Lacerta

Lacerta o el Fardacho és una de les 88 constelacions reconegudes per l'Unió Astronòmica Internacional. Està situada a uns 20 graus a l'est de Deneb (α Cygni). El cos del fardacho va en direcció nort-sur. Va ser arreplegada en l'atles d'Hevelius en 1690.

Observació

La seua forma és prou chicoteta, pero les estreles que la constituïxen són dèbils. Per lo tant, és necessari tindre bones condicions de visibilitat per a descobrir-la.

• La constelació es troba al sur de l'eix Casiopea-Deneb de Cygni.
• La constelació es troba en la prolongació de la cadena d'Andrómeda, i el llímit entre estos dos grups no és molt fàcil d'establir.

Característiques destacables

Constelació de Lacerta

Solament una estrela en la constelació, α Lacertae (Stellio), té magnitut visual inferior a 4. Esta és una estrela blanca de la seqüència principal de tipo A1V, significativament més calent que el Sol, ya que la seua temperatura superficial és de 9333 K. És casi idèntica a Siri, pero es troba dotze voltes més llunt que esta, puix α Lacertae està a 102 anys llum.

La segona estrela més lluenta de Lacerta no té denominació de Bayer. Coneguda per la seua denominació de Flamsteed, 1 Lacertae és una distant jaganta anaranjada de tipo K3 en una lluminositat 1453 voltes superior a la lluminositat solar, per lo que també és catalogada com a possible jagant lluminosa. Té un radi 69 voltes més gran que el del Sol. Li seguix en lluentor 5 Lacertae, una binaria espectroscópica de llarc periodo —41,95 anys— que ha pogut ser resolta per interferometría de motejat. Componen el sistema una freda jaganta roja de tipo espectral K9Ia i una estrela calenta de la seqüència principal de tipo B2V. Per la seua banda, β Lacertae és una jaganta groga de tipo espectral G9III en una temperatura efectiva de 4710 K. La seua massa és llaugerament inferior a la del Sol.

10 Lacertae és una estrela blava de tipo espectral O9V, 34 550 K de temperatura i 69 200 voltes més lluminosa que el Sol; és membre de l'associació estelar Lacerta OB1.

2 Lacertae és una binaria les components de la qual, de tipo B6IV i B6V, completen una òrbita al voltant del centre de masses comuna cada 2,617 dies. També és una binaria 12 Lacertae, la component principal de la qual és una variable Beta Cephei de tipo espectral B1.5III en una massa 9,5 voltes major que la del Sol i que rep el nom —sobre variable— de DD Lacertae; l'estrela secundària, de tipo A3V, es trobava a una separació visual de 69 segons d'arc en 2008.

Curva de llum d'EW Lacertae a partir de senyes de TESS

Entre les variables de la constelació es troba EW Lacertae, una de les estreles Be més complexes i més observades. De tipo espectral B3IIIpe, és una variable eruptiva del tipo Gamma Cassiopeiae que experimenta pèrdua de massa des de la seua zona equatorial, conseqüència de la seua elevadíssima velocitat de rotació (340 km/s). Una atra variable d'interés és GL Lacertae, cridada també Estrela de Babcock, una estrela de tipo A0p de 3,9 masses solars que té el major camp magnètic estelar conegut (34 000 gauss). En canvi, 5 Lacertae és una binaria espectroscópica l'estrela primària de la qual és una supergigante roja variable irregular en una variació de lluentor de 0,17 magnituts.

Tengshe —nom oficial de V424 Lacertae— és una atra variable irregular de tipo M0I i gran tamany, ya que la seua ràdio és 260 voltes major que el ràdio solar. Molt diferent és EV Lacertae, nana roja a 16,5 anys llum i una de les estreles fulgurants més estudiades, ya que és extraordinàriament activa. En 2008, astrònoms de la NASA varen detectar a través del satèlit Swift una enorme llamarada en esta estrela; dita llamarada va ser mils de voltes més potent que la major observada fins ara en el Sol. En la constelació també es localisen vàries binarias eclipsantes com RW Lacertae o CM Lacertae. La primera està composta per dos nanes grogues —de tipo G5V i G7V— més antigues que el Sol en un periodo orbital de 10,37 dies, mentres que la segona la formen dos estreles blanques de tipo A en un periodo més curt d'1,6047 dies.

ADS 16402 és una binaria àmplia de dos nanes grogues a on s'ha detectat el planeta HAT-P-1b. És un planeta de tipo «júpiter calent» de baixa densitat que completa una òrbita al voltant d'una de les estreles cada 4,465 dies. Sembla que té una atmòsfera majorment rebujada en una cobertura de núvols entorn al 22 % i a on predomina una densa bruma.

En Lacerta es poden observar els cúmuls oberts NGC 7209 i NGC 7243. El primer consta d'unes 150 estreles, entre elles la binaria eclipsante SS Lacertae. El segon és un cúmul jove —en una edat aproximada de 250 millons d'anys— que es troba a 2230 anys llum de la Terra.

IC 5217 és una nebulosa planetària de doble capa, simètrica respecte a un únic punt en una cintura molt estreta; consta d'un anell equatorial lluent i lòbuls bipolars oberts. La seua estrela central alcança una temperatura de 95 000 K. IRAS 22272+5435 és una protonebulosa planetària, una de les més fredes dins de la seua classe, associada a la supergigante de tipo G5 V354 Lacertae; posseïx un excés de carbono i elements del processe-s en la seua atmòsfera.

Per una atra part, BL Lacertae és el prototip dels objectes BL Lacertae, que són núcleus variables de galàxies elíptiques similars als cuásarés. Es caracterisen per una variabilitat ràpida i de gran amplitut, aixina com per una polarisació òptica significativa. Per estes propietats, BL Lacertae va ser originalment classificat com a estrela variable.