Al-Hira
Al-Hira (àrap الحيرة: al-Ḥīrah; en siríaco: Ḥīrtā) va ser una antiga ciutat en Mesopotamia localisada al sur de lo que és hui Kufa, en el centrosur d'Iraq.
Història
Al-Hira va ser una ciutat destacada en el història àrap preislámica. Pobles àraps duyen sigles emigrant al surest d'Orient Pròxim i Mig. La població local, principalment aramea, ya tenia bones proporcions d'àraps quan Hira va sorgir a partir d'un campament militar. Li la considera la capital del primer estat àrap anara d'Aràbia despuix d'Hatra, Palmira i la Petra nabatea.
Al-Hira va servir dels sigles IV a VII com la capital lájmida, un regne àrap vassall del Imperi sasánida, al que ajudava a contindre als àraps nómades del sur. Els gobernant lájmidas del-Hirah varen ser reconeguts per Sapor II (337-358), el dècim emperador sasánida.
Un particular, Mār Abdīšo, va nàixer en Maysan (siríaco: Mayšān) i es va mudar a Ḥīrā despuix d'estudiar en un atre lloc en Mār 'Abdā. Allí va obtindre el respecte general quan va construir un monasteri i va viure una vida piadosa. L'emperador sasánida Bahram V va guanyar el tro en ajuda del-Mundhir I ibn al-Nu'man, rei de Ḥīrā, en 420. Es va sorprendre i va mostrar un gran respecte quan es va trobar al sant prop del poble de Bēṯ 'Arbī en el seu camí des de la capital imperial de Seleucia-Ctesifonte (Siríaco: Ixīq-Qṭēspōn).[1]
Des de 527, al-Hirah es va opondre als Gasánidas, un atre estat àrap patrocinat pels bizantino de Síria i Palestina. Els dos regnes es varen involucrar en un llarc conflicte que va funcionar com una guerra de poder entre els imperis bizantí i sasánida.
En 531, els sasánidas varen derrotar al general bizantí Belisario en la Batalla de Calinico al sur d'Edesa (en l'actual surest de Turquia), en l'ajuda del-Hirah. En 602, Cosroes II va depondre a a el-Nu'man III ibn al-Mundhir i es anexionó al-Hirah.
Història eclesiàstica
Hirta va ser la sèu d'un bisbat de l'Iglésia nestoriana del IV fins al XI. Pertanyia a la Província Patriarcal de Seleucia-Ctesifonte. Des d'ella, monges i predicadores varen introduir el cristianisme nestoriano en Aràbia.
Hui, Hirta és sèu d'una diòcesis catòlica en Iraq.
Al-Hira va ser també un centre de poetes i hòmens de lletres, i allí es va desenrollar la primera escritura en àrap.
Difusió de l'Islam
Despuix de la Batalla de Hira, la ciutat es va rendir fàcilment i va ser presa per un eixèrcit del califato ortodox a les órdens de Khalid ibn al-Walid en maig de 633.
Més tart va perdre tota importància, substituïda per Kufa, sis quilómetros al noreste, sorgida a partir de la guarnició permanent instalada pels conquistadors.
Vore també
Referències
- ↑ Anthony Alcock (2014). The Chronicle of Seert.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Al-Hira» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.