Anar al contingut

Llei d'Abolició de la Noblea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Llei d'Abolició de la Noblea (en alemán: Adelsaufhebungsgesetz) és una llei constitucional austríaca, que es va desenrollar com a part del procés llegislatiu mamprés en 1919 pel parlament de la República d'Àustria Alemana en la finalitat d'eliminar qualsevol aspecte de la noblea austríaca de la política i societat de la recent inaugurada república, establida despuix del fracàs de la Primera Guerra Mundial i la consegüent dissolució de l'Imperi austrohúngaro.[1] Va ser un procés emmarcat dins del republicanisme germànic d'eixa época, en una interpretació més radical de la supressió del Antic Règim, que seguix afectant algunes llegislacions centreeuropees a dia d'hui.[2] La llei es va aprovar el 3 d'abril de 1919 i va entrar en vigor una semana despuix conjuntament en la Llei Habsburgo, l'atre component destacat d'esta llegislació. Actualment, forma part de les Lleis Constitucionals Federals de la República d'Àustria.[3]

En giner de 2023, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va fallar en contra d'una de les principals disposicions de la llei, resolent que el llinage d'una persona forma part de la seua mateixa identitat, per lo que la prohibició de l'us del títul nobiliario com a part del llinage —celosament mantinguda pels Governs austríacs durant un sigle sancer— és contrària al dret europeu.[4] Es tracta de la disposició més rellevant de la llei en l'actualitat i la més discutida, que ha generat tensions, debats polítics i proposicions d'esmena a lo llarc dels anys.[5] Actualment, les autoritats austríaques estan estudiant l'intenció del fallo i la seua interpretació jurisprudencial.

Descripció

L'anomenada Llei d'Abolició de la Noblea, les Órdens Seculars de Cavalleria i Dames, i Títuls i Dignidades Rellevants (Gesetz über die Aufhebung dones Adels, der weltlichen Ritter- und Damenorden und gewisser Titel und Würden) es va aprovar unànimement per l'Assamblea Nacional Constituent —nom del parlament austríac de l'época— en la participació de més de la mitat dels membres de la casa.[1] En la seua posada en pràctica a partir del 10 d'abril de 1919, es derogava l'institució de la noblea hereditària en Àustria, en els seus honors inherents, aixina com els títuls i dignidades conferides merament per distinció (és dir, els no vinculats a un càrrec oficial, professió o capacitat acadèmica o artística), sent afectats la major part dels títuls de noblea històrics, i els beneficis associats a ells.[3][6]

Actualment, en conformidad con l'apartat 1 de l'artícul 149 de la Constitució, la Llei d'Abolició de la Noblea és definida com a Llei Constitucional Federal, és dir, forma part del conjunt de normes constitucionals del país.[7] En això es diferencia de forma substancial d'Alemània, que, a pesar d'haver abolit la noblea també en 1919 (en el marc de la República de Weimar), els títuls han passat a formar part dels llinages dels membres de la noblea que aixina ho volgueren, i dels seus hereus. En Àustria, no obstant, l'us del títul com a part del nom oficial, forma d'introducció en públic o en el contacte en l'Administració és sancionable (actualment es considera infracció administrativa).[8]

Per norma general, la llei mai contemplava expressament l'expropiació de bens hereditaris (és dir, de propietat privada), exceptuant el cas de la dinastia dels Habsburgo-Lorena (vejau Llei Habsburgo) i casos durant el nazisme per motius polítics i racistes.[7] A diferència d'Alemània, la noblea austríaca no ha tingut que afrontar expropiacions més generalisades com a resultat de l'instauració d'un règim socialiste, com va ser el cas de la RDA.[9] Per una atra part, és precisament degut a que l'alta noblea (normalment formada per la vella noblea) poguera quedar-se les seues possessions i, per tant, el seu estatus en la societat, que en un principi la llei perjudicava de facto sobretot a la cridada Briefadel (títuls concedits per cartes de privilegi), els títuls moltes del qual voltes eren l'únic indici de la seua posició social i, per tant, prestigi. Segons l'historiador Roman Sandgruber, «La pèrdua dels privilegis nobiliaris va ser dolorosa, encara que segurament més per a la noblea per privilegi, a la que s'arrebatava aixina lo més important, que per a l'alta noblea, a la que no se li podien arrebatar els símbols històrics, els castells i boscs, i l'image nobiliaria construïda durant sigles».[10]

