Anar al contingut

Intervenció nortamericana en Síria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Intervenció nortamericana en Síria

El 22 de setembre de 2014, Estats Units va intervindre oficialment en la guerra civil síria en l'objectiu declarat de combatre al grup militant Estat Islàmic (EIIL/EIIS) en respal a la guerra internacional contra ell, denominada Operació Resolució Inherent. Actualment, Estats Units continua recolzant a les Forces Armada Síries baix el governe de transició i a les Forces Democràtiques Síries (FDS) liderades per les YPG.[1]

Poc despuix del inici de la guerra civil en 2011, el governe d'Obama va impondre sancions contra Síria i va recolzar al Eixèrcit Lliure Siri en autorisar de forma encoberta l'Operació Timber Sycamore, baix la qual l'Agència Central d'Inteligència (CIA) va armar i va entrenar als rebels. Despuix de l'ocupació de l'est de Síria per part de l'Estat Islàmic en agost de 2014, Estats Units va realisar vols de vigilància en Síria per a recolectar informació sobre l'Estat Islàmic. En setembre de 2014, la coalició liderada per Estats Units (que incloïa al Regne Unit, França, Jordània, Turquia, Canadà, Austràlia i uns atres) va llançar una campanya aérea contra l'Estat Islàmic i el Front al-Nusra en Síria.


l'atac nortamericà en missils a la base aérea de Shayrat el 7 d'abril de 2017 va ser la primera volta que Estats Units va atacar deliberadament a les forces del Governe siri durant la guerra,[2] i va marcar l'inici d'una série d'accions militars directes de les forces nortamericanes contra el govern Ásad i els seus aliats per mig d'atacs aéreus i derribos d'aeronaus, principalment en defensa de les Forces Democràtiques Síries o del grup opositor Eixèrcit Lliure Siri en base en Al-Tanf. A mitan de giner de 2018, el governe de Trump va indicar la seua intenció de mantindre una presència militar indefinida en Síria per a conseguir objectius polítics nortamericans, com contrarrestar l'influencia iraní i derrocar al president siri Bashar al-Ásad.[3][4] No obstant, el 19 de decembre, el president Trump va ordenar unilateralment la retirada de 2000 a 2500 soldats nortamericans estacionats en Síria en eixe moment, que devia completar-se en 2019.[5]

Davant la creixent preocupació per un possible buit de poder, Estats Units va anunciar el 22 de febrer de 2019 que, en lloc d'una retirada total, una força de contingència d'uns 400 soldats nortamericans permaneixeria guarnida en Síria indefinidament i que la seua retirada seria gradual i basada en condicions, tornant a una política de presència militar nortamericana oberta en el país.[6]

En 2019, la Coalició va vore resultats decisius en la seua intervenció contra l'Estat Islàmic. El grup terroriste va perdre el seu últim territori restant en Síria durant la batalla de Baguz,[7] i el seu líder, Abu Bakr al-Baghdadi, va morir durant una incursió de les forces especials nortamericans en Idlib en octubre de 2019.[8] El govern de Trump va ordenar a totes les forces nortamericanes que es retiraren de Rojava a principis d'octubre abans d'una incursió turca en la regió, una mida controvertida àmpliament vista com un renegar de l'aliança dels Estats Units en les FDS a favor de Turquia, aliat de l'OTAN.[9] No obstant, en novembre de 2019, les tropes nortamericanes es reposicionaron en l'est de Síria, reforçant la seua presència en les governacions d'Hasaka i Deir ez-Zor, en la missió subordinada d'assegurar l'infraestructura de petròleu i gas controlada per les FDS de l'insurgencia de el EI i el Govern siri.[10] El 23 de novembre de 2019, el cap del Mando Central dels Estats Units va declarar que no hi havia una «data de finalisació» per a l'intervenció d'Estats Units en Síria.[11]


