Anar al contingut

Gros (moneda)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gros (moneda)

El gros (en alemà:  (🔊 Groschen)) és una moneda que va ser usada en varis països d'Europa. Va ser àmpliament expandit en la baixa Edat Mija i Edat Moderna en el territori dels països de l'Europa Central i Est, a on servia de moneda divisionaria. En els primers anys del XXI, el gros se seguia usant solament en Polònia (equival a 1/100 de zloty).

Els primers prototips del gros varen ser emesos a finals del XII en les ciutats de l'Itàlia del Nort. En 1266 en França va ser acunyat el gros tornés (fr. gros tournois).[1] L'inici de l'acunyament dels groses torneses va donar començ a l'expansió de la moneda d'argent d'alta denominació, la necessitat en ella va ser provocat pel desenroll del comerç. En 1279 en Anglaterra, com a imitació del gros tornés, va aparéixer el groat. En 1300 varen iniciar l'acunyament dels groses de Praga. Fins a principis del XV (fins a les Guerres hussites) Czechia va ser un dels més importants centres d'emissió en Europa i el gros de Praga es va convertir en una base de la circulació monetària en Europa Oriental i conservava la seua posició durant varis sigles. Entre uns atres el gros va ser molt expandit en els estats que s'havien format en el territori de la Rus de Kiev.

En 1302 en Països Baixos varen escomençar a falcar el groot. Poc temps despuix el gros es va convertir en una de les monedes més difoses en els estats germànics: en 1338 com a imitació del gros de Praga va ser escomençada l'acunyament dels groschenes de Meissen, en 1423 en Bremen va aparéixer la primera moneda en el valor nominal indicat en grotenes. A partir de la segona mitat del XIV, gràcies al desenroll i una certa regularisació de la circulació monetària en Europa, el gros es convertix en una moneda del valor nominal mig i ocupa el seu lloc entre els denarios d'argent i els florins, guldenes i cequíns d'or.

En Rússia, les monedes per a la circulació en l'indicació del valor nominal en groses mai varen ser falcades, pero per l'equivalència en els sigles XVI-XVII de dos copeces d'argent a un gros, les monedes de dos copecas varen escomençar a cridar Groshevik o Gros, i este nom es va convertir en un terme d'ús comú: es pot trobar-ho en les obres lliteràries, els documents financers i inclús en les lleis de l'Imperi rus. Durant el regnat de Pedro I i Catalina I varen ser emeses unes monedes de prova en l'indicació del valor nominal en groses. En el XIX aixina varen escomençar a cridar una moneda de mija copeca.

Aparició del gros

El grosso de Gènova
El grosso Matapan de l'any 1280
El gros tornés de l'any 1266

Per la falta d'argent en Europa durant l'Edat Mija, els diners nous ho falcaven de les monedes velles i desgastades refoses. Este procés s'acompanyava per una reducció (molt llenta pero constant) de la finura del metal preciós en els diners i també per la disminució del pes de les monedes, mentres que el diàmetro seguia sent el mateix. Finalment, el denario d'argent es va fer tan fi que les imàgens de l'anvers i del revers eixien en els costats oposts deformant-se. Estes monedes varen obtindre el nom Semi-bracteados o el Pfennig llauger. A partir de l'inici de les Creuades, a Europa va escomençar a ingressar una gran cantitat dels metals preciosos i els denaris d'argent ya no responien a la demanda del comerç de ràpit creiximent .[2]

A finals del XII, en les ciutats de l'Itàlia del Nort varen escomençar a emetre una moneda d'argent baix la denominació lat. Denarii grossi (denario gran), com a contrapeso al Chicotet que en aquella época servia com la principal unitat monetària. El grosso d'argent d'alta llei de 2,2 g de massa, falcat durant el regnat de dux Enrico Dandolo, en 1202 va ser denominat Matapan .[3] Era equivalent a 12 denaris o 26 piccolos .[4] Poc temps despuix el grosso matapan es va fer una de les monedes de comerç més usades en la Conca del Mediterràneu .[5] Tenia l'image de Jesús en el revers i l'image del dux rebent la bandera dels mans de l'apòstol Marcos en l'anvers; el seu aspecte es va fer un prototip del ducat d'or que va ser emés 80 anys despuix.[6]

