L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Lliteratura d'Hongria

Es denomina lliteratura hongaresa fonamentalment a la lliteratura escrita en idioma hongarés, sobretot, encara que no únicament, en Hongria. La lliteratura hongaresa també pot incloure obres escrites en atres llengües, en especial el llatí, sempre que tinguen una relació geogràfica o cultural en Hongria. Encara que ha segut pràcticament desconeguda en el món occidental durant sigles, la lliteratura hongaresa ha adquirit major notorietat a finals del XX gràcies a l'aparició de figures com Antal Szerb, Sándor Márai o Magda Szabó, les obres de les quals s'han traduït a gran número d'idiomes.

Lliteratura hongaresa antiga i medieval

editar
 
Pàgina de la Gesta Hungarorum

Els començos del idioma hongarés com a tal (coneguts com "periodo proto-hongarés") se situa al voltant de l'any 1000 a. C., quan, segons les investigacions científiques actuals, es va separar de les seues llengües germanes, les llengües úgricas. En els seus inicis, l'hongarés s'escrivia en una escritura rúnica —encara que no s'amprava per a fins lliteraris, en el sentit modern del terme—. Esta escritura va ser substituïda pel alfabet llatí en la cristianización d'Hongria baix el regnat d'Esteban I (1000–1038). No existixen documents escrits anteriors a el XI.

L'hongarés antic va nàixer, es pensa, al voltant de l'any 896, quan els hongaresos varen ocupar la planura panónica, es varen assentar i varen construir el seu propi estat. Les primeres fonts escrites de l'hongarés són unes anotacions en un fur de l'Abadia de Tihany (1055), que conté múltiples térmens hongaresos, incloent l'expressió feheruuaru rea meneh hodu utu rea, "pujant el camí militar cap a Fehérvár", en referència al solar a on es va construir l'abadia. El restant del document està escrit en llatí. Per una atra part, el primer text completament escrit en hongarés és el Sermón funerari i oració (en hongarés, Halotti beszéd és könyörgés), escrit entre els anys 1192 i 1195, que és una traducció o reescritura d'un sermón anterior en llatí. Per una atra part, el poema més antic conservat és el titulat Llamentacions de María, del XIII, que igualment és una traducció prou lliure d'un text llatí anterior. És també el text més antic conservat en cap llengua ugrofinesa. Tant el Sermón funerari com les Llamentacions resulten difícils de llegir i entendre per a un parlant contemporàneu d'hongarés, en especial perque l'alfabet llatí de 26 caràcters no s'adaptava be per a representar tots els sons de l'hongarés, i els signes diacrítics i les dobles grafies no s'havien establit encara.

 
Pàgina ilustrada de la Képes Krónika

Durant l'Edat Mija i fins a ben entrat el Renaixença la principal llengua d'escritura en Hongria era el llatí. Entre els documents més importants escrits en llatí en esta época es troben les Admoniciones de Sant Esteban al seu fill el Príncip Emerico. També es varen compondre cròniques sobre l'història d'Hongria, com la Gesta Hungarorum ("Fets dels hongaresos"), d'autor desconegut, i la Gesta Hunnorum et Hungarorum ("Fets dels hunos i els hongaresos"), de Simon Kézai, abdós en llatí. Estes cròniques mesclen realitat històrica i llegenda, per lo que deuen ser preses en cautela com a fonts històriques. Una atra crònica medieval és la Képes krónika (Chronicon pictum o "Crònica ilustrada"), escrita pel rei Luis I d'Hongria.

Renaixença i barroc

editar

La lliteratura del Renaixença va florir en Hongria baix el regnat de Matías Corvino (1458–1490). Janus Pannonius, encara que va escriure en llatí, està considerat com una de les principals figures de la lliteratura hongaresa, per ser l'únic poeta humaniste significatiu. També durant el regnat de Matías Corvino es va fundar la primera imprenta d'Hongria, per András Hess, en Buda. El primer llibre imprés en Hongria va ser la Chronica Hungarorum.

