Zloty polonés
El esloti (en polac, złoty [ˈzwɔtɨ]) és la divisa de Polònia.[1] Es dividix en 100 groszy (sing.: grosz ['grɔʂ]; pl. nom.: grosze ['grɔʂɛ]; pl. gen.: groszy ['grɔʂɨ]). El còdic ISO 4217 per a esta unitat monetària és PLN i la seua abreviatura és zł.
La paraula vol dir lliteralment ‘dorat’ en polac. Grosz ve de la paraula checa groš, i esta a la seua volta de la frase llatina medieval denarius grossus,
Història
.jpg){kind=link}
El regne de Polònia i la Primera República
En els temps del regne de Polònia i la Primera República Polaca el concepte złoty polski (lliteralment ‘el dorat polac’) funcionava com l'unitat monetària igual als trenta groszy a partir dels inicis de el XVI, tant en els documents oficials com en el comerç. Encara que, entre el XVI i la mitat de el XVII no circulaven les monedes d'este valor. L'orige del esloti actual té les seues raïls en esta unitat monetària.
També, es dia złoty o czerwony złoty (lliteralment ‘el dorat roig’) als ducados d'or polacs o estrangers (especialment els de Països Baixos).
La primera moneda de esloti en el valor de 30 groszy va ser falcada durant el regnat de Juan II Casimiro. El seu acunyament va ser una conseqüència de la crisis econòmica que va tocar el país despuix de la guerra en Suècia cridada el diluvi. Eixes monedes tenien també el nom de tymf (per part de Andrzej Tymf, el seu creador) i tenien el valor real d'argent molt més baix que el seu valor oficial.
En el XVIII apareixen les mondedas de dos eslotis (8 groszy d'argent, igual als 60 groszy de coure) falcades durant el regnat d'Augusto III.
Entre els anys 1765 i 1766 es va portar a terme una reforma monetària pel rei Estanislao II Poniatowski, moment en el que el esloti es va convertir en divisa nacional del país. Des de la reforma circulaven les monedes d'un i dos eslotis (en el valor de 4 i 8 groszy d'argent, o 30 i 60 groszy de coure).
Durant la Primera República, en el XVIII, el valor del esloti corresponia al d'un tálero. El valor del esloti va estar unit al valor del tálero, sent huit eslotis igual a un tálero, i sis eslotis despuix del 1787.
Periodo de particions
Durant les particions, les monedes de eslotis varen ser falcats en Polònia del Congrés (1, 2, i 5 eslotis d'argent, 25 i 50 eslotis d'or), i també durant l'alçament de Novembre del 1830 (2 i 5 eslotis d'argent falcats en 1831). Despuix de la caiguda de l'alçament, entre els anys trenta i cinquanta de el XIX, apareixen les monedes en el doble valor de esloti i rublo rus.
El esloti va ser també falcat en la República de Cracovia.
Segona República
A conseqüència de la hiperinflación i el caos monetari que sofria el país en els anys posteriors de la guerra, el esloti va ser introduït de nou reemplaçant al marc polac (la moneda temporal que funcionava despuix de la Primera Guerra Mundial). El tipo de canvi es corresponia en 1 zloty igual a 1 800 000 marcs i va ser dividit en 100 groszy. Fixant el valor de l'unitat a 0,1687 grams d'or pur.
El Decret Presidencial va fer que les monedes en denominacions de 100, 50, 20 i 10 eslotis anaren fabricades en un 0,9 % d'or pur. Les monedes de 5, 2 i 1 esloti en argent. Les de 50, 20, i 10 groszy en níquel i els 5, 2 i 1 groszy en bronze.
A finals de 1925, el govern polac no va poder pagar els valors publicats. L'economia de Polònia estava a la vora de la fallida, a pesar de que el primer ministre polac, Władysław Grabski, es negara a rebre ajuda estrangera, ya que temia que Polònia passara a dependre de la Societat de les Nacions. El Ministre va pensar que tan pronte com el esloti s'estabilisara, els acreedors estrangers donarien crèdits i inversions en condicions més favorables que les que es proponia en eixe moment. No obstant, la falta de confiança en l'economia polaca va fer que estos pensaments foren impossibles.
Per la posició de Władysław Grabski, Polònia tractava d'atraure als inversors estrangers. El seu govern es va vore obligat a vendre alguna propietat del país en condicions desfavorables, sense cap efecte significatiu. En total, el esloti es va convertir en un 50 % més barat de lo que era en 1923, Władysław Grabski va renunciar al seu càrrec, no obstant, es va evitar la hiperinflación.