El 15 d'agost de 1266 en la ciutat Tours durant el regnat de Luis IX va ser acunyat el gros tornés.[7] Com a prototip varen ser usades les monedes de la ciutat Acre, el rei francés les va vore durant la Sèptima Creuada. L'anvers de la moneda duya un símbol de la ciutat (una capella o portes de la ciutat), la llegenda rotunda “TURONUS CIVIS” i 12 flors de lis a la vora de la moneda. En el centre del revers es trobava una creu en la llegenda rotunda interior en el nom del suzerano i la llegenda exterior en llatí “Benedictum sit nomen domini nostri Jesu Christi” (esp.: Beneït siga el nom del nostre Deu Jesucrist).[8][9] D'un marc francés (244,752 gr) d'argent de 23 quilats es devia emetre 58 groses torneses. Per lo tant, dita moneda contenia 4,04 gr d'argent pur i el pes total de la moneda era 4,22 gr.[10] Durant el regnat dels descendents de Luis IX la cantitat de metal preciós es reduïa constantment. Des de 1352, per a cobrir les despeses derivades de la guerra en Anglaterra, emeten monedes de velló de baixa llei que varen obtindre el nom Gros blanc .

En l'inici de l'acunyament dels groses torneses França va donar començ a l'expansió de la moneda d'argent d'alta denominació, la necessitat en ella va ser provocada pel desenroll del comerç. Estes monedes contenien gran cantitat del metal preciós en comparació al grosso italià que en aquell temps era molt expandit.[3] La primera imitació del gros tornés en els països de l'Europa Central va ser la moneda checa l'acunyament de la qual va ser escomençada en 1300 en la Casa de la moneda de Kutná Hora en 1300 durant el regnat de Wenceslao II que va ser denominada “Gros de Praga”.[3][11] En 1338 en Meissen varen emetre unes monedes paregudes, més tart el seu acunyament va ser organisat en atres ciutats alemans.[3] La denominació alemana del gros tornés com Grosus Turonus[12] va dur a l'aparició dels noms Turnosgroschen, Turnose i Groschen. La denominació Turnose es va mantindre en us fins a la segona mitat del XVII.[13]

En 1279 en Anglaterra com a imitació del gros tornés va aparéixer el groat,[3] en 1302 en Països Baixos escomencen a usar el groot. Inicialment en els estats del territori del Weser baix (en particular, en Bremen) el groten era una unitat de conte equivalent al gros tornés. La primera moneda en l'indicació del valor nominal en grotenes va ser acunyada en 1423.[3]

El periodo del gros de Praga

L'anvers del gros de Praga de Wenceslao II
El revers del gros de Praga de Wenceslao II

Des de 1280 en la regió de la ciutat Kutná Hora actual escomencen a aparéixer grans explotacions d'argent.[14] En el XIII va escomençar la “febra de l'argent”, unes 100 mil persones de diferents països es varen dirigir cap a este regió, tots els dies en les explotacions treballaven uns 60 mil miners.[14] Des de 1290 fins a 1350 en la regió cada any extreen més de 20 tonellades d'argent pur .[14] Gràcies a l'extracció d'argent els reis checs varen reforçar el seu poder i la posició en el Sacre Imperi Romà Germànic.[15] Durant el regnat del rei chec Wenceslao II va ser realisada una reforma monetària. Va ser construïda la ciutat de Kutná Hora, a on varen crear la Casa de la moneda[15] i varen organisar l'emissió massiva de monedes d'argent de gran valor nominal .[3][16] La reforma monetària consistia en la prohibició de la lliure circulació d'argent. Des d'eixe moment els propietaris de les mines devien entregar el metal a la Casa de la moneda, a canvi ells rebien els groses de Praga. Els estrangers podien obtindre l'argent chec solament en forma de monedes. La tesoreria real va obtindre un enorme font d'ingressos[16] i Kutná Hora es va convertir en el centre europeu de l'acunyament de monedes d'argent. En 1300, com a imitació dels grossos italians i groses tornéses francesos, va ser acunyat el gros de Praga. Fins a principis del XV (l'inici de les Guerres hussites) Czechia era un dels més importants centres d'emissió en Europa, i el gros de Praga es va convertir en una base de la circulació monetària en Europa Oriental i conservava la seua possessió durant varis sigles.

