Intervenció russa en Síria

Intervenció russa en Síria

L'intervenció russa en Síria (Военная операция России в Сирии en rus) o guerra contra Rússia per part de les forces síries d'oposició, varen ser una série d'operacions militars aérees en territori de la Síria baazista efectuades per les Forces Armades Russes des del 30 de setembre de 2015 fins al 8 de decembre de 2024, intervenint aixina directament en la guerra civil síria. Dita intervenció responia a solicituts per part del president siri Bashar Al-Torreu per a socórrer l'esforç bèlic del seu govern en el conflicte, ya que diversos països, com EE. UU., Turquia i Aràbia Saudita havien finançat a la majoria dels grups armats. El president rus Vladímir Putin havia conseguit hores abans dels primers bombardejos l'autorisació unànim del Consell de la Federació russa per a l'us de tropes d'eixe país en territori siri.

Esta acció militar marca la primera volta des del final de la Guerra Freda en que elements militars de Rússia participen en un conflicte armat fòra del territori de l'antiga Unió Soviètica. Ya abans del 30 de setembre, els russos havien estat reunint equip militar en la seua base naval en les ciutats síries de Tartús i Latakia, ademés de haver acordat en els governs d'Iran i Iraq la creació d'una central d'inteligència compartida entre estos països, Rússia i Síria situada en la capital iraquí de Bagdad. L'objectiu primari de Rússia és ajudar a sostindre el govern aliat siri de Bashar Al-Torreu contra l'oposició de diversos grups armats, entre els que es troba l'Estat Islàmic, la Coalició Nacional Síria, el Front al-Nusra (considerat la branca en Síria d'Al-Qaeda) i les forces del Kurdistan siri, entre molts uns atres. Fins al 9 de novembre de 2015, un més despuix d'iniciar les operacions, Rússia havia efectuat 1391 vols de combat com a part de la campanya, la qual recolzava els moviments terrestres de les Forces Armades de Síria. Ademés de les incursions aérees, les activitats militars russes incloïen l'us de missils llançats des del seu Floteta de la Mar Caspio.

En decembre de 2015 Rússia va entrar oficialment en la Guerra Civil Síria i contra Estat Islàmic. El 14 de març de 2016, Putin, president de Rússia, va anunciar oficialment l'inici de la retirada de les tropes de Rússia en Síria en donar per complida la seua missió antiterrorista, pero va dir que “Rússia mantindrà la seua presència en el port siri de Tartus i en l'aeròdrom Hmeymim”.

Des del començ de la participació russa, passant per la retirada gradual i permanència actual de Rússia en la guerra, han mort 126 soldats russos en Síria, contant els 39 soldats russos que viajaven en l'accidentat Antonov An-26 en Síria i contant, encara que fòra de Síria pero com a part de la missió, 8 soldats varen morir (de les 92 persones que viajaven, la qual varen fallir totes) un avió El teu-154 en destí a Síria es va estrelar en el Mar Negra; el 17 de setembre de 2018 un avió rus de reconeiximent Ilyushin Il-20 va ser derribat per les defenses antiaèrees síries per error mentres avions de l'aviació israelita atacava la localitat de Latakia, morint en l'acte 15 soldats russos. Estos tres accidents d'aviació militar junt en les demés baixes fa un total de 134 soldats russos morts en la missió en Síria i contra el ISIS. Segons el Ministeri de Defensa de Rússia, 116 soldats russos han mort en la guerra en Síria.

En acabant de que el 6 de decembre de 2017 Rússia anunciara que tots els territoris controlats abans pels terroristes de Daesh en Síria varen ser lliberats, Vladímir Putin, va ordenar una retallada del contingent rus emplaçat en el país àrap.

Des del principi de la seua participació en la guerra en setembre de 2015, Rússia va anunciar que va enviar més de 63.000 militars a Síria, ademés va senyalar que la Força Aérea Russa va realisar més de 39.000 incursions, en les que varen abatre a més de 86.000 insurgents i varen destruir 121.466 objectius terroristes.

En decembre de 2024, les forces russes retiren les seues forces despuix de l'ofensiva de les forces d'oposició síries.

Antecedents històrics

En 1944, Síria i l'Unió Soviètica varen inaugurar relacions diplomàtiques que s'estretirien en 1963 en triumfar una revolució de cort socialista en el govern siri. Hafez al-Torreu, pare i antecessor de Bashar al-Torreu com a president de Síria, hi havia ademés rebut educació i adestrament militar en l'Unió Soviètica en la seua joventut. Síria va servir aixina durant la Guerra Freda com un dels contrapeso soviètics per a contrarrestar l'influència dels Estats Units en Orient Mig.