Es varen produir encara més problemes en l'economia de Polònia, sobretot per la Llei de 1920 de protecció social. Era evident de que el sistema no podia funcionar aixina. L'apogeu de la crisis es va produir en novembre de 1925. El PPS (Partit Socialiste Polac) va exigir fer lo que es denomina una sanación.
En maig de 1926 es va produir un colp d'Estat, lo que va provocar que Pilsudski es convertira en el líder autoritari de Polònia. Pràcticament de colp i repent es va estabilisar el presupost. Els ingressos fiscals varen aumentar significativament, i el crèdit es va prendre dels EE. UU., i per tant el Banc Nacional de Polònia va ser més fortament controlat pel govern. Açò va provocar la detenció de la deterioració de l'economia polaca.
Anteriorment al cas d'Àustria i Hongria, una comissió de seguiment especial va aplegar a Polònia per a analisar la situació econòmica. El cap de la comissió el professor nortamericà Edwin Walter Kemmere.
El esloti, el qual va escomençar a devaluarse en 1925, va escomençar a estabilisar-se a l'any següent (principalment gràcies a les exportacions significatives de carbó), i es va establir en la taxa de dólar-esloti en un 50 % major que en 1924. Fins a 1933 el esloti va ser intercanviat lliurement en or i divises estrangeres.
En 1924-1925 va haver una gran eixida de capitals dels bancs, pero en 1926 es va vore invertir en els bancs. Com es va dir anteriorment, el principal factor que va provocar el progrés econòmic va ser l'aument de la demanda de carbó. No obstant, en 1927 el creiximent econòmic es va ralentisar per la sobrevaloración del esloti. Com a resultat, el carbó era massa car, i la cantitat de carbó comprat disminuïda, mentres que les importacions es varen fer més barates que el de les exportacions, i la balança comercial es va tornar a negatiu.
Una volta més, Polònia va entrar en crisis. En total, el creiximent econòmic entre els anys 1926 i 1929 no es va sentir en força. La raó principal va ser el decliu de l'indústria, infligido pel descens de la demanda d'artículs de Polònia. La crisis va durar fins a mediats dels anys 30. Es va profundisar en la gran crisis de 1929-1932.
Despuix del començ d'una atra crisis econòmica, el govern va prendre mides per a eliminar el dèficit presupostari per mig de la reducció de despeses de l'eixèrcit. A pesar de que un terç de les despeses es va reduir, el dèficit va persistir. Alguns dels fondos necessaris per a l'economia va ser divulgada pel govern per als acreedors i bancs estrangers. Els preus es varen elevar, de nou pels productes estrangers, mentres que els subsidis varen ser donat als exportadors.
En 1935 Pilsudski va morir, i el poder va aplegar als generals. Polònia encara era un país agrari (61 % de la població en 1931). Per a reformar l'economia, el govern va pensar en una nova intervenció més ràpida. Com a resultat, Polònia va nacionalisar l'indústria entre 1935 i 1939, terminant en el poder comuniste més vesprada. La cantitat de bens produïts va superar les expectatives en les fàbriques estatals. El resultat va ser instantàneu, es va estabilisar l'economia, no es temia per una major devaluación superior de la moneda, i es va observar un ràpit creiximent. No obstant, la Segona Guerra Mundial va trencar bruscament en tota la calma. El govern va tindre que fugir dels alemans. Ya en l'emigració, el govern va donar a conéixer els nous billets en denominació d'1, 2, 5, 10, 20, 50, 100 i 500 esloti en data per al 15 o el 20 d'agost de 1939. Estos billets varen ser impresos en els EE. UU.
Govern General
En iniciar-se la Segona Guerra Mundial en setembre de 1939, prou edificis de la ciutat varen ser danyats i la ceca va ser ocupada per les forces alemanes; els treballadors de la Casa de la Moneda varen deure treballar baix el control d'eixes autoritats i, en concloure l'ocupació, la mateixa va ser volada pels nazis en la seua retirada.
Entre 1944 i 1952 la ceca va ser reconstruïda en el carrer Ceglana, hui Pereca, i reinicie la seua activitat, pero sense la producció de monedes. La primera emissió de posguerra es va realisar en 1953, en peces d'alumini d'1 i 2 groszy en any 1949.
