Korčula (illa)

Korčula o Curzola (<phonos file="Hr-Korčula.ogg">[kɔ̂ːrtʃula]</phonos>) és una illa del Adriático, en el comtat de Dubrovnik-Neretva en Croàcia. En espanyol áurico és Curzola^[1] o Curçola,^[2] en eslau antic es diu Krkar, en italià Curzola, en llatí Corcyra Nigra, i en grec Μέλαινα Κόρκυρα.

Geografia

L'illa té una superfície de 279 km² 46.8 km de llongitut i una mija de 7.8 km d'ample. Es troba a pocs quilómetros de la costa dálmata.

L'illa de Korčula pertany al archipèlec dálmata meridional, separada de la península de Pelješac (Sabionccelo) pel estret de Pelješac, entre 900 i 3000 metros d'ample. És la sexta illa més gran del Adriático.

Els picos més alts són Klupca (568 m) i Kom (510 m). El clima és suau, en temperatures miges de 9,8 °C en giner i 26,9 °C en juliol. La mija de precipitacions anuals és de 1100 mm. La flora de l'illa és típicament mediterrànea; en algunes zones hi ha boscs de pins.

Resum de característiques geogràfiques

Situació: archipèlec de la costa dálmata meridional de la mar Adriático (ciutat de Korcula), alluntat d'1 270 m el continent, a 49 milles marines al noroest de Dubrovnik (Ragusa), en 57 milles marines al surest de Split i en 250 milles de Venècia (Itàlia) i de Corfou (Corcyre) en Grècia.
Tamany: 276 km² (la sexta illa de Croàcia per la seua superfície)
Llongitut: 47 km
Esgambi: 8 km
Extensió del llitoral: 182 km
Illes i illots que componen l'archipèlec de Korcula: 50.
Profunditat de la mar al voltant de l'illa: de 20 a 70 m
Altitut màxima: 568 m - Pique de Klupca
Geologia del sol: pedra calcárea, dolomítica i margosa
Paisage: illa montanyosa esguitada per numerosos menuts camps
Corrents marines al voltant de l'illa: 1 a 2 nucs; en el canal de Peljesac fins a 3 nucs
Salinitat: 38 grams per litro d'aigua de mar
Nevades i gruixa de la neu en un lloc: de 2 a 5 cm cada 3-5 anys
Vents: en hivern predominen sobretot el vent calent i humit —el Suc (xaloc)— bufant del surest, i el vent fret i seque —el Bura— bufant del nordest. En estiu, més freqüentment, són refrescants mestral que vénen del nordest aixina com dels numerosos vents tèrmics.

Població de l'illa

L'illa inclou també les ciutats de Vés-la Luka i Blato i les poblacions de Lumbarda i Račišċi en la costa, i Žrnovo, Pupnat, Smokvica i Čllaura en l'interior.

Les seues 17 038 habitants la convertixen en la segona illa més poblada del Adriático, despuix de Krk. Al voltant d'un 97 % de la població són ètnicament croates. La població isleña ha disminuït sensiblement entre els censos de 1991 i 2001. L'illa està dividida en els municipis de Korčula, Smokvica, Blato i Vés-la Luka. Despuix de la capital isleña, les atres grans localitats són Blato (4 093 hab.), Smokvica (1 175 hab.), Cara (763 hab.), Pupnat (461 hab.), Zmovo (1 267 hab.) Estos núcleus urbans varen ser establits dins de l'illa per a assegurar la seguritat, facilitar la defensa i permetre el desenroll de l'agricultura. Molt posterior va ser l'aparició de localitats costeres com Vés-la Luka (4 464 hab.) i Racisce (446 hab.), aixina com l'antic poble de Lumbarda (1 102 hab.), que es varen desenrollar sobre el llitoral est i oest. Més recentment, enllaçant en els grans llogarets del centre l'illa, es varen desenrollar atres pobles sobre la costa: Prigradica i Prizba que formen part del municipi de Blato, Brna la de Smokvica, i Zavalatica la de Cara, mentres que Banja és relacionat en Zmovo.

