Assignat

Assignat

Billet "assignat" de 5 lliures de l'any 1793

"Assignat" de la Primera República Francesa del 21 de setembre de 1794 per valor de 400 Lliures

Es diu assignat (en francés assignat) al paper moneda creat l'1 d'abril de 1790 per l'Assamblea Nacional francesa per a remediar el desorde de la facenda nacional i el deute de dit país, heretats de les elevades despeses de la monarquia de Luis XVI, i per a suplir la falta de diners en efectiu necessari per a mamprendre les reformes postulades per la Revolució francesa. Estos "assignats" varen estar vigents i circulants com a paper moneda en França fins a fins de 1796 quan varen ser abolits pel Directori.

Orige

Quan el 5 de maig de 1789 es varen reunir els Estats Generals del regne de França, la situació econòmica del país es trobava complicada per una elevada deute públic puix el sistema del absolutisme generava que l'erari francés es confonguera en la riquea personal del rei, en tant el monarca era qui prenia la decisió final sobre el despesa pública, sense control algun ni rendició de contes.

Per això, en trobar-se la cort de Luis XVI fortament endeutada en acreedors nacionals i estrangers, tal situació influïa negativament sobre l'economia de França i sobre la disponibilitat de diners per part de les autoritats, sent que en l'Antic Règim la recaptació fiscal de la Corona no gravava a l'aristocràcia ni al clero

Certament França contava en eixos anys en poderoses indústrias locals (que comprenien des de la fabricació d'armament i textilería fins a la viticultura i construcció naval), un mercat interior desenrollat, notables bestreta tecnològiques per a l'época, i una forta activitat de comerç exterior (solament comparable a la de Gran Bretanya i molt superior a la d'Espanya o Prusia), pero les creixcudes despeses de la Corona consumien casi tots els ingressos obtinguts per mig dels tributs i per això el risc de bancarrota pública era gran, comprometent inclusivament el pagament de salaris a funcionaris i soldats.

Ya el ministre Jacques Necker havia alertat d'este sério perill al rei Luis XVI en 1788 i a l'any següent va repetir la seua advertència davant els Estats Generals. Estos, que estaven, dominats per els representants de la burguesia varen determinar llavors el 2 de novembre de 1789 l'expropiació dels bens del clero -sense pagar compensació- despuix d'una proposta del diputat Charles Maurice de Talleyrand, per lo que els bens de propietat clerical varen passar a ser "bens nacionals" (en francés, biens nationaux) de propietat de la Corona.

Funcionament

Despuix d'esta expropiació (sense compensació), les autoritats franceses obtenen una gran cantitat de riquea, expressada en terres, edificis, finques, etc. pero que no es traduïa en liquidea, considerant que en el sigle XVIII el diners s'expressava solament en metal preciós falcat en monedas. Per a solucionar este problema, es varen idear els "assignats": es tractava d'emetre documents impresos en série que actuarien com abonaments, el valor de la qual estava sustentat en el valor dels bens confiscats pel govern revolucionari a personages hostils al nou règim, com els aristocratas emigrats i els clercs refractarios, que rebujaven la constitució civil del clero establida el 12 de juliol de 1790.

Tals propietats confiscades serien venudes en subasta a particulars per orde de l'Assamblea Nacional Constituent i en estes vendes s'obtindria diners en or i argent per a acunyament de moneda, conseguint aixina sostindre el valor financer dels "assignats"; el 21 de decembre de 1789 s'aprova la primera emissió d'estos per a abril de 1790 per 400,000 lliura francesesen una taxa d'interés del 5%.

Els "assignats" estaven prevists per a generar interés financer de la mateixa manera que un abonament i servien en principi solament per al pagament d'obligacions del govern cap a particulars, devent ser cremats quan entraren una atra volta en el Tesor francés, s'esperava que això succeïra despuix que el posseïdor del "assignat" ho intercanviara per diners en efectiu, sent que el govern pagaria eixe monte en el metàlic obtingut despuix de la venda dels bens nacionals.

Bibliografia

• Inflació i Revolució francesa: l'història d'una catàstrofe monetària, H. A. Scott Trask, Institut Mises, 2004.
• Fiat Money Inflation in France