Tracte social

L'us del tracte nobiliario en la societat és alguna cosa complex, i existixen distintes interpretacions de la llei segons el cas i inclús l'estat federat. Sobretot s'ha fet difícil d'aplicar en la divulgació dels mijos digitals i socials, i deu en tot case respectar la llibertat d'expressió i complir en la llegislació europea en esta matèria.[4] En llínees generals, dirigir-se en societat en el títul nobiliario, alguna cosa que es fa en certa moderació en les famílies de l'antiga noblea austríaca, constituïx una infracció de l'ordenament públic, encara que «sempre i quan es considere un despreci permanent o desafiant de la llei». No obstant, no s'aplica a la menció del tractament protocolari per una tercera persona que no siga entitat pública (per eixemple, l'incloure la paraula Graf o la preposició von en la direcció del destinatari d'una carta personal).[11]

Alguns estats tenen una llegislació més laxa encara. La directriu protocolària de l'estat d'Estiria, per eixemple, aclarix que el dirigir-se privadament una persona a una atra —be en persona be en escrit— usant un títul o predicat de noblea, no és en sí un acte punible.[12] Afig que queda a discreció de cada destinatari cóm tractar-la, si be es demana moderació, sobretot a empleats i representants de les institucions públiques i polítiques (sempre tractant-se de les seues comunicacions privades, puix la llegislació federal prohibix que es faça us en comunicacions institucionals o oficials). Una assessoria alemana aconsella als seus clients que acodixen a events de l'alta societat austríaca que, «... en una presentació dels nobles austríacs, als que en realitat es prohibix usar títuls nobiliaris en públic, també cal tindre en conte la “sensibilitat republicana” dels demés presents».[13] No obstant, encara que els tractaments nobiliaris ya no existixen per es, no són tan rars en l'us diari. També es poden trobar en relativa freqüència en obituaris o làpides.

Un cas a banda és la paraula Herr (‘senyor’), que s'usa en alemà per al tractament de qualsevol interlocutor o destinatari varó (lo mateix que en espanyol). Per tant, a diferència de Graf, Ritter i similars, en les que una persona no pot presentar-se en públic ni dirigir-se a les autoritats, és més difícil discernir quan ho fa una persona que es considera en dret a dita dignitat. No obstant, no ho pot incloure en el seu llinage o en contexts a on el seu significat nobiliario no deixa lloc a interpretacions.[14] La paraula Freiherr que deriva d'ella està del tot prohibida en este tipo d'usos.

Tracte vinculat a un càrrec o professió

Actualment existixen en Àustria més d'un miller de títuls concedits per una posició professional o acadèmica, alts càrrecs públics i concessions honorífiques.[15] Alguns d'estos títuls tenen el seu orige en títuls concedits en el passat pel Consell Imperial a persones que destacaven per les seues habilitats o pels seus càrrecs en la cort o al servici de l'alta noblea. Alguns d'estos térmens incloïen la paraula Rat (consell), sent el més prominent Geheimrat (concedit als funcionaris més alts de la cort), que es va prohibir en el marc de la llei. En Alemània, en canvi, s'usava fins als anys 1940.

Una notable excepció és el títul Hofrat (lit. ‘consell de la cort’), que s'usava durant gran part del XX i, encara que hui es considera antiquat, alguns encara es enorgullecen de lluir-ho.[16] S'ha usat en dos grups principals de persones: alts funcionaris de l'Administració pública, concretament en càrrecs específics, i professionals que han destacat en els seus respectius camps. En el cas dels funcionaris es tracta d'un títul professional, i per tant inherent al seu càrrec; mentres que en el cas dels professionals, cada cas deu aprovar-se pel Consell de Ministres. Se sol concedir a catedràtics d'universitats, autors i llegisladors de prestigi, presidents de grans empreses, directors i caps de plantes d'hospitals i guardonats en premis rellevants. El títul es podria traduir en espanyol com a ‘excelència’, mentres que la seua cognado, el títul Exzellenz, s'usa únicament per a embaixadors i cònsuls generals (per la seua internacionalitat); es tracta d'un títul que en temps de l'Imperi s'usava en conjunt en Geheimrat.[17]

En el cas dels càrrecs de l'Iglésia catòlica (la fe majoritària en Àustria), encara s'ampren títul com Eminenz (‘eminència’) o Exzellenz per a moradures, bisbes i arquebisbes; en el cas de l'Iglésia ortodoxa, també s'ampren per als patriarques. Encara que algunes llegislacions republicanes intentaven en el passat llimitar el seu us també, allò resultava complicat ya que ni es consideren títuls nobiliaris ni són otorgats per les autoritats de l'Estat.

