Lliura tornesa
La lliura tornesa,[1] tornesa o lliura de Tours, (abreviat lt, ₶)[2] és una antiga moneda de conte francesa en un valor de 240 diners o 20 sòus, falcada originalment en Tours i utilisada en el regne de França, va circular molt temps també per atres territoris europeus confrontants, va reemplaçar gradualment a la lliura parisenca a partir del XIII pero no es convertix en l'única moneda de conte fins a 1667. Va desaparéixer en la creació del franc francés en 1795.
Història de l'unitat de conte
En l'Edat Mija, la lliura tornesa es va utilisar per primera volta en l'Abadia de Saint-Martin en Tours, a on es varen falcar els cridats diners "torneses". També s'usa en varis principats, particularment en Henao i Borgoña. En el regne de Navarra, des de 1244, a lo manco, serà moneda d'us freqüent, especialment en Ultrapuertos a on, junt en la moneda morlanesa, prevalia front als sanchetes, llavors circulant, i els posteriors carlines navarresos falcats en Carlos II de Navarra i Carlos III de Navarra: «La cotisació de la moneda tornesa» era en 1266 «de 7 diners torneses per 6 sanchetes, o de 9 torneses per 8 sanchetes, com en 1244.»[3]
En 1203, en l'unió de Turena a la corona, baix Felipe II de França, es va reemplaçar a la lliura parisenca com a moneda de conte del domini de la Corona francesa.
En 1262, la reforma monetària de Luis IX va estendre el curs llegal de la lliura tornesa al regne. La lliura de tornesa valia llavors 20 sòus o groses torneses[4] de 4,22 grams d'argent a 958/1000o, o siga, 20 × 4,044 = 80,88 grams d'argent fi (o aproximadament 6,74 grams d'or durant l'or que varia en eixe moment al voltant de 12 parts d'argent per 1 part d'or).[5]
Felipe IV de França crea els dobles torneses, moneda que es falcarà fins al regnat de Luis XIII. Sis torneses dobles valen un sòu tornés d'un centau (12 diners).
En 1360, es va crear el franc a cavall, per valor d'una lliura tornesa. Falcada en tres millons d'eixemplars, servirà per a pagar el rescat del rei Juan II el Bo.
En 1549 la lliura tornesa va ser declarada unitat de conta en fins contables. Esta real ordenança va ser confirmada en 1602, despuix d'un breu periodo, entre 1577 i 1602, durant el qual la contabilitat devia dur-se en escut francés, que era la moneda llegal.
En 1667, la lliura tornesa va suplantar definitivament a la lliura parisenca, que va seguir utilisant-se en algunes regions del regne.
En 1720, despuix de la fallida del sistema de Law, la denominació oficial de la lliura tornesa es transforma en lliura (0,31 grams d'or pur).
En 1726, la reforma monetària de Luis XIV va instituir la lliura contenint 4,50516 g d'argent fi, lo que va supondre una important devaluació sobre el seu valor a finals del regnat de Luis XIII.
En 1795, el franc va reemplaçar a la lliura com a unitat de conte monetari.
Valor
Moneda de curs llegal
La lliura tornesa va tindre curs llegal fixada pel rei, segons la situació econòmica i les necessitats del tesor real francés — la qual cosa es desprén de la comparació dels dos gràfics a continuació.
El valor d'una lliura es definia en relació en una cantitat (el tamany) d'or d'una purea determinada (aleació). Per eixemple, el Real Edicte de 31 de març de 1640[6] fixa el valor de 10 lliures tornesas en 1 luis d'or d'1/36,25 marcs d'or en una aleació de 22/24 quilats,[7] és dir, 6,19 g (grams) d'or pur, la moneda d'or d'1 Luis que pesa 6,75 g.
- El tamany, és dir el pes, es conta en marcs (1 marc = aproximadament 244,75 grams).
- La aleació o proporció de metal preciós es conta en quilats (1 quilat = 1/24).
Per lo tant, en el moment de la seua creació, la lliura tornesa valia 1/10 x 1/36,25 x 244,75 g x 22/24, o siga, 0,6189 g d'or pur.
Evolució del curs monetari
Entre 1602 i 1795, els periodos d'estabilitat monetària dupliquen als periodos d'inestabilitat monetària (130 contra 63 anys).
- 1602-1630
Periodo d'estabilitat: 1 lt = 0,862 g d'or pur.
- 1630-1640
Periodo de devaluació: els tornejos de la lliura és "devaluado per 28% (0,619 g d'or pur en 1640 contra 0,862 g en 1629).
- 1640-1683
Periodo d'estabilitat: 1 lt = 0,619 g d'or pur.
- 1683-1720
Periodo de devaluació. La moneda de curs llegal de la lliura és " devaluado per 80 % entre els edictes de reforma de 1683 i de 30 de juliol de 1720: 0,124 g d'or pur front a 0,619. En 1720, despuix de la fallida del sistema de Law, la moneda de curs llegal de la lliura tornesa es devaluó 50% en sèt mesos:
- 1 lt = 0,249 g d'or pur l'1 de giner.
