Iota Centauri
| Constelació | Centaurus |
| Ascensió recta α | 13h 20min 35,8s |
| Declinació δ | -36º 42’ 44’’ |
| Distància | 58,6 anys llum |
| Magnitut visual | +2,75 |
| Magnitut absoluta | +1,48 |
| Lluminositat | 71 sols |
| Temperatura | 9100 K |
| Massa | 2,5 - 2,6 sols |
| Ràdio | 3,4 sols |
| Tipo espectral | A2V |
| Velocitat radial | +0,1 km/s |
Iota Centauri (ι Cen / HD 115892 / HR 5028)[1] és una estrela en la constelació de Centaurus de magnitut aparent +2,75. Du el nom, rara volta utilisat, de Alhakim, «el sabio», d'orige àrap. Es troba a 58,6 anys llum de distància del sistema solar.
Iota Centauri és una estrela blanca de tipo espectral A2V. Considerada una estrela de la seqüència principal —en el seu núcleu té lloc la fusió del hidrogen—, les seues característiques sugerixen que pot haver evolucionat ya cap a una subgigante —implicant que la fusió del hidrogen ha finalisat—. En una temperatura superficial de 9100 K, és 71 voltes més lluminosa que el Sol, sent el seu radi 3,4 voltes més gran que el ràdio solar. Té una massa de 2,5 masses solars i la seua edat s'estima en uns 500 o 600 millons d'anys. El seu velocitat de rotació proyectada, 86 km/s, implica un periodo de rotació de menys de dos dies. Té un camp magnètic unes 100 voltes major que el de la Terra.[2]
L'aspecte més destacat de Iota Centauri és que, de la mateixa manera que Vega (α Lyrae), β Pictoris i η Corvi, posseïx un disc circunestelar de pols a la seua entorn que emet radiació infrarroja.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iota Centauri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.