Llegalitat

Use i sancions

Les infraccions previstes en esta llei són administratives i solament afecten l'us propi del tractament i no el seu us per tercers (alluntant-se alguna cosa del propòsit original de la llei de 1919).[7] Segons l'artícul 5 de la corresponent llei, l'us de designació, títuls i dignidades nobiliarias, tant en la comunicació en l'Administració (a nivell nacional, regional o local) com en entrevistes i comunicats públics, són punibles. També ho és l'inclusió de símbols d'un mateix referents a la noblea (com escuts d'armes). No obstant, la tinença i us demostratiu, educatiu i en círculs privats d'objectes ya existents que duen integrats títuls o símbols de la noblea, sent propietat privada, no és sancionable llevat en casos de «despreci desafiant de la llei».

La llegislació afecta també a ciutadans austríacs que ostenten títuls estrangers,[18] encara que solament sobre la seua utilisació en Àustria en els supòsits mencionats (també aplicable a austríacs en ciutadania múltiple). Per eixemple, un ciutadà austríac que ostente el títul espanyol de comte, serà sancionat si ho utilisa en Àustria en els supòsits de la llei. Un cas alguna cosa complex són els títuls concedits per alguns dels Estats històrics d'Alemània a ciutadans austríacs, sent de fet títuls alemans, ya que la llei alemana de 1919 permetia l'inclusió del títul com a part del llinage i l'us dels predicats von i zur, prohibits en la llei austríaca. L'us públic d'estos llinages (per eixemple en la prensa en alemà) no pot prohibir-se, ya que Àustria no pot exigir l'aplicació de la seua llei a Alemània ni a nivell internacional. Lo que sí està expressament prohibit és el seu us dins del sistema públic i polític austríac o en comunicacions en les autoritats.

No obstant, un ciutadà no austríac resident en Àustria pot dirigir-se a les autoritats en el seu llinage també quan este inclou un dels mencionats predicats. Lo mateixa ocorre en noms similars en atres idiomes, en este cas admesos inclús per a ciutadans austríacs. Per eixemple, el president austríac Alexander Van der Bellen du en el seu nom la preposició neerlandesa van. Esta condició ha suscitat crítiques per part d'opositors a la llei, que denuncien «la doble vara de medir» en este respecte.

Quantia de la multa

La quantia de la multa no ha canviat des de 1948, quan es va ajustar l'import de 20 000 corones establida en la llei original als 4000 chelins de l'época.[8] Ya que no ha segut actualisada ni revalorisada, actualment correspon en teoria a un import d'uns 290 euros; de ser ajustat el seu valor, ascendiria a uns 5000 euros. L'aplicació de les multes correspon a l'autoritat administrativa del districte. No obstant, existix una llei austríaca que prohibix la recaptació fiscal (des d'imposts fins a multes) d'imports que no han segut ajustats a la moneda d'us actual i a la seua respectiva cotisació.[6] Per tant, la resolució emesa per una infracció d'esta llei moltes voltes no contempla en la pràctica el pagament d'una multa, o solament contempla una multa simbòlica.[19]

En 2015, un funcionari de la Criminalística de Viena va repartir targetes de visita en les que apareixien en el seu nom les paraules Freiherr i von.[19] En conseqüència, va ser sancionat per l'autoritat administrativa de Viena en una multa simbòlica de 14 cèntims. Anteriorment, la multa imposta per la ciutat de Viena per a este tipo d'infraccions havia segut de 190 euros, pero degut a que no complira en la llei anteriorment citada, es va reduir a 10 cèntims.[19] L'afegitó de 4 cèntims es devia a l'us de dos paraules «prohibides».

