Madain
Madain (al-Madain, Les Ciutats, en àrap: المدائن), també coneguda com Seleucia-Ctesifonte,[1] va ser una ciutat de Mesopotamia principalment baix els omeyas i abasíes. El nom designava a un grup de poblacions casi juntes entre la ciutat de Ctesifonte, l'antiga capital administrativa sasánida i residència de hivern del rei, i Seleucia del Tigris. El nom derivava del arameo Mahoze (Māhōzē). Estava a la vora del Tigris a uns 30 quilómetros al surest del lloc de Bagdad (que es va fundar en 762). Era residència també del exilarca judeu i el patriarca-catolicós de l'Iglésia de l'Orient.
Organisació
La tradició diu que eren sèt viles pero les principals eren cinc.
En la vora oriental del Tigris:
- Ctesifonte, la més antiga, que els àraps varen cridar la Ciutat Vella (al-Madina al-Atika) a on estava el palau real (Palau Blanco, al-Kasr al-Abyad)
Aspanbur, zona residencial, a on vivien els alts funcionaris, en un conjunt palatí, un bany, un tesor i una fàbrica de moneda. Estava adossada a Ctesifonte. Veh Antiokh-i Khusraw, fundada a 5 km de Ctesifonte per Cosroes I el 540, a on varen ser instalats els presoners fets en Antioquía del Orontes. Els àraps la varen cridar al-Rumiyya.
En la vora occidental:
- Veh-Ardashir fundada per Ardacher I cap al 230. Els àraps la varen cridar Behrasir, els judeus Mahoza i els cristians Kokhe. Era la part comercial i industrial en el seu propi taller de monedes. Estaven ahí la catedral dels nestorians i la residència del exilarca, pero va ser abandonada parcialment en el VI.
Sabat, cinc quilómetros al sur de l'anterior, que guardava el pont en el lloc a on el Nahr al-Malik s'unia al Tigris.
Història
Este conjunt de ciutats va ser ocupat pels àraps en març de 637 i cridat al-Madain o Madain. Ya la noblea havia fugit pero els tesors trobats varen produir un gran botí. La població va fer un pacte de capitulació i va pagar la yizia. Molts notables perses (Dahaka) varen seguir residint, aixina com el catholicós i el exilarca fins al VIII. En 663 hi havia una guarnició àrap de 300 hòmens i el 695 eren mil hòmens, sempre manats per notables de Kufa de la tribu Azd. Va ser el centre de la regió del Diyala (Ard Djukha) depenent del governador de Kufa.
Un dels primers governador va ser Salman al-Farisi (656). Sad ibn Masud va ser governador del 656 al 660 i el 657 va rebujar un atac jariyí. Un atre governador, Simak, va impedir al jariyí al-Mustawrid passar de la banda oriental a l'occidental. La ciutat va seguir a Kufa en la seba tendència religiosa, i va anar un centre alida. El 687 la ciutat va ser saquejada pels azraqitas (jariyíes extremistes). Shabib la va ocupar temporalment el 696. En el VIII els chiítes de Madain eren considerats extremistes (ghulati). Allí es va fundar la secta Harithiyya que afirmava que qualsevol coneixedor del Islam podia actuar lliurement i que va recolzar l'alçament alida del 744.
Despuix del 754 al-Mansur va residir temporalment en Madain (a a el-Rumiyya) i en este lloc va ser eixecutat Abu Muslim el 754. El 762 el califa va decidir la fundar Bagdad a 30 km al noroest. El catholicós, el exilarca i bona part de la població varen ser obligats a traslladar-se a la nova ciutat. El Palau Blanco va anar