Pachacámac

Archiu:Pachacámac-40.jpg

Ídol principal del temple, representació de Pachacámac, deidad creadora del món.

En la mitologia incaica, Pachacámac (en quechua: Pacha Kamaq) és el deu creador i animador de tot l'univers. Aixina mateix, era ell qui controlava l'equilibri en el món.

Pachacámac és una deidad dotada d'incalculables atribucions. Dins de l'extens i incontable atarassana de prerrogatives atribuïdes a esta deidad, s'identifiquen: el fòc, el cel, la nit, la terra, els terremots, etc.

En la tradició andina, Pachacámac és comunament considerat una reedició o manifestació del deu Viracocha. La magnitut del poder i l'influència atribuïts a Pachacámac va ser tal que els incas varen aplegar a supondre que este nom corresponia a la denominació que els habitants de la costa otorgaven a Viracocha. A pesar d'això, es reconeix que es tracta d'entitats distintes dins del panteón andino.

La vora sacre quechua cridat Yayallay, és un antic himne religiós d'orige incaico que va ser trascrito per Blas Valera. En esta vora un jove Inca alumne de l'escola de la noblea yachahuasi demana molts fills de la seua sanc real als tres deus Illapa, Inti i Pachacámac (Valera 1618:c.5v) pero al mateix temps afirma que Pachacámac no té ni principi ni fi; es dirigix també a la Pachamama que estos deus prenyen.

Aixina mateix, Pachacámac va ser considerat «el creador» en les cultures de Lima, Chancay, Ichma, Huari i Chincha.

Etimologia

El nom del deu Pachacámac, a sovint escrit simplement <Pachacama> en les fonts de el XVI, és un compost enterament quechua. Es tracta d'una frase verbal nominalizada, a partir del sustantiu pacha ("terra, món, espai, temps, univers, totalitat, época") i del verp kamay ("sustentar, crear, animar"), junt al nominalizador d'agent -q.

La frase relativa aixina formada oferix alguns problemes de traducció, puix pot traduir-se com "el que crea el món" o com "el que sustenta l'univers", entre unes atres.

Concepte

L'abstracció més allà del visible Sol

Algunes fonts consideraven a Pachacámac com un deu que, similar al seu homòlec Viracocha, era invisible i desconegut, ya que ningú ho hi havia vist. Esta descripció retrata al deu Pachacámac de la mateixa manera que el seu homòlec: un deu omnipotent, omnipresent i omnisciente. No obstant, per a alguns erudits, l'antedicha descripció pertany més a un principi universal (concepte abstracte i impersonal) que a una deidad en sí.

Entre les antedichas fonts, es troba l'otorgada pel célebre croniste Inca Garcilaso de la Vega. En la seua obra Comentaris Reals, Garcilaso descriu a Pachacámac en lo següent:

Varen tindre al Pachacámac en major veneració interior que al Sol, que, com he dit, no gosaven prendre el seu nom en la boca, i al Sol li nomenen a cada pas. Preguntat quí era el Pachacámac, dien que era el que donava vida a l'univers i li sustentava, pero que no li coneixien perque no li havien vist, i que per açò no li feyen temples ni li oferien sacrificis, mes que ho adoraven en el seu cor (açò és mentalment) i li tenien per Deu no conegut.

Comentaris Reals dels Incas, Capítul II

No obstant, la descripció proporcionada per Garcilaso sembla reflectir predominantment la percepció que la noblea tenia sobre la figura de Pachacámac, més que la visió compartida per la població general del Tahuantinsuyo.

Ademés de Garcilaso, diversos cronistes senyalen que els incas, de la mateixa manera que atres civilisacions antigues, varen aplegar a qüestionar la supremacia de la seua deidad principal; en este cas, el Sol, considerat l'astre més poderós i venerat dins de la seua cosmovisión. Este cuestionamiento reflectix una dinàmica complexa dins de les creències religioses andinas, a on, a pesar de la centralidad del cult solar, existien debats i reflexions internes sobre la jerarquia i el poder de les divinitats. Seguint esta llínea, el historiador Martín de Murúa atesta dit pensament en la seua obra Història general del Perú. Esta font menciona que l'Inca Pachacútec, contemplant l'infinit llenç celest, va aplegar a la profunda convicció de que el Sol no podia ser l'absolut creador, puix més allà del seu fulgor, existia un misteri major que escapava a la seua llum.

El primer Ynga que més es esmeró en els sacrificis va ser Pachacuti Ynga, i per un atre nom Ynga Yupanqui, i va donar l'orde cóm havien d'oferir els sacrificis, va ilustrar i, encara alguns diuen, va fundar la Casa del Sol, tan famosa i rica en tot el Regne, cridada Curicancha, que significa Pati d'Or, per la molta abundància d'argent i or que en ella hi havia [...] Va fer este Ynga una consideració de bon filòsof, dient, que una cosa, que un chicotet núvol ocultava i casi privava de la seua llum, com podia ser Deu, sino que sobre ella hi havia un atre més poderós, i açò era voler anar recelando al sobirà Senyor i criador de totes les coses. Pero no encertaven, encara que atres Yngas abans d'este també havien invocat al Hacedor en el nom de Tepibiracocha; i, com els bens que del Sol rebien, els eren tan manifests, li temien i adoraven, cridant-se el Ynga ordinàriament Fill del Sol.

Història general del Perú, Capítul XXXVI

Com be referix la font, Pachacútec va instituir el cult solar com a eix ideològic del naixent Tahuantinsuyo. No obstant, en el fur intern del Inca subyacer la certea d'una força primigènia i metafísica, inaccessible a la comprensió humana: aquell principi universal que les cròniques alternen baix els noms de Viracocha o Pachacámac.

Retornant a la font de Garcilaso, esta mateixa expressa que l'Inca Túpac Yupanqui, en qüestionar el hegemonia de l'astre rei, hauria pronunciat lo següent:

Molts diuen que el Sol viu i que és el hacedor de totes les coses; convé que el que fa alguna cosa assistixca a la cosa que fa, pero moltes coses es fan estant el Sol absent; després, no és el hacedor de totes les coses; i que no viu es colige de que donant sempre tornades no es cansa: si fora cosa viva es cansara com nosatres, o si fora lliure aplegara a visitar atres parts del cel, a a on mai jamai aplega. És com una res (flama) nugada, que sempre fa un mateix sege; o és com la saeta que va a on l'envien i no a on ella voldria.

Comentaris Reals dels Incas, Capítul VIII

Proseguint en la font, el Inca Huayna Cápac també va expressar dita dubitaació cap a el hegemonia del cult solar. Mentres Huayna Cápac platicaba en un sacerdot, el Inca li va comunicar:

Bibliografia

• Rostworowski, María (1988): Estructures andinas del poder / Ideologia religiosa i política. Llima (Perú): IEP (Institut d'Estudis Peruans), tercera edició, 1988.
• Espinoza Soriano, Waldemar (1987): Els incas / Economia, societat i estat en l'era del Tahuantinsuyo. Llima (Perú): Amaru, primera edició, 1987.
• Pozzi-Escot, Denise et al (2017): Pachacamac / L'oràcul en el horisó marí del sol ponent. Llima (Perú): Banc de Crèdit del Perú, primera edició, 2017. Disponible en: http://dp.hpublication.com/publication/1252ee6e/mobile/. Accés 21 de juliol de 2020.