El Departament de Defensa d'Estats Units va declarar que hi havia al voltant de 900 soldats nortamericans operant en Síria en febrer de 2021.[12] El 19 de decembre de 2024, despuix de la caiguda de la dinastia Ásad, el Pentágono va revelar l'estadía de 2000 efectius en Síria, afegint que l'aument va ser temporal i que es va produir en els últims mesos.[13] No obstant, l'eixèrcit nortamericà va continuar retirant-se en 2025, deixant menys de 1000 tropes per a treballar en aliats per a combatre als militants de l'Estat Islàmic.[14] En febrer de 2026, Donald Trump va ordenar la retirada completa de les forces nortamericanes de Síria en el terme dels següents dos mesos.[15]

Antecedents

[editar | editar còdic]

S'ha considerat que els documents diplomàtics nortamericans filtrats demostren que el canvie de règim en Síria va poder haver segut un objectiu encobert de la política exterior del Govern nortamericà en els anys previs a la guerra civil, inclús durant el periodo en que el president Barack Obama dialogava públicament en el president siri Bashar al-Ásad. Un memoràndum de 2006 del diplomàtic nortamericà William Roebuck, de l'embaixada en Damasc, afirmava:

Creem que les debilitats de Bashar residixen en cóm decidix reaccionar davant problemes imminents, tant percebuts com a reals, com l'amenaça potencial per al règim derivada de la creixent presència d'extremistes islamistes. Estos documents resumixen la nostra evaluació d'estes vulnerabilitats i sugerixen que el Governe nortamericà podria enviar accions, declaracions i senyals que aumenten la provabilitat de que sorgixquen tals oportunitats. Estes propostes deuran concretar-se i convertir-se en accions reals i devem estar preparats per a actuar en rapidea i aprofitar dites oportunitats. Moltes de les nostres sugerències destaquen l'us de la diplomàcia pública i atres mijos indirectes per a enviar mensages que influïxquen en el círcul íntim.

Segons Seymour Hersh i l'activiste Robert Naiman, Roebuck, qui després va ser encarregat de negocis de l'embaixada de Líbia durant el govern d'Obama, també va considerar les ventages de promoure el sectarisme religiós en Síria.[16]


Despuix de l'inici de la Primavera Àrap en 2011, les protestes en Síria contra el règim de Ásad varen ser violentament reprimides i va començar una guerra civil.[17] Per a 2012, hi havia varis grups armats opositors operant en el país, inclós l'Eixèrcit Lliure Siri, format en juliol de 2011 per oficials que varen desertar de les Forces Armada Síries. En 2012, el Front al-Nusra, liderat per Abu Muhammad al-Julani, va ser establit pel Estat Islàmic d'Iraq (EII) com la branca oficial de Al Qaeda en Síria. El Front al-Nusra va ser eclipsat pel seu propi creador i Al Qaeda va tallar els seus vínculs en l'Estat Islàmic d'Iraq i el Llevant en febrer de 2014, despuix d'una lluita pel poder de huit mesos.[18] A pesar de les clares conexions entre el EII i el Front al-Nusra, les dos organisacions mai es varen fusionar durant la guerra civil síria, ya que al-Julani es va negar a cedir el control a el EII i va insistir en mantindre el Front al-Nusra com una entitat separada.[19]


Poc en acabant de que esclatara la guerra civil en 2011, Estats Units inicialment va proporcionar als rebels del Eixèrcit Lliure Siri ajuda no letal (per eixemple, racions de menjar i camionetes), pero ràpidament va començar a proporcionar entrenament, diners i inteligència a comandants rebels siris seleccionats. A lo manco dos programes nortamericans varen intentar ajudar als rebels siris, inclós un programa del Pentágono de 2014 que planejava entrenar i equipar a 15 000 rebels per a lluitar contra el EI, que es va cancelar en 2015 despuix de gastar $500 millons de dólars i produir solament unes poques dotzenes de combatents.[20] Un programa encobert simultàneu de $1 000 millons de dólars cridat Timber Sycamore portat a terme per l'Agència Central d'Inteligència (CIA) i destinat a lluitar contra el president siri Bashar al-Ásad va ser més exitós, pero va ser diezmado pels bombardejos russos i cancelat a mitan de 2017 pel governe de Trump.[20] El governe d'Obama va iniciar missions de vigilància sobre les posicions de l'Estat Islàmic en Síria en setembre de 2014.[21] El 22 de setembre de 2014, els EE. UU., Baréin, Jordània, Tastar, Aràbia Saudita i els Emirats Àraps Units (EAU) varen començar a atacar a les forces de el EIIL dins de Síria,[22][23] aixina com al Grup Jorasán en Idlib, a l'oest d'Alep, i al Front al-Nusra al voltant de Raqa,[24] com a part de l'intervenció militar internacional contra el EIIL.[22][25]

