Anar al contingut

Kurdistan Occidental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Kurdistan Occidental
El texto que sigue es una traducción defectuosa. Si quieres colaborar con Wikipedia, busca el artículo original y mejora esta traducción.
Copia y pega el siguiente código en la página de discusión del autor de este artículo: {{subst:Aviso mal traducido|Kurdistan Occidental}} ~~~~
Localisació de les comunitats de llengua kurdo en Orient Mig (Le Monde diplomatique, 2007)

Le Monde diplomatique, o Kurdistán occidental (Plantilla:Lang-ku), és una idea nacionaliste kurdo promoguda pel Partit de l'Unió Democràtica en Síria.[1] Hi ha una ambigüitat sobre la seua extensió geogràfica i el terme ha significats diferents segons el context.[2][1][3][4][5][6][7][8][9][10][11][12][13][14][15] Aproximadament 80% dels kurdo occidentals viuen en Kurdistan Occidental a lo llarc de la frontera entre Síria i Turquia.[16]

Història del terme

1803 Atles ottoman Cedid, mostrant el valiato ottomane de Kurdistan en blau (incorporant molt poc la Síria moderna). La major part del Kurdistan siri es va formar a partir d'atres valiatos.

Encara que el nacionalisme kurdo hi haja una llarga història l'extensió de Kurdistan ha segut discutida al fil del temps.[4] Kurdo han vixcut en un territori que fa ara marchada de la República àrap síria que penja sigles, i continuació al partitionnement de l'Imperi ottoman, la població kurdo ottomane ha segut dividida entre els seus estats successors, Turquia, el Mandat britànic de Mesopotamia i el Mandat per a Síria i Líban. Abans els anys 1980, les regions kurdo de Síria eren considerades generalment com de les "regions kurdo de Síria". Els partits kurdo locals han mantingut generalment ideologies que estan quedat en un marc nacionaliste fermement siri i no han aspirat a un Estat kurdo independent. En els anys 1920, hi havia dos demandes diferents d'autonomia per a les regions a majoria kurdo, de Nouri Kandy, un Kurdo incidixen montanyes kurdo, i una atra de les caps tribaux kurdo de la confederació Barazi. Ni l'u ni l'atre no ha segut pres en consideració per les autoritats franceses del Mandat, que incluait el Kurdistan occidental en el seu estat efímer, l'Estat d'Alep.[17]


Les referències al territori siri que forma part de Kurdistan estan resultat més difoses entre les Kurdo occidentals en els anys 1980 i 1990, un desenroll alimentat pel Partit dels treballadors de Kurdistan (PKK), que estava basat en Síria en acabant de que Hafez al-Assad haja donat la seguritat refugie despuix del colp d'Estat turc de 1980. La presència de el PKK ha reforçat el nacionalisme kurdo en Síria, a on los partits kurdo locals carien abans d'un «proyecte polític clar» relacionat en una identitat kurdo, en part a causa de la repressió política del govern siri. A pesar del rol de el PKK en l'ànim de les aspiracions cap a un Kurdistan independent, el Partit de l'Unió democràtica (PYD) (el successor siri de el PKK) i el PKK ya no aspiren a un estat kurdo independent. Hui, criden a la supressió de les fronteres dels 'estats en general, perque abdós parts, en el restant de l'Unió de les comunitats de Kurdistan, estimen que no és necessari de crear un estat kurdo separat, com ho faria el seu proyecte internacional permetre la supressió de les fronteres que separen Kurdistan per mijos indirectes.[1]


L'idea d'un Kurdistan siri està resultat encara més pertinent despuix del començ de la guerra civil síria, perque les zones vixcudes per les Kurdo del nort de Síria estan caigut baix el control de faccions liderades per les Kurdo. El PYD ha establit una administració autònoma en el nort de Síria, que ha cridat a voltes «Rojava» o «Kurdistan occidental».[1] En 2014, de numerós Kurdo siris utilisaven estos noms per a designar el noreste de Síria. <undefined /> Els partits nacionalistes kurdo, tals que el Consell nacional kurdo (KNC), han començat a reclamar la creació d'un estat kurdo siri, alçant les inquietuts dels nacionalistes siris i de certs observadors.[18][19][20] No obstant, a mida que l'administració enfocada per el PYD prenia el control de zones cada volta més diversificadas a efectes ètnica, l'utilisació del «Rojava» per al protoestado que fusiona ha segut progressivament reduïda en els contexts oficials, encara que la dieta política haja continuat a estar cridat Rojava pels habitants i els països del món sancer. observadors, en el periodiste Metin Gurcan que anota que "el concepte de Rojava [estava resultat] una marca cada volta més reconeguda" d'ací 2019.[21][22][23][24]

l'Administració Autònoma Democràtica del Nort i Est de Síria en 2014, cridada «Kurdistan siri» pel proyecte kurdo[25]

