El León i Sol (en persa: شیر و خورشید‎, Šanar o Xoršaneu) és un dels principals emblemes d'Iran. Entre 1846 i 1980 va ser part de la bandera nacional d'Iran. Este símbol que ilustra tradicions antigues i modernes, es va tornar molt popular durant el XII en Iran.[1] El símbol del León i Sol es basa en configuracions astronòmiques i astrològiques: l'antic signe del sol en la Casa de León,[1][2] que es remonta a l'astrologia babilònica i en les tradicions orientals.[2][3]

León i Sol
León i Sol
Símbol del León en Persépolis; relleu persa de l'Universitat de Chicago de l'Institut Oriental

El símbol té molts significats històrics. Primer, com un element científic i secular, era únicament un símbol astrològic i zodiacal. baix el mandat d'Imperi safàvida i els primers reis de la dinastia kayar, es va associar més en el chiisme,[1] Durant l'era de Safavid, el León i Sol va representar als dos pilars de la societat, l'estat i la religió islàmica. Es va convertir en un emblema nacional durant l'era del Qajar. En el XIX, els visitants europeus de la cort del Qajar, varen recolzar l'idea de l'antiguetat del símbol, per lo que va adquirir una interpretació nacionalista.[1] Durant el regnat de Fat'h-Ali Shah Qajar i els seus successors, la forma física del símbol va ser substancialment canviada. Es va colocar una corona en la part posterior per a poder representar la monarquia. A partir del regnat de Fat'h-Ali, es desenfatizó l'aspecte islàmic de la monarquia. Este canvi va afectar el simbolisme de l'emblema. El significat del símbol es va canviar vàries voltes entre l'era del Qajar i la Revolució de 1979. El lleó pot interpretar-se com una metàfora d'Ali o pels héroes d'Iran els qui estan llests per a protegir al país contra els enemics, o be, com un símbol de realea. El sol ha segut interpretat com el símbol del rei Jamshid, el mític rei d'Iran i la pàtria.

Els molts significats històrics de l'emblema han proporcionat un ampli terreny per a atres símbols importants de l'identitat iraní. En el XX, alguns polítics i escolars varen sugerir que l'emblema podia ser reemplaçat per atres símbols com el de Derafsh Kaniani. No obstant, l'emblema es va mantindre com un símbol oficial d'Iran fins a la Revolució de 1979, quan el "León i Sol", es va eliminar d'espais públics i organisacions governamentals, per a ser remplazado per lo que hui es coneix com l'Escut d'Armes d'Iran.

Orige

 
Shamash, Deu mesopotámico del Sol; relleu assiri del Palau de Nimrud del Noroest (quart B, panel 23); 865-860 a. C.

El símbol del León i Sol s'ha basat en configuracions astronòmiques i astrològiques i en l'antic signe zodiacal del sol de la Casa de Leo.[1][2] Este símbol, que combina "antigues tradicions iranís, àraps, turques i mongoles", es va tornar popular en el XII.[1] Segons Afsaneh Najmabadi, el símbol del León i Sol té un "únic èxit" entre els íconos que representaven l'identitat moderna iraní, ya que es trobava influenciat per totes les cultures històriques significatives d'Iran i reunia els símbols de l'Iran zoroastriano, del de la Shia,el judeu, el turc i el persa o iranio.[4]

Raïls semíticas i zodiacales

 
Deu del Sol i la Lluna parats sobre un lleó; relleu de la paret de Herald, Carchemish; 950-850 a. C.; estil tardà de Hittite; Museu de Civilisacions Anatolias, Ankara, Turquia.
 
Zodiaco islàmic conté al símbol astrològic del León i Sol, Museu de Pérgamo en Berlín, Alemània.