Timber Sycamore i el Programa d'Entrenament i Equipament Siri

[editar | editar còdic]

Baixe la direcció del president nortamericà Barack Obama, l'Agència Central d'Inteligència (CIA) va estar a càrrec d'operacions per un valor d'aproximadament mil millons de dólars anuals per a armar a les forces antigubernamentales en Síria,[26] una operació que va començar formalment en 2013, dos anys despuix de l'inici de la guerra. Abans de 2013, la CIA solament suministrava ajuda no letal a certes faccions del Eixèrcit Lliure Siri, pero després va començar a proporcionar entrenament, finançació i inteligència a comandants rebels seleccionats.[27] Encara que un exasesor d'inteligència que va parlar en el periodiste Seymour Hersh va afirmar que la CIA havia facilitat el fluix d'armes de Líbia a Síria en colaboració en el Regne Unit, Aràbia Saudita i Tastar des de 2012 o 2011,[28] les primeres armes confirmades de la CIA varen aplegar en la primavera de 2014: «Solament varen ser unes poques, entregades a un sol grup rebel cuidadosadament investigat per la CIA». El grup, Harakat Hazm va mostrar el nou sistema d'armes en publicar el primer atac exitós en

YouTube en abril.[29] Un atre dels grups investigats va ser l'Eixèrcit dels Muyahidines, format en giner de 2014 específicament per a combatre a el EIIL.[29][30] No obstant, hi havia indicis de que l'Eixèrcit dels Muyahidines seguia sent investigat per a setembre de 2014.[31]

Ademés del programa encobert de la CIA,[32] el 17 de setembre de 2014, la Cambra de Representants d'Estats Units va votar per a autorisar al poder eixecutiu a entrenar i equipar obertament als rebels siris contra les forces de el EIIL, a un cost de $500 millons de dólars.[33]

Missió de rescat de juliol de 2014

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Missió nortamericana de rescat en Síria de 2014.


Despuix del seqüestre de varis estrangers en Síria, el 4 de juliol de 2014, Estats Units va portar a terme una operació de rescat dels rehens retinguts per el EIIL. Es varen llançar atacs aéreus nortamericans contra una base militar de el EIIL coneguda com el «Campament Osama bin Laden», mentres que, al mateix temps, dos dotzenes de soldats de les forces especials nortamericanes varen descendir des de helicòpters prop d'un edifici controlat per el EIIL, que es creu albergava presoners d'alt valor. No es varen trobar presoners en l'edifici i els soldats varen ser ràpidament atacats per les forces de el EIIL enviades des de Raqa, lo que va iniciar un tiroteig de tres hores.[34] Les forces nortamericanes varen concloure que els rehens ya no es trobaven en el lloc i varen abandonar l'intent de rescat. A lo manco 5 combatents de el EI varen morir i 1 soldat nortamericà va resultar ferit. Es va informar que forces jordanes també varen participar en l'operació, en 1 soldat jordà ferit, pero la seua participació no va ser confirmada. Posteriorment, es va informar que els rehens havien segut traslladats 24 hores abans de l'intent de rescat.[34] Despuix de la missió, no va quedar clar si l'operació va fracassar per informació d'inteligència errònea o si les forces de el EIIL varen ser alertades en antelació a la missió.[35]

Despuix de la missió de rescat i, supostament com a resposta als atacs aéreus en Iraq, el EIIL va decapitar a 3 rehens en un periodo d'un més: els nortamericans James Foley,[34] i Steven Sotloff el 19 d'agost i el 2 de setembre, respectivament, i el britànic David Haines el 13 de setembre.[36]

