Anar al contingut

Inscripció de Namara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Epitafi de Imru' al-Qays ibn 'Amr, inscrit en escritura nabatea.

L'inscripció de Namara (en àrap, نقش النمارة naqš an-Namārah) és una inscripció de el IV en idioma àrap preislámico sent una de les primeres en este idioma. També s'ha interpretat com una versió tardana de l'idioma semític nabateo en la seua transició a l'àrap. Una missió francesa en Síria durant el mandat va trobar la peça en Namara, un llogaret a l'est del Mont Druso, i actualment es conserva en el Louvre.

La majoria dels especialistes creuen que l'inscripció de Namara és la làpida d'Imru' al-Qais ibn Amr al-Awwal, un dels reis dels munadhíridas en al-Hira. La data de la seua mort s'ha fixat en l'any 328 d. C. segons la llectura d'esta inscripció.

Ha segut descrit per Irfan Shahid com «la inscripción árabe más importante de los tiempos preislámicos»[1] i per Kees Versteegh com «la inscripción árabe más famosa».[2] També és una font important per a les relacions entre els romans i els àraps en eixe periodo.

Diferències en l'àrap actual

L'inscripció està escrita en alfabet nabateo aramaico, encara que hi ha ambigüitats, ya que l'escritura té solament 22 signes (alguns en anotacions adicionals), i este dialecte àrap tenia 28 o 29 consonant. Esta escritura té lligam entre algunes lletres que mostren una transició cap a un alfabet àrap. Alguns dels térmens utilisats en el text estan més prop de l'arameo que de l'àrap; per eixemple, usa el patronímico arameo «b-r», en lloc del terme àrap «b-n». No obstant, la major part del text està molt prop del àrap clàssic en el qual es va redactar el Corán en el VII.[3]

Vore també: Onomàstica àrap

Descobriment

L'inscripció va ser trobada el 4 d'abril de 1901 per dos arqueòlecs francesos, René Dussaud i Frédéric Macler, en al-Namara (també Namārah; Nimreh modern) prop de Shahba i el Mont Druso en el sur de Síria, a uns 100 km al sur de Damasc i 50 km al noreste de Bosra. En l'Antiguetat, l'ubicació estava prop del llímit del Imperi romà en la data en que va ser tallada,[3] el Llimes Arabicus de la província d'Aràbia Petraea. Al-Namara va ser més vesprada el lloc d'un fort romà.

Referències

  1. ↑ Shahîd, I (2006). Byzantium and the Arabs in the Fourth Century (en en), Dumbarton Oaks Research Library and Collection, p. 31. ISBN 0-88402-116-5. Consultat el 2021-01-10.
  2. ↑ Versteegh, K. (1997). The Arabic Language (en en), Columbia University Press, p. 31. ISBN 978-02-31-11152-2.
  3. ↑ 3,0 3,1 Retsö, J. (2003). The Arabs in Antiquity: Their History from the Assyrians to the Umayyads (en en), Psychology Press, p. 467. ISBN 978-07-00-71679-1. Consultat el 2021-01-11.


Referències