Anar al contingut

Govern de transició de Síria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Govern de transició de Síria (ٱلحُكُوَمَة ٱلانتِقَالِيَّة ٱلسُّورِيَّة, romanizado: al-Ḥukūmah al-Intiqāliyyah as-Sūriyyah) és l'actual règim transitori de la Síria posbaazista. Va ser establit el 10 de decembre de 2024 per l'oposició síria en acabant de que Ahmed al-Charaa, llavors emir de l'organisació terrorista Hayat Tahrir al-Sham (HTS), designara a Mohammed al-Bashir com primer ministre, en tongada de Mohammad Ghazi al-Jalali, en eixa mateixa data. Este fet es va produir despuix de la caiguda del president Bashar al-Ásad, qui, despuix de ser derrocat, va marchar a l'exili.

El 8 de decembre de 2024, i hores despuix de la caiguda de Damasc, Mohammad Ghazi al-Jalali, el primer ministre eixint i últim cap de Govern de la Síria baazista, va acceptar liderar el govern de transició de manera interina.[1] Dos dies despuix, va transferir el poder a Mohammed al-Bashir, primer ministre del Govern de Salvació Siri.[2] El 10 de decembre, l'administració de transició va anunciar que permaneixeria en el seu càrrec fins a l'1 de març de 2025 i que tots els ministres del Govern de Salvació Siri assumirien els seus mateixos càrrecs en el nou govern.[3]

El 29 de giner de 2025, Ahmed al-Charaa va ser designat president de Síria pel Comando General Siri per al periodo de transició durant la Conferència de la Victòria de la Revolució Síria en Damasc, despuix de servir com a líder de facto despuix de la caiguda de Bashar al-Ásad.[4] Com a president, al-Charaa va anunciar plans per a emetre una «declaració constitucional» com a referència llegal despuix de la dissolució de la constitució de l'era Ásad.[5] El 13 de març de 2025, va aprovar una nova constitució provisional en duració de cinc anys.

Fondo

[editar | editar còdic]

El 27 de novembre de 2024, Hi ha'at Tahrir al-Sham (HTS) va anunciar que havia llançat una ofensiva, denominada "Dissuasió de l'agressió", contra les forces pro governamentals en la província occidental d'Alep.[6] L'ofensiva va ser liderada per HTS i recolzada principalment pel Eixèrcit Nacional Siri com a part de l'actual guerra civil síria que va començar en la Revolució Síria en 2011.[7][8] Esta va ser la primera ofensiva militar llançada per les forces d'oposició en la guerra civil síria des de l'alto el fuego d'Idlib en març de 2020.[9][10] El 29 de novembre, el HTS, seguit per les Forces Democràtiques Síries (FDS), va entrar en Alep i va prendre el control de la major part de la ciutat mentres les forces pro governamentals colapsaven. Al sendemà, les forces de l'oposició varen alvançar ràpidament i varen prendre el control de numeroses ciutats i pobles, mentres que les tropes pro governamentals es desintegraven. Després varen alvançar cap a Hama, en el centre de Síria, i finalment la varen capturar el 5 de decembre.[11][12]

El 6 de decembre, les SDF havien capturat Deir ez-Zor en una ofensiva a l'est del Éufrates. Al mateix temps, la recent formada Sala d'Operacions del Sur i la Brigada Al-Jabal varen prendre Daraa i Suwayda en una ofensiva cap al sur, mentres que el HTS va alvançar més al sur cap a Homs.[13][14] l'Eixèrcit Lliure Siri (SFA), respalat per Estats Units, va prendre el control de Palmira, en el surest del país.[15] El 7 de decembre, les forces de la Sala d'Operacions del Sur varen alvançar cap a la Governació de Rif Dimashq des del sur, aplegant a 10 kilómetros (6.2 mi) de la frontera en el Líban. de Damasc.[16] Les forces de l'oposició varen alvançar cap a Damasc mentres llançaven simultàneament una ofensiva en la ciutat d'Homs,[17][18] aplegant finalment als suburbis de la capital.[19]