El Kurdistan siri, de la mateixa manera que el restant del Kurdistan, no està clarament definit i la seua extensió està subjecta a diverses interpretacions.[26] Despuix de la partició de l'Imperi otomà i l'establiment de la República de Turquia en 1923, la població kurdo otomana va quedar dividida entre els seus estats successors: Turquia, el Mandat per a Síria i el Líban, i el Mandat britànic de Mesopotamia. El Kurdistan siri llimita en el Kurdistan del Nort al nort i en el Kurdistan del Sur a l'est.[27] Depenent de les seues diferents interpretacions, la majoria dels mapes etnogràfics mostren dos o tres regions distintes de majoria kurdo a lo llarc de la frontera siri-turca.

Visió nacionaliste kurdo del Kurdistan occidental, sostinguda sobretot pel Consell Nacional Kurdo

Les representacions més generoses del Kurdistan siri són aquelles dels nacionalistes kurdo, que han produït mapes que mostren este que consideren com el Kurdistan siri. Es tracta generalment d'una banda estreta a lo llarc de la frontera entre Síria i Turquia que es épaissit cap a l'est. Dos mapes de Ekurd Daily de 2012 i 2013 cobrien tot el nort de Síria, vaig comprendre casi el conjunt del gouvernorat del-Hasakah, el nort del gouvernorat de Deir ez-Zor, el nort del gouvernorat de Raqqa i el nort del gouvernorat d'Alep, aixina com les regions del gouvernorat de Idlib. limitrophe de la província turca d'Hatay, en el «Kurdistan occidental». En 2013, el Kurdistan siri estava resultat synonyme de zones enfocades per el PYD, independentment de les majories ètniques.[28][29] Per a l'essencial, el terme estava utilisat per a designar les «zones no contiguës a població kurdo» de la regió.[19] Un mapa de 2015 per Nori Brimo, membre del Consell nacional kurdo (KNC), ha segut publicada, reflectint àmpliament els mapes del diari Ekurd, pero incluant igualment la província de Hatay, donant aixina a esta versió del Kurdistan occidental un accés en Mediterràneu. Estos mapes inclouen els vasts esteses de zones a majoria àrap entre les principals regions kurdo.

1910 mapa ethnographica britànica del repartiment ètnic en Síria

El història demogràfica i els seus efectes sobre la política governamental

Mapa de les zones poblades per kurdo, The World Factbook (1992).

Els kurdo són la més gran minoria ètnica en Síria i representen entre 5 i 16% de la població síria en 2011 - entre 1,6 i 2,5 millons de persones, encara que estes sifres no inclouen els kurdo arabizados. La població kurdo de Síria és relativament chicoteta per informe a les poblacions kurdo dels països veïns, com Turquia (14,4–16 millons), Iran (7,9 millons) i Iraq (4,7–6,2 millons).[30][31][32][33][34] La majoria de les Kurdo siris parlen el kurmanji, un dialecte kurdo parlat en Turquia i en el noreste d'Iraq i d'Iran.[35] De numerós Kurdo de Síria viuen en Alep i a Damasc, que no són considerats com formant part de Kurdistan.


#Estimar que al principi de el XX sigle, un número desconegut de Kurdo vivien en la regió del Kurd-Dagh; 16,000 Kurdo vivien en la regió de Yarábulus; i un número desconegut vivia en la província de Jazira, a on eren provablement majoritaris.[36] En els anys 1920, despuix del fracàs de les rebelions kurdo en Turquia kémaliste, hi ha hagut una d'entitat migració de Kurdo cap a la província síria de Jazira. Estimar que 25,000 Kurdo han fugit a este moment cap a Síria.[37] Segons Stefan Sperl, estos nous arrivants kurdo no representaven més del 10% de la població kurdo de Jazira en aquells temps. Tots han obtingut la ciutadania de les autoritats Mandatàries franceses, que han reconegut les seues competències agrícoles.[38] Els informes oficials francesos mostren l'existència de 45 pobles kurdo a Jazira abans 1927. Una nova ona de refugiats està aplegat en 1929. Les autoritats mandatàries han continuat a animar la migració kurdo cap a Síria i, en 1939, els pobles contaven entre 700 i 800.[39] L'estimació de Sperl contradiu les estimacions de les géographes francesos Fevret i Gibert, que estimaven que en 1953 sobre els 146,000 habitants de Jazira, els Kurdo agrícoles representaven 60.000 (41%), els Àraps nómades 50,000 (34%) i un u quarto de la població era cristià.[40]

