Estrela de Babcock
| Constelació | Lacerta |
| Ascensió recta α | 22h 44min 07,51s |
| Declinació δ | +55º 35’ 21,2’’ |
| Distància | 2330 anys llum (aprox) |
| Magnitut visual | +8,85 |
| Magnitut absoluta | -0,46 |
| Lluminositat | 151 sols |
| Temperatura | 14 000 K |
| Massa | 3 - 4 sols |
| Ràdio | 4,2 sols |
| Tipo espectral | A0p |
| Atres noms | HD 215441 / HIP 112247 SAO 34741 / BD +54 2846 |
La estrela de Babcock (GL Lacertae / GL Lac)[1] és una estrela variable situada en la constelació de Lacerta. De magnitut aparent mija +8,85, es troba aproximadament a 2300 anys llum del sistema solar.
L'estrela de Babcock és una estrela peculiar de tipo espectral A0p.[1] Està classificada dins del grup de les estreles Ap —caracterisades per tindre un camp magnètic estelar fort i per rotar llentament en comparació a atres estreles de tipo A—, sent Alioth (ε Ursae Majoris) i α Circini dos dels seus principals exponents. De fet, l'estrela de Babcock té el major camp magnètic conegut en una estrela. En 1960, l'astrònom Horace W. Babcock va ser el primer en medir la seua intensitat —34 kg—, apuntant que el camp magnètic variava de forma irregular. No obstant, posteriors estudis varen mostrar evidència de certa periodicitat en la variació i varen permetre constatar que el camp no era dipolar.
La temperatura efectiva estimada de l'estrela de Babcock és de 14 000 K. És una variable del tipo Alfa2 Canum Venaticorum la lluentor de la qual fluctua 0,17 magnituts a lo llarc de la seua periodo de rotació —9,49 dies—. Per això, també rep la denominació, sobre estrela variable, de GL Lacertae. Té un radi estimat de 4,2 ràdios solars i una massa compresa entre 3 i 4 masses solars.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estrella de Babcock» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.