El 8 de decembre, el règim d'Assad es va derrocar durant una gran ofensiva de les forces d'oposició. La pren de Damasc va marcar el fi del govern de la família Assad, que havia governat Síria com un règim totalitari sectari hereditari des de que Hafez al-Assad va assumir el poder en 1971 despuix d'un colp d'Estat.[20] A mida que una coalició rebel s'acostava a Damasc, els informes indicaven que Bashar al-Assad havia fugit de la capital en avió a Rússia, a on es va unir a la seua família exiliada i el governe rus li va concedir asil polític.[21] Despuix de la seua marcha, les forces d'oposició varen anunciar la seua victòria en la televisió estatal. Al mateix temps, el Ministeri d'Assunts Exteriors de Rússia va confirmar la seua dimissió i eixida de Síria.[22][23]

Formació

[editar | editar còdic]

Ahmed al-Charaa, líder del Govern de Salvació Siri, va declarar en Telegram que les institucions públiques síries no serien preses immediatament per la força i, en canvi, serien retingudes temporalment pel primer ministre siri, Mohamed Ghazi al-Jalali, fins que es completara la transició política completa. Al-Jalali va anunciar en un video en les rets socials que planejava quedar-se en Damasc i cooperar en el poble siri, a l'hora que va expressar la seua esperança de que Síria poguera convertir-se en "un país normal" i començar a participar en la diplomàcia en atres nacions. Jalali també va expressar la seua disposició a "estendre la seua mà" a l'oposició.[24]

Hadi al-Bahra, president de la Coalició Nacional de Forces Revolucionàries i d'Oposició Síria, va dir que es necessitava un periodo de transició de 18 mesos per a establir "un ambient segur, neutral i tranquil" per a eleccions lliures. Este periodo inclou sis mesos per a redactar una nova constitució. Esta transició, segons Al-Bahra, deuria estar en consonancia con la Resolució 2254 del Consell de Seguritat de les Nacions Unides.[25]

El 9 de decembre de 2024, despuix de la caiguda del règim d'Assad, el primer ministre del Govern de Salvació Siri, Mohamed al-Bashir, va rebre l'encàrrec de formar un govern de transició despuix de reunir-se en al-Charaa i el primer ministre siri eixint al-Jalali per a coordinar la transferència de poder.[26][27] Al sendemà, va ser nomenat oficialment primer ministre del govern de transició fins a l'1 de març de 2025.[28][29] En una declaració televisada, al-Bashir va anunciar que funcionaris del Govern de Salvació es varen reunir en representants del govern anterior per a facilitar el traspàs del poder i que el seu gabinet del Govern de Salvació assumiria les seues funcions corresponents en el govern de transició.[30][31]

Dònes en el govern

[editar | editar còdic]

El primer ministre i el gabinet inicials estaven composts per dotze hòmens i cap dòna.[32] A data de 21, s'havia estés a setze hòmens i cap dòna.[33][34] El 22 de decembre, Aisha al-Dibs, activiste de drets humans, va ser nomenada primera dòna ministra en el gabinet, com a Cap d'Assunts de la Dòna. El 30 de decembre, Maysaa Sabreen va ser nomenada primera dòna al front del Banc Central de Síria. Sabreen havia segut el primer subdirector del banc durant les etapes finals del govern d'Assad.[35] El 31 de decembre de 2024, el govern de transició siri va nomenar a Muhsina al-Mahithawi, una activista drusa que va participar en les protestes contra Torreu en el sur de Síria, com a governadora de la governació de Suwayda.[36] A modo de comparació, el gabinet baasista anterior[37] tenia tres ministres, Lubanah Mshaweh, Diala Barakat i Lamia Chakkour, d'un total de 29 ministres.