El 6 d'octubre de 1939 es produïx l'ocupació de Polònia per part de les forces armades alemanes (Wehrmacht), quedant el país a mans del control alemà fins a giner de 1945.
Durant l'ocupació de Polònia es va mantindre el Govern de Polònia en l'exili.
Es crea el nou Banc Emissor de Polònia i a partir de maig de 1940, els vells billets (emesos de 1924 a 1939) varen ser sagellats en la nova entitat monetària alemana, el Reichsmark.
El canvi va ser racionado segons l'estatus social de cada persona (judeu, polac, alemà…), i el tipo de canvi fix, corresponent-li a un reichsmark el canvi de dos esloti. El Banc Nacional de Polònia va escomençar a emetre de nou billets de esloti el 22 de juliol de 1944.
República Popular
En finalisar la Segona Guerra Mundial, les forces de l'Eixèrcit alemà varen ser expulsades del territori polac gràcies a l'alvanç de l'Eixèrcit Rojo de l'Unió Soviètica, establint-se en Polònia l'Estat socialiste.
En l'any 1950 es crea un nou esloti (en còdic ISO 4217 PLZ), reemplaçant este a l'anterior en una equivalència d'1 nou igual a 100 dels anteriors.
En 1990, el esloti va passar de ser una divisa fixa a un sistema de canvi flexible.
Va aplegar a existir el cridat esloti d'intercanvi (złoty dewizowy) entre 1950 i 1990, encara que no estava en circulació i únicament s'amprava en fins contables. Açò es devia a que el esloti tenia un tipo de canvi fix establit pel govern i este no establia un sol tipo de canvi sino que hi havia diferents taxes de canvi segons el tipo de transacció i de quí la realisava, pero no depenia de la cantitat. Als estrangers fora del bloc comuniste soviètic se li oferia, per lo general, un tipo de canvi inferior. Este "mercat negre governamental" va aplegar al seu fi en la finalitat de el "control" rus en 1989.
Tercera República
El 29 de decembre de 1989 Polònia va rebujar el seu govern comuniste. Va canviar el seu nom de República Popular de Polònia i va passar a cridar-se República de Polònia, un nom que havia utilisat abans de la Segona Guerra Mundial. L'emblema de l'àguila polaca coronada utilisat abans de la Segona Guerra Mundial va ser restaurat, en substitució de l'àguila sense corona que havia segut utilisat durant el periodo comuniste. L'emissió ya havia començat falcant les monedes de 1990 en l'antic nom del país. Varen ser incloses les monedes d'1, 2, 5, 10 i 20 esloti. L'inflació no obstant va crear la necessitat de monedes d'alta denominació, per lo que a mitan de 1990 es varen introduir tres noves denominacions, 50, 100 i 10 000 esloti. Estes noves monedes duyen les llegendes de la República de Polònia, i l'històric emblema de l'àguila coronada. Les noves monedes de 50 i 100 esloti varen ser falcades per a només un any. Durant enguany varen ser sèt les monedes que destaquen per este important canvi, tant per temes comuniste i poscomunista varen ser incloses en un mateix any.
Per l'alta hiperinflación de l'economia sofrida durant la década dels huitanta, va fer que la moneda es tinguera que redevaluar en successives ocasions. En 1993 es va aplegar a imprimir billets d'un valor de 2 millons de esloti.
L'1 de giner de 1995 es va produir un canvi oficial del esloti passant d'antic PLZ al nou PLN en una equivalència de 10 mil PLZ igual a 1 PLN.
Monedes en circulació
Emeses pel Banc Nacional de Polònia (Narodowy Bank Polski), circulen monedes en les denominacions de:
Série 1991
| Denominació | Falcada<br />des de !
colspan="2" | Metal |
Diàmetro<br />(mm) | Pes<br />(g) | Vora | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Anell | Centre | |||||
| 1 grosz | 1991 | Acer bronzeado | 15,50 | 1,64 | Estriado | |
| 2 grosze | 1991 | Acer bronzeado | 17,50 | 2,13 | Pla | |
| 5 groszy | 1991 | Acer bronzeado | 19,50 | 2,59 | Discontinu | |
| 10 groszy | 1991 | Cuproníquel | 16,50 | 2,51 | Discontinu | |
| 20 groszy | 1991 | Cuproníquel | 18,50 | 3,22 | Estriado | |
| 50 groszy | 1991 | Cuproníquel | 20,50 | 3,94 | Estriado | |
| 1 esloti | 1991 | Cuproníquel | 23,00 | 5,00 | Estriado | |
| 2 eslotis | 1994 | Bronze d'alumini | CuNi | 21,50 | 5,21 | Pla |
| 5 eslotis | 1994 | CuNi | Bronze d'alumini | 24,00 | 6,54 | Estriado
irregular |
Série 2014
El cost de l'acunyament de les monedes de coure en valor nominal d'1 grosz va escomençar a superar el seu valor nominal. Inclús despuix de l'última devaluación, el coure en els mercats mundials (-12 % YTD) en una moneda de coure de groszy valia casi dos groszy.