Encara que els Kurdo tenen una llarga història en Síria, l'eixecutiu siri ha utilisat el fet que de numerós Kurdo han fugit en Síria en els anys 1920 per a afirmar que els Kurdo no són indígenes del país i per a justificar les seues polítiques discriminatòries a la seua encontre., De numerós Kurdo de llengua àrap estan classificats com Àraps per l'eixecutiu siri nacionaliste àrap.[41][42][43]

Mapa de la composició ètnica de Síria (zones habitades pels kurdo en rosa)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Kaya, Z. N., & Lowe, R. (2016). The curious question of the PYD-PKK relationship. In G. Stansfield, & M. Shareef (Eds.), The Kurdish question revisited (pp. 275–287). London: Hurst.
  2. ↑ Consultat el 1 août 2020.
  3. ↑ Pinada Dinc (2020) The Kurdish Movement and the Democratic Federation of Northern Syria: An Alternative to the (Nation-)State Model?, Journal of Balkan and Near Eastern Studies, 22:1, 47-67, DOI: 10.1080/19448953.2020.1715669
  4. ↑ Kurdistán sirio, (2014), by Ofra Bengio, University of Texas Press
  5. ↑ Riamei, Mr Lungthuiyang (2017-08-15). Kurdistan: The Quest for Representation and Self-Determination: The Quest for Representation and Self-Determination (en en), KW Publishers Pvt Ltd. ISBN 978-93-86288-87-5.
  6. ↑ Schmidinger, Thomas (2014). Krieg und Revolution in Syrisch-Kurdistan: Analysen und Stimmen aus Rojava (en de), Mandelbaum. ISBN 978-3-85476-636-0.
  7. ↑ «Kurdish Regional Self-rule Administration in Syria: A new Model of Statehood and its Status in International Law Compared to the Kurdistan Regional Government (KRG) in Iraq».Japanese Journal of Political Science.17(3)ISSN 1468-1099.doi:10.1017/S1468109916000190.
  8. ↑ Gunter, Michael M. (2016). The Kurds: A Modern History (en en), Markus Wiener Publishers, pp. 89. ISBN 978-1-558766150.
  9. ↑ Nikitine, Basile (1956). Els Kurdes, Études sociologique et historique, Imprimerie Nationale, pp. 39–40.
  10. ↑ Kaya, Zeynep N. (2020). Mapping Kurdistan: Territory, Self-Determination and Nationalism (en en), Cambridge University Press, pp. 181. ISBN 978-1-108-47469-6.
  11. ↑ Izady, Mehrdad (2015-06-03). Kurds: A Concise Handbook (en en), Taylor & Francis, pp. 4. ISBN 978-1-135-84490-5.
  12. ↑ {{Cita web|url=https://www.britannica.com/place/kurdistan%7Ctítul=Kurdistan | History, Religion, & Facts|fechaacceso=2020-11-13|sitioweb=Encyclopedia Britannica|idioma=en}}
  13. ↑ Meho, Lokman I.; Maglaughlin, Kelly L. (2001). Kurdish Culture and Society: An Annotated Bibliography (en en), Greenwood Publishing Group, pp. 3. ISBN 978-0-313-31543-5.
  14. ↑ Khalil, Fadel (1992). Kurden heute (en de), Europaverlag, pp. 5,18-19. ISBN 3-203-51097-9.
  15. ↑ Le Monde diplomatique, (2014), by Ofra Bengio, University of Texas Press, p. 1.
  16. ↑ «KURDISH POPULATION IN SYRIA» (en tr-tr). Sahipkıran Stratejik Llauraştırmalar Merkezi - SASAM. Consultat el 2020-11-12.
  17. ↑ Gunter, Michael M. (2016), p.87
  18. ↑ Kurdish Regional Self-rule Administration in Syria: A new Model of Statehood and its Status in International Law Compared to the Kurdistan Regional Government (KRG) in Iraq
  19. ↑ 19,0 19,1 «Flight of Icarus? The PYD’s Precarious Rise in Syria». International Crisis Group: Middle East Report N°151. Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2020. Consultat el 9 novembre 2020. «: "The Middle East's present-day borders stem largely from the 1916 Sykes-Picot agreement between France and the UK. Deprived of a state of their own, Kurds found themselves living in four different countries, Turkey, Syria, Iraq and Iran. The term 'rojava' ('west' in Kurdish) refers to the western area of 'Kurdistan'; today in practice it includes senar-contiguous Kurdish-populated areas of northern Syria where the PYD proclaimed a transitional administration in November 2013.".»