En la década dels noranta, Rússia va heretar el paper que l'Unió Soviètica jugava en la regió, si be la relació en Síria, encara que nominalment la mateixa, va perdre importància per a abdós socis en vista del decliu econòmic i militar rus en eixa época. No obstant, en finalisar la década, Rússia havia recomençat la venda d'armes a Síria, ademés d'establir-se a partir del primer periodo de govern de Vladímir Putin la firma de varis acorts de cooperació comercial i científica i realisar-se un nou acostament en les relacions diplomàtiques d'abdós nacions. Com a resultat, Síria es va convertir en un important client de tecnologia i armament rus, en una estimació de més de 4000 millons de dólars en compra d'armes. Rússia té aixina mateix en el port siri de Tartús l'única base naval russa en Orient Pròxim, que li dona a Rússia una posició estratègica en la mar Mediterrànea i la seguritat del qual és de gran importància per al país.

Manifestació popular en Homs contra el govern del-Torreu, en abril de 2011

Per una atra part, des de principis de l'any 2011, varen començar en Síria vàries manifestacions galliponteres inspirades en la cridada Primavera Àrap que va desestabilisar a varis governs àraps des del Nort d'Àfrica fins a Orient Mig. Ràpidament la situació síria degeneró en violència convertint-se en una guerra civil que es va cobrar la vida de mils de persones en organisar-se distintes faccions rivals opostes entre sí i al govern, compostes, depenent dels seus objectius i inspiració, per dissidents polítics, desertors de l'eixèrcit i membres de l'Estat Islàmic.

A lo llarc de la guerra civil en Síria, el govern del-Torreu ha segut objecte de diverses sancions internacionals, sent Rússia un aliat vital, en vetar esta les resolucions anti-síries patrocinades per les principals potències occidentals en el Consell de Seguritat de l'Organisació de Nacions Unides (ONU), algunes voltes també secundat per China. En opinió d'alguns experts, Rússia considera ademés al govern siri com l'opció més pragmàtica per a conseguir i continuar els seus objectius internacionals en la regió. mentres que uns atres referixen que senzillament, despuix de l'experiència de la guerra civil libia, a on les resolucions de la ONU varen ser sobrepassades pel accionar de la OTAN, el govern rus va decidir protegir la sobirania síria.

Aixina mateix, Rússia troba preocupant el número de jóvens de nacionalitat russa que s'han unit a el EI, especialment de la regió de Chechènia i el Daguestán: el Servici Federal de Seguritat rus considera que un 8 % dels combatents de l'Estat Islàmic podrien ser russos, lo que pot representar una amenaça per a les regions en població musulmana significativa en Rússia. Enviant a este país batallons de sapadors i policia militar de Chechènia i Ingushetia, per a ajudar en el desminado d'Alep i Palmira, ademés del conte de bases militars.

Preparatius

Personal militar rus ajustant bombes KAB-500S a un avió Sukhoi El seu-34 en Latakia.

A partir de març de 2015, Rússia va iniciar una série d'eixercicis militars ya siga sola o en conjunt en China en les zones del mar Negra i el Mediterràneu Oriental que perdurarien durant la primera mitat de l'any. També varen efectuar eixercicis militars mediats de setembre en uns 95 000 soldats i armament sofisticat. Ademés havia estat fent simultàneament esforços diplomàtics per a intentar resoldre el conflicte en el menor perjuí possible para al-Torreu.

Erro al crear miniatura:

Cazabombardero rus Sukhoi El seu-34 en Síria

En agost de 2015, imàgens satelitales nortamericanes havien detectat una presència cada volta major de material armament i personal rus acumulant-se en la base de Tartús. Si ben era sabut que una part d'este material era entregat a les Forces Armades de Síria, i que el personal rus estava entrenant als siris lleals al govern, la cantitat d'armament no semblava justificar-se com una venda d'armes a Síria. Igualment en les rets socials, fotografies personals de militars russos en les rets socials senyalaven la seua presència cada volta major en Síria.

El 21 de setembre, Iran va començar el desplegament en terra síria de soldats d'èlit de la Força Quds, part de la Guàrdia Revolucionària d'Iran per a dirigir atacs terrestres recolzats per avions russos contra l'oposició al president siri Bashar al-Torreu. Des de llavors, se'ls han unit milícies chiís d'Iran i Iraq. Segons el president Putin, ya s'havien realisat missions prèvies de reconeiximent aéreu i espacial com a part d'una preparació minuciosa de les operacions. El 28 de setembre, Putin havia declarat davant les Nacions Unides que solament l'eixèrcit siri del-Torreu i els kurdo lluitaven realment contra l'Estat Islàmic, i va acusar a països d'Occident de recolzar a grups extremistes que ocasionaven el caos. Aixina mateix, va propondre una coalició antiterrorista internacional.

Finalment, a fins de setembre, Rússia, Iraq, Síria i Iran va establir en Bagdad un centre d'inteligència compartida, en la finalitat de compartir entre les quatre nacions informació relacionada en l'Estat Islàmic. Es va establir un estat major especial per a coordinar les missions i distribuir les regions de Síria i els objectius dels atacs entre forces aérees síries i russes. Els objectius es definirien per a després distribuir-se a través de l'estat major especial entre les forces aérees de Rússia i Síria.