Vols de vigilància sobre Síria

[editar | editar còdic]

El 26 d'agost de 2014, Estats Units va començar a realisar vols de vigilància oberta, incloent drones, sobre Síria per a recopilar informació sobre objectius de el EIIL. Els vols varen començar a recopilar informació que facilitaria futurs atacs aéreus, encara que estos encara no estaven autorisats.[37] No es va solicitar l'aprovació del govern de Ásad per a vols que ingressaren a l'espai aéreu siri.[38]

Coalició internacional contra el EI

[editar | editar còdic]

En juny de 2014, el Govern iraquí va solicitar formalment a Estats Units que ajudara en la seua lluita contra el EIIL, despuix de l'ofensiva del grup en el nort d'Iraq eixe mateix més.[39] Des de llavors, Estats Units va liderar els esforços per a establir una coalició global per a contrarrestar a el EIIL.[40]

En resposta a esta solicitut, varis grups de països es varen reunir els dies 5 i 15 de setembre,[41] i 3 de decembre de 2014 per a debatre mides concertades contra el EIIL. Varen estar presents en les tres reunions Estats Units, Regne Unit, França, Alemània, Itàlia, Canadà, Turquia i Dinamarca.

La coalició del 5 de setembre (10 països) va decidir recolzar a les forces anti-EIIL en Iraq i Síria.[42] El 10 de setembre de 2014, el president nortamericà Barack Obama va anunciar una estratègia «integral» per a contrarrestar a el EIIL que «en colaboració en els socis de la coalició [...] derrotarà a el EIIL i els negarà refugi.»[43]

La coalició del 3 de decembre de 2014 (xixanta països) que es va autodenominar Coalició Global per a Contrarrestar a l'Estat Islàmic d'Iraq i el Llevant (EIIL),[44] va acordar una estratègia multifacética contra el EIIL, que incloïa tallar la seua finançació i revelar la seua verdadera naturalea.[44] En març de 2015, la coalició liderada per Estats Units comprenia més de xixanta països que varen contribuir de diverses maneres a l'iniciativa.[40]

Respal a les forces terrestres kurdo

[editar | editar còdic]

A mida que el sege de Kobane continuava, va haver creixents cridats per a armar també a les YPG, també conegudes com les Unitats de Protecció Popular, una força de combat kurdo en Síria fortament involucrada en la defensa de Kobane.[45] El 20 d'octubre de 2014, el ministre d'assunts exteriors turc, Mevlüt Çavuşoğlu, va anunciar que el govern turc permetria als peshmergas del Governe Regional del Kurdistan iraquí creuar la seua frontera cap a Kobane per a recolzar als combatents kurdo.[46] El canvi de política es va produir en acabant de que el Govern turc es negara a permetre que combatents i suministraments kurdo passaren per la frontera cap a les YPG en Kobane, ya que les vea com una branca del PKK.[47] El 28 d'octubre, els peshmergas varen partir d'Erbil per a viajar a Turquia i finalment a Kobane.[48] Es varen desplegar un total de 152 soldats, 42 vehículs que transportaven armes, artilleria i ametralladores, junt en 80 peshmergas, que varen creuar la frontera cap a Turquia per terra en l'armament pesat i després es varen dirigir a la frontera prop de Kobane.[48] Els atres 72 soldats del contingent varen volar a Turquia i es varen reunir en el restant del contingent el 29 d'octubre.[48] A principis de novembre, 152 peshmergas kurdo d'Iraq i 50 combatents del Eixèrcit Lliure Siri havien creuat la frontera cap a Kobane en armament pesat i llauger i municions.[49]