Llengua

El 92 % de la població actual és d'orige croata i parla esta llengua. Entre ells, els habitants de Korcula parlen un dialecte melodioso i molt original: el croata tchakaviano meridional és mesclat en restants de llengua grega, romana i veneciano i inclou paraules provinents del vocabulari de la navegació marítima internacional. Els Korculanos viuen des de fa temps en harmonia en la naturalea. Contràriament a la gent de les ciutats, els punts cardinals " Este i Oest " no són cridats aixina. Són nomenats segons el moviment del sol: sol oriens (el Llevant) i el sol occidens (el ponent). Atres expressions isleña són que denominen el món en "mar" i en "fi" la terra ferma). Entre ells, se saluden en l'exclamació Vés-li-ho! ("¡Sigues alegre!", pero la traducció directa seria "¡alegrement!" ya que vés-li-ho és un adverbi). La gran densitat relativa de població (62 hab. per quilómetro quadrat) s'explica per un desenroll econòmic molt bo. Els oficis tradicionals han segut preservats. El turisme ha segut desenrollat de manera satisfactòria, gràcies a que a finals de el XX, l'èxodo va poder ser parat.

Comunicacions

Archiu:Trajekt Supetar06249.C3

Ferry atracat en el port de la ciutat de Korcula

Archiu:XXJPGACIČMARINA.jpg

Aspecte del port septentrional de la ciutat de Korcula

La carretera principal recorre l'illa de costat a costat conectant Lumbarda en el confín est en Vés-la Luka en el confín oest, en l'excepció de Račišċi, a la que aplega una carretera separada que recorre la costa nort. Hi ha servicis de ferry que conecten la ciutat de Korčula en Orebić, en la península de Pelješac i Drvenik en terra ferma (prop de Makarska). Una atra llínea conecta Vés-la Luka en Split i l'illa de Lastovo. També hi ha servicis de catamarans para passagers que conecten els dos ports en Dubrovnik, Split, Zadar i Rijeka, i en estiu hi ha ferris directes als ports italians del Adriático.

Educació

Els Korculanos poden rebre una formació professional en l'illa. En efecte, ademés d'una ret d'escoles primàries, Korcula, Blato i Vés-la Luka són dotats d'instituts d'ensenyances secundàries i de centres de formació professional. No hi ha cap analfabetisme en l'illa i l'immensa majoria dels habitants comprenen i parlen vàries llengües.

Economia

Com a oficis tradicionals, trobem la construcció naval. La construcció naval en fusta gràcies als boscs de l'illa, que representava l'indústria més important de l'illa al periodo helènic, ha segut reforçada per la construcció naval en "acer" (Korcula i Blato) i en material sintètic (Vés-la Luka). Uns atres chicotetes indústries també existixen en l'illa com una fàbrica de tiza, una fàbrica de confecció i un taller de fàbrica d'equips elèctrics.

L'agricultura té la seua importància, sobretot el cultiu de la vinya, olives, la bresquilla, i uns atres. Korcula és, ademés, una de les regions croates més importants de cultiu de l'olivera i de la producció d'oli prensage de manera tradicional. L'oli d'oliva és un dels productes més coneguts de l'illa. Des de temps inmemoriales, el vi sempre va ser el símbol de Korcula. Podem hui assaborir els vino tinto de la vinya "Plavac" i els vins blancs "Posip" aixina com els famosos, "Rukatac" i "Grk". Una gran part de les verdures i frutes comercialisades en el mercat local provenen de jardins de l'illa. Generalment varen créixer sense aportació de productes perjudicials per a l'entorn.

És tradicional també la navegació. Els mariners de Korcula són reconeguts navegants tant baix el pabelló croata, com a baix el d'atres nacions. La talla de pedra, que encara ocupa prop de cinquanta isleños, i l'explotació forestal són sectors que varen perdre l'importància que tenien en un atre temps.

El turisme també és un sector important. Ademés dels hotels (el més antic data de 1912) els primers turistes varen gojar de quartos d'hostes entre els agricultors, una forma antiga del turisme vert.

Flora i fauna

Flora

Korcula és l'illa més arbolada de Croàcia. Els boscs i el bosc ocupen el 61 % de la seua superfície. Sobre la superfície restant, trobem de numerosos olivares i vinyes, aixina com atres cultius. Menys de 5 % de la terra no és explotable (graves). La construcció naval i la seua dependència a l'abastiment de fusta, aixina com l'absència de grans crío del ganado varen salvar els boscs de l'illa. Per als propietaris de bens immobles, l'explotació forestal va perdre, hui, de la seua importància. Centenes de quilómetros de sengles forestals, aixina com atres barreres naturals de protecció natural contra el fòc hui en dia han desaparegut. Ara mateixa, el perill més gran dels arbres de Korcula és el fòc. El oquedal de Korcula és format principalment per pins de Alep (Pinus halepensis Mill.), de pi marítim (Pinus maritima), de pins negres (Pinus nigra), de pins reals (Pinus pinea L.) i de carrasques (Quercus illex L.). Trobem ademés, atres espècies com l'olivera salvage (Olea Oleaster Fiori), el fresno sossobra (Fraxinus Ornus L.), la ginebrera a espines (Juniperus oxycedrus L.), i prop dels pobles i a lo llarc dels camins de numerosos ciprer (Cypressus semperviens L.).

