Sou (moneda)

Erro al crear miniatura:

Solidus de Constantino

El sou és una antiga moneda francesa, procedent del solidus romà, que designava la moneda de 5 cèntims fins a principis d'el XX i el nom de la qual ha sobrevixcut en la llengua a la decimalización de 1795. Deu la seua longevitat a que encara està present en moltes expressions franceses i catalanes que es referixen a diners.

Història

Tot comença en el aureus romà, que baix Juliol César valia 25 denarios d'argent, o siga, 100 sestercis de latón o 400 torres de bronze, i pesava més de 8 grams d'or. Cada emperador li llevava una miqueta, fins que Diocleciano i més vesprada Constantino varen tindre que establir el seu valor, respectivament, en ¹/₆₀ i ¹/₇₂ de la lliura romana, és dir, finalment 4,5 grams d'or, baix el nom de solidus. Havia naixcut el «sou».

Fent honor al seu nom, la nova moneda guanyaria la seua reputació d'indestructibilidad permaneixent casi sense canvis a través de la decadència i caiguda del Imperi romà, les grans invasions i la creació dels regnes germànics en tota Europa. No solament va ser falcada en Bizancio fins a el XI baix el nom de nomisma, sino que va ser imitada pels reis bàrbars, especialment pels merovingios, encara que la major part en forma de «terç de sou».

Erro al crear miniatura:

Gros de Sant Luis

Per l'escassea d'or, es produïx una nova «estabilisació» —com es diu a sovint a les devaluación— a càrrec de Carlomagno: el solidus ya no és ¹/₇₂ part de la lliura romana d'or, sino ¹/₂₀ de la lliura carolingia d'argent. El sou es dividirà, a la seua volta, en 12 diners o deniers que, en poques excepcions —com el gros tournoi de Sant Luis—, seran els únics que circulen en la pràctica. El sistema «£sd» (1 lliura = 20 sous de 12 deniers) es mantindrà inalterado fins a la Revolució francesa, i en Anglaterra fins a 1971.

Erro al crear miniatura:

Sol de Luis XV de França de 1767

«Solidus» es convertirà en «soldus», després en «solt» (XI), en «sol» (des de XII al XVIII) i, finalment, en «sou». Mil anys despuix de la reforma monetària carolingia, quan la lliura tournois dona pas al franc en 1795, sols i deniers desapareixen dels moneders, pero el terme «sou» està tan arraïlat en les costums que els francesos continuaran cridant aixina a la veinteava part del franc. També es troba en Suïssa, Canadà i, en general, en tots els països de parla francesa en expressions relacionades en els diners.

Supervivència del terme en les noves monedes

Un sou en francs francesos

Erro al crear miniatura:

Cinc cèntims francesos de 1939

Despuix de la Revolució, els francesos seguixen cridant «sou» a la veinteava part del franc. Per lo tant, la moneda de cent sous valia cinc francs, fins que l'última moneda de cinc cèntims antics va ser retirada en els anys quaranta.

Entre retallades i devaluación, l'antic sou d'or, i despuix d'argent, es convertirà en una moneda de vellón, de coure i de bronze abans de ser falcada per última volta, de 1914 a 1939, en forma de peça foradada de cinc cèntims de cuproníquel i més vesprada d'alpaca. A principis d'el XXI, els vells francesos encara parlen de tal o com artícul de sis sous de la seua joventut i, per a ells, cinc francs antics seguixen sent una moneda de cent sous.

Un sou en dólars canadencs

En Canadà, la paraula «sou» és d'us freqüent en el llenguage comú per a referir-se a la divisió del dólar canadenc, el nom oficial del qual és cent. Les monedes d'un cent reben el nom vernàcul de sou noir, i les de vinticinc cents, el de «trenta sous».

Un sou en francs suïssos

En Suïssa, una moneda de cent sous designa una moneda de cinc francs suïssos i una moneda de quatre sous designa una moneda de vint cèntims suïssos.