Segons Krappez, la combinació astrológica del sol per damunt del lleó s'ha convertit en l'escut d'armes d'Iran. En l'astrologia islàmica, el lleó zodiacal era la "casa" del sol. Esta noció té un orige mesopotámico antic "inqüestionable". Des dels temps antics, hi havia una conexió propenca entre els deus del sol i el lleó en la tradició del zodíac. Se sap que el sol, en la seua màxima força, entre el 20 de juliol i el 20 d'agost, era en la "casa" del lleó.[3]

Krappe va revisar l'antiga tradició d'orient, va observar com els deus del sol i les divinitats estaven estretament conectades entre sí i va concloure que "el lleó solar persa, que el dia de hui és l'escut d'armes d'Iran, evidentment estava derivat del mateix deu antic del sol de l'este". Com a eixemple, ell nota que en Síria, el lleó era el símbol del sol. En Palestina, un lleó héroe i assessí era el fill de Baa'I Shamash, el gran deu semític del sol. Curiosament, este lleó assessine era originalment un lleó comú.[3] Un atre eixemple és la gran divinitat semítica solar Shamash, qui també era interpretat com un lleó. El mateix simbolisme s'observa en l'Antic Egipte, a on en el temple de Dendera, Ahí, el Gran, és cridat "El León del Sol, qui s'eleva en el cel del nort per a dur al sol".[3]

D'acort a Kindermann, l'escut imperial iraní té al seu predecessor en la numismàtica, que a la seua volta es basa en la seua majoria en configuracions astronòmiques i astrològiques.[1][2] La Constelació de Leo conté 27 estreles i 8 unitats sense forma. Leo és "una ficció de gramàtics ignorants dels cels, qui deu la seua existència a interpretacions falses i canvis arbitraris dels noms més vells de les estreles." És impossible determinar en precisió com va ser l'orige de tal interpretació de les estreles.[2] Els babilonios varen observar una jerarquia celestial dels reis en signe el zodiacal de Leo. Varen posar al lleó com el rei del regne animal, en el lloc del zodíac en el que ocorre el solstici de l'estiu. En el zodíac babilonio, es va convertir en el símbol de la victòria del sol. Just com Jesús és cridat el León de Judá i en tradicions islàmiques Ali Ibn Abu Talid és cridat "El Deu León" (Asadullah) pels musulmans Shiite. Per últim, Hamzah, el tio del profeta Mahoma, també va ser cridat el León de Deu.[2]

Antecedents Iranís

 
Bajorrelieve en Persépolis (un símbol del Nowruz Zoroastriano), en el dia de l'equinocci de primavera, representant l'eterna lluita d'un bou (personificando a la Terra) en un lleó (personificando al Sol), representats com a iguals.

El sol masculí sempre ha segut associat en la realea iraní: la tradició iraní recorda que Kayanids tenia un sol d'or com a emblema. Dels historiadors grecs de l'antiguetat clàssica, se sap que una image de cristal del sol adornava la carpa real de Darius III, aixina mateix la bandera arsácida va ser adornada en el sol i que les normes sasánidas tenien una bola roja simbolisant al sol. El croniste bizantí, Malalas, va registrar que la salutació d'una carta de el "Rei persa, el Sol de l'Est," estava dirigida a "César romà, la Lluna de l'Occident". El rei turanio, Afrasiab, és recordat per haver dit: "He escoltat de hòmens sapients que quan la Lluna de Turán s'alce, serà lastimada pel Sol dels iranís."[1]

 
Mostra d'un manuscrit en Astrologia d'Abu Ma'shar, 850 AD.

