Supay

Supay és un tipo d'entitats espirituals dins de la mitologia incaica. D'acort al diccionari quechua-castellà de 1560 del flare Dumenge de Sant Tomás, el terme en la seua forma original era neutral i podia ser utilisat per a referir-se a un esperit moralment bo (allisupa, 'àngel bo') o a un esperit moralment mal (manaallisupa, 'àngel mal'). Posteriorment, el terme és utililizado per a referir-se al diable cristià.

Etimologia

Segons els diccionaris de Jesús Lara, Fra Diego González de Holguín, Lira i Anònim, el nom Supay prové vocablo quechua supa que es traduïx com a ombra, malaltia, mort, posseït o loco.

Característiques

Segons la mitologia incaica, el terme Supay comprén a una raça sancera de dimonis, aixina com també al deu de la mort, amo del inframundo i d'una raça de guerrers abissals.

Supay és comunament descrit en una apariència "demoníaca", puix tenia llargues banyes, ulls vidriosos i estelars, un rostre felinico poblat de llarcs claus i llargues orelles. De la mateixa manera que atres deus andinos, Supay és un deu multiforme; lloc que pot manifestar-se baix la forma de qualsevol cosa. Sumant lo anterior en la seua personalitat conflictiva i impredictible, Supay és classificat com Trickster, puix pugues tant protegir a la humanitat en la seua travessia cap al més allà com també té la potestat d'enganyar i/o instar a la humanitat a relluir la seua més retortillada versió. Dites característiques i habilitats ho convertien en un ser molt perillós per a aquells que no li mostraven respecte.

Encara despuix de lo abans mencionat, varen existir i existixen persones que creuen fermament en la seua poder al punt de venerar-ho, per a que d'esta manera el deu els faça favors, tant per al mal com per al ben. La seua veneració era a través d'ofrenes, altars i rituals.

Supay és colocat comunament com la personificació de tota la maldat. A pesar d'açò, el concepte original de Supay ho retrata com un deu ambivalent, podia ser considerat tant mal com bo. Les antigues llegendes mencionaven que Supay anava més allà de la maldat que evocava. Degut a que ell és descrit com el protector i guia del camí que prenen els morts. Rol molt similar al del deu Anubis.

Supay va ser creat per Viracocha, en el propòsit de mostrar a la humanitat que sempre hi haurà maldat en el món, pero no la suficient. Per açò, els incas varen creure que ell era un ser que equilibrava la balança entre el ben i el mal. El fet de que Huiracocha lo haja creat, ho fa germà del deu Inti, Illapa i Mama Quilla.

Podia ser benevolente en els vius del seu agrade i en els que tenien una mort digna, pero era terrible i malvat en el restant, tant en el món inferior com en el món terrenal, perque podia inclinar la balança de la mala sort en solament pensar-ho.

Supay era una divinitat maquiavèlica i es burlava dels sofriments aliens, de les creències i fins als coneiximents, perque ho posava tot en dubte, i era capaç de canviar les idees i els pensaments, fent de l'home sant un malvat, i d'un home sapient un loco sense consciència ni coneiximent.

Hurin Pacha, era la seua llar natural, pero podia anar i vindre de la Terra al Cel quan se li antojara. Açò últim ho establix com una deidad impredictible, voluble i de caràcter ubic (podia ser benevolente o maquiavèlic; podia manifestar-se baix qualsevol forma i en tot lloc, demostrant ser omnipresent i que les lleis no estan del tot subjectes a ell). Per a on siga que es manifestava, Supay anava estenent un mant de terror i desfici. Aixina mateix, esta deidad anava recordant-li a tots i cada u (deus o humans), que estaven sempre baix l'amenaça de la destrucció, la desaparició i la mort. Este pensament aplica per a qualsevol cosa que cregueren bella o segura, ya que esta mateixa podia desaparéixer en un instant i per a sempre, frustrant tots els somis i els plans dels deus i els hòmens (com a personificació de la mort, Supay i la seua naturalea ubiqua evoquen la realitat omnipresent i inevitable de la pròpia mort, que està a l'aguaite en cada cantó del univers).

Supay també va ser creador d'hòmens, pero li varen eixir a la seua image i semblança convertint-se en el temps en terribles dimonis de les profunditats, dels camins, de les montanyes, de les aigües, de la selva i de les coves.

Els espanyols ho varen assimilar en el Diable; no obstant, segons les tradicions i llegendes andinas, Supay apareix com huaca de la bona i mala sort, de l'amor sexual o del enamoramiento, de la transgressió i de l'aventura, dels excessos i de la diversió que no es pren la vida en sério, perque la vida és passagera i res séria.