En 1526, la major part d'Hongria va caure baix l'ocupació otomana, per lo que esta data es considera el començ del Periodo Mig d'Hongria. Els poetes més importants d'esta época són Bálint Balassi (1554–1594) i Nikola Zrinski (1620–1664). La poesia de Balassi presenta influències medievals, i els seus poemes poden classificar-se en tres seccions: poesia amorosa, poesia de guerra i poesia religiosa. Per la seua banda, l'obra més significativa de Zrínyi és el poema épico Szigeti veszedelem, escrit en 1648-49 en una estructura similar a l'Ilíada: en ell es narra la Batalla de Szigetvár, en la que va morir el yayo del poeta.

En l'àmbit de la lliteratura religiosa, l'obra més important d'esta época és la traducció de la Bíblia realisada per Gáspár Károli, pastor protestant de Gönc, en 1590. Esta traducció es coneix com la Bíblia de Vizsoly, a partir del nom del poble en que es va publicar. Una atra obra religiosa significativa és la Llegenda de Santa Margarita, copiada per Lligga Ráskai cap a 1510 a partir d'un text anterior hui perdut.

Les obres escrites en llatí són numeroses en este periodo; István Szamosközy, Baranyai Decsi János, Miklós Istvánffy, János Bethlen i Farkas Bethlen, Ferenc Forgách, etcétera, escriuen importants obres històriques des del XVI a el XVII.

Ilustració i reforma llingüística

editar

A finals del XVII, Hongria va passar d'estar dominat per Turquia a formar part del Imperi austrohúngaro. L'Ilustració hongaresa es va retardar uns cinquanta anys en comparació als països més occidentals, pero finalment les noves idees varen aplegar a Hongria a través de Viena: la publicació de llibres va aumentar significativament, pese a l'existència de censura política i religiosa. Els primers ilustrats varen ser els autors coneguts com a testőr írók (guardaespals hongaresos de l'Emperatriu María Teresa I d'Àustria): György Bessenyei (1747-1811), que experimenta el profunt influix de Voltaire (El rei Matías és poc menys que una versió de la Henriada; les seues tragèdies estan elaborades sobre models volterianos; per a la comèdia s'inspira en Marivaux i per als seus ensajos en els anglesos); János Batsányi, etc. Els poetes més importants d'esta época varen ser Mihály Csokonai Vitéz, Dániel Berzsenyi (qui compon Odes a l'estil de les d'Horacio, de tal manera que es guanya el sobrenom de "l'Horacio hongarés") i Lőrinc Orczy. La lliteratura d'esta época abunda en memòries i introseccions, encara que una de les obres més significatives, deguda a un transilvano, pertany al gènero epistolar: es tracta de les Cartas des de Turquia de Kelemen Mikes.

Durant l'Ilustració també es va portar a terme la reforma de la llengua hongaresa, per a adaptar-la als nous temps, els alvanços científics i els nous invents. El principal impulsor d'esta reforma va ser Ferenc Kazinczy, que va dominar en la seua autoritat l'ambient lliterari de l'época. Per esta reforma, i als canvis produïts en la lliteratura hongaresa a lo llarc del XVIII (sobretot en el seu últim terç), se sol considerar que és en este moment quan naix la lliteratura hongaresa moderna.

El XIX

editar

Romanticisme

editar
 
Daguerrotipo de Sándor Petőfi.

Al començament del XIX, el centre cultural d'Hongria es va traslladar a Pest, a on va sorgir una nova generació d'escritors, coneguda com "Círcul Aurora", contraris al maestrazgo de Kazinczy. A este grup pertanyien, entre uns atres, el fundador de la revista que donava nom al grup, Károly Kisfaludy, germà del també poeta Sándor Kisfaludy, l'historiador Ferenc Toldy o József Bajza, que va jugar un important paper com a crític; l'únic gran poeta de l'época que se situava fòra d'este círcul, i que acceptava a l'ilustrat Kazinczy com a mestre va ser Ferenc Kölcsey.

