (en en). The Present. Consultat el 2026-06-17.
  18. ↑ Garcia (2019). «Li sens del Histoire: Du chaos à l'ordre généralisé», Els incas: Rencontre avec li dernier État pré-hispanique dones Vages (en fr), Paris: Éditions Ellipses, pp. 160–165.
  19. ↑ RES: Anthropology and Aesthetics.
    18–27.doi:10.1086/RESv33n1ms20166999.
  20. ↑ 20,0 20,1 Dialectical Anthropology.24(1)
    1–43.
  21. ↑ «[Minelli, Laura Laurencich (2000). "L'àrea arqueològica-cultural del Perú". El món inca: El desenroll del Perú precolombino, 1000-1534 d . C. Norman, OK: Prensa de l'Universitat d'Oklahoma. Minelli, Laura Laurencich (2000). "L'àrea arqueològica-cultural del Perú". El món inca: El desenroll del Perú precolombino, 1000-1534 d . C. Norman, OK: Prensa de l'Universitat d'Oklahoma.]».
  22. ↑ Minelli, Laura Laurencich (2000). «The Archeological-Cultural Area of Peru», The Inca World: The Development of Pre-Columbian Peru, A.D. 1000–1534, Norman, OK: University of Oklahoma Press.
  23. ↑ «PERU TOUR GUIDES AGOTUR: 1.- COSMOVISIÓN INCA - EL TIEMPO CÍCLICO INCA CONTRA EL TIEMPO LINEAL EUROPEO». PERU TOUR GUIDES AGOTUR. Consultat el 2026-06-17.
  24. ↑ Consultat el 2026-06-17.
  25. ↑ «Client Challenge». és.scribd.com. Consultat el 2026-06-17.
  26. ↑ «Munay Cerimònia d'iniciació espiritual andina» (en és). El Tribuno. Consultat el 2026-06-17.
  27. ↑ «Client Challenge». és.scribd.com. Consultat el 2026-06-17.
  28. ↑ «Kay Pacha: The Present World in Andean Cosmovisión» (en en-us). Inca Medicine School. Consultat el 2026-06-20.
  29. ↑ Journal of Language Contact.10(2)
    193–218.ISSN 1877-4091.doi:10.1163/19552629-01002003.Consultat el 2026-06-17.
  30. ↑ «Client Challenge». és.scribd.com. Consultat el 2026-06-17.
  31. ↑ «Adobe Acrobat». acrobat.atobó.com. Consultat el 2026-06-17.
  32. ↑ «El món dels morts en la cosmovisión centroandina» (en és). www.ugr.es. Consultat el 2026-06-17.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFD’Altroy2014">D’Altroy, Terence N. (2014). «Thinking Inca», The incas, 2 edició (en en), Wiley-Blackwell, pp. 539. ISBN 9781444331158.
  • (28 de juny de 2020) Ensajos d'etnografia teòrica: Andez, Madrit, Espanya: Nola Editors, p. 412, pp. 210. ISBN 9788418164019.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pacha_(cosmovisión_andina)&oldid=879608»