Anar al contingut

EV Lacertae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
EV Lacertae
Constelació Lacerta
Ascensió recta α 22 h 46 min 49,73 s
Declinació δ +44º 20’ 02,4’’
Distància 16,5 anys llum
Magnitut visual +10,30
Magnitut absoluta +11,73
Lluminositat 0,0019 sols
Temperatura 3410 K
Massa 0,33 sols
Ràdio 0,31 sols
Tipo espectral M3.5i
Velocitat radial –1,5 km/s

EV Lacertae (EV Lac / GJ 873 / HIP 112460 / LHS 3853)[1] és una estrela que es troba a 16,5 anys llum del sistema solar, en la constelació de Lacerta (Fardacho). Els seus veïns més pròxims són els sistemes estelars Kruger 60, a 4,9 anys llum, i Groombridge 34, a 6,2 anys llum.[2]

EV Lacertae és una nana roja de tipo espectral M3.5i[1] que la seua temperatura efectiva és de 3410 K.

El seu lluminositat correspon al 0,17 % de la del Sol i el seu massa al 33 % de la massa solar. La seua ràdio és de 0,31 ràdios solars i trencada ràpidament —per a ser una nana roja—, sent la seua periodo de rotació de 4,4 dies. Té un fort fluix magnètic superficial de 3900 G.

És una estrela fulgurant, un tipo d'estrela variable que despedix llamaradas que ocasionen auments impredictibles en la seua lluentor, sent l'estrela UV Ceti l'eixemple millor conegut. Quan està inactiva, la magnitut aparent de EV Lacertae és +10,30, pero esta pot aumentar fins a +6,70 durant les erupció.[3]

EV Lacertae és una de les estreles fulgurants més estudiades, ya que també és una estrela molt activa. Servixca com a eixemple un estudi realisat durant nou nits entre 1986 i 1987 en a on es varen observar 50 llamaradas en dit interval. Observacions portades a terme en 2001 varen posar de manifest que les llamaradas tenen lloc en totes les llongituts d'ona estudiades, des d'ones de radi fins a rajos X. Les llamaradas poden explicar-se considerant un gran volum magnètic, comparable al disc estelar, i que implica electrons atrapats, que decau en un interval de vàries hores.

Enorme llamarada

[editar | editar còdic]
Impressió artística de l'enorme llamarada de EV Lacertae.

El 25 d'abril de 2008, astrònoms de la NASA varen detectar a través del satèlit Swift una enorme llamarada en EV Lacertae. Esta llamarada va ser mils de voltes més potent que la major observada fins ara en el Sol, contenint una energia millons de voltes major que la d'una bomba nuclear.[4] Llamaradas com esta poden arrasar l'atmòsfera de planetes a on hi haguera vida, esterilisant la seua superfície.

Referències

[editar | editar còdic]