Les grans extensions són recobertes en xares (Makija). Ademés de les xares de carrasques i de ginebreres presents en la xara, també creixen madroños (Arbutus unedo L.), palmeres (Phillyrea latifolia L.), viburnos sempre verdes (Viburnus tinus L.), de la petorra (Erica arborea L.). Les flors blanques i les frutes roges azucaradas posen els madroños ("l'arbre a fraules") en evidència en la xara. Els llorers (Laurus nobilis L.) adornen els camins prop de llogarets i el curs de les cases. Les plantes medicinals i aromàtiques tenen un gran valor: la sàlvia, el romer, la mejorana, la menta, el orégano. Moltes herbes salvages, com el cardillo, són cuinades i sazonadas en oli d'oliva. Pel gran valor de la seua fusta, numeroses moreres han segut plantada; l'avinguda de les tiles de Blato és també molt conegut. En l'época contemporànea, arbres, xares ornamentals i flors han segut plantats en Korcula. Es tracta, entre atres espècies, de palmeres, de baladres, de bouganvilias i de cactus.

Fauna

En l'illa hi ha numerosos coleòpters i atres insectes, reptils i fardachos i les aus magnífiques. Entre els reptils trobem la culebra esculape, no venenosa, a quatre ralles (Coluber quattorlineatus), la serp més gran d'Europa. És una serp protegida per la llei. Pot alcançar fins a tres metros de llongitut. El fardacho Ophesaurus apodus en les seues pates deformades és particularment original. Molts ho prenen per una serp, encara que siga un fardacho temerós i útil per a l'home.

Les numeroses espècies d'aus viuen en l'illa, les merles o els rossinyols. Els grans ducs imponents viuen en els boscs de pins, aixina com aixetes, buitres i falcons. És impensable imaginar a Korcula sense gavina o sense el vol d'aus migratòries en l'época de les migracions. Entre els mamífers, ademés de les mangostas, les martes, les comadrejas i els conills, i hi ha constància la presència de chacals. És l'últim animal europeu d'este gènero Canis aureus que encara existix. Des dels anys 1980, un gran número de javalins va aplegar a nade en les illes dálmatas, quan abans no existien. Causen numerosos danys en els camps de Korcula i estan considerats com a animals perjudicials. Per este motiu, no hi ha de periodo de veda per a la caça d'esta espècie. Els animals domèstics utilisats per als treballs són l'asno i la mula. També es crían alguns moltons, per a tindre llet i fer el formage. Cada granja també crío al seu propi ganado porcuno. La mar que rodeja a Korcula és ric en peix. En les rodalies és freqüent de trobar a delfins. En 1994 en "Skoji", va ser avistar una foca mediterrànea, Monachus albiventer.

Korčula (ciutat)

Korčula és també el nom de la vella ciutat fortificada en la protegida zona este de l'illa, en una població de 3232 habitants (2001), geogràficament localisada en Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>, i que eixercix de capital de l'illa del mateix nom.

Patrimoni

La ciutat vella fortificada, en carrers distribuïts en forma d'espina de peix que permeten la lliure circulació de l'aire pero protegixen dels vents forts, està fermament construïda en un promontori que controla l'estreta zona entre l'illa i terra ferma. Construir fòra de les muralles va estar prohibit fins al 1700, i el pont levadizo de fusta solament va ser substituït en 1863.

Archiu:L.L., TOWN, HALL.jpg

Palau de l'Ajuntament en la ciutat vella de Korcula.

Totes els estrets carrers de Kórchula són peatonals, en l'única excepció del carrer que va a lo llarc de la muralla surest. La ciutat inclou varis monuments històrics notables: la catedral catòlica de Sant Marcos (construïda entre 1301 i 1806), un monasteri franciscano del 1400 (en un bell cloister veneciano gòtic), les cambres del consell cívic de la ciutat, el palau dels antics governadors veneciano, els palaus de l'aristocràcia mercantil local (dels sigles XV i XVI), i les grans fortificacions de la ciutat.

Els devots catòlics de Kórchula mantenen velles cerimònies eclesiàstiques populars i un joc de guerra (moreška) que en l'Edat Mija es realisava en tot el Mediterràneu.

Antiesclavisme

La ciutat és notable pel seu estatut, que data de 1214 i en el qual es prohibia la pràctica de l'esclavitut, convertint a Kórcula en el primer lloc del món en derogar dita pràctica.