Es considera que com a prototip de les monedes cheques varen ser usats els groses tornéses.[3] La semblança dels diners francesos i el chec consistix que els dos es dividien en 12 monedes de menys valor nominal (el gros tornés es dividia en 12 denié, el gros de Praga fins a 1327 estava compost per 12 parvuses i més tart per 12 helleres.[16] Tenien el pes paregut. Una científica i historiadora checa I. Noguelova-Pratova considerava que per l'aspecte el gros de Praga tenia la major semblança en el pierreal d'or de Mesina. La teoria està corroborada pel fet de que la reforma monetària checa va ser realisada pels banquers italians.[16][17]

L'anvers de la moneda duya l'image de la corona checa i la doble llegenda rotunda: WENCEZLAVS SECVNDVS (és.:Wenceslao II en la part interior i DEI GRATIA REX BOEMIE (és.: Per la gràcia de Deu, Rei de Bohèmia en el círcul exterior. En el revers en el centre va ser estampat el lleó chec i la llegenda rotunda GROSSI PRAGENSES[18] per la que la moneda va obtindre la seua denominació. Durant tot el periodo d'acunyament els groses de Praga tenien la mateixa aparència. Es canviaven solament els noms dels monarques, unes detalls menudes, el pes i la cantitat d'argent. Estes monedes s'emetien durant un determini prou llarc mentres estaven en el poder els següents reis: Wenceslao II (1300—1305), Juan I (1310—1346), Carlos IV (1346—1378), Wenceslao IV (1378—1419), Jorge de Podiebrad (1458—1471), Vladislao II, (1471—1516), Luis II (1516—1526) i Fernando I (1526—1547). Des de 1300 fins a finals del XV el gros de Praga va ser la moneda d'argent de major valor nominal i per tant va ser àmpliament usada en el comerç internacional. Els groses de Praga estaven en circulació en els països de l'Europa central, en particular en els estats germànics, Àustria, Hongria, Polònia i també en el Gran Ducat de Lituània .

L'afluència de les monedes cheques al territori del Gran Ducat de Lituània va escomençar en el primer terç del XIV[19] i en els sigles XV-XVI es convertixen en la principal unitat monetària de l'estat .[20]

El gros de Praga era molt expandit en els estats que s'havien format en el territori de la Rus de Kiev. En particular, va ser integrat en el sistema monetari-ponderal del Principat de Pólatsk. En Rutenia Roja els groses varen escomençar a complir les principals funcions monetàries.[21] A voltes els groses de Praga troben entre els tesors que varen ser amagats en el territori del Principat de Moscou i de la República de Nóvgorod. Pero lo més provable és que les monedes d'argent cheques que s'havien ficat en la tesoreria varen ser refoses i de l'argent obtingut varen falcar una moneda pròpia.[16] Un de les troballes més lluntanes del lloc de l'acunyament originari d'esta moneda és el tesor de Karatún en Tartaristán.[22]

La gran expansió dels groses de Praga com a moneda de comerç va provocar l'inici del procés d'estampació de contramarcas que els llegalisava per a la circulació monetària en les corresponents entitats estatals i territorials i també comprovava la seua calitat i adequació per a les operacions econòmiques i comercials.[23]

En 1338, com a imitació del gros de Praga, varen ser acunyats els groschenes de Meissen .[3] A partir de la segona mitat del XIV, gràcies al desenroll i una certa regularisació de la circulació monetària en Europa, el gros es convertix en una moneda del valor nominal mig i ocupa el seu lloc entre els denarios i les monedes d'or: els florins, guldenes i cequíns. La gran expansió de les monedes cheques en els sigles XIV-XV es definix en la numismàtica com “el periodo del gros de Praga”.