El 20 d'octubre de 2014, Estats Units va començar a llançar suministraments des de l'aire a les forces kurdo síries, incloses les YPG, que estaven sitiant Kobane controlada per el EIIL.[50] Abans del 20 d'octubre, Estats Units i els seus socis de la coalició anti-EIIL en Síria no havien proporcionat cap suministrament a les forces kurdo en la seua lluita contra el grup yihadiste.[50] Gran part de la raó per al llançament aéreu de suministraments per part d'Estats Units es va deure a la negativa del Govern turc a permetre que els suministraments passaren per la seua frontera cap a Kobane. Estats Units va llançar específicament armes, municions i suministraments mèdics suministrats pel Kurdistan iraquí destinats a abastir a les forces kurdo en Síria.[50] El 21 d'octubre, el EIIL va publicar un video que mostrava lo que afirmava era un paquet d'armes menudes, municions i atres suministraments llançats des de l'aire des d'Estats Units. El Pentágono va dir que estava analisant el video i que en eixe moment no podia confirmar si el video era autèntic, pero que els materials eren similars. El video seria posteriorment analisat pel Departament de Defensa per a verificar la seua autenticitat.[51] El 22 d'octubre, el Pentágono va confirmar que un dels seus llançaments aéreus havia segut interceptat per elements de el EIIL, pero va minimisar l'incident, dient que lo més provable és que no li donaria a el EIIL cap ventaja real en les seues operacions generals.[52]

El 8 de decembre de 2024, despuix del fi del règim de Ásad i la pren del poder per les FDS i l'oposició síria, el Mando Central d'Estats Units va anunciar el recomençament de les operacions i els atacs aéreus contra cèlules i objectius de el EIIL en Síria.[53] El president nortamericà, Joe Biden, va calificar el canvi de règim com un «moment de risc» i va aclarir que les operacions tenien com a objectiu garantisar que el EI no s'aprofitara de les circumstàncies.

Equipament i entrenament de l'oposició síria

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Programa d'Entrenament i Equipament Siri.


En octubre de 2014, el Govern turc va acordar ajudar a entrenar i equipar a alguns rebels siris moderats en Turquia.[54] Per a giner de 2015, Estats Units tenia previst enviar 400 efectius i centenars de personal de respal a països veïns de Síria per a entrenar a 5000 soldats de l'oposició a l'any, durant els següents tres anys.[55] Els països que participarien en el programa d'entrenament i equipament inclourien a Jordània, Tastar, Aràbia Saudita i Turquia.[56] Els grups que s'esperava que anaren armats i entrenats pel govern nortamericà incloïen combatents del Eixèrcit Lliure Siri.[57] El Pentágono va confirmar que havia seleccionat a 1200 membres de l'oposició síria per a començar l'entrenament en març de 2015, i 3 000 per a completar-ho a finals de 2015.[56]


L'èxit en Kobane va inspirar la política nortamericana respecte a l'armament de grups opositors siris distints de les YPG, en plans de proporcionar a atres grups tècnics equipats en radi i GPS per a solicitar atacs aéreus.[58] John R. Allen, delegat del president Obama a la coalició internacional contra el EIIL, va declarar: «És clarament partix del nostre pla que no solament els entrenarem i equiparem en els sistemes d'armes més moderns, sino que també els protegirem quan aplegue el moment».[59] En març de 2015, el Regne Unit va anunciar l'enviament d'uns 75 instructors militars per a entrenar a les forces de l'oposició.[60] El programa d'entrenament i equipament va començar el 9 de maig de 2015.[61] El 25 de maig, Turquia i Estats Units varen acordar «en principi» la necessitat de recolzar a estes forces en respal aéreu.[62]


No obstant, solament uns 200 combatents rebels realment varen començar l'entrenament, la majoria dels quals es varen anar en acabant de que se'ls exigira que acceptaren lluitar solament contra EIIL i no contra el govern de Ásad.[63] A mitan de 2015, solament s'havia desplegat un grup de 54 d'estos combatents (30.ª Divisió) —que va anar ràpidament derrotat en una emboscada d'al-Nusra[64]— i atres 100 havien terminat el seu entrenament en Jordània.[65] En setembre de 2015, es va informar que atres 100 a 120 estaven sent entrenats en una segona fase,[66] en 75 combatents més de la 30.ª Divisió que, segons es va informar, havien reingresado a Síria a fins de més; varen ser atacats immediatament per al-Nusra.[67]