Costums i folklore

L'illa de Korcula és molt coneguda per als seus combats d'espases típiques dels que la tradició ha segut preservada des de fa sigles. Entre els més célebres, trobem el de la ciutat de Korcula, Moreska, el de Mostra de Zmovo, al de Kumpanija de Blato, Smokvica i Cara. Estes batalles folklóricas són organisades durant la temporada turística i en el moment de les festes patronals.

Archiu:Moreshka.XV

Vaig dur de ball de la Moresca de Korcula

La Moreška - Moreska

La Moreska (pronunciat com moréchqua ") és un combat d'espases entre els eixèrcits del rei blanc i del rei negre, per a lliberar a la princesa que ha segut capturada pel rei negre. Despuix de combats vius que se celebren en sèt mànegues, el rei blanc gana i llibera a la princesa. El combat és acompanyat per una marcha militar jugada per un conjunt d'instruments de vent. Este combat de tradició espanyola existix des de el XV en Korcula. Moreska és molt més que una manifestació simple i folklórica. Forma part de l'identitat de la ciutat i representa el símbol de la lluita de Korcula per la llibertat. L'espectàcul de Moreska és presentat el dia de Sant Teodoro (Sveti Todor) i moltes voltes durant la temporada estival.

Mostra

La Mostra (pronunciat com mochtra "), que ve de Postrana i de Zmovo, és un combat molt antic d'espases entre dos eixèrcits, que se celebra al sò de la gaita. Despuix de dèu balls diferents en les espases, l'espectàcul s'acaba en l'alegria general. És seguit per balls folklóricos eixecutats pels jóvens del poble. Des de fa uns anys, el combat d'espases no s'acaba ya en la mort d'un bou, com ho volia el reglament de 1620. Les opinions varen ser compartides, entre les que consideraven este sacrifici com un acte bàrbar, i els que volien mantindre una tradició milenària. Les opinions varen ser compartides, entre les que consideraven este sacrifici com un acte bàrbar, i els que volien mantindre una tradició milenària. Este sacrifici que consistia en degollar de l'animal en una espasa pesada, estava vinculada a la tradició mediterrànea de la tauromaquia (de grec tauros + mahia> bou + combat) que es remonta a l'época de la cultura minoica a el II mileni a. C.

Kumpanija

La Kumpanija en Blato és un combat entre dos eixèrcits, que deuen mostrar la seua ardor per a defendre la seua terra natal. Esta peça evoca els temps remots, l'época quan la defensa de l'illa va ser confiada a companyies de reservistas, cridades Kumpanije. En acabant de que el cap del poble donara el seu permís, el comandant de la guarnició, el Kapitan comença el combat en el ples od boja (ball de guerra) constades per vàries escenes ballades. La part més impressionant és la del portador de la bandera (Alfir), ball efectuat en una gran bandera. La Kumpanija és acompanyat dels rdobles d'un gros tambor de guerra i per la gaita. Quan la Kumpanija s'acaba, els valerosos combatents i les seues amigues mostren la seua alegria en el ball Tanac. El sacrifici ritual del bou ya no es fa més en Blato, des de la Segona Guerra Mundial. La Kumpanija també és un espectàcul tradicional també de Cara i Smokvica.

Atres activitats folklóricas

En Lumbarda i Smokvica es varen preservar un atre ball tradicional: el Trganje narance (collita de taronja) en el qual els ballarins acompanyats per un cantant honren a les chiques més belles i el cap del poble. Atres balls tradicionals de l'illa molt pintorescs, acompanyats per la gaita, el acordeón, el tambor són: el Manfrina, el Dva passa, el Cetiri passa, el Pritilica, el Tanac i uns atres.

L'immensa majoria de les vores folklóricos de l'illa són vores de peixcadors o de mariners, i de les seues amigues. Alguns són animats i alegres, uns atres, de tons més nostàlgics, evoquen eterna qüestió del regrés dels mariners. Molts mariners pensen que les vores més belles folklóricos croates són cantats, les vesprades d'estiu, pels peixcadors de Vela Luka. En l'illa algunes persones encara canten antics cantares de gesta, en vers de dèu peus, acompanyats pel guzla. Encara es toquen instruments rars com la Curominka (tipo de flauta).

En Orebic, població veïna pròxima sobre la península de Peljesac, es contínua ballant La Polska dels Capitans (un antic ball dels capitans en ells desposadas), en el decurs de les festes locals i durant la temporada estival.

