Zadar

Archiu:Roman Forum in Zadar, Croatia (48607823862).jpg

Zadar

Zadar (Archivo de audio "Hr-Zadar.ogg" no encontrado, Plantilla:Lang-it) és una ciutat de la regió de Dalmacia en Croàcia. És la capital del comtat homònim, en el centre-oest del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman, de les que està separada per l'estret de Zadar.

Història

La ciutat va ser poblada cap a el 900 a. C. pels liburnios, una tribu iliria. Va passar al Imperi romà en Iliria, convertint-se en municipi en 59 a. C. i en colónia romana en 48 a. C. Va ser la capital del districte de Liburnia en Iliria. En l'any 381 es va convertir en sèu d'un bisbat.

Baixe l'Imperi bizantí va dur el nom de Diodora i pagava un tribut de cent dèu peces d'or. Despuix de la destrucció de Salona pels bàrbars ávaros i eslaus en el VII, va ser la capital de la província de Dalmacia, començant a ser cridada "Zadar".

Durant les invasions bàrbares, les ciutats costeres de Dalmacia (entre elles Zadar) varen ser refugi dels autòctons ilirios romanizados, que varen desenrollar la llengua dálmata, una llengua neolatina que es va extinguir en el XIX.

Al començ de el IX o poc abans, els carolingios varen establir el protectorat en la regió segons es deduïx de l'existència d'eixemples arquitectònics francs. El bisbe Donat de Zadar va visitar a Carlomagno en Dietenhofen. En 812, pel tractat de pau d'Aquisgrà, va ser reconeguda en l'Imperi bizantí, que la va conservar fins al regnat de Basilio II el Macedonio.

Zara veneciano

Els dálmatas neolatinos, concentrats en les principals illes dálmatas i en algunes ciutats costeres com Zadar, varen buscar refugi i protecció (contra els regnes croates i hongaresos de l'interior balcànic) en la creixent força militar i econòmica de la República de Venècia, en la que comerciaven des de temps carolingios. Els venecians la varen cridar Zara, i la ciutat va ser sempre de majoria neolatina, primer d'idioma dalmático i despuix de l'any 1000 d'idioma veneciano, mentres que el comtat entorn ya en el X estava molt croatizado.

Archiu:Zadar PortaTerraferma.jpg

La Porta de Zadar (o Porta Terraferma) en el León de Sant Marcos, símbol de Venècia.

Archiu:Dalmazia1560.png

Mapa de la República de Venècia en 1560, a on Zadar apareix com la capital de la Dalmacia veneciano.

En 998 la ciutat es va posar baix protectorat venecià para no ser dominada pels reis croates. Successivament va ser disputada diverses voltes entre venecians i hongaresos, especialment en els sigles X, XI i XII.

Les migracions eslaves varen fer que els eslaus foren majoria en el comtat despuix de el XI i governaren la ciutat (que era encara de majoria neolatina), reconeixent temporalment la sobirania del rei d'Hongria en 1105.

Pero ya en 1111, Zara va passar de nou a Venècia i el bisbat va ser elevat a arzobispado en 1146; va tornar a formar part d'Hongria en 1154. Venècia la va dominar novament de 1160 a 1183. En 1202 els venecians, durant la quarta creuada, la varen conquistar definitivament despuix d'un sanguinós lloc. Els croates de l'interior havien promés un pagament als venecians per barcos per a transport de la creuada pero, al no poder complir, els venecians varen desviar els barcos a Zara. El papa Inocencio III excomulgó als implicats, ya que el rei d'Hongria havia manifestat la seua intenció d'unir-se a la creuada.

La ciutat va dependre eclesiásticamente dels patriarques de Grau, Itàlia. El patriarca Egidio va convocar al bisbe Juan de Grau i atres bisbes a un concilie que es va celebrar en Grau en 1276. El bisbe Nicolás III de Zara va estar present en el sínodo convocat per la moradura Guido de Santa Cecilia en Pàdua en 1350.