No obstant, el poeta que va portar a terme la tan esperada tasca d'escriure una èpica nacional hongaresa va ser Mihály Vörösmarty, autor de Zalán futása ("La fugida de Zalán"), en 1825, basat en el relat de la conquista d'Hongria pels Árpáds contingut en la Gesta Hungarorum. En esta época també es va desenrollar per primera volta el teatre en hongarés, en la fundació del Teatre Nacional d'Hongria (1837), encara que va caldre esperar al redescubrimiento de l'obra Bánk Bán, de József Katona (escrita en 1815 pero no estrenada fins a 1839, nou anys despuix de la mort del seu autor) per a que este nou teatre alcançara nivells verdaderament artístics. També la novela va experimentar una especial efervescència durant este periodo, en més de 200 noveles publicades solament en el primer terç del XIX. Entre estos primers novelistes destaca József Eötvös, autor de El notari del poble (1844-1846) o Hongria en 1514, convertides posteriorment en obres clàssiques de la lliteratura hongaresa.

També al moviment Romanticisme pertany, encara que en una personalitat pròpia molt marcada, Sándor Petőfi, el considerat "poeta nacional" d'Hongria. La seua poesia beu fonamentalment de fonts populars i folklóricas, i en ella Petőfi adopta distintes veus i personalitats, en ocasions en intenció satírica. Petőfi va desaparéixer misteriosament en la Batalla de Segesvár (o Sighişoara), durant la Revolució Hongaresa de 1848, lo que va contribuir a aumentar encara més la seua fama i el seu estatus com a poeta nacional.

Desilusió i novela

editar

Despuix del fracàs de la Revolució hongaresa de 1848 contra la dominació dels Habsburgo, el país es va sumir en un periodo de desilusió, que va afectar també a les arts i en concret a la lliteratura. Sense autors de primera fila, les revistes es varen omplir d'autors mediocres, casi amateurs. En el camp de la poesia, solament destaca la figura de János Arany, l'obra mestra de la qual, Toldi (1847), va ser acollida per Petőfi en goig. El màxim representant de la prosa política és per la seua banda Zsigmond Kemény, autor també de noveles històriques i sicològiques com Pál Gyulai (1847) en les que es transparenta el pessimisme i el irracionalisme de l'época. Lo mateix pot dir-se de les obres d'Imre Madách, autor d'un poema dramàtic titulat La tragèdia de l'home (1860), que se situa en la llínea d'obres com el Caín de Lord Byron, el Fausto de Goethe o Peer Gynt, d'Henrik Ibsen, que tracten sobre el destí humà. Atres poetes d'esta época són László Arany (fill de János Arany), János Vajda o Gyula Reviczky.

L'únic autor que, pel seu esperit escapista i el seu optimisme infantil, va conseguir escapar al tenebrisme de l'época, va anar el noveliste Mór Jókai, autor de més de cent volums de prosa de ficció (entre novelas i contes) en els que es respira un romanticisme idealiste, hipersensible i melodramático. Jókai va ser elegit pels seus compatriotes com el gran poeta del XIX, i les seues obres plenes d'exotisme i d'héroes improvables es compraven i es llegien apassionadament. Lo mateixa succeïx en Kálmán Mikszáth, el noveliste hongarés més popular despuix de Jókai, autor d'obres en les que descriu l'ambient rural de la seua infància.

El XX

editar

Fins a la Primera Guerra Mundial

editar

A finals del XIX, Budapest s'havia convertit en una de les ciutats més modernes d'Europa, com va mostrar la "exposició milenària" de 1896 per a commemorar el naiximent de la nació; no obstant, esta frontera luxosa i ostentosa ocultava greus problemes, no sol polítics, sino sobretot socials i econòmics, en una gran part de la població sumida en la pobrea i un número creixent de parats. La lliteratura dels primers anys del sigle és més ensayística que narrativa o poètica. En esta época es forma per eixemple el cridat Círcul del Dumenge, el líder del qual era el filòsof i crític lliterari Georg Lukács, i entre els membres del qual es contaven el sociòlec Karl Mannheim i el poeta i dramaturc Béla Balázs. Poc pot dir-se per eixemple del teatre d'esta época, caracterisat per l'agotament dels models anteriors i l'aparició d'autors jóvens, com Ferenc Molnár o Menyhért Lengyel, autors d'obres llaugeres, ben travades i fàcils d'exportar a l'estranger.

Erro al crear miniatura:
Endre Ady.