Jane's Defence Weekly va informar que, en decembre de 2015, Estats Units va enviar 994 tonellades d'armes i municions (incloent el pes de l'embalage i els contenidors), generalment de tipo soviètic, des d'Europa de l'Est a grups rebels siris en el marc de l'Operació Timber Sycamore de la CIA. Es va obtindre una llista detallada dels tipos d'armes i pesos dels enviaments del sitie web Federal Business Opportunities del govern nortamericà.[68] En juliol de 2016, varen continuar els enviaments d'armes a gran escala.[69]

En juliol de 2017 es va informar que el governe de Donald Trump va decidir «eliminar gradualment» el programa de la CIA per a equipar i entrenar a grups rebels antigubernamentales.[70]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Samer al-Ahmed. «Will Syria join the Global Coalition to Defeat ISIS?». Middle East Institute.
  2. ↑ Syria missile strikes: US launches first direct military action against Assad (in (en)).
  3. ↑ US military to maintain open-ended presence in Syria, Tillerson says: US secretary of state says forces will remain in country in push against Isis, Bashar al-Assad and Iranian influence The Guardian, 17 de giner de 2018.
  4. ↑ Trump agrees to an indefinite military effort and new diplomatic push in Syria, U.S. officials say (in (en)).
  5. ↑ Trump Withdraws U.S. Forces From Syria, Declaring 'We Have Won Against ISIS'. "Defense Department officials said that Mr. Trump had ordered that the withdrawal be completed in 30 days. [Funcionaris del Departament de Defensa varen dir que el Sr. Trump havia ordenat que la retirada es completara en 30 dies.]"
    • W.J. Hennigan«The U.S. Will Withdraw From Syria. No One's Sure What Menges Next».
    • Trump shocks allies and advisers with pla to pull US troops out of Syria. "Reuters quoted a US official as saying the troop pullout would take between 60 and 100 days.[Segons Reuters, un funcionari nortamericà va afirmar que la retirada de les tropes tardaria entre 60 i 100 dies.]"
  6. ↑ US looking for allies to replace it in Syria, says Sen Graham (in (en)).
    • About 200 U.S. peacekeepers llaure to remain in Syria (in (en)), CBS News.
  7. ↑ US-allied Syrian force declares victory over Islamic State (in (en)).
  8. ↑ ISIS leader killed in daring U.S. raid in Syria, Trump says (in (en)).
  9. ↑ Trump makes way for Turkey operation against Kurds in Syria (in (en)), BBC.
  10. ↑ Robert Burns. Not over yet: New US Syria missió after al-Baghdadi death (in (en)), Associated Press.
  11. ↑ No 'End Dona't' for U.S. Troops in Syria (in (en)).
  12. ↑ «[1]», Kurdistan24. Consultat el 2021-12-09.
    • «A look at the US military missió in Syria and its dangers» (en en).
  13. ↑ Pentagon says it doubled the number of US troops in Syria before Assad's fall (in (en)), Associated Press.
  14. ↑ «US to withdraw some 1,000 troops from Syria» (en en). France 24. Consultat el 2025-07-26.
  15. ↑ U.S. Is Withdrawing All Forces From Syria, Officials Say (in (en)), The Wall Street Journal.
  16. ↑ Naiman, Robert. «Chapter 10 "Syria"», The WikiLeaks Files: The World According to US Empire (en en), Verse Books – Random House. ISBN 978-1-78168-944-8.
    • Hersh, Seymour M.. Military to Military (in (en)), London Review of Books, pp. 11–14.
  17. ↑ «The Struggle for Syria in 2011 – An Operational and Regional Analysis» (en en). Institute for the Study of War.
  18. ↑ The Jihad Next Door – The roots of Iraq's newest civil war (in (en)) (23 de juny 2014).