Un deport molt popular, el buce (les boles; tipo de petanca) sempre és comentat per intencions sorolloses i exclamació i acompanyat per bon vi. En totes les ciutats i els pobles de l'illa, els hòmens juguen al buce, en camps improvisats similars als de la petanca de la Provença francesa.

Història

L'illa va tindre una llarga prehistòria. Encara que als kórchulos els agrada dir que el fundador de la ciutat va ser Antenor, que fugia de Troya, els arqueòlecs han trobat túmulos d'enterrament neolítics, un assentament possiblement fenicio, i una colónia grega fundada per Cnido.

A banda de la seua fusta per a barcos, les pedreras de Kórchula proveïen pedres per a construcció d'edificis tan lluntans com Viena (Àustria) i Estocolm (Suècia). El nom més antic de l'illa, Korkyra Melaina, significa en grec ‘[l'illa de] Corfú negra’. Potser pel color dels seus boscs de pi negre europeu que sempre suministrava materials per a construir navío.

Prehistòria

III / II mileni a. C. - Els rics descobriments dins de coves, principalment en la cova de Vela Spilja a Vela Luka, demostren una cultura neolítica i contactes de l'illa en atres regions de la mar el Mediterràneu.
II / I mileni a. C. - les tribus ilirias poblen l'illa. El gradine, les fortalees en altura conservades fins als nostres dies, aixina com atres descobriments arqueològics daten d'esta época.

Época iliria i grega

Artícul principal → Corcira Negra.

VI - Primera colonisació grega. L'illa va ser batejada Corcira Melaina (Melaina significante "ombrós i negre") devia servir per a diferenciar a Korcula, ric en vegetació, de Corfú (que es dia també Corcira).

IV - La segona colonisació grega. Psephis de Lumbarda, una pedra gravada, és el monument més antic de Croàcia, i ha segut conservat fins als nostres dies. Esta estela demostra la declaració de l'assamblea llegislativa: sobre la fundació i la construcció de la ciutat, sobre la divisió de les terres entre els colon, sobre la voluntat d'una vida comuna en pau en els Ilirios residents en l'illa.

Imperi romà

Any 229 a. C. - Korcula - Corcira Negra o Korcula la Negra, va passar per primera volta baix el domini de Roma. Les tribus ilirias varen amenaçar la pau, en una successió de campanyes de guerra contra Roma, que va administrar estos atacs en més o menys èxit.
Anys 35 i 34 a. C. - El cap militar romà Octavio —el futur emperador Augusto— assalta i ocupa el Korcula iliria i deixa matar o reduir a l'esclavitut la totalitat de la població de l'illa. La destrucció de l'Estat ilirio es va efectuar baix el regnat d'este emperador. El llitoral Adriático es fa, en aquella época, un territori relacionat en la província romana de Illyricum.

Crisis final de l'imperi romà i invasions eslaves

Any 480 d. C. - A la caiguda de l'Imperi romà d'Occident (any 476), Korcula es troba, baix la regència del rei ostrogodo Teodorico. D'esta época és l'antiga iglésia sobre l'illot de Majsan que és el testimoni més antic del cristianisme en Korcula
Any 535 - Korcula passa a ser part constituent de la província de Dalmacia, baix la regència bizantina, durant el regnat de l'emperador Justiniano.
L'illa va ser part de la província romana bizantino de Dalmacia fins a l'época de les Grans migracions. Es creu que l'invasió dels ávaros, a principis del 600, va dur als eslaus a esta regió. Quan els bàrbars es varen establir en la costa, la població itálica es va mudar a les illes. A lo llarc de la costa dálmata els immigrants eslaus varen ser aplegant des de l'interior, i es varen establir en la zona a on el riu Narenta (Neretva) desemboca en la mar Adriático, i també en l'illa de Korčula (Curzola), que protegia la boca i delta del riu.
La cristianización dels eslaus va començar en el IX, pero els eslaus de les illes poden haver acceptat el cristianisme molt despuix. Per això al principi de l'Edat Mija els isleños es descrivien dins del mateix grup que els neretvianos, del principat coster de Pagania (la terra dels pagans). No obstant, són prou criticades les poques fonts que documenten els detalls d'eixos canvis demogràfics. En tot cas, sembla que la pirateria en la mar va sorgir a mida que els isleños de la delta del riu Neretva ràpidament varen adquirir destrea nàutica.
VIII - La tribu Neretljani colonisa a Korcula que pren el nom de Krkar.
Any 925 - Entronisació de Tomislav, el primer rei croata.
Any 945 - L'emperador bizantí Porfirogéneto redacta un document de la ciutat croata de Krkar durant la seua estància en l'illa.