En el camp de la poesia, la figura més important d'esta época és József Kiss, d'orige judeu, qui si ben com a poeta ocupa un lloc secundari, va anar un important editor, especialment a través de la seua revista La Semana en la que publicaven sobretot —encara que no únicament— autors hongarés-judeus, com Tamás Kóbor o Sándor Bródy. A este grup pertanyia també el noveliste Zoltán Ambrus, autor de El rei Medixques, i atres escritors de relats breus, com Jenő Heltai, Viktor Cholnoky i Zoltán Thury. Al mateix temps que estes tendències es desenrollaven en la capital, en una atra ciutat hongaresa, Szeged, començava a expandir-se en regionalisme hongarés, gràcies a novelistes com István Tömörkény o Ferenc Móra, que retrataven la vida dels llauradors hongaresos sense excessiva idealisació.

La primera década del XX també va vore l'aparició, l'1 de giner de 1908, d'una atra important revista lliterària, Nyugat, que va contribuir substancialment a la modernisació de la lliteratura hongaresa: al voltant d'ella es va reunir un important grup de poetes, crítics i novelistes d'altíssim nivell, entre els que destaquen Endre Ady, Gyula Krúdy o Aladár Schöpflin. Atres importants escritors relacionats en esta revista, que va deixar de publicar-se en 1941, inclouen a Mihály Babits, Dezső Kosztolányi, Gyula Juhász, Árpád Tóth, Frigyes Karinthy o Margit Kaffka, aixina com a representants d'una nova generació en la que destaquen Lőrinc Szabó, József Fodor, István Vas, József Berda o Anna Hajnal

Hi havia atres tendències alternatives al grup dels Nyugat, que també pretenien una modernisació de la lliteratura hongaresa, com la de tendència socialista, personificada en Attila József, considerat un dels millors escritors del país, o les experimentació vanguardistes —també propenques al socialisme— del grup de Lajos Kassák.

Periodo d'entreguerras

editar

Despuix del floreciente periodo anterior a la Primera Guerra Mundial, la posguerra va ser un periodo de depressió per a la nació hongaresa, que va vore cóm el Tractat de Trianon li privava de dos terços del seu territori històric, per a otorgar-li-ho a les nacions veïnes. Esta derrota va dur al sorgiment d'un nacionalisme hongarés més agressiu, que es va vincular fortament en el cristianisme, i es va caracterisar pel seu anticomunisme i el seu antisemitisme. En esta tendència se situava per eixemple l'historiador Gyula Szekfű, qui, no obstant, s'apartaria d'este nacionalisme a mida que els elements racistes es varen fer més evidents.

Significativament, la revista lliterària més influent d'este periodo duya per nom Este (com a oposició a Nyugat, Occident), coeditada per l'influent crític János Horváth i Cécile Tormay, qui també va destacar com a noveliste. Atres autors de novela històrica d'esta época són Miklós Surányi, János Komáromi i Irén Gulácsy, o el també nacionaliste Gyula Somogyvári. Atres autors de l'época varen tendir al neocatolicisme, gràcies a revistes com la Revista Catòlica o Vigília. A esta tendència varen pertànyer poetes com Lajos Harsányi, Sándor Sík o László Mécs, o el noveliste Béla Just.

Una llínea molt distinta de les anteriors, pero igualment influent, la varen constituir els escritors populistes (népi), denominació falcada per Mihály Babits per a designar a un grup d'autors que, a diferència dels agrupats entorn a Nyugat, varen decidir recuperar les formes lliteràries i els temes tradicionals d'Hongria. Ademés de Dezső Szabó, a qui es considera un precursor, formaven part d'este grup de "poetes populistes" escritors com László Németh, János Kodolányi, Pál Szabó o Dénes Barsi. Entre els poetes associats en este populisme destaca Gyula Illyés, considerat un dels poetes fonamentals de la lliteratura hongaresa del XX.

En este periodo es produïx ademés, com ya s'ha indicat anteriorment, la desanexión d'una part important dels territoris de l'Hongria històrica, entre ells Transilvania, que va passar a dependre de Romania, i a on varen començar a crear-se nous centres culturals. Entre els principals autors transilvanos d'entreguerras es troba Károly Kós, important impulsor d'esta nova identitat cultural transilvana.

Durant els anys de la Segona Guerra Mundial, per una atra part, els judeus hongaresos varen ser confinats en ghettos i en camps de concentració, a on molts varen morir. Entre ells es trobaven poetes com György Sárközi i Miklós Radnóti, narradors com Károly Pap o Endre Gelléri, o historiadors com Antal Szerb.