En l'interpretació actual de la llei no existix l'opció de reclusió (teòricament fins a sis mesos), llevat en casos d'acumulació de multes sense pagar (com en atres casos d'impagament de multes).[20]

Casos específics

A partir de l'establiment de l'actual República d'Àustria despuix de la Segona Guerra Mundial, la llei ha segut objecte de jurisprudència en vàries ocasions. En 1952, el Tribunal Suprem austríac va dictaminar que l'esposa austríaca d'un ciutadà alemà en predicat nobiliario en el seu llinage, que conservava la ciutadania austríaca, podia utilisar la mateixa designació, que formava part del seu nom registrat segons la Constitució de Weimar.[21] Per un atre costat, en 2003, el Tribunal Constitucional va fallar que una dòna austríaca adoptada per un noble alemà en Alemània no podia utilisar les seues designació com a part del seu nom.[22] Un cas similar el mateix any, en el que se solicitava incloure el títul Fürstin (‘princesa’) en el llinage, va ser plantejat davant el Tribunal Administratiu Superior d'Àustria en la finalitat d'establir si la prohibició contemplada en la llei infringia la llegislació europea,[18] i est va elevar la qüestió al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees. En 2010, la cort europea va fallar a favor de l'interpretació del Constitucional austríac de 2003,[23] afirmant que la Llei d'Abolició de la Noblea «forma part de l'identitat nacional austríaca».[24]

Un cas curiós és dels artistes que usen els predicats nobiliaris en els seus noms artístics, com a protesta, paròdia o qualsevol atre motiu. A data d'hui, ni les autoritats ni la justícia han conseguit aclarir en quina mida l'us d'estos noms contradiu la Llei d'Abolició de la Noblea, que no contempla este tipo de casos, tenint en conte que en Àustria la llibertat artística és molt tinguda en conte tant per llei com per la societat. Segons el Ministeri Federal de Justícia, cada cas deuria evaluar-se en funció de les circumstàncies, sempre i quan es tracte d'un títul fictici (o siga, no relacionat en un títul nobiliario real).

Actualitat

Iniciatives d'esmena

En abril de 2015, el partit Els Verts va registrar una proposta de resolució en el Consell Nacional per a «adaptar la llei a les realitat actual», especialment pel que fa a les seues disposicions penals, contemplant multes més elevades una volta es realisaren els ajusts fiscals requerits.[25] Les dotze formacions de la coalició d'esquerra-centroizquierda es varen comprometre a recolzar l'iniciativa, encara que finalment el partit NEOS va exigir una revisió fonamental de l'intenció de la proposta, que finalment no va ser aprovada. Una atra moció similar en 2017, també dels Verts, va ser suspesa indefinidament en el Comité Constitucional del Consell Nacional.[25]

Per un atre costat, tant els opositors a la llei com a part de la prensa nacional han criticat estes propostes en repetides ocasions. El periodiste d'orientació sociolibral Hans Rauscher va escriure irònicament sobre «el valent esforç contra un dels problemes més apressants del nostre temps», descrivint l'iniciativa com la «renaixença d'una fòbia centenària a la noblea».[26]

Interpretació excessiva

En algunes ocasions, les autoritats austríaques locals han excedit en l'interpretació de la llei, aplicant criteris més vesprada anulats pels tribunals. En 2018, l'Ajuntament de Viena va resoldre no permetre el registre de nous llinages que inclogueren la conjunció und (‘i’) entre dos o més paraules, entenent que esta partícula pot interpretar-se també des d'una perspectiva social (entre els llinages de la noblea germànica és comuna trobar-se en formes com von X und I, per lo que es temia una alusió a un estatus nobiliario encara en l'eliminació del ‘von’).[27] Algunes de les persones afectades per la resolució varen apelar al Tribunal Administratiu Regional de Viena, que en febrer de 2021 els va donar la raó, declarant nula la resolució de l'Administració municipal i ordenant aplicar les modificacions en els llinages dels reclamantes per a que inclogueren la conjunció solicitada.[27]

Crítica i oposició

Carlos d'Habsburgo en la conferència 100 Anys de Paneuropeísmo, defenent la «identitat paneuropeísta», un moviment que advoca pels valors tradicionalistes d'Europa.