Instigada per Gènova, la ciutat es va rebelar dos voltes (1242-1243, 1345-1346), fins que en 1358, pel tractat de pau de Zadar, va passar a Hongria. Despuix de la mort del rei Luis, la ciutat va reconéixer com a rei a Segismundo i despuix a Ladislao I de Nàpols, que va vendre la ciutat i els seus drets de Dalmacia a Venècia en 1409 per cent mil ducados.

Des de llavors Zara va escomençar a florir com a capital de la Dalmacia veneciano, tenint un considerable desenroll urbanístic i artístic relacionat en el Renaixença italià. En 1396 va ser fundada l'Universitat de Zadar, a semblança de les universitats de la península italiana. Des de 1409 fins a 1797 Venècia va conseguir en els pobladors de Zara els millors defensors del seu "República".

Els venecians varen llimitar la seua autonomia política en funció de bastió del món catòlic front als turcs. En el XVI, l'interior de la regió balcànica i l'entorn croata varen passar al Imperi otomà: la ciutat es va convertir en una plaça forta veneciano i capital de les seues possessions en la costa dálmata. De 1726 a 1733 es varen establir en la ciutat molts refugiats albanesos catòlics, que varen crear el barri de Arbanasi. Numerosos pròfucs eslaus (a raïl de les persecucions musulmanes en els Balcans) es varen assentar en la Dalmacia veneciano i varen canviar la composició ètnica al seu favor: els dálmatas italians varen desaparéixer (assimilats) de les àrees internes de Dalmacia i solament varen quedar concentrats, en les ciutats de la costa ( Zara, Spalato, Traù, Sebenico i Ragusa). La ciutat més italiana quedò Zara. Despuix de l'ocupació francesa de Venècia en 1797, pel tractat de Camp Formio Zadar va passar a Àustria, va ser incorporada al Regne napoleònic d'Itàlia (1805-1809) i després a les Províncies Ilirias, baixe administració francesa de 1810 fins a 1813, quan va passar novament a Àustria. Durant la dominació austríaca va ser capital de la província de Dalmacia i sèu de la dieta provincial.

En el XIX, la ciutat va ser centre del irredentismo italià i (en menor mida) del renàixer croata (el primer diari en llengua italiana i croata, el Regio Dalmata-Kraglski Dalmatin, es va publicar de 1806 a 1810 durant el Regne napoleònic d'Itàlia). En 1900 ya sobrepassava els trenta mil habitants, en el 70 % de llatins. En 1920 el Tractat de Rapallo va assignar oficialment la ciutat a Itàlia.

Archiu:Zara-Zadar-1920-1947.png

El territori de Zadar italiana (1920-1947).

Des de 1918 fins a 1947 Zara va ser italiana, capital de la província homònima en la Dalmacia central. La ciutat va tindre un notable desenroll econòmic i des d'abril de 1941 fins a setembre de 1943 va ser la capital de el "Governatorato vaig donar Dalmazia", un territori conquistat per Itàlia en la Segona Guerra Mundial que incloïa casi tota la Dalmacia geogràfica, des de Fiume fins a Cattaro. Durant l'ocupació fascista va començar una neteja ètnica, en la italianización forçada de noms, llinages i toponímia de per estes mides, vàries ètnia varen ser obligades a abandonar les seues llars com la comunitat eslava de més de 120 000 persones. A partir de les lleis racials eixa persecució es va agudisar el 18 de juliol de 1942 es va destruir la sinagoga, i el 19 de maig de 1943 varen ser saquejats molts negocis propietat d'eslaus, grecs, judeus, atres minories i partisanos.

Despuix de la caiguda del règim mussoliniano en 1943, Zadar va ser sèu d'una guarnició alemana (encara que va quedar administrada per la República de Mussolini). Seguint indicacions de Tito, Zadar va ser bombardejada 72 voltes per les forces britàniques i nortamericanes. Al final de la guerra es va unir a Croàcia i, en esta, a Yugoslàvia, canviant el seu nom al serbocroata Zadar. Entre 1945 i 1947, la població d'orige italià va ser exiliada i les seues propietats confiscades casi en la seua totalitat, per les persecucions.