Periodo comuniste

editar

Hongria, aliada del Eix Roma-Berlín-Tòquio i derrotada per lo tant en la Segona Guerra Mundial, va quedar baix el control de l'URSS, personificado en Mátyás Rákosi, líder del Partit Comuniste local. Despuix d'uns primers anys en que la vida cultural va començar a reorganisar-se entre les ruïnes en relativa rapidea i llibertat, al començament dels anys 1950 tot estava ya férreamente controlat pels aparats de l'estat comuniste, dirigits fonamentalment per József Révai.

Encara que la seua trayectòria lliterària va nàixer i es va establir sólidamente durant el periodo d'entreguerras, Sándor Márai és potser l'autor que millor representa la deriva de la lliteratura hongaresa durant el periodo de domini comuniste. Noveliste, ensagiste i autor de diaris i memòries d'indubtable valor com a Confessions d'un burgués o ¡Terra, terra!, despuix de l'ocupació d'Hongria per part del Eixèrcit Rojo, Márai es va vore obligat a exiliar-se ena Itàlia primer i en Estats Units despuix. Els escritors que varen optar per permanéixer en Hongria varen tindre que elegir entre l'ostracisme o la sumissió.

La situació es va tornar alguna cosa més oberta cap a 1953, quan una nova política alguna cosa més lliberal, establida per Imre Nagy, va intentar que els escritors s'expressaren en major llibertat; este aperturisme va ser no obstant segat de nou per Révai i els seus colaboradors, que varen intentar tornar a la situació de control anterior. No obstant, els escritors havien adquirit ya un important paper com a expressió dels desijos de major llibertat que varen esclatar en la Revolució hongaresa de 1956, brutalment esclafada per l'eixèrcit soviètic. Entre els escritors que varen encapçalar este moviment està Tibor Déry, qui va ser obligat a "reescriure" la seua trilogia La frase inacabada per no adaptar-se als principis del realisme socialiste, encarcerat despuix i amnistiat en 1960. Similar va ser el destí del dramaturc Gyula Háy, encarcerat despuix de la Revolució i lliberat el mateix any que Déry. Atres escritors, com Zoltán Zelk, varen anar obertament partidaris del règim estalinista.

Despuix del aplastamiento de la Revolució, intentar tornar al control férreu del estalinisme era impossible; l'oposició va ser suprimida durament en els anys 1956 i 1957, pero ya en 1960 es va produir una primera amnistia. En un intent per mostrar una major obertura, es va renunciar al principi del realisme socialiste com a única tendència lliterària vàlida, i es va animar a escritors veterans del periodo d'entreguerras a publicar. També es va permetre la publicació d'obres estrangeres, encara que no foren afins a l'ideari comuniste. Escritors representatius d'esta época són els poetes Sándor Weöres, anteriorment catalogat com "individualiste" i "formaliste", Lajos Nagy, Ágnes Nemes Nagy o János Pilinszky. En la prosa, Magda Szabó, represaliada entre 1949 i 1956 per raons polítiques, va vore les seues noveles publicades i exitoses. Atres novelistes com Endre Fejes, György Moldova o Gyula Fekete varen començar a escriure obres que plantejaven preguntes que havien segut tabú durant els anys 1950, com la situació real de la classe treballadora, o la qüestió judeua en Hongria.

La lliteratura hongaresa des de la caiguda del règim comuniste

editar

Des de la desaparició del règim comuniste en 1989, Hongria s'ha incorporat a la cultura i la política de l'Europa Occidental, com demostra el seu adheriment a l'Unió Europea en 2004. Esta obertura pot haver contribuït a un major coneiximent de la lliteratura hongaresa fora d'Hongria. Autors com Sándor Márai o Magda Szabó han segut àmpliament traduïts i elogiats en l'estranger, i l'escritor hongarés Imre Kertész va rebre el Premi Nobel de Lliteratura en 2002. També han sorgit atres autors més jóvens, com Péter Esterházy, encara poc coneguts fòra del seu país d'orige.

Galeria

editar

Referències

editar

Enllaços externs

editar


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lliteratura_d%27Hongria&oldid=1314378»