En 2019, Carlos Habsburgo-Lorena, net de Carlos I i presunt pretenent al tro (actualment empresari i polític), va ser sancionat pel districte de Viena-Landstraßi pel seu sitie web particular titulat karl von habsburg, baix l'URL karlvonhabsburg. at. Entre atres coses, la web arreplega una llista completa dels seus títuls i dignidades històriques, que segons la llei austríaca no ostenta (constituint-se des de la perspectiva de l'orde públic austríac en un engany).[28][29] Despuix de recórrer davant el Tribunal Administratiu Regional, est va avalar la sanció, si be en realitat no es va impondre cap multa puix la quantia citada, de 20 000 corones, mai va ser traduïda al valor actual de l'euro.[30] També la pena de reclusió de quatre hores per possible impagament de la multa, dictada per un tribunal local, va ser anulada despuix per una instància superior.[31] Este fet ha suscitant reaccions tant de l'esquerra parlamentària, les proposicions de la qual de llei en anys anteriors (en part per a tractar este assunt) no varen prosperar, com de la prensa d'esta ideologia.[32] Per la seua banda, Carlos va avisar que duria el cas al Tribunal Administratiu Superior, rebujant la sentència de la cort regional i avisant que no pensava migrar la seua web a un atre domini ni canviar-li de nom.[33] Segons ell, «tractant-se de la World Wide Web i no d'una "Ausrian Web"», l'actuació de les autoritats ha segut censuradora.[34] Teòricament, l'us del sufix . de (domini alemà) en lloc de . at (domini austríac) podria decantar l'opinió judicial al seu favor, pero ha dit estar decidit mantindre el domini actual. A data de maig de 2025, la web seguix activa,[35] havent guanyat popularitat des de la publicació del cas (sobretot durant la pandèmia de COVID-19), conegut en la prensa austríaca com la Causa Habsburgo.[36]

En les últimes décades, els opositors a la llei entre la pròpia vella noblea s'han expressat en més llibertat, notant el canvi dels temps. Açò no va anar sempre el cas: El pare de Carlos d'Habsburgo, Otón Habsburgo-Lorena (fallit en 2011), en el seu dia també pretenent al tro, casi no es pronunciava al respecte; des de la seua tornada de l'exili en 1966,[37] es va posar a dedicar a la política, aplegant a ser durant 20 anys diputat en el Parlament Europeu per CSU.[38][39] En canvi, tant Carlos com el seu tio yayo Ulrich Habsburgo-Lorena s'han expressat contra la validea tant de la Llei d'Abolició de la Noblea com de la Llei Habsburgo.[3] Carlos va aplegar a definir la llei com a «pertanyent a l'abocador de l'història» i Ulrich, de conviccions demòcrates i antany membre dels Verts, va definir com a «ridícul» el cas de la web oficial del seu cosí segon[40] (encara que segons ell, no li donava molta importància, i que personalment pensava seguir usant únicament el títul «Dr.» el restant de la seua vida).[4] En mijos de llengua alemana fora d'Àustria, principalment alemans, s'ha abordat el tema en cert humor, en títuls com «Tot per un von» o «Una rara baralla per un von».[41]

El juriste i historiador Egon Ellrichshausen, qui ha lluitat anys per tindre el dret d'incloure en el seu nom els predicats Freiherr i von,[42] ha escrit un llibre cridat Àustria i els seus nobles (Österreich und seine Adeligen), en el que critica durament la llei, definint la llegislació austríaca com a discriminatòria i comparant la postura dels Governs austríacs en esta qüestió a la culpabilitat universal tirada als judeus.[14] El llibre va formar part del material estudiat pel TEDH durant les seues delliberació en el cas Künsberg Sarre (vejau a continuació).[43]

Fallo del Tribunal Europeu de Drets Humans

En giner de 2023 es va donar un pas important per part de la justícia europea en direcció de la modificació de la llei per a alguns casos. En 2018, la família Künsberg Sarre (històricament de la baixa noblea d'Estiria), va apelar contra la ciutat de Graz per una resolució que els obligava a eliminar la paraula von del seu llinage.[4] Despuix d'intentar la seua sòrt davant vàries instàncies judicials en Àustria, varen decidir presentar el cas davant el TEDH. Casi 5 anys despuix, est els va donar finalment la raó, argumentant que la supressió del predicat imposta per les autoritats austríaques vulnera el dret a la vida privada i familiar, i es considera que la paraula von com a part del llinage és una expressió identitària que deu respectar-se.[4] cal destacar que la diputada lliberal Martina Künsberg Sarre del partit NEOS es va registrar en el seu dia en el parlament en el nom Martina von Künsberg Sarre, encara que segons la portaveu de la formació ho va fer com a nom artístic, sense pretensió nobiliaria.[44]