Per tant, el 3 de març de 2014 el Banc Nacional Polac va posar en circulació una nova série de monedes de circulació general en denominacions d'1, 2 i 5 groszy, fabricades en acer i recobertes en latón, i en una chicoteta modificació en l'anvers respecte a les anteriors. Estes peces varen ser produïdes per la Ceca Real de Regne Unit
Les monedes en denominacions d'1, 2 i 5 groszy posades en circulació en 1995 seguiran sent de curs llegal i funcionaran de forma paralela a la circulació de les noves monedes. Les especificacions tècniques i les imàgens de les noves monedes no canvien.
Série 2017
Des de començos de 2017, la Casa de Moneda polaca ha segut la responsable de l'operació de totes les monedes emeses pel Banc Nacional de Polònia (1, 2, 5, 10, 20 i 50 groszy i 1, 2 i 5 eslotis).
L'anvers de les denominacions de 10, 20, 50 groszy i 1 zloty serà reemplaçat per l'image que apareix en l'anvers de les de denominació 1, 2 i 5 groszy posades en circulació en 2014.
Billets en circulació
Emissió 1994
Emesos pel Banc Nacional de Polònia, (Narodowy Bank Polski), en data d'emissió 25 d'abril de 1994:
| Image | Denominació | Dimensió | Descripció | |
|---|---|---|---|---|
| Anvers | Revers | |||
| 10 eslotis | 120 x 60 | Mieszko I | Denario d'argent usat durant el regnat de Mieszko I | |
| 20 eslotis | 126 x 63 | Bolsław I El valent | Denario d'argent usat durant el regnat de Bolsław I; Iglésia de Sant Nicolas en Cieszyn | |
| 50 eslotis | 132 x 66 | Casimir III El gran | L'àguila blanca, sagell real de Casimir III El gran i la regalia de Polònia: Ceptre i Orbe;
Dibuix de Cracovia d'un llibre medieval | |
| 100 eslotis | 138 x 69 | Władysław II Jagiełło | Escut en L'àguila blanca de la làpida de Władysław II Jagiełło, escut dels cavallers teutónicos i les espases de Grunwald; Castell de Malbork en l'esquerra | |
| 200 eslotis | 144 x 72 | Segismundo I El Vell | Àguila entrellaçada en la lletra S en un hexàgon, Capella de Segismundo de Wawel |
Emissió 2012 i posteriors millores
Emesos pel Banc Nacional de Polònia, (Narodowy Bank Polski), en data d'emissió 5 de giner de 2012, i posterior millora en mides de seguritat:
| Denominació | Dimensió | Descripció | Data d'Emissió | |
|---|---|---|---|---|
| Anvers | Revers | |||
| 10 eslotis | 120 x 60 | Mieszko I | Denario d'argent usat durant el regnat de Mieszko I | 05-01-2012
15-09-2015 (millora) |
| 20 eslotis | 126 x 63 | Bolsław I El valent | Denario d'argent usat durant el regnat de Bolsław I; Iglésia de Sant Nicolas en Cieszyn | 05-01-2012
15-09-2015 (millora) |
| 50 eslotis | 132 x 66 | Casimir III El gran | L'àguila blanca, sagell real de Casimir III El gran i la regalia de Polònia: Ceptre i Orbe;
Dibuix de Cracovia d'un llibre medieval |
05-01-2012
08-12-2017 (millora) |
| 100 eslotis | 138 x 69 | Władysław II Jagiełło | Escut en L'àguila blanca de la làpida de Władysław II Jagiełło, escut dels cavallers teutónicos i les espases de Grunwald; Castell de Malbork en l'esquerra | 05-01-2012 |
| 200 eslotis | 144 x 72 | Segismundo I El Vell | Àguila entrellaçada en la lletra S en un hexàgon, Capella de Segismundo de Wawel | 30-03-2015
30-03-2015 (millora) |
| 500 eslotis | 150 × 75 | Juan III Sobieski | Palau de Wilanów, Escut d'armes del regnat | 16-02-2016
12-01-2017 (millora) |
Monedes commemoratives de circulació general
Série 2 eslotis
Entre els anys 1995 i 2014 Polònia ha produït una série de monedes commemoratives de 2 eslotis que cobrixen una àmplia varietat de temes nacionals. Les monedes estan falcades en una aleació d'alumini-bronze denominada Or nòrdic. Les emissions tenen un preu raonable entre els coleccionistes, no obstant la seua recollida pot ser difícil per la gran cantitat de temes.