Venècia

Al principi els mercaders veneciano estaven disposts a pagar tribut a la màfia dels pirates narentinos (neretvianos) de la costa dálmata (que varen ser anteriors als pirates Uskok, que es basarien més al nort, en Senj).

L'illa, junt en el restant de Dalmacia, es va unir a l'estat croata medieval, baix la corona del rei Tomislav, durant el seu regnat des de 925 a 928.

Any 948 - Els venecians els paguen un tribut als reis croates per a poder navegar a lo llarc de la Costa Adriático
Entre 927 i 960, l'illa va passar al príncip Čhaslav de Klonimir. Despuix d'això, l'illa va estar breument baix sobirania nominal bizantino com a part de el “thema de Sèrbia”.
En el 998 el principat de Pagania va caure baix el control de la República de Venècia, pero pronte va tornar a Gran Principat de Zahumlje.

Any 1000 - El dux Pietro II Orseolo de Venècia ocupa Korcula. Aixina comença l'era de la regència veneciano, fins a 1420, en alternación de periodos de regència croates i hongro-croates, zahumlje i bosnio. En el 1100, Kórchula va ser conquistada pel noble venecià Pepone Zorzi, i incorporada una atra volta a la República de Venècia. No obstant els pobladors de Kórchula varen escomençar a actuar en diversos graus d'independència, especialment pel que fa als assunts interns.
Miroslav i Stracimir Nemanja, els dos germans de Stefan varen llançar un atac a l'illa el 10 d'agost de 1184, recorrent la seua fèrtil zona occidental. Els habitants de l'illa varen demanar ajuda als republicans de Ragusa (actual Dubrovnik), els qui varen capturar totes les galeras de Stracimir.
El “estatut de Korčula” va ser escrit en 1214. Este document llegal és el segon eixemple de llegislació dels eslaus, solament superat en antiguetat pel Ruskaya Pravda de el XI o XII. Garantisava l'autonomia de l'illa, a banda dels líders polítics externs: el Gran Principat de Rascia, el semiindependiente (Gran) Principat de Zahumlje i les repúbliques de Ragusa i Venècia. Per a organisar la defensa es varen crear capitanies en cada una de les cinc poblacions de l'illa. En esta época Kórchula encara no aplegava als 2500 habitants.
En 1221, el papa Honorio III li va regalar l'illa als príncips Šubićs, de Krka.
Un any despuix, en 1222, el rei serbi Stefan Prvovenchani de Nemanja, els va regalar l'illa, en els seus monasteris i terres (referint-se a ella com Krkar) als seus seguidors de l'orde monástica benedictina en Mljet.
El dux de Venècia Pietro II Orseolo va assumir el títul Dux Dalmatinorum (‘duc dels dálmatas’). Durant el 1200 la llínea hereditària dels comtes de Kórchula varen ser governats en mà suau des d'Hongria i des de la República de Gènova alternativament, i també varen gojar d'un breu preiodo d'independència. Pero en 1255, Marsilio Zorzi va conquistar la ciutat de l'illa i va danyar algunes iglésies en el procés, forçant als comtes a tornar a posar-se baix la protecció de la República de Venècia.
1254 - El gran viager i l'explorador veneciano, Marque Pol, hauria naixcut en Korcula.
El 7 de setembre de 1298 va succeir una important batalla naval entre les flotes de Gènova i de Venècia prop de la ciutat de Korcula. La flota veneciano és vençuda. Marque Pol es troba entre els presos. Serà lliberat, en 1299, contra el pagament d'un rescat fort.
Any 1301 - Creació del bisbat de Korcula
Any 1301 - Creació de la Germandat del Dia de Tots els Sants
De 1420-1797 - són els anys de la més llarga dels periodos de la regència veneciano
1483 - Korcula és assaltat per la flota napolitana de rei Fernando I d'Aragó i de Sicília. Korcula es defén en ardor i ix victoriós.
Any 1529 - La gran epidèmia de pesta causa estralls entre tota la població de la ciutat i de l'illa.
El 15 d'agost de 1571 - En vespres de la batalla de Lepanto, una flota otomana imponent baix el mando del virrey d'Argèlia, Euldsch-Ali (Ulus-Ali) assalta a Korcula. El mandatari veneciano i les seues tropes de mercenaris abandonen l'illa, pero els Korculanos, preparats pel sacerdot Antun Rozanovic, decidixen defendre la seua ciutat. Esta defensa va ser coronada d'èxit i l'atac va ser rebujat. Esta gran victòria està considerada com una dels capítuls més importants i històrics de la ciutat i de l'illa.
Any 1637 - Naiximent del poeta més célebre i el comediante del periodo barroc de Korcula, Petar Kanavelic (fallit en 1719)

Baixe els imperis francés, britànic i austríac

Any 1797 - Napoléon conquista Venècia i l'illa passa a formar part de l'imperi austríac entre els anys 1797-1805
Anys 1805-1813 - França pren el poder i l'illa passa a formar part de l'imperi napoleònic: construcció de camins i de fortalees. En els anys 1805-1806, Korcula és atacat per la flota russa.