De la mateixa manera, el lleó també sempre ha tingut una associació propenca al regnat iraní. Les penyores i decoració del tro dels reis arqueménidos estaven brodades en temes de lleons. La corona del rei mitat persa i mitat seléucido, Antiochus I, era adornat com a lleó. En l'inscripció de l'investidura d'Ardacher I en Naqsh-i Rostam, l'armadura del pit del rei estava decorada en lleons. Ademés, en alguns dialectes iranís, la paraula de rei (shah) es pronuncia com Sher, homònim de la paraula lleó. Influències islàmiques, turques i mongoles també varen fer recalcament en l'associació simbòlica del lleó i la realea. L'evidència més primerenca de l'ús del lleó com a estàndart, que ve de Shahnameh, va senyalar que la casa feudal de Godarz (una família dels temps de Parthian o Sassanid) va adoptar un lleó d'or per als seus dispositius.[1]

Raïls islàmiques, turques i mongoles

Tradicions islàmiques, turques i mongoles varen destacar l'associació simbòlica del lleó en la realea en el tema d'un lleó en un sol.[1] Estes cultures reafirmen que el poder carismàtic del sol i els mongoles varen restablir la veneració del sol, especialment en amanecer.[1] El lleó és representat provablement en més freqüència i diversitat que qualsevol atre animal. En la majoria de les formes, el lleó no té un significat simbòlic i és merament decoratiu. No obstant, per lo general, té significats astrológicos. Una de les formes més populars del lleó, és el heràldica, incloent l'escut d'armes persa (el Leon i Sol); aixina mateix, l'animal en l'escut d'armes dels Mamluk Baybars, és tal volta dels Rum Saldjukids en el nom de Kikidi Arslan.[2]

Història

 
Un dels primers eixemples de banderes en el símbol del León i Sol (826 AH/1423 AD).[1]

Dinasties perses i turques

La gran cantitat d'evidència lliterària i arqueològica de Ahmad Kasravi, Mojtaba Minovi i Saeed Nafisi, mostra que l'antic símbol del zodíac del sol en la Casa de Leo, es va convertir en una figura emblemàtica i popular en el XII.[1] Fuat Köprülü sugerix que el lleó i el sol en les banderes, monedes turques i mongólicas, eren signes astrológicos i no ejemplificaban a la realea.[5] El símbol del León i Sol, va aparéixer per primera volta en el XII, més notablement en l'acunyament de Kaykhusraw II, qui va anar un sultà del Sultanat de Seljuk Rum de 1237 a 1246; provablement per a ejemplificar el poder del governant.[1] L'idea de que "el sol simbolisa l'esposa del rei de Geòrgia és un mit, ya que es dia que el sol descansava en les esquenes de dos lleons en les seues coes entrellaçades [...] i el sol semblava bust masculí."[1] Atres successos importants de l'ús del símbol del XII al XIV inclouen: un taulell del XIII que ara es troba en el museu de Louvre; un espill d'acer de Síria o Egipte de 1330, unes ruïnes d'un pont prop de Bagdad, en algunes monedes i en un gerro de bronze que ara es troba en el Museu del Palau de Golestán.

L'ús del León i Sol com a símbol en una bandera, s'atesta per primera volta en una pintura miniatura que ilustrava una còpia de Shahnameh Shams al-Din Kashani, una epopeya de la conquista mongola de 1423. La pintura representa a varis ginets acostant-se a la ciutat de Nishapur. Un dels ginets du una bandera d'un lleó carregant un sol naixent en la seua esquena i el poste està inclinat en una lluna creixent. Per al temps de Safavids (1501-1722) i la subsegüent unificació d'Iran com un únic estat, el León i Sol es va convertir en un símbol familiar, ya que va començar a aparéixer en monedes de coure, pancartes i en obres d'art.[1] El símbol del León i Sol va ser també utilisat en pancartes dels mongols d'Índia, en particular en aquells de Sha Jahan.[6]


Imperi safávida

 
Bandera d'Iran carregada per la delegació persa durant la visita de Mohammad-Resa Beg en Versalles, agost, 1715.[1]

En els temps de l'Imperi safàvida, el León i Sol representaven els dos pilars de la societat, estat i religió.[7] Està clar que es varen usar vàries alarmes i pancartes pels Safavids durant el seu mandat, especialment pels primers reis. Per al temps de Shah Abbas, el símbol del León i Sol es va convertir en un dels emblemes més populars de Pèrsia.[1]

