Unu Pachacútec
En la mitologia incaica, Unu Pachacútec (del quechua cusqueño: unu 'aigua', pacha kutiy 'el regrés del món'[1]) és el nom d'una devastadora inundació que va provocar el deu Huiracocha per a destruir a la gent al voltant del llac Titicaca, salvant a dos per a dur la civilisació al restant del món.
El procés de destrucció està vinculat a una nova construcció. Té un significat molt profunt en l'idioma i les tradicions. Algunes persones ho traduirien com "revolució".
"El ser suprem i deu creador del sapa inca, Huiracocha, primer va crear una raça de poderosos jagantes, pero estos varen resultar ser rebels i ingovernables, per lo que els va destruir en una poderosa inundació i els va convertir en pedra en memòria del fet. Despuix del diluvi, va crear als sers humans de pedres més menudes".
"En atres versions d'esta història, la raça impía és la civilisació preincaica dels Tiahuanaco al voltant del llac Titicaca, el llac més llarc dels Vages. Viracocha els ofega i solament perdona a dos, un home i una dòna, per a començar de nou la raça humana. Algunes versions del Unu Pachacútec tenen a l'home i la dòna supervivents surant cap al llac Titicaca en una caixa de fusta".[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cerrón-Palomino, R. (2008). Veus del Vaja : Ensajos sobre onomàstica andina. Lima: PUCP, p. 298, n. 7. ISBN: 978-9972-42-856-2.
- ↑ «World Flood Myths: Giants, Stones & New Life » Mythphile». Consultat el 2021-07-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Unu Pachacútec» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.