Anar al contingut

Morlanés (moneda)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Morlanés (moneda)

El morlanés, també cridat morlán,[1] morlanes o bearnés, va ser una moneda d'argent o vellón falcada en Morlaas en el vizcondado de Bearne que va circular, ademés de França, per alguns regnes peninsulars, especialment Aragó (especialment en Jaca) i Navarra (especialment en Ultrapuertos), durant l'Edat Mija.

Diners morlanés (anvers)
Diners morlanés (revers)

Història

L'us dels diners i sòus morlaneses es registra en Aragó i Navarra des de mediats del XII: en el primer cas per la presència de bearnés vivint en Jaca, ciutat que va acollir a una gran població franca d'orígens diversos;[2][3] en el segon cas, en un pagament a càrrec del bisbe de Pamplona, en un assunt vinculat en veïns d'estos territoris ultrapirenaicos.[4] El mateix rei Pedro II d'Aragó havia hipotecat el castell de Burgui i el vall de Roncal, en mans aragoneses llavors, al vescomte de Bearne a canvi de «50.000 sòus de moneda morlana» (document datat en Jaca, el 20 de març de 1209).[5]

Durant la Baixa Edat Mija, la moneda, de manera oficiosa, va circular en molta freqüència per les terres d'Ultrapuertos, en detriment dels sanchetes emesos pels reis navarresos. Des de finals del XIII fins a mediats del XIV a penes va variar la seua cotisació: de 20 diners sanchetes en 1280, el sòu morlanés va passar a valdre 18 diners entre 1300 i 1350. Encara que no va cessar de devaluarse respecte al florín d'or, es va comportar com una espècie forta respecte dels carlines navarresos, que, somesos a fortes depreciació durant la segona mitat del XIV, varen vore cóm caïa la seua cotisació per 18 diners de carlines negres o prietos en 1360, per 24 diners en 1380 i, finalment, per 48 entre 1384-1400.

Vore també

Referències

  1. ↑ Lacarra de Miguel, 1973, p. 210.
  2. ↑ V, Felipe (1946). La moneda espanyola : (breu història monetària d'Espanya /cpor Felipe Mateu i Llopis, Barcelona: Editorial Alberto Martín, p. 162.
  3. ↑ Ibáñez Artica, 2002, p. 136.
  4. ↑ Ramírez Vaquer, 2001, p. 102.
  5. ↑ «Itinerari».Bolletí de la Real Acadèmia de les Bones Lletres.3(24)

Bibliografia

129–171.Consultat el 2024-04-18.
  • V (1973). Història política del regne de Navarra, des dels seus orígens fins a la seua incorporació a Castella, Pamplona: Caixa d'Aforros de Navarra, Editorial Aranzadi. OCLC 1418048.
  • V, Eloísa (2001). «La moneda i la seua circulació durant la Restauració de la monarquia: de García Ramírez a Sancho VII el Fort», La moneda en Navarra, Govern de Navarra, Departament d'Educació i Cultura, pp. 97-110. OCLC 49688971. ISBN 84-95746-06-9.