- 1 lt = 0,199 g d'or pur l'1 de juliol.
- 1 lt = 0,166 g d'or pur el 30 de juliol.
- 1 lt = 0,124 g d'or pur el 16 de setembre.
- 1720-1726
Periodo de revaluaciones. La lliura tornesa és "revaluado de 151%". Entre el 30 de juliol de 1720 i el 26 de giner de 1726: 0,312 g contra 0,124 g d'or pur.
- 1726-1785
Periodo d'estabilitat: 1 lt = 0,312 g d'or pur.
- 1785-1795
Periodo de gran inestabilitat: reforma monetària de Calonne el 30 d'octubre de 1785, rebaixant la lliura a 0,290 g d'or fi i 4,45 g d'argent fi.[8] En 1790, creació de la lliura de paper, l'assignat, i aparició d'un doble tipo de canvi illegal en les peces metàliques. S'observa una diferència de 80 a 100 en 1795 (1 lt d'or val 80 a 100 lt de paper).
Canvis en els ingressos i despeses de la monarquia de 1600 a 1715 en millons de lt
Equivalència actual
L'equivalència entre unitats monetàries del XVII i el XXI planteja qüestions difícils de método, a causa de que la naturalea dels bens produïts i el seu cost de fabricació pràcticament no mantenen relació, pel progrés tècnic i els métodos de producció de certs productes. A grans traces, i per a fixar un orde de magnitut, es pot estimar que una lliura tornesa:
- de 1615 equivaldria a 150 francs de 1985;[9]
- de 1684 equivaldria a 15 € de 2002;[10]
- de 1760 equivaldria a 12€ de 2013.[11]
Atres senyes relacionades:[12]
- Salari promig per hora d'un treballador baix Luis XIV: 1 sòu 6 diners (19 lt al més en promig);[13]
- Salari diari al voltant de 1750-1780: 1,3 lt;
- Cost d'1 kg de pa en París en 1782: 0,2586 lt;
- Cost de 4 m 2 d'espill de vidre en 1702: 2450 lt.
Atres senyes de comparació (INSEE):[14]
- Cost d'1 kg de pa en París en decembre de 2013: 2,58 €.
Abreviatura actual
L'abreviatura actual que es troba més comunament en la lliteratura d'història econòmica és "lt". El símbol "£" deu eludir-se per a evitar qualsevol confusió en la lliura esterlina.
Vore també
- Antiguetat i Alta Edat Mija: Aureus, Solidus i Nomisma
- Edat Mija i Antic Règim: Lliura, Lliura parisenca, Sòlit o Sou, Testón i Diners
- Era moderna: franc, franc francés i cèntim
Referències
- ↑ «Livre tournois» (en fr) (html). Encyclopædia Universalis. Consultat el 16 mai 2016..
- ↑ Denis Diderot et Jean Li Rond d'Alembert, Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné dones sciences, dones arts et dones métiers, vol. 1, p. 37b–38a &x5B;lire en ligne&x5D;.
- ↑ V (2001). «La moneda baix la Casa de Champaña (1234-1274)», La moneda en Navarra, Govern de Navarra, Departament d'Educació i Cultura, pp. 110-126. OCLC 49688971. ISBN 84-95746-06-9.
- ↑ «Gros». Vocabulari de Comerç Medieval.
- ↑ Wailly, Mémoire sur els variations de la livre tournois, p. 222.
- ↑ Unix édition de ce texte est disponible en ligne.
- ↑ On notera que l'édit fixe la valeur de la livre, alors que cette unité de compte était considérée comme un multiple de l'unité de base, li denier.
- ↑ « La réforme monétaire de 1785 » parell Guy Thuillier (1971), en ligne.
- ↑ Guy Rousseau, Bourgeois et soldats au Grand Siège de la Rochelle (annexe 1), A§T Editions, La Rochelle, 2011.
- ↑ Frédéric Tiberghien, « Versailles, li chantier de Louis XIV » Plantilla:Abréviation discrète 12, Paris, Perrin, 2002, 378, ISBN 9782262019266.
- ↑ Lire, no mai 2013, p.33.
- ↑ Jean Fourastié, « Quelques réflexions sur l'évolution du niveau de vie dones classes ouvrières », Revue économique, Année 1950, Volume 1, Numéro 4, Plantilla:Abréviation discrète 467-479, en ligne sur li site Persée.
- ↑ À raison de 10 heures de travail parell jour et six jours parell semaine.
- ↑ Insee, « http://www.insee.fr/fr/bases-de-donnees/bsweb/serie.asp?idbank=000442423 », Prix moyens mensuels de vine't au détail en métropole - Pain baguette (1 kg).
Bibliografia
- V, Felipe (1946). La moneda espanyola (breu història monetària d'Espanya), Barcelona: Alberto Martín.
- Natalis de Wailly (1857). Mémoire sur els variations de la livre tournois depuis li règne de Saint Louis jusqu'à l'établissement de la monnaie décimale (en fr), Paris: Imprimerie royale, pp. 251.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Libra tornesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.