El 18 de decembre, el portaveu d'HTS, Obaida Arnaout, va concedir una entrevista en la que va afirmar que "l'essència de les dònes i la seua naturalea biològica i sicològica no encaixen en tots els llocs, com el Ministeri de Defensa"[38] i, "sobre la representació de les dònes en els llocs ministerials i parlamentaris, creem que este assunt és prematur i deu deixar-se en mans d'experts llegals i constitucionals que treballaran en repensar l'estructura del nou Estat siri". Va haver crítiques generalisades en llínea en reacció a la declaració d'Arnaout.[39] L'investigadora Milena Zain al-Din, de l'Universitat de Damasc, no va estar d'acort en la declaració de la portaveu i va afirmar: "Nosatres, les dònes i els jóvens de Síria, som activistes, polítiques, defensores dels drets humans, periodistes, economistes, acadèmiques, treballadores i ames de casa. La retòrica d'Obeida Arnaout és inacceptable. La dòna síria, que ha lluitat i soportat junt a millons de dònes síries, no està esperant que vosté elegixca un lloc o un paper que s'alinee en la seua mentalitat per a construir la nostra nació".[38]

Despuix de la polèmica suscitada pels comentaris d'Arnaout,[40] el govern de transició va anunciar quatre dies més tarde la creació de l'Oficina d'Assunts de la Dòna i el nomenament d'Aisha al-Dibs com a ministra de l'Oficina. Una semana despuix, el 29 de decembre, les declaracions del-Dibs sobre els drets de les dònes, en les que va afirmar que "no acceptaria cap opinió d'organisacions feministes o unes atres que contradiguen l'orientació ideològica del govern o siguen incompatibles en el model de govern", varen anar àmpliament criticades pels siris.

A principis de 2025, Arnaout va fer una atra declaració en una entrevista en un canal de televisió libanés, a on va afirmar que, segons ell, encara que les dònes "certament tenen dret a deprendre i rebre educació en qualsevol camp", que "les dònes assumixquen l'autoritat judicial" seria objecte de "un examen i estudi més minuciós per part d'especialistes". Havent insistit en la seua postura sobre els "obstàculs" que enfronten les dònes en forma de "llimitacions emocionals i fisiològiques", açò va generar preocupació de que les jueza dels tribunals pogueren ser despedides dels seus càrrecs i obligades a posar fi a les seues carreres jurídiques per la reestructuració fonamental del sistema llegal del país seguint els llineaments del HTS, que podria prohibir a les dònes treballar en el poder judicial.[41]