  20. ↑ Consultat el 12 septembre 2020.
  21. ↑ «Turkey's military operation in Syria: All the latest updates». al Jazeera. Consultat el 29 octobre 2019.
  22. ↑ Metin Gurcan. «Is the PKK worried by the YPG's growing popularity?». al-Monitor. Consultat el 7 novembre 2019.
  23. ↑ Consultat el 1 novembre 2019.
  24. ↑ Consultat el 1 novembre 2019.
  25. ↑ «Syria (Rojava or Western Kurdistan)».Consultat el 8 novembre 2020.
  26. ↑ (), p. .
  27. ↑ Gunter, Michael M. (2016). The Kurds: A Modern History (en en), Princeton: Markus Wiener Publishers, pp. 88. ISBN 978-1-558766150.
  28. ↑ Consultat el 14 septembre 2020.
  29. ↑ Consultat el 12 septembre 2020.
  30. ↑ Fabrice Balanç (2018). Sectarianism in Syria's Civil War, Washington, DC: The Washington Institute for Near East Policy. In this atles, French geographer Balanche suggests that "As of 2010, Syria’s population was roughly 65% Sunni Arab, 15% Kurdish, 10% Alawite, 5% Christian, 3% Druze, 1% Ismaili, and 1% Twelver Shia." (page 13) "The number of Kurds in Syria is often underestimated by analysts, who tend to cap them at 10% of the population. In fact, they llaure closer to 15%."(page 16) The 2018 breakdown is 1% Sunni Arab, 16% Kurdish, 13% Alawite, 3% Christian, 4% Druze, 1% Ismaili, 1% Twelver Shia, 1% Turkmen (page 22) Balanche also refers to his Le Monde diplomatique (Paris: Presses de l’Université Paris-Sorbonne, 2011), p. 36."
  31. ↑ Darke, Diana (2010-01-01). Syria (en en), Bradt Travel Guides. ISBN 978-1-84162-314-6.
  32. ↑ «Who llaure the Kurds?». BBC News. Consultat el 25 novembre 2017. Kurds make up between 7% and 10% of Syria's population.
  33. ↑ «Who llaure Syria's minority groups?». Special Broadcasting Service. Consultat el 25 novembre 2017. Kurds llaure the largest ethnic minority in Syria, constituting around 10 per cent of the population - around 2 million of the pre-conflict population of around 22 million.
  34. ↑ «Kurdish Population in Syria». Archivat des d'el original, el 2018-10-22. Consultat el 25 novembre 2017. Various proportions llaure predicted for Kurds. For example McDowall[8] and O’shea[9] predict 8%, Bruinessen predicts 8.5%,[10] Chailand predicts 10%[11]. Vanly, Kurdish writer, stated that Kurds must be at least 7% of Syrian population
  35. ↑ Tejel, Jordi (2009). Syria's Kurds: History, Politics and Society, London: Routledge, p. 8. ISBN 0-203-89211-9.
  36. ↑ Jordi Tejel, translated from the French by Emily Welle; Welle, Jane, {{{nom2}}} (2009). Syria's Kurds: History, Politics and Society, London: 1. publ., pp. 10. ISBN 0-203-89211-9.
  37. ↑ McDowell, David (2005). A Modern History of the Kurds, London [o.a.]: 3. revised and upd. ed., repr., pp. 469. ISBN 1-85043-416-6.
  38. ↑ Kreyenbroek, Philip G.; Sperl, Stefan, {{{nom2}}} (1992). The Kurds: A Contemporary Overview, London: Routledge, pp. 147. ISBN 0-415-07265-4.
  39. ↑ Tejel, Jordi (2009). Syria's Kurds: History, Politics and Society, London: Routledge, p. 144. ISBN 0-203-89211-9.
  40. ↑ (1953).«La Djezireh syrienne et són réveil économique».Revue de géographie de Lió.(28)Consultat el 2012-03-29.
  41. ↑ Yildiz, Kerim (2005). The Kurds in Syria: The Forgotten People, London [etc.]: 1. publ., pp. 25. ISBN 0-7453-2499-1.
  42. ↑ Youssef M. Choueiri (2005). A Companion to the History of the Middle East, Wiley-Blackwell, p. 475. ISBN 1-4051-0681-6.
  43. ↑ https://www.washingtoninstitute.org/policy-analysis/view/rojavas-sustainability-and-the-pkks-regional-strategy


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Kurdistan_Occidental&oldid=1418107»