Referències

  1. ↑ «Gros». Vocabulari de Comerç Medieval.
  2. ↑ Majun S. G., Pyadishev D. A. El tàler: des de Segismundo de Tirol fins a l'época de les Guerres Napoleòniques//La moneda tàler. Història, estil, llegendes, art dels gravadors, retrats dels grans… – K.: Acadèmia d'heràldica, marc comercial i logotips, 2014. – 407 p.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 https://www.reppa.de
  4. ↑ Zich Wilhelm. Dissertation "Der Wiener Münzvertrag vom 24. Januar 1857 und Carl Ludwig von Bruck" / Univ.-Prof. Dr. Wolfgang Hahn. — Wien: Universität Wien, 2009. — S. 2. — 332 S.
  5. ↑ Zaoral Roman Silver and glass in migeval trade and cultural exchange between Venice and the kingdom of Bohèmia // Český časopis historický. — 2011. — Vol. 109, № 2. — P. 235—261.
  6. ↑ Ducato and Matapan // Künker Auktion 137 - The De Wit Collection of Medieval Coins. — 2008. — P. 188.
  7. ↑ Gros tournois // Wörterbuch der Münzkunde / Wörterbuch der Münzkunde. — Berlin: J. Guttenberg Verlagsbuchhandlung, 1970. — P. 242. — 757 p.
  8. ↑ Fengler J., Guirou G., Unguer V. Diccionari del numismàtic / Editor responsable V. M. Potin. — 2-a edició., modif. i compl.. — М.: Ràdio i sviaz, 1993.
  9. ↑ Zvarich V. V. Diccionari numismàtic. — 4-a edició.— Leópolis: Vishaya shkola, 1980.
  10. ↑ Jungk Hermann. Die Bremischen Münzen. Münzen und Medaillen dones Erzbisthums und der Stadt Bremen mit geschichtlicher Einleitung. — Bremen: Verlag von C. Ed. Müller, 1875.
  11. ↑ Helfferich K. //Die geschichtliche Entwickelung der Münzsysteme Jahrbücher für Nationalökonomie und Statistik / Journal of Economics and Statistics. — 1895. — Vol. 9. — S. 801—828
  12. ↑ Michaelis G. Grundzüge der Geschichte dones Münzwesens — Berlin: Ernst Siegfried Mittler und Sohn, 1874. — S. 18—19. — 45 S.
  13. ↑ Feineis D. M. Sozialgeschichtliche und soziologische Untersuchungen zu Klingenberg und Röllfeld (16. bis 18. Jahrhundert) // Würzburg Diözesan-Geschichtsblätter. — 1990. — Vol. 52. — S. 271—304.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Schubert C. Kutná Hora — die Stadt der Prager Groschen // Numismatische Beiträge. — 1974. — Nr. 1. — S. 19—24.
  15. ↑ 15,0 15,1 Maksimov M. M. Argent en l'Edat mija // Ensaig sobre l'argent. — 3-a edició, modif. i compl.. — М.: Nedra, 1981. — 207 p.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Sóboleva N. A. Перша знахідка празького гроша на Новгородському Рюриковому городищі// Історія та археологія. — 1998. — № 12.
  17. ↑ Nohejlová-Prátová Em. Pražské groši Václava II (1300-1305) a české pečetě// Sbornik praci talls. Fakulty Brněnské university. Řada historická. — Praha, 1960. — Sv. 9. — S. 97.
  18. ↑ Kozubovskiy G. A. Празькі гроші XIV—XV ст. з археологічних пам'яток України // Археологія. — 2010. — № 4. — С. 60—69.
  19. ↑ Bektineev Sh. Periodos del sistema monetari-ponderal de Pólatsk i Vítebsk: la segona mitat del sigle XIII – sigle XIV // Numizmatika. — 2000. — № 1. — P. 37-46
  20. ↑ Ryabcevich V. N. La circulació monetària en Bielorússia en el sigle XIV – final del sigle XV. // Numismàtica de Bielorússia. — Minsk: Polymia, 1995. — P. 139—154. — 687 p.
  21. ↑ Kozubovskiy G. A. Про шляхи надходження празьких грошів до Східної Європи (XIV–XV ст.) // Укр. іст. журн.. — 2012. — № 5. — P. 39—51.
  22. ↑ Valeev R. M. Objectes del comerç interior de Bulgària del Volga en els sigles X-XIV (segons les senyes arqueològiques) // Vestnik NGU. Série: Història, filologia, arqueologia i etnografia. — 2009. — Т. 8, № 5. — P. 225—234.
  23. ↑ Kozubovskiy G. A. Празькі гроші з контрамарками-гербами німецьких міст у східній Європі // Спеціальні історичні дисципліни: питання теорії та методики. Генеалогія та геральдика. Збірка наукових праць / Відп. ред. Г.В. Боряк. — К.: Інститут історії України, 2011. — P. 203—208. — 324 p.