Korcula depén de la marina britànica fins al Congrés de Viena en el periodo del 1813-1815. Del 1815 al 1918, la ciutat (en el nom bilingüe de Curzola - Korzula) forma part de la monarquia austríaca (imperi d'Àustria). En l'any 1828, la diòcesis de Korcula és suprimida en resposta a l'abolició del arzobispado de Dubrovnik.

Durant el XIX, discorre l'época de el "Renaixença del nacionalisme en Dalmacia". La vida política en Dalmacia, aixina com en Korcula és caracterisada per un desig molt fort d'unificació de Dalmacia en Croàcia. En oposició d'esta idea d'una nació croata, es troben els autonomistes que militen els interessos de l'Estat italià en Dalmacia.
El 20 de juny de 1866 - Una gran batalla, prop de l'illa de Tornell, entre la flota austríaca, baix el mando de l'Almirant Tegetthoff, i la flota italiana, demanada per l'Almirant Persano, s'acaba per la derrota d'esta última. És el fi de tota ambició política d'Itàlia sobre les regions de Adriático és. Molts mariners de Korcula varen participar en esta batalla
1871 - Despuix de les eleccions locals, el municipi de Korcula passa baix tutela croata. Els anys que seguixen veuen la creació d'associacions culturals croates. L'ensenyança del croata progressa, etc. En este sigle Korcula pert gran part de la seua influència estratègica en la decadència de Venècia i la decadència dels oficis tradicionals. L'emigració de numerosos constructors de buc i canteros comença. La Primera Guerra Mundial (1914-1918) significa el fi de la dominació austríaca.

Época yugoslavo

En el Tractat de Londres de 1915 (durant la Primera Guerra Mundial), el Regne Unit i França li varen prometre l'illa (entre atres territoris guanyats a l'imperi austro-hongarés) a Itàlia, per haver lluitat del seu costat. No obstant, despuix de la guerra (en 1918), Kórchula va passar a formar part (en el restant de Dalmacia) del Regne dels Serbis Croates i Eslovens. Aixina del 29 d'octubre - 15 de novembre de 1918, despuix de la caiguda de l'Imperi austro-hongarés, Korcula es troba vinculada en nou Estat creat pels pobles eslaus del Sur: el "SHS" (Estat dels Eslovens, croates i serbis), naixcut de l'antic Regne d'Àustria. A causa de l'amenaça italiana i hongaresa i a causa de la política interior dèbil, l'Estat "SHS" s'unix en Regne de Sèrbia, creant aixina Yugoslàvia (el país dels eslaus del sur). La dinastia sèrbia Karadordevic assegura la gestió. Del 5 de novembre de 1918 - 19 d'abril de 1921 - Primera ocupació italiana. Resistència dels habitants de l'illa contra esta ocupació

Anys 1921/1941 - (Primera Yugoslàvia). Coincidix en el principi de l'ona més gran d'emigració de l'illa, en conseqüència d'una epidèmia de phylloxera (poll sobre els ceps de vinya) i de la crisis econòmica i social. La població de certs pobles és reduïda per la mitat. Paralelament la pujada del descontent del poble, la resistència política s'aumenta cap a la Realea sèrbia i el clima de terror que difon. En 1939, va passar a formar part de l'autònoma província de Croàcia.

El 6 d'abril de 1941 - 13 de setembre de 1944 - Per a Korcula, la Segona Guerra Mundial comença en l'invasió de Yugoslàvia per part de les tropes italianes i alemanes. L'eixèrcit italià ocupa a Korcula, que es torna anexionada a l'Estat italià. En l'illa, una chicoteta unitat de partisanos organisa la resistència contra esta ocupació italiana. Durant este temps la majoria dels combatents, que varen reunir les brigades de Tito, es troba en les montanyes, sobre el continent. Molts refugiats que venia del continent varen aplegar a Korcula. Entre ells, 700 judeus es quedaran en l'illa, fins que els Aliats ocupen el sur d'Itàlia, a on aniran després. Despuix de la caiguda del règim fasciste en Itàlia (13 de setembre de 1943), Korcula és lliure fins al 22 de decembre de 1943. Despuix de combats encarniçats, l'illa és invadida per les tropes alemanes. És en abril de 1944 quan de nou escomença la lluita per la lliberació de l'illa. Esta lluita s'acabarà solament en la retirada dels alemans, en setembre de 1944. Korcula va patir cruelment per esta guerra: 651 combatents varen morir. Contem també a 336 víctimes civils, sense parlar de danys causats a les instalacions, les construccions, els materials,….