  19. ↑ Adraoui, Mohamed-Ali (19 de setembre 2019). “The case of Jabhat Al-Nusra in the Syrian conflict 2011-2016: Towards a strategy of nationalization?” (en). Mediterranean Politics 24 (2): 263–264. doi:10.1080/13629395.2017.1392709.
  20. ↑ 20,0 20,1 Behind the Sudden Death of a $1 Billion Secret C.I.A. War in Syria (in (en-US)), The New York Claves.
  21. ↑ President Obama: "We Will Degrade and Ultimately Destroy ISIL" (in (en)), whitehouse.gov.
  22. ↑ 22,0 22,1 U.S. airstrikes hit ISIS inside Syria for first clave, ABC News.
  23. ↑ Saul, Heather. Syria air strike: Twitter user Abdulkader Hariri live tweets US Islamic State attack 'before Pentagon breaks news'.
  24. ↑ Syria Strikes: U.S. Reports Significant Damage in Attacks on Islamic State, Khorasan (in (en)).
    • U.S. Bombs ISIS Sites in Syria and Targets Khorasan Group (in (en)), NBC News.
  25. ↑ Abdulrahim, Raja. Islamic State, rival Al Nusra Front each strengthen grip on Syria (in (en)).
    • «Negotiations failed between the IS, Jabhat al-Nusra and Islamic battalions» (en en). Syrian Observatory for Human Rights.
    • Brunker, Mike. War of Words Between al Qaeda and ISIS Continues With Scholar's Smackdown (in (en)), NBC News.
  26. ↑ «US axes $500m scheme to train Syrian rebels, says NYT» (en en). The Guardian (2015-10-09).
    • Secret CIA effort in Syria faç large funding cut (in (en)) (10 de juny 2015).
    • Mark Landler. «Syria Aid May Resumix Despite Fears Over Where It Will Go» (en en). Archivat des d'el original, el 2014-01-10.
    • U.S. Weaponry Is Turning Syria Into Proxy War With Russia, The New York Claves.
  27. ↑ CIA Is Quietly Ramping Up Aid To Syrian Rebels, Sources Say (in (en)), NPR.
    • US-backed head of Free Syria Army voted out (in (en)).
    • Syrian Rebels Descriu U.S.-Backed Training in Qatar (in (en)), PBS – Frontline.
  28. ↑ Hersh, Seymour. “Military to Military” (en). London Review of Books 38 (1).
  29. ↑ 29,0 29,1 Amos, Deborah. After A Long Wait, Syrian Rebels Hope The Weapons Will Now Flow, NPR.
  30. ↑ Syria opposition says it backs rebel fight against al-Qaeda (in (en)), Al Arabiya.
  31. ↑ U.S.-led air strikes pose problem for Assad's moderate foes, Reuters.
  32. ↑ U.S. to Give Some Syria Rebels Ability to Call Airstrikes.
  33. ↑ U.S. Congress approves arming Syrian rebels, funding government, Reuters.
    • Syria's 'moderate' rebels say they need weapons, not training, Reuters.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 The failed US missió to try and rescue James Foley from Islamic State terrorists.
  35. ↑ Rising danger prompted U.S. effort to rescue James Foley, other hostages.
  36. ↑ Botelho, Greg. ISIS executes British aid worker David Haines; Cameron vows justice (in (en)), CNN.
  37. ↑ Pastura, Julie. AP source: Obama backs surveillance over Syria (in (en)), Salon.
  38. ↑ U.S. Lays Groundwork for Syria Strike (in (en)).
  39. ↑ Feinberg, Myriam. “The Legality of the International Coalition against ISIS: The Fluidity of International Law” (en). Justice 57.
  40. ↑ 40,0 40,1 Carmen-Cristina Cîrlig. «The international coalition to counter ISIL/Dona'esh (the 'Islamic State')» (en en).
  41. ↑ «International Conference on Iraq in Paris (09/15/14)» (en en).
  42. ↑ Denver Nicks. «U.S. Forms Anti-ISIS Coalition at NATO Summit» (en en). Archivat des d'el original, el 2018-10-12.
  43. ↑ «FACT SHEET: Strategy to Counter the Islamic State of Iraq and the Levant (ISIL)» (en en).
  44. ↑ 44,0 44,1 «Joint Statement Issued by Partners at the Counter-ISIL Coalition Ministerial Meeting» (en en).