Com a resposta al fallo del TEDH, el Govern austríac ha afirmat que estudiaria el text a fondo per a poder decidir cóm procedir d'ací en avant.[4] Encara queda per interpretar si el fallo implicaria solament a títuls que encara a dia d'hui formen part d'alguns llinages (com és el cas apelat) o si també podria tindre perspectiva de retroactividad per a casos històrics, quan es prohibia l'inclusió de certes paraules en els llinages i per tant mai varen aplegar a formar part d'ells. En tot cas, a data d'hui (març de 2023), encara no s'ha realisat cap canvi en la política de les autoritats austríaques.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Binder-Krieglstein, Reinhard (2000). Österreichisches Adelsrecht, 1868-1918/19 : von der Ausgestaltung dones Adelsrechts der cisleithanischen Reichshälfte bis zoom Adelsaufhebungsgesetz der Republik unter besonderer Berücksichtigung dones adeligen Namensrechts, P. Lang. OCLC 44603538. ISBN 3-631-34833-9.
  2. ↑ Hewitson, Mark; D'Auria, Matthew (2012). Europe in crisis : intellectuals and the European idea, 1917-1957. OCLC 820630929. ISBN 978-0-85745-728-8.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Österreich und der Adel - Dones "Von" ist abgeschafft» (en de). Deutschlandfunk Kultur. Consultat el 2023-03-10.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Ulrich Habsburg: »Für mich persönlich spielt és keine Rolle, ob ich donen Adelstitel verwenden darf«» (en de). Unterkärntner Nachrichten - Die Wochenzeitung für alle Unterkärntner!. Consultat el 2023-03-09.
  5. ↑ «Warum in Österreich der Doktor donen Grafen ersetzt hat». Neue Zürcher Zeitung. Consultat el 10 de març de 2023.
  6. ↑ 6,0 6,1 «RIS - Adelsaufhebungsgesetz - Bundesrecht konsolidiert, Fassung vom 10.03.2023». www. ris. bka. gv. at. Consultat el 2023-03-10.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Lanner, Christoph (2004). Verfassungsrecht, 21. Aufl., Stand: 1.9.2004 edició. OCLC 76509527. ISBN 978-3-7007-3057-6.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Immer wieder Probleme mit alten Titeln» (en de). Salzburger Nachrichten. Consultat el 2023-03-10.
  9. ↑ «[1]». Consultat el 2023-03-10 (en de).
  10. ↑ Recorded Books, Inc (2020). The paradoxical republic austria 1945-2020, Berghahn Books. OCLC 1194591702. ISBN 978-1-78920-745-3.
  11. ↑ «Die Faszination von Krone und Adel» (en de-at). Die Faszination von Krone und Adel | Die FURCHE. Consultat el 2023-03-10.
  12. ↑ Amt der Steiermärkischen Landesregierung (Hrsg.): Brevier über dones steirische Protokoll. Graz 2016, p. 37.
  13. ↑ Uhl-Vetter, Elke (2013). Business-Etikette in Europa Stilsicher auftreten, Umgangsformen beherrschen, 3. Aufl. 2013 edició. OCLC 826894072. ISBN 978-3-658-01030-0.
  14. ↑ 14,0 14,1 Ellrichshausen, Egon. Österreich und seine Adeligen, LIT Verlag Münster. ISBN 9783643510938.
  15. ↑ «Wo der Titel regiert» (en de). karriere. sn. at. Consultat el 2023-03-11.
  16. ↑ «Ex-GÖD-Vorsitzender Siegfried Dohr verstorben» (en de-at). DER STANDARD. Consultat el 2023-03-11.
  17. ↑ «Lexikoneintrag zu »Exzellenz«. Meyers Großés Konversations-Lexikon, Band 6. Leipzig ...» (en de). www. zeno. org. Consultat el 2023-03-11.