Zadar croata

Dins de Yugoslàvia, Zadar va seguir la sòrt de Croàcia i es va convertir en un important centre turístic de la costa dálmata. La ciutat, per primera volta en la seua història sense majoria neolatina, va formar part oficialment de Yugoslàvia des de 1947.

Zadar va ser la capital d'un dels districtes de la República independent en 1991, quan uns disturbis antiserbios varen provocar la destrucció de 350 cases i comerços de serbis de la ciutat i l'eixèrcit popular yugoslavo, junt en milícies sèrbies, varen alvançar cap a la ciutat, que va ser bombardejada i durant un any va quedar aïllada de Zagreb, sofrint algunes destrucció, inclusivament de llocs històrics i iglésies.^{cita requerida}

En giner de 1993, les forces croates varen assumir el control de les afores de Zadar (pero encara va sofrir alguns atacs fins que la guerra va acabar en 1995).

De la ciutat antiga queden pocs restants (despuix dels bombardejos Aliats de 1944) i els únics apreciables són l'anomenada Porta de Sant Chrysogono, que provablement va ser comprada a una atra ciutat (Aenona), la Porta de Zadar (cridada també Porta Terraferma) cap a l'interior de Dalmacia i l'iglésia de Sant Donato de Zadar en l'àrea del Fòrum Romà.

La presència catòlica sempre ha segut important en la ciutat: l'arquebisbe Godeassi va estar en el sínodo de Viena en 1849, i l'arquebisbe Pedro Alejandro Maupas en el Concilie Vaticà I, abdós naixcuts en Zadar.

Actualment la ciutat de Zadar presenta una marejant majoria de població d'ètnia croata, que en el cens del 2001 va ser sifrada en 67.457 persones sobre un total de 72.718 habitants, número que ha aumentat a partir de llavors tant en térmens globals com de percentage. La segona nacionalitat més present són els serbis en un total de 2.382 individus, mentres que els italians a penes sumen 89, quedant darrere també dels albanés (406), eslovens (185), bosnio (bosniacos) (123) i montenegrinos (100).

Zadar i els dálmatas italians

La ciutat de Zadar va ser l'últim reducte a on es varen concentrar els dálmatas italians en Dalmacia.

La ciutat va ser sempre en la seua història de majoria neolatina: primer en els dálmatas italians autòctons d'Idioma dalmático, i després en la República de Venècia. Zadar va anar també partix del Regne d'Itàlia, com a capital de la província homònima (1918-1947) i com la capital regional del Governatorato vaig donar Dalmazia (1941-1943).

Segons el llibre I censimenti della popolazione dell'Istria, en Fiume i Trieste i vaig donar alcune città della Dalmazia tra il 1850 i il 1936 de Guerrino Perselli (Centre vaig donar Ricerche Storiche - Rovigno, Unione Italiana - Fiume, Università Popolare vaig donar Trieste, Trieste-Rovigno, 1993) Zadar tenia estes estadístiques poblacionals:

• 1890: italians 7423 (68,7%), serbocroatas 2652 (24,6%), alemans 561, atres 164, total: 10 800
• 1900: italians 9018 (73,3%), serbocroatas 2551 (20,7%), alemans 582, atres 150, total: 12 300
• 1910: italians 9318 (69,3%), serbocroatas 3532 (26,3%), alemans 397, atres 191, total 13 438
• 1941: italians 20 300 (90.4%), serbocroatas 1900 (9.1%), alemans 50, atres 350, total 22 600

La ciutat de Zadar, per exclusives raons polítiques impostes per Josip Broz Tito, va ser arrasada per bombardejos aéreus dels Aliats en 1943 i 1944, i per això va ser cridada la "Dresde italiana". Casi el 30% de la població civil italiana de la ciutat va perir a causa dels atacs fets principalment en bombes incendiàries.

