Nomisma


El nomisma era una moneda d'or, hereua del sòlit, falcada en l'Imperi Bizantí fins a la reforma monetària d'Allunte I Comneno de 1092. Va ser de curs llegal també en Roma.[1][2] Va ser el nom de moneda més forta de l'imperi. El seu nom va donar orige a la paraula numismàtica.
Les devaluació del nomisma, de mitan de s. X al s. XI
La primera reforma monetària que va afectar al nomisma va tindre lloc durant el regnat de Nicéforo II (963-969): el pes de la peça va passar de 4,5 grams d'or a 4,13 grams i el diàmetro de 20 a 18,5 milímetros.[3] La nova peça es va denominar nomisma tetarteron (νόμισμα τεταρτηρόν, «quarta part»). L'anterior nomisma (4,5 grams) va prendre llavors el nom de nomisma histamenon (νόμισμα ἱστάμενον, «moneda estàndar», derivat del grec ἱστός, istos, «capa prima»).[4] El motiu per esta reforma monetària ha segut tema de debat: potser es tractava de facilitar el comerç en els àraps, els quals usaven el dinar una moneda de pes semblat a la histamenon. Segons l'historiadora Cecile Morrisson, la creació d'una moneda de menor valor és senyal d'una expansió en els intercanvis comercials.[5] L'antic croniste Juan Zonaras, explicava que es va fer per a aumentar els ingressos a les arques de l'Estat, ya que mentres les taxes es tenien que pagar amprant la histamenon, els pagaments de l'Estat es feyen amprant el tetarteron, que oficialment eren monedes equivalents.[3]
El valor d'un nomisma aplega a ser constant fins a Constantino IX (1042-1055). Durant el regnat d'este emperador el valor va passar del 93% al 81% i el del tetarteron del 93% al 72%, cosa que correspon a una devaluació del 1% per any durant tot el seu regnat.[6] El motiu encara no ha quedat aclarit, segons el croniste Miguel Psellos el Jove, per al qual l'orige de la devaluació va ser la mala gestió del tesor imperial per part de Constantino. Pero segons els historiadors actuals, l'idea va ser aumentar l'oferta de diners per a satisfer les necessitats de l'Estat.
Un segon episodi de forta devaluació va tindre lloc baix els emperadors Romà IV Diógenes (1067-1071) i Nicéforo III Botaniates (1078-1081): la moneda va passar llavors a tindre tan poca cantitat d'or que tenia color blanc en lloc de dorat. Pero esta volta va sorgir per una necessitat imposta per un context difícil: s'havia perdut una gran part del territori en l'Àsia Menor, les incursions dels turcs i els normandos varen incitar als bizantino a amagar els seus tesors, mentres que l'estat buscava en qué pagar els mercenaris i deutes de guerra. Com narren en les seues cròniques Nicéforo Brienio i Ana Comneno, les arques de l'estat estaven buides, i d'ahí va sorgir la necessitat de reduir el percentage d'or en les monedes.
Inicialment, les dos monedes de nomisma (histamenon i tetrarteron) eren indistingibles, salve pel seu pes. Va ser durant el regnat de Basilio II (r. 976–1025) que el tetarteron es va escomençar a falcar en una forma més grossa i quina, mentres que la histamenon es va fer en una forma més fina i de diàmetro més gran. A partir del regnat de Constantino VIII (r. 1025–1028), es varen poder diferenciar també per tindre imàgens diferents.[7][8] Cap a mediats de XI, el tetarteron media 18 mm de diàmetro i el seu pes sembla que s'havia estabilisat en 3,98 grams, tres quilats de purea menys que la histamenon, que llavors media 25 mm de diàmetro (a diferència de l'original sòlit de 20 mm) i havia adquirit una forma llaugerament cóncava (scyphate).[9][10] Pero a partir de Miguel IV (r. 1034–1041), que procedia d'una família de banquers de mala reputació, el contingut d'or va ser baixant. Despuix d'un periodo de relativa estabilitat (1055–1070), el percentage d'or que contenien els nomismas va baixar dramàticament fins a entrar en un periodo de crisis entre el 1070 i el 1080.[8][11]
La reforma monetària d'Allunte I

A partir del 1092, el sistema monetari bizantino es va renovar totalment i el nomisma va ser substituït per una atra moneda d'or, el hiperpiron (ὑπέρπυρον,«molt refinat») de 4,48 grams. Pero el terme «nomisma» es va usar encara, com a paraula equivalent a moneda d'or, tinguera el valor que tinguera.[12][13]
L'hiperpiron també va rebre el nom de besant (d'or), que és l'abreujament del llatí Byzantius nummus, és dir «moneda de Bizancio». Equivalia a 5 ducados o 20 dels anteriors nomismas, ya que el valor de les peces podia diferir en Chipre i a atres llocs del Mediterràneu.
Referències
- ↑ Mateu i Llopis, Felipe (1946). «Nomisma», Glossari hispànic de Numismàtica, Barcelona: Consell Superior d'Investigacions Científiques.
- ↑ V, Michel (2001). «Nomisma», org/details/dictionnairedenu0000unse Dictionnaire de Numismatique (en francés), París: Larousse. ISBN 2-03-505076-6.
- ↑ 3,0 3,1 Hendy, 1985, p. 507
- ↑ Grierson, 1999, p. 9
- ↑ Grierson, 1982, p. 196–197
- ↑ Kazhdan, 1991, p. 2026
- ↑ Hendy, 1985, p. 508
- ↑ 8,0 8,1 Grierson, 1999, p. 10
- ↑ Kazhdan, 1991, p. 2026–2027
- ↑ Hendy, 1985, p. 510
- ↑ Hendy, 1985, p. 509
- ↑ Grierson, 1999, p. 11
- ↑ Kazhdan, 1991, p. 964
Bibliografia
- Grierson, Philip (1982). Byzantine Coins, Londres: Methuen. ISBN 978-0-416-71360-2.
- Grierson, Philip (1999). Byzantine Coinage, Washington, DC: Dumbarton Oaks. ISBN 978-0-88402-274-9.
- Hendy, Michael F. (1985). Studies in the Byzantine Monetary Economy c. 300–1450, Cambridge (RU): Cambridge University Press. ISBN 0-521-24715-2.
- Kazhdan, Alexander (1991). org/details/journalofamerica0001unse_t4a3 "Oxford Dictionary of Byzantium", volum I, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-504652-6.
Enllaços externs
- unicatt. it Exposició numismàtica en llínea. La fascinació de l'or en les monedes antigues (en italià i anglés).
- Méndez Barozzi, Ricardo (dimecres, 18 de març de 2015). «numismaticodigital. com/noticia/8199/articulos-numismatica/breve-introduccion-a-la-moneda-bizantina. html Breu introducció a la Moneda Bizantina». Consultat el 23 d'abril de 2019.
- Pina, Manuel (1 de juliol de 2006). «tesorillo. com/bizancio/biz_frame. htm Algunes monedes de l'Imperi Bizantí». Consultat el 23 d'abril de 2019.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nomisma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.