Quan se li va preguntar sobre la situació, Aisha al-Dibs va declarar que es nega a fer comentaris sobre el futur paper de les dònes en el poder judicial, que seria determinat per una nova constitució, excepto que el futur sistema judicial de Síria es base en la llei islàmica. Al-Dibs va rebujar específicament la noció d'un sistema judicial secular o civil, dient que "no obriria el camí per a aquells que no estan d'acort en ella", quan se li va preguntar si a les organisacions de drets de les dònes en el país se'ls permetria autonomia, acceptant solament a aquelles organisacions el respal de les quals s'alinee en la visió d'HTS per a Síria.[42]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Syrian prime minister says government is still functioning but foreign and domestic challenges loom» (en en-us). WHNT. com. Consultat el 2024-12-09.
  2. ↑ «Mohammed al-Bashir assigned to form new Syrian government» (en en). Ammon News. Consultat el 2024-12-10.
  3. ↑ «Mohammed al-Bashir officially the head of the transitional government in Syria until March 2025». Independent Aràbia. Consultat el 2024-12-10.
  4. ↑ «General Command appoints Ahmed al-Sharaa as President of Syria». Enab Baladi. Consultat el 2025-02-15.
  5. ↑ «Syria's interim president vows to preserve 'civil peace' in first address» (en en). France 24. Consultat el 2025-01-31.
  6. ↑ «[1]», Al Jazeera Arabic. Consultat el 2024-11-27 (en Arabic).
  7. ↑ Kourdi. «Syrian rebels launch major attack on regime forces in Aleppo province» (en en). CNN. Consultat el 2024-11-27.
  8. ↑ Salem. «Syria's rebels exploit weaknesses in Iran's proxies to launch surprise offensive» (en en). CNN. Consultat el 2024-11-28.
  9. ↑ «[2]», The New Arab.
  10. ↑ Kourdi. «Syrian rebels launch major attack on regime forces in Aleppo province» (en en). CNN. Consultat el 2024-11-27.
  11. ↑ «[3]», Syrian Observatory for Human Rights. Consultat el 2024-11-30 (en Arabic).
  12. ↑ «[4]», CNN. Consultat el 2024-12-05.
  13. ↑ «[5]», Syrian Observatory for Human Rights. Consultat el 2024-12-06 (en Arabic).
  14. ↑ «[6]», Syrian Observatory for Human Rights. Consultat el 2024-12-06 (en Arabic).
  15. ↑ «US-backed Syrian Free Army advances in Homs, with reports of clashes with regime forces in Palmyra». Anadolu Agency.
  16. ↑ «[7]», Syrian Observatory for Human Rights. Consultat el 2024-12-07 (en Arabic).
  17. ↑ «Rebel forces 'reach Damascus suburbs' as protesters topple statue on outskirts» (en en). Sky News.
  18. ↑ «[8]», Syrian Observatory for Human Rights. Consultat el 2024-12-07 (en Arabic).
  19. ↑ «[9]», Syrian Observatory for Human Rights. Consultat el 2024-12-07 (en Arabic).
  20. ↑ Gebeily. «Assad gets asylum in Russia, rebels sweep through Syria». Reuters. Archivat des d'el original, el 2024-12-18.
  21. ↑ «[10]», The New York Claves. Consultat el 2024-12-08.
  22. ↑ «Bashar al-Assad Granted Asylum in Russia Amid Syria's Political Upheaval» (en en-us). The Gulf Observer. Consultat el 2024-12-11.
  23. ↑ «[11]». Consultat el 2024-12-22 (en en).
  24. ↑ «[12]». Consultat el 2024-12-08 (en en).
  25. ↑ «[13]». Consultat el 2024-12-08 (en en).
  26. ↑ «المعارضة السورية تكلف محمد البشير بتشكيل حكومة انتقالية» (en ar). Al Jazeera Arabic. Consultat el 2024-12-09.
  27. ↑ «[14]», Le Monde. Consultat el 2024-12-10 (en en).
  28. ↑ «» (vídeo){{#if:|, {{{canal}}}.
  29. ↑ «Der Islamist im Anzug: Wer ist der syrische Übergangspremier Mohammed al-Bashir?» (en de). Die Presse. Consultat el 2024-12-10.
  30. ↑ «Assigning Mohammed al-Bashir to Head Transitional Syrian Government» (en en-us). The Syrian Observer. Consultat el 2024-12-10.
  31. ↑ «Mohammed al-Bashir to head Syria's transitional government» (en en-us). Enab Baladi. Consultat el 2024-12-10.
  32. ↑ «[15]», Financial Claves. Consultat el 2024-12-15.
  33. ↑ «Electricity Minister inspects work at Tishreen Thermal Power Plant» (en en-us). Syrian Arab News Agency. Archivat des d'el original, el 2024-12-21. Consultat el 2024-12-21.
  34. ↑ «Appointment of Asaad Hassan al-Sheybani as Foreign Minister in the Syrian Transitional Government» (en ar). Erem News. Archivat des d'el original, el 2024-12-21. Consultat el 2024-12-21.
  35. ↑ «Maysaa Sabrine becomes first woman to lead Syria’s central bank» (en en). Al Jazeera. Consultat el 2024-12-30.
  36. ↑ «[16]», yahoo news.
  37. ↑ «[17]», Reuters. Consultat el 2024-09-29.
  38. ↑ 38,0 38,1 «[18]», Al-Quds Al-Arabi. Consultat el 2024-12-31.
  39. ↑ «[19]», Zagros News. Consultat el 2024-12-31.
  40. ↑ «سوريا: تعيين أول امرأة في الحكومة السورية الجديدة.. من هي عائشة الدبس؟» (en ar). العربية. Consultat el 2024-12-29.
  41. ↑ «[20]», The New Arab. Consultat el 2025-01-04 (en en-EN).
  42. ↑ «Syrian Women Between the Discourse of Empowerment and the Legacy of Marginalization: A Critical Analysis of Aisha al-Dibs' Statements» (en en-us). Daraj Mig de comunicació/The Syrian Observer. Consultat el 2025-01-04.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Govern_de_transició_de_Síria&oldid=1392932»