En la lliberació de Yugoslàvia en 1945, es va formar la República Socialista Federal de Yugoslàvia, i Kórchula va formar part de la República Popular de Croàcia, una de les sis repúbliques socialistes yugoslavo.

De 1945 a 1965 - Creació de la segona Yugoslàvia (época de la República Socialista). Les reformes d'estructura de la postguerra i la construcció naval no donen prou treball a ells tots. La falta d'ocupació, les aspiracions i les esperances decepcionades són la causa d'una persistència de l'emigració, principalment cap a Austràlia i Nova Zelanda. Entre els anys 1965 a 1990, gràcies al desenroll del turisme en la construcció d'hotels moderns i confortables, i el desenroll oportú d'atres sectors econòmics, frenen l'emigració i la població escomença de nou a créixer. Korcula goja del progrés i la prosperitat.

Época actual: la república de Croàcia

1990 - Les contradiccions vixcudes en Yugoslàvia - Un partit únic, una economia de tipo socialiste, el paper preponderant dels polítics serbis en el sí del Govern Federal - motiven la necessitat d'un canvi capital en la vida de Croàcia i puix para Korcula. En abril de 1990, en el moment de les primeres eleccions multipartidistas, en Croàcia i Dalmacias són majoritaris són els que opten per una democràcia parlamentària, per una economia de mercat i per una oposició al predomini serbi. El 19 de maig de 1991 - El 93 % dels ciutadans croates voten, en referèndum nacional, per la sobirania de la República croata. La guerra contra Croàcia comença el mateix any, en autumne de 1991. Preparant-se para el seu defensa, Korcula es convertix en refugi d'unes 10 000 persones que vénen regions pròximes. En novembre de 1991, un atac contra la flota de el JNA (Eixèrcit Nacional Yugoslavo que estava baix control serbi), duta en èxit des de l'illa, aniquila el bloqueig de les vies marítimes de l'archipèlec dálmata. Els soldats de Korcula, ajudats per atres combatents croates, paren l'alvanç dels serbis i montenegrinos de el JNA prop de la ciutat de Ston, en la frontera amurallada (sobre la península de Peljesac), i en el sur de Croàcia. Durant la guerra d'independència de Croàcia, entre els anys 1991 i 1995, els habitants de Korcula aixina com les persones que varen trobar allí refugi, no varen ser oblidats. L'ajuda en forma de medicines, en forma de productes alimenticis, en forma de trages i en forma d'equips tècnics de tota classe, va aplegar a Korcula per mijos diversos. Gràcies a estos dons, l'hospital militar quirúrgic de Korcula va poder obrir les seues portes i salvar la vida de numerosos ferits i malalts.

Ara i des de 1991, l'illa forma part de l'independent República de Croàcia.

Marque Pol korchulano

D'acort a una tradició local, Marque Pol va nàixer en Kórchula en 1254 en una família veneciano establida de mercaders, encara que no hi ha proves d'eixa història. Se sap no obstant que la República de Gènova va derrotar a Venècia en una ben documentada “batalla de Curzola” (el nom italià de l'illa Korčula), que va succeir en les costes de l'illa en 1298. I possiblement Marque Pol va ser fet presoner pels genoveses i va passar un temps en una presó en Gènova, escrivint els seus viages. No obstant alguns historiadors creuen que ell va ser capturat en una escaramuza prop de Laiazzo.

Referències

Vore també

Enllaços externs

Croatia.hr (lloc del Departament Nacional de Turisme de Croàcia). (anglés)
Korcula.ca
Sitie web oficial de Korcula. (anglés)
Lumbarda.
Lloc croata sobre l'illa Kórchula.
Fotos i comentaris. (anglés)

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Korčula (isla)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Vida i fets de Pio V- Antonio Fuenmayor.

[2] Comentaris dels fets dels espanyols... - Antonio d'Herrera i Tordesillas.

[3] The curious case of Marque Pol from Korčula: An example of invented tradition. (anglés)

[1]

[2]

[3]