La colecció consta de 260 monedes i s'organisen en varis grups depenent del motiu al que es commemora.
| Motiu | Unitats | Any d'emissió |
|---|---|---|
| Dissenys individuals | 174 | 1995-2014 |
| Castells i palaus de Polònia | 6 | 1995-2000 |
| Animals del Món | 19 | 1995-2014 |
| Any 2000 - arribada al mileni | 1 | 2000 |
| Pintors polacs de el XIX / XX | 10 | 2002-2012 |
| 10 anys de la Gran Orquesta de Caritat de Nadal | 1 | 2003 |
| Juan Pablo II - 25 aniversari del seu pontificat | 1 | 2003 |
| Escuts de Voivodatos | 16 | 2004-2005 |
| Història de Polònia | 32 | 2005-2008 |
Série 5 eslotis: "Descobrix Polònia"
La série “Descobrix Polònia” és una colecció de monedes commemoratives de circulació de 5 eslotis. Va ser inaugurada el 22 de maig de 2014 en la moneda de 25 anys de llibertat.
La série mostra aniversaris d'acontenyiments importants per a Polònia i descriu llocs per a la seua visita. Totes les monedes de la série són falcades en la mateixa aleació (núcleu de bronze i anell de cuproníquel) i són del mateix tamany.
La série de 5 eslotis va ser substituïda per la série de monedes commemoratives de 2 eslotis la qual es va estar emetent des de 1995.
| Motiu | Emissió | Data Emissió |
|---|---|---|
| 25 anys de llibertat | 1 500 000 | 22 de maig de 2014 |
| Castell Real de Varsòvia | 1 200 000 | 7 de novembre de 2014 |
| Canal de Bydgoszcz | 1 200 000 | 22 de maig de 2015 |
| Ajuntament de Poznan | 1 200 000 | 6 de novembre de 2015 |
| Molino del Retor, Lodz | 1 200 000 | 23 de maig de 2016 |
| Castell Ducal, Szczecin | 1 200 000 | 3 de novembre de 2016 |
| Capella de la
Santíssima Trinitat, Lublin |
1 200 000 | 22 de maig de 2017 |
| Regió Industrial Central (COP) | 1 200 000 | 15 d'octubre de 2017 |
| 100 anys d'Independència | 38 424 000 | 22 de maig de 2018 |
Taxa mija anual de canvi en anys anteriors
| Any | USD | EUR | DEM | GBP | CHF | JPY |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 9500.00 | 12070.50 | 5864.19 | 16862.50 | 6884.05 | 65.45 |
| 1991 | 10584.26 | 13088.29 | 6378.62 | 18652.81 | 7379.05 | 78 7235 |
| 1992 | 13630.12 | 17662.35 | 8761.51 | 24009.90 | 9742.76 | 107.7766 |
| 1993 | 18164.84 | 21204.91 | 10975.20 | 27274.86 | 12308.00 | 164.16 |
| 1994 | 22726.95 | 26913.49 | 14049.60 | 34772.23 | 16670.93 | 224.16 |
| Reforma monetària(10000:1) | ||||||
| 1995 | 2.4244 | 3.1358 | 1.6928 | 3.8257 | 2.0545 | 0.0258 |
| 1996 | 2.6965 | 3.3774 | 1.7920 | 4.2154 | 2.1826 | 0.0248 |
| 1997 | 3.2808 | 3.7055 | 1.8918 | 5.3751 | 2.2627 | 0.0272 |
| 1998 | 3.4937 | 3.9231 | 1.9888 | 5.7907 | 2.4149 | 0.0268 |
| 1999 | 3.9675 | 4.2270 | 2.1612 | 6.4197 | 2.6413 | 0.0350 |
| 2000 | 4.3464 | 4.0110 | 2.0508 | 6.5787 | 2.5747 | 0.0403 |
| 2001 | 4.0939 | 3.6685 | 1.9558 | 5.8971 | 2.4298 | 0.0337 |
| 2002 | 4.0795 | 3.8557 | – | 6.1293 | 2.6288 | 0.0329 |
| 2003 | 3.8889 | 4.3978 | 6.3570 | 2.8911 | 0.0339 | |
| 2004 | 3.6540 | 4.5340 | 6.6904 | 2.9370 | 0.0337 | |
| 2005 | 3.2348 | 4.0254 | 5.8833 | 2.5999 | 0.0294 | |
| 2006 | 3.1025 | 3.8951 | 5.7116 | 2.4761 | 0.0266 | |
| 2007 | 2.7667 | 3.7829 | 5.5310 | 2.3035 | 0.0235 | |