  45. ↑ Petition calls on White House to officially arm YPG (in (en)).
  46. ↑ Beck, John. US Airdrops Weapons to Kobanî, Turkey to Allow Kurdish Peshmerga Into Town (in (en)), Vice News.
  47. ↑ Pandey, Avaneesh. Turkey Shifts Stance To Help Iraqi Kurds Join Fight Against ISIS In Syria's Kobani (in (en)), International Business Claves.
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 Cooper, Hayden. Islamic State: Kurdish Peshmerga troops leave Iraq to join battle in Kobane (in (en)), ABC News (Austràlia).
  49. ↑ Barnard, Anne. Reinforcements Enter Besieged Syrian Town via Turkey, Raising Hopes (in (en)).
    • Islamic State crisis: Syria rebel forces boost Kobane defence (in (en)), BBC News.
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 Walker, Brian. U.S. airdrops weapons, medical supplies to fighters in Kobani (in (en)), CNN.
  51. ↑ Islamic State: US probes 'stray Syria air drop' in IS video (in (en)), BBC News.
  52. ↑ One Airdrop to Kurds Fighting in Kobani Intercepted (in (en)), United States Department of Defense.
  53. ↑ «US announces air strikes on ISIL targets in Syria after al-Assad's fall» (en en).
  54. ↑ Turkey to Help Train and Equip Moderate Syrian Rebels (in (en)).
  55. ↑ US to send 400 troops to train Syrian rebels (in (en)), BBC News.
  56. ↑ 56,0 56,1 U.S. identifies 1,200 potential fighters for Syria training (in (en)), Reuters (19 de febrer de 2015).
  57. ↑ Who Llaure the Syrian Rebels the U.S. Wants to Arm and Train? (in (en)), NBC News.
  58. ↑ U.S. to Give Some Syria Rebels Ability to Call Airstrikes (in (en)).
  59. ↑ US will 'protect' Syrian rebels when clave menges: envoy (in (en)).
  60. ↑ «UK troops to train moderate Syrian opposition» (en en). United Kingdom Ministry of Defence.
    • UK to give military training to 'moderate Syria forces' (in (en)), BBC News.
  61. ↑ Turkey, US to start train-and-equip pla for Syria rebels May 9: Ankara (in (en)), TDS (2 de maig de 2015).
  62. ↑ Afanasieva, Dasha. Turkey says deal with US on air support for Syria rebels (in (en)).
  63. ↑ Syrian Opposition Fighters Withdraw from US 'Train and Equip' Program (in (en)), The Syrian Observer.
  64. ↑ Syrian commander of U.S.-trained fighters is kidnapped by Al-Qaida affiliate (in (en)).
  65. ↑ Mehmed Cavid Barkçin. «First group of FSA soldiers trained by U.S., Turkey enters Syria» (en en). Daily Sabah.
  66. ↑ Jim Miklaszewski. «Small number of U.S.-trained Syrian rebels still fighting». NBC News.
  67. ↑ Nabih Bulos. «US-trained Division 30 rebels 'betray US and hand weapons over to al-Qaeda's affiliate in Syria'» (en en).
  68. ↑ US arms shipment to Syrian rebels detailed (in (en)), Jane's Defence Weekly, IHS.
    • Save us from the Dr Strangeloves (in (en)), Canberra Claves.
  69. ↑ Revealed: the £1bn of weapons flowing from Europe to Middle East (in (en)) (27 de juliol 2016).
    • Making a Killing: The 1.2 Billion Euro Arms Pipeline to Middle East (in (en)).
    • Jeremy Binnie. IS seizes Saudi weapons from Syrian rebels (in (en)), Jane's Defence Weekly, IHS.
  70. ↑ John Walcott. «Trump ends CIA arms support for anti-Assad Syria rebels: U.S. officials» (en en).
    • Trump halts covert arming of Syria rebels, a move likely to please Russia (in (en)) (20 de juliol de 2017).
    • «Syria war: Trump 'ends CIA arms programme for rebels'» (en en).


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Intervenció_nortamericana_en_Síria&oldid=894995»