Sou (moneda)
El sou és una antiga moneda francesa, procedent del solidus romà, que designava la moneda de 5 cèntims fins a principis del XX i el nom de la qual ha sobrevixcut en la llengua a la decimalisació de 1795. Deu la seua longevitat a que encara està present en moltes expressions franceses i catalanes que es referixen a diners.
Història
Tot comença en el aureus romà, que baix Juliol César valia 25 denarios d'argent, o siga, 100 sestercis de latón o 400 torres de bronze, i pesava més de 8 grams d'or. Cada emperador li llevava una miqueta, fins que Diocleciano i més vesprada Constantino varen tindre que establir el seu valor, respectivament, en 1/60 i 1/72 de la lliura romana, és dir, finalment 4,5 grams d'or, baix el nom de solidus. Havia naixcut el «sou».
Fent honor al seu nom, la nova moneda guanyaria la seua reputació d'indestructibilidad permaneixent casi sense canvis a través de la decadència i caiguda del Imperi romà, les grans invasions i la creació dels regnes germànics en tota Europa. No solament va ser falcada en Bizancio fins al XI baix el nom de nomisma, sino que va ser imitada pels reis bàrbars, especialment pels merovingios, encara que la major part en forma de «terç de sou».
Per l'escassea d'or, es produïx una nova «estabilisació» —com es diu a sovint a les devaluació— a càrrec de Carlomagno: el solidus ya no és 1/72 part de la lliura romana d'or, sino 1/20 de la lliura carolingia d'argent. El sou es dividirà, a la seua volta, en 12 diners o deniers que, en poques excepcions —com el gros tournoi de Sant Luis—, seran els únics que circulen en la pràctica. El sistema «£sd» (1 lliura = 20 sous de 12 deniers) es mantindrà inalterado fins a la Revolució francesa, i en Anglaterra fins a 1971.
«Solidus» es convertirà en «soldus», després en «solt» (XI), en «sol» (des de XII al XVIII) i, finalment, en «sou». Mil anys despuix de la reforma monetària carolingia, quan la lliura tournois dona pas al franc en 1795, sols i deniers desapareixen dels moneders, pero el terme «sou» està tan arraïlat en les costums que els francesos continuaran cridant aixina a la veinteava part del franc. També es troba en Suïssa, Canadà i, en general, en tots els països de parla francesa en expressions relacionades en els diners.
Supervivència del terme en les noves monedes
Un sou en francs francesos
Despuix de la Revolució, els francesos seguixen cridant «sou» a la veinteava part del franc. Per lo tant, la moneda de cent sous valia cinc francs, fins que l'última moneda de cinc cèntims antics va ser retirada en els anys quaranta.
Entre retallades i devaluació,[n 1] l'antic sou d'or, i despuix d'argent, es convertirà en una moneda de vellón, de coure i de bronze abans de ser falcada per última volta, de 1914 a 1939, en forma de peça foradada de cinc cèntims de cuproníquel i més vesprada d'alpaca. A principis del XXI, els vells francesos encara parlen de tal o com artícul de sis sous de la seua joventut i, per a ells, cinc francs antics seguixen sent una moneda de cent sous.
Un sou en dólars canadencs
En Canadà, la paraula «sou» és d'us freqüent en el llenguage comú per a referir-se a la divisió del dólar canadenc, el nom oficial del qual és cent. Les monedes d'un cent reben el nom vernàcul de sou noir, i les de vinticinc cents, el de «trenta sous».
Un sou en francs suïssos
En Suïssa, una moneda de cent sous designa una moneda de cinc francs suïssos i una moneda de quatre sous designa una moneda de vint cèntims suïssos.
Notes
- ↑ La permanència del sou permet medir l'erosió monetària durant un llarc periodo. Una acabalada família gal-romana que haguera transmés un milló de aureus des de la conquista de la Galia fins a l'actualitat, sense aumentar-els pero modernisant la seua apariència en cada una d'eixes sesenta y cinco generacions, s'hauria trobat en 50 000 francs francesos antics, després en 500 francs nous i despuix en 76,22 euros. Ya no posseiria huit tonellades d'or com en l'época de César, sino que a penes podria comprar huit grams. En poques paraules, el seu milló s'hauria convertit en un sou. No obstant, l'erosió que s'observa és solament del 0,68 % per any de promig; hauria bastat en afegir eixa taxa per a no perdre res.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sou (moneda)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.