En 1947 la ciutat va adquirir oficialment el nom croata de Zadar, que hui en dia és l'únic oficial, i va escomençar a tindre una població de majoria croata, fins a aplegar a la població actual, a on ya solament representa el 0,12% del total de la ciutat.

Demografia

En el cens 2011 el total de població de la ciutat va ser de 75 062 habitants, distribuïts en les següents localitats:

• Babindub - 31
• Brgulje - 48
• Crno - 537
• Ist - 182
• Kožino - 815
• Mali Iž - 215
• Molat - 107
• Olib - 140
• Petrčane - 601
• Premuda - 64
• Rava - 117
• Chiula - 292
• Veli Iž - 400
• Zadar - 71 471
• Zapuntel- 42

Geografia

Zadar s'enfronta a les illes d'Ugljan i Pašman, de les quals està separada per l'estret de Zadar. El promontori en el que es troba l'antiga ciutat solia estar separat del continent per un fos profunt que s'ha omplit des de llavors. El port, al noreste de la ciutat, és segur i espacioso.

Clima

Zadar està en el llímit entre clima subtropical humit i mediterràneu (segons la Cfa i Csa respectivament) ya que solament un més d'estiu té menys de 40 milímetros (1.6 pulg.) de pluja, lo que evita que es classifique com únicament subtropical humit o mediterràneu. Zadar té hiverns suaus i humits i estius molt càlits i humits. El promig anual de pluja és superior a 917 mm (36.10 In). Juliol i agost són els mesos més calorosos, en una temperatura promig alta d'al voltant de 29–30 °C (84–86 °F). La temperatura més alta jamai alcançada va ser de 39.7 °C (103 °F) el 4 d'agost de 2017, trencant el récort anterior de 39.0 °C (102 °F) establit en juliol de 2015. Les temperatures poden alcançar els 30 °C (86 °F) durant els mesos d'estiu, pero durant la primavera i l'autumne també poden alcançar els 30 °C casi tots els anys. Les temperatures per baix de 0 °C (32 °F) són rares i no es mantenen per més d'uns pocs dies. Giner és el més més fret, en una temperatura promig d'al voltant de 7.7 °C (46 °F). El 23 de giner de 1963 es va registrar la temperatura més baixa en Zadar, −9.1 °C (15.6 °F). Fins a juliol i agost, la temperatura mai ha descendit per baix de 10 °C (50 °F). Octubre i novembre són els mesos més humits, en una precipitació total d'aproximadament 114 i 119 mm (4.49 i 4.69 in) respectivament. Juliol és el més més sec, en una precipitació total d'al voltant de 35 mm (1.38 polzades). L'hivern és l'estació més humida, no obstant, pot ploure en Zadar en qualsevol época de l'any. La neu és extremadament rara, pero pot caure en decembre, giner, febrer i molt més en març. En promig, Zadar té 1.4 dies de neu a l'any, pero és més provable que la neu no caiga. També la temperatura de la mar és de 10 °C (50 °F) en febrer a 25 °C (77 °F) en juliol i agost, pero és possible nadar des de maig fins a octubre, a voltes inclús en novembre. A voltes, en febrer, la temperatura de la mar pot baixar a sol 7 °C (45 °F) i en juliol excedir els 29 °C (84 °F).

Patrimoni

• Iglésia de Sant Donato de Zadar
• Catedral de Zadar
• Iglésia de Santa María de Zadar
• Fòrum romà
• Porta Terraferma
• Orgue de mar
• Salutació al Sol
• Kalelarga
• Plaça de les Cinc Gavetes
• Porta d'Arena (part de les antigues muralles)

Vore també

• Aeroport de Zadar
• Universitat de Zadar

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Zadar.

• Zadar Guia Turística en Wayback Machine (archivat el 27 de abril de 2011).
• nostra-ruta-per-croacia/ Guia de Zadar
• Les vespradetes màgiques de Zadar
• Archivat el 29 de giner de 2021 archivat en Wayback Machine.
• Porta de fotos, història i postals de la ciutat (italià)
• Portal de Notícies Plantilla:Hr
• Fotos de Zadar