| 2008 | 2.3708 | 3.4908 | 4.2200 | 2.2291 | 0.0234 | |
| 2009 | 3.1175 | 4.3276 | 4.8563 | 2.8665 | 0.0333 | |
| 2010 | 3.0179 | 3.9939 | 4.6587 | 2.8983 | 0.0345 | |
| 2011 | 2.9636 | 4.1190 | 4.7463 | 3.3474 | 0.0373 | |
| 2012 | 3.2581 | 4.1852 | 5.1605 | 3.4724 | 0.0409 | |
| 2013 | 3.1608 | 4.1975 | 4.9437 | 3.4100 | 0.0324 | |
| 2014 | 3.0315 | 4.1631 | 5.0167 | 3.3816 | 0.028778 | |
| 2015 | 3.5725 | 4.3078 | 5.5296 | 3.5833 | 0.029671 | |
| 2016 | 3.9011 | 4.2615 | 5.7862 | 3.9394 | 0.032411 | |
| 2017 | 4,2106 | 4,4157 | 5,1925 | 4,1209 | 0,0358 | |
| 2018 | 3,4546 | 4,1701 | 4,6805 | 3,5567 | 0,0307 |
El futur del Esloti
L'1 de maig de 2004, Polònia despuix de casi 15 anys de construir la seua democràcia, va ser admesa en les estructures de l'Unió Europea. Polònia, unint-se a l'Unió Europea, es va comprometre a adoptar la moneda única, pero no va establir un determini de quan açò succeiria.
L'adheriment de Polònia a l'unió monetària s'està retardant. Inicialment, es va informar que açò es realisarà en 2009. Posteriorment, esta data es va pospondre a 2011, 2012 i 2015. No obstant, la condició per a establir la data d'adopció de l'euro és el vot parlamentari en una majoria de dos terços dels vots esmenes a les constitucions necessàries per a canviar la moneda. En l'actualitat, no hi ha majoria en el Parlament Polac (Sejm) que respale tal solució, el partit de l'oposició Llei i Justícia exigix un referèndum. També es deu tindre en conte que el 57 % de la població de Polònia està en contra de l'adopció de l'euro en Polònia, i el 34 % de ciutadans ho accepten.[2]
Des del començ de membresía de Polònia en l'Unió Europea, i inclús abans, hi ha hagut discussions sobre cóm deuria ser l'euro polac. Varis dels seus dissenys han segut creats i superats per vàries companyies. Ya en els anys 2003-2004, els suposts intents polacs de l'euro varen provocar un revol. Els seus preus varen començar a créixer ràpidament. L'Emissor, no obstant, va resultar ser una empresa privada. Els seus organisadors varen ser institucions, companyies i periòdics. Tal competència també va ser realisada pel Banc Nacional de Polònia. Es va propondre una àmplia gama d'imàgens per a decorar monedes d'euro polaques. Per lo general, eren personages ilustres polacs, símbols nacionals, el logo de Solidaritat i uns atres.
Plantilla:Enlaces a tasas de cambio
Referències
- ↑ RAE (2025-12-22). «esloti | Diccionario panhispánico de dudas». «Diccionario panhispánico de dudas».
- ↑ «Los últimos países en adherirse a la UE rechazan adoptar el euro». La Gaceta (5 de juny de 2017). Archivat des de l'original, el 1 de marzo de 2017.
- Krause, Chester L. and Clifford Mishler (2002). Standard Catalog of World Coins: (1901–2002). Krause Publications. ISBN 0-87349-401-6.
- Pick, Albert (2009). Standard Catalog of World Paper Money, Modern Issues, 1961-#Present. Colin R. Bruce II and Neil Shafer (editors). Krause Publications. ISBN 0-87341-207-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esloti» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.