  18. ↑ 18,0 18,1 Adams, Maurice; Waele, {{{nom2}}}; Meeusen, {{{nom3}}}; Straetmans, {{{nom4}}} (2013). Judging Europe's judges : the legitimacy of the case law of the European Court of Justice examined. OCLC 864900349. ISBN 978-1-78225-230-6.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 «10 Cent für donen Baron, 100.000 Euro für donen Fürsten» (en de). nachrichten. at. Consultat el 2023-03-10.
  20. ↑ «Neu im Verfassungsausschuss (PK0420/28.04.2015) | Parlament Österreich» (en de). www. parlament. gv. at. Consultat el 2023-03-10.
  21. ↑ «RIS Dokument». www. ris. bka. gv. at. Consultat el 2023-03-10.
  22. ↑ «Ilonka bleibt bürgerlich» (en de-at). DER STANDARD. Consultat el 2023-03-10.
  23. ↑ «EuGH: Österreich muss deutschen durch Adoption erworbenen Adelstitel nicht anerkennen - beck-eBibliothek». ebibliothek. beck. de. Consultat el 2023-03-10.
  24. ↑ Oreschnik, Bernhard (2019-04-10). Verhältnismäßigkeit und Kontrolldichte: Eine Analyse der Rechtsprechung dones EuGH zu donen Grundrechten und Grundfreiheiten (en de), Springer-Verlag. ISBN 978-3-658-26160-3.
  25. ↑ 25,0 25,1 «Parteien wollen BürgerInnen stärker in donen Gesetzgebungsprozess einbinden (PK0512/03.05.2017) | Parlament Österreich» (en de). www. parlament. gv. at. Consultat el 2023-03-10.
  26. ↑ «Die Adelsgefahr» (en de-at). DER STANDARD. Consultat el 2023-03-10.
  27. ↑ 27,0 27,1 «Beschwerde gegen donen Bescheid dones Magistrates der Stadt Wien».Verwaltungsgericht Wien.
  28. ↑ «Karl von Habsburg: Ämter und Funktionen». www. karlvonhabsburg. at. Consultat el 2023-03-26.
  29. ↑ «Karl Habsburg: Kaiser-Enkel verwendet Adelstitel und wird angezeigt» (en de). WEB. DE News. Consultat el 2023-03-26.
  30. ↑ «Kronen im Gesetz: Keine Strafe für Karl Habsburg wegen Verstoß gegen Adelsaufhebungsgesetz». vienna. at. Consultat el 2023-03-10.
  31. ↑ «APA: Habsburg scheitert beim VfGH: "Von"-Verbot bleibt | Kleine Zeitung» (en de). www. kleinezeitung. at. Consultat el 2023-03-26.
  32. ↑ «Adelsprädikat: Dones Ende der Prinzenrolle» (en de-at). DER STANDARD. Consultat el 2023-03-10.
  33. ↑ «Karl Habsburg: "Kaiser zu sein, ist kein Job, donen man anstrebt“» (en de). kurier. at. Consultat el 2023-03-10.
  34. ↑ «[2]». Consultat el 2023-03-26 (en de).
  35. ↑ «Karl von Habsburg: Die offizielle Website von Karl von Habsburg». www. karlvonhabsburg. at. Consultat el 2023-03-10.
  36. ↑ «Causa Habsburg: Im Land der Titel hat ein "von" keinen Platz» (en de). Salzburger Nachrichten. Consultat el 2023-03-26.
  37. ↑ «Autorisaran l'entrada d'Otto d'Habsburgo en Àustria, com un particular».Diari de Burgos.
  38. ↑ «[3]». Consultat el 2023-03-10 (en de-DE).
  39. ↑ Anzenberger, Werner (1999). Casa d'Àustria Republicana : "Haus Österreich" in Literatur und Politik : ein Essay, Leykam. OCLC 42041794. ISBN 3-7011-7399-0.
  40. ↑ «Debatte um Adelstitel: Ulrich Habsburg-Lothringen sagt, »dann muss auch LH Kaiser Namen ändern«» (en de). Unterkärntner Nachrichten - Die Wochenzeitung für alle Unterkärntner!. Consultat el 2023-03-09.
  41. ↑ «Adel: Bizarrer Streit um ein „von“» (en de). Augsburger Allgemeine. Consultat el 2023-03-10.
  42. ↑ «Verbotene Adelstitel in Österreich: Weitere Verfahren in Straßburg anhängig» (en de). kurier. at. Consultat el 2023-03-11.
  43. ↑ «Ein Buch im Rampenlicht.». www. brandsandfriends. at. Consultat el 2023-03-11.
  44. ↑ «Die Neos-Abgeordnete mit dem "von" im "Künstlernamen"» (en de-at). DER STANDARD. Consultat el 2023-03-09.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llei_d%27Abolició_de_la_Noblea&oldid=1313687»