D'acort a Najmabadi, l'interpretació de safávida d'este símbol estava basada en la combinació de mit-històries i relats com el Shahnameh, contes de profetes i atres fonts islàmiques. Per als safávida, el Sha tenia dos rols: ser rei i home sant. Este doble significat estava associat en la genealogia dels reis iranís. Dos hòmens varen ser les persones clau de la paternitat: Jamashi (fundador mític de l'antic regne persa) i Ali (Shi'et first Imam). Jamshid estava afiliat en el sol i Ali en el lleó (Zul-faqar).[8]

Aparte del Jamshid, el sol va tindre atres dos significats importants per als safávidas. El sentit del temps estava organisat al voltant del sistema solar, el qual es distinguia pel sistema llunar àrap-islàmic. El significat astrològic i el sentit del cosmos estava mediat a través d'això. A través del zodíac, el sol estava vinculat en Leo, que era la casa més propícia per al sol. Per lo tant, per als safávidas el símbol del León i Sol condensaba el doble significat de Sha, rei i home sant (Jamshid i Ali), per mig de l'auspicioso símbol del zodíac del sol en la Casa de Leo que juntava al cosmos i a la terra.[9]

En la busca de l'interpretació safávida del símbol del León i Sol, Shahbazi sugerix que els safávida havien reinterpretat al lleó com un símbol de Imam, 'Ali i al sol com la "glòria de la religió", un substitut per a l'antic farr-edin.[1] Reintrodujeron l'antic concepte del Deu-dador de glòria (farr), reinterpretat com "llum" en l'Iran islàmic i que el profeta i Ali "havien segut acreditats en la possessió d'una divinitat de llums (nūr al-anwār) de liderage, que estava representat per un halo resplandeciente." Varen atribuir dites qualitats a Ali i varen buscar la genealogia del rei per mig de la mare del quart iman chií de la casa real sasánida.[1]

Dinastia afsárida i zand

El sagell real de Nader Shah en 1746 era el símbol del León i Sol. En este sagell, el sol du la paraula Al-Molkollah (àrap: La terra de Deu).[10] Dos espases de Karim Khan Zand tenen inscripcions en incrustacions d'or que fan referència al: "... lleó celestial ... apuntant a la relació astrológica del signe zodiacal de Leo ...". Un atre registre d'este tema és el símbol del León i Sol en una làpida d'un soldat de zand.[10]

Dinasties kayar i Pahlavi

Interpretació islàmica-iraní

El primer símbol conegut de León i Sol kayar està en la gravació de Aqa Mohammad Sah Kayar, falcada en 1796 en el motiu de la coronació del Shah. La moneda du el nom del nou rei baix del sol i el d'Ali (el primer iman chiíta) per baix de la pancha del lleó. Abdós noms són invocats i esta moneda sugerix que este tema encara representa al rei (sol) i a la religió (lleó), "Iranisació i Imamificació de sobirania".[7] En el periodo kayar, l'emblema es trobava en certificats de bodes judeues (ketubas) i en banderes de luto de muharram chiíta.[11]

Interpretació nacionalista

 
Guerra rus-persa (1804-1813), tropes perses que duen una bandera en el símbol de León i Sol.

Durant el regnat del segon sah kayar, Fath Alí Sah, s'observa el començ d'un canvi en la cultura política del concepte del de la regla safávida. Se li va restar importància al component islàmic de la regla. Este canvi coincidix en els primers estudis arqueològics dels europeus en Iran i la reintroducció de la passada història gloriosa preislàmica d'Iran als iranís. Fath Alí Sah va tractar d'afiliar la seua sobirania en els gloriosos anys de l'Iran preislámico. Evidència lliterària i documents del seu temps sugerixen que el León i Sol era un símbol del rei i una metàfora de Jamshid. En referència a Rostam, el héroe mític d'Iran en Shahnameh, i el fet de que el lleó era símbol de Rostdam, el lleó va rebre una interpretació nacionalista. El lleó era el símbol dels héroes d'Iran que estaven llests per a protegir al país contra qualsevol enemic.[12] Fath Alí Shah menciona el significat dels signes en dos dels seus poemes:[13]

