Makarska
Makarska o Macarsca (en alemà: Macharscha) és una localitat en la costa adriática de la Dalmacia, en Croàcia, a uns 60 km al surest de Split i 140 km al noroest de Dubrovnik. Pertany al comtat de Split-Dalmacia.
És un destí turístic, situat en una baïa en forma de ferradura entre les montanyes de Biokovo i la mar Adriático. La ciutat destaca per la seua passejada marítima, adornat en palmeres, en el que cafens, bars i tendes aguaiten al menut port en el que estan amarrades les embarcacions de recree. Junt a la plaja hi ha varis hotels i un càmping.
El centre de Makarska és una ciutadella de callejuelas adoquinar en una plaça principal front a l'iglésia en la qual hi ha un mercat de flors i fruta i un monasteri franciscano que alberga una colecció de closques marines.
Makarska és el centre de la riviera de Makarska, que s'estén a lo larto de 60 km entre les localitats de Brela i Gradac. En estiu decenes de mils de turistes apleguen a la zona des d'Alemània, Àustria, la República Checa, Eslovàquia, Suècia, Eslovènia, Hongria, Bòsnia i Hercegovina i atres països.
Història
[editar | editar còdic]Els ilirios varen habitar en la zona de Makarska. La ciutat apareix en la Tabula Peutingeriana com el port de Inaronia, i li la menciona com Muccurum en un document del sínodo celebrat en Salona en 533, en el que es va crear la diòcesis de la ciutat. En el VII la regió entre el riu Cetina i el Neretva va ser ocupada per pobles eslaus, que varen establir el Principat de Neretvia, en Mokro (Makarska) com el seu centre administratiu.[1] El dogo de Venècia Pietro I Candiano, la flota del qual intentava castigar les activitats de pirateria dels barcos de la ciutat, va ser derrotat en la mateixa el 18 de setembre de 877.
El principat va ser anexionado pel Regne de Croàcia en el XII i va ser conquistat per la República de Venècia un sigle despuix. A finals de el XV, els otomans varen conquistar Makarska (cridada per volta primera per este nom en 1502). Despuix de la seua tornada a Venècia en 1646, va ser entregada a Àustria pel Tractat de Camp Formio (1797). Entre 1805 i 1815 va estar baix el poder de França, que li va aportar desenroll cultural, social i econòmic. El Congrés de Viena va assignar Makarska a Àustria, situació que es va prolongar fins a 1918.
A principis de el XX, l'agricultura, el comerç i la peixca seguien sent la base de l'economia. En 1914 es va construir el primer hotel, començant la tradició turística de la zona.
Durant la Segona Guerra Mundial, Makarska va formar part del Estat Independent de Croàcia. Va ser port de l'Armada nacional i Quarter General del Mando Naval del Adriático Central, fins que el mando es va traslladar a Split.[2] En 2007, continuava l'exhumació de les víctimes de la guerra.[3]
Patrimoni
[editar | editar còdic]
- Catedral de Sant Marcos (XVII), en la Plaça Major.
- Estàtua del flare Andrija Kačić Miošić, obra de l'escultor Ivan Rendić.
- Iglésia de Sant Felipe (XVIII).
- Iglésia de Sant Pedro (XIII), situada en la península del mateix nom (Sveti Petar - San Pedro), reconstruïda en 1993.
- Monasteri franciscano (XVI). Alberga una biblioteca en numerosos llibres i rars incunable i una famosa colecció de closques marines.
- Monument a Napoleón, erigit en honor del mariscal Marmont en 1808.
- El Palau Ivanisevic, d'estil barroc.
- Vila Tonolli, que alberga el Museu de la Ciutat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Slider Pagania
- ↑ Nigel Thomas, K. Mikulan, Darko Pavlovic. Axis Forces in Yugoslàvia 1941-45. Osprey Publishing, 1995. (pg. 18)
- ↑ O Makarskoj iskopane žrtve drugog svjetskog rata
- Este artícul conté una traducció derivada de «Makarska» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.