Dálmatas italians
Els dálmatas italians són els habitants d'ètnia italiana de Dalmacia, una regió adriática actualment dividida entre Croàcia i Montenegro (i una reduïda àrea costera pertanyent a Bòsnia).
Orige del nom
[editar | editar còdic]El nom dálmatas italians ve de Dalmacia, una regió dels Balcans que aguaita al mar Adriático des de Trieste fins al nort d'Albània.
Els dálmatas eren una població neolatina que va desenrollar la seua pròpia llengua dálmata en el Medioevo, sent parcialment assimilada pels venecians despuix de l'any 1000 i extinguida pels eslaus en els sigles successius.
Actualment per dálmatas s'entén genèricament als dálmatas eslaus (croates principalment), pero encara queden chicotetes comunitats dels originaris habitants de Dalmacia: els dálmatas italians.
Història
[editar | editar còdic]Els actuals dálmatas Italians descendixen dels antics dálmatas medievals, originats dels ilirios romanizados de la Dalmacia Romana, i dels venecians de les possessions balcàniques de la República de Venècia.
A través dels sigles varen sofrir la pressió dels pobles eslaus des de el VII, influència que els ha dut llentament cap a la casi total desaparició que s'ha verificat despuix de la Segona Guerra Mundial.
La comunitat dels dálmatas italiana tenia una consistència fins als temps napoleònics, gràcies a la presència de la República de Venècia. Pero despuix de la caiguda de Venècia en 1797 va escomençar, per vàries raons, una disminució abrupta del número de dálmatas italians, que es pot vore clarament en els censos austríacs de 1865 i 1890:
Dálmatas italians en Dalmacia
- en 1797 eren més del 30 %
- en 1865 eren el 12.5 %
- en 1890 eren a penes el 3.1 %
La causa principal d'esta accentuada reducció cal buscar-la en el desenroll del nacionalisme eslau dels croates, serbis i eslovens. Una atra causa ha segut la pressió de les autoritats austríaques en contra dels italians, a raó de les guerres d'independència italianes per a lliberar-se de l'Imperi Habsburgo. Com a conseqüència d'açò va haver una marcada emigració de dálmatas italians cap a Itàlia i les Américas, durant tot el XIX, ademés de la eslavización forçada o voluntària de el XX, sense perjuí de que el dalmatino és una mescla de població llatina i eslava. Per eixemple tenim al gran Ruggiero Boskovich, fill d'eslau i de mare d'orige italià, com és la família Bettera. No podem encasillar a la població costera dalmatina, com d'orige d'una sola ètnia, sino de les moltes colonisació, conquistes, sobirania de distints estats com vénetos, austríacs, eslaus, etc. En els censos austríacs la disminució de l'element italià en Dalmacia es veu molt marcada també per les manipulacions fetes pels funcionaris imperials, ya que segons un decret del 1866 sugerit per l'emperador Francisco José, es tenia que utilisar qualsevol método per a reduir el pes de les comunitats italianes en les províncies de l'Imperi austríac, per a poder aixina obstaculisar les pretensions del regne d'Itàlia sobre dites terres.
El procés de desaparició dels dálmatas italians va tindre vàries etapes:
- Entre 1848 i 1918 l'Imperi austrohúngaro, que dominava tota la Dalmacia, va favorir el desenroll de les comunitats eslaves per a bloquejar l'irredentismo dels dálmatas italians. Els dálmatas italians varen desenrollar com a defensa l'Irredentismo italià en Dalmacia.
- Despuix de la Primera Guerra Mundial, a conseqüència de la creació de Yugoslàvia que va englobar tota la Dalmacia austríaca menys Zara i algunes illes, es va registrar una emigració de 25 000 dálmatas italians. Els pocs dálmatas italians que varen quedar estaven concentrats en Zara, que llavors pertanyia al Regne d'Itàlia.
- Per alguns anys (entre 1941 i 1943) el Regne d'Itàlia va incloure també el cridat Governatorato vaig donar Dalmazia, que va estar constituït per les tres províncies italianes de Zara, Spalato i Cattaro.
- Despuix de la Segona Guerra Mundial, tota la Dalmacia, incloent Zara va ser anexada per Yugoslàvia. Açò va generar l'èxodo de la casi totalitat dels dálmatas italians cap a Itàlia, alimentat per les persecucions (Massacre de les foibe) del dictador Tito.cita requerida
La desaparició de l'idioma dalmático
[editar | editar còdic]l'Idioma dalmático va ser la llengua originària dels dálmatas neolatinos des del primer Medioevo. Despuix de l'any mil va escomençar a desaparéixer.
En Zara, el dalmático es va extinguir molt pronte per la seua relativa rodalia al Veneto italià. Pero en Ragusa (actual Dubrovnik), que solament per un breu espai de temps (1205-1358) va dependre directament de la República de Venècia i que gojava d'una situació d'independència molt particular, el dalmático va perdurar fins a finals de el XV i va ser llengua oficial de la República de Ragusa.
En un àrea apartada insular, en l'illa de Veglia (actual Krk), l'últim natiu del dialecte vegliota, Tuone Udaina, conegut com Burbur, va morir per una mina de terra el 10 de juny de 1898.
Abans de morir va ser entrevistat pel llingüiste Matteo Bartoli, deixant constància d'esta llengua calificada –en ambients acadèmics des de llavors– com la primera "llengua extinta" coneguda. Hui en dia a penes queden en l'illa contadísimas paraules d'aquella antiga parla, que ha segut substituïda per una varietat véneta i, sobretot, per un dialecte croata.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Dálmatas italianos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.