"Shah Fat'h Ali, el Turki Shah, l'univers Jamshid-iluminador
El senyor del país Iran, l'univers adorador del sol"

També:

"Iran, el gorg dels lleons, el sol de Shah d'Iran
És per açò que el León i Sol es marca en la bandera de Dara"

També va ser durant este temps que va construir el Tro del Sol, que és el tro imperial de Pèrsia.

En el XIX, visitants europeus en la cort kayar, varen atribuir a l'antiguetat del Leon i Sol, lo que va dur al kayar, Mohammad Sah, a donar-li una "interpretació nacionalista".[1]

 
L'Orde imperial del León i Sol

En un decret publicat en 1846, es va establir que "per cada Estat sobirà, un emblema s'establix i per a l'Estat de Pèrsia, també, l'Orde de León i Sol s'ha usat, una insígnia que té tal volta fins a tres mil anys d'edat, inclús abans de l'época del Zoroastro. I la raó del seu us en la religió zoroastrista és per la consideració del sol com a revelador de totes les coses i sustentador de l'univers [...], per lo tant ho veneraven. Açò seguit per una raó astrológica per la qual se selecciona al sol en la Casa de Leo com l'emblema de l'estat de Pèrsia. Despuix, "el decret aclama que l'ús de l'Orde del León i Sol ha existit des de l'Iran preislámico zoroastriano, fins que el seu cult va ser abolit pels musulmans.[1] Piemontese sugerix que en eixe decret, "consideracions natives polítiques i fets anacrònics històrics són regirats en arguments astrológicos curiosos".[14] En eixe temps, el símbol del León i Sol, va establir en l'estat la monarquia i la nació d'Iran, associada en una història preislàmica.[14]

Orde del León i Sol

L'Orde Imperial del León i Sol va ser instituïda per Fath Alí Shah de la dinastia kayar en 1808 per a honorar als oficials foràneus (més tart en extensió als perses) que havia prestat servicis distinguits a Pèrsia.

Canvis substancials en el símbol

Un atre canvi baix el mandat del segon i tercer rei kayar va ser l'africanisació del tema.[15] Per a este temps, el lleó era un d'africà que tenia un cabellam més llarc i un cos més gran comparat en el de Pèrsia. Yahya Zoka sugerix que esta modificació va ser influenciada pel contacte en els europeus.[15]

D'acort a Shahbazi, el Zu'l-fagar i el lleó decoraven les banderes iranís d'eixe temps. Sembla ser que per al final del regnat de Fath' Ali Shah, els dos logos es combinaven i al lleó representant a Ali se li otorgava el coneiximent d'Ali, el Zu'l-fagar.[1]

D'acort a Najmabadi, algunes voltes es pot trobar al León i Sol en una corona i una espasa en la pata del lleó. En 1836, el decret de Mohammad Shah establix que el lleó deu estar empinat i dur un sabre ("per a que es destaque la destrea militar de l'estat"). La corona també va ser afegida com un símbol de realea per a qualsevol monarca kayar. El decret establix que l'emblema és al mateix temps l'emblema nacional i real d'Iran.[16] En este periodo, el lleó era representat com la forma masculina i el sol com la femenina. Abans d'estos temps, el lleó podia ser masculí o femení, en espasa o sense espasa i amable o somés en estar tranquilament assentat.[15]

La corona sobre la configuració del León i Sol consolida l'associació del símbol en la monarquia. El sol va perdre la seua importància com ícono de la realea i la Corona Kaini es va convertir en símbol primordial de la monarquia kayar.[16] baix el mandat de Nasereddín Sah Kayar, el logo va variar de ser un lleó assentat sense espasa a haver lleons parats i en espases.[16] En febrer de 1873, el decret de l'Orde de Aftab (Nishan-i Afab) va ser emesa per Nasereddín Sah Kayar.[15]

Posterior a la Revolució Constitucional Persa

En la quinta esmena de la Constitució de 1906, el símbol del León i Sol en la bandera d'Iran, va ser descrit com un lleó sostenint un sabre en la seua pata i en el sol de fondo.[1] Un decret del 4 de setembre de 1910, especifica els detalls exactes del logo, incloent la coa del lleó. ("com una S itálica"), la posició i el tamany, la pata, l'espasa i el sol.[18]

 

La porta de l'entrada del Parlament iraní de mitan del XX

Najmabadi observa un simbolisme paralel en tapissos produïts despuix de l'exitós colp de Resa Khan. El sol Coy és protegit pel lleó i Rezakhan és el héroe que protegix a la pàtria.[19] baix el mandat de Resa Shah, es varen llevar les traces femenines del sol i va ser pintat de manera més realista i en rajos llimitats. En els contexts militars, s'afegia una corona de Pahlavi al tema.[1]


Els Pahlavis varen adoptar al León i Sol com a emblema , dels Qajar, pero varen reemplaçar a la corona Qajar en la de Pahlavi.[6] Els Pahlavis reintrodujeron el simbolisme persa al tema. Com va ser discutit en les tradicions perses, el lleó ha segut el símbol del regnat i heroísmo de Rustam en Shahnameh.[20]

Els molts significats històrics de l'emblema proporcionen una base sòlida per a la seua poder com a emblema nacional i al mateix temps proporcionen un símbol d'identitat iraní.[21] Una campanya important per a abolir l'emblema va ser iniciada per Mojtaba Minuvi en 1929. En un informe elaborat a petició de l'embaixada iraní en Londres, va insistir que el León i Sol eren d'orige turc. Va recomanar que el govern devia reemplaçar-ho en un Derafsh-i-Kaviani: "Un no pot atribuir-se una història nacional històrica a l'emblema del León i Sol, si no té conexió a l'història antiga pre-islàmica; no existix evidència de que els iranís ho varen crear... Podríem desfer-nos d'este remanent del poble turc i adoptar una bandera que simbolise la nostra grandea mítica, la qual és, Derafsh-i-Kaviani." La seua sugerència va ser ignorada.[22] El símbol va ser desafiat durant la Primera Guerra Mundial, mentres Hasan Taquizadeh estava publicant el periòdic de Derafsh-i-Kaviani en Berlín. En el seu periòdic, va argumentar que el León i Sol no era ni d'orige iraní ni tan antic com la gent ho assumia. Va insistir que el León i Sol devia ser reemplaçat pel símbol iraní de Derafsh-i-Kaviani.[23]

Posterior a la Revolució de 1979

 
Us de l'emblema del León i Sol en banderes iranís.[24]

El León i Sol va seguir sent l'emblema oficial d'Iran fins al cap de la Revolució de 1979, quan el símbol del León i Sol, per decret, va ser remogut de l'espai públic i les organisacions governamentals i reemplaçat en lo que hui es coneix com l'escut d'Iran.[24] Per a la Revolució islàmica, el símbol del León i Sol "supostament" feya referència a la "opressió de la monarquia occidental" per lo que va tindre que ser reemplaçat a pesar de que el símbol també tenia significats antics de Shi i el lleó era associat en Ali.[20] En l'actualitat, l'emblema del León i Sol és encara usat per una part de la comunitat iraní en exili com a símbol de l'oposició a la república islàmica. Varis grups exiliats d'oposició, incloent als monarquistas i les persones de Mojahedin encara utilisen este emblema. En Los Angeles i les ciutats en grans comunitats iranís, el símbol és molt usat en banderes, recorts o tasses, encara més de lo que s'usava durant els anys de la monarquia en el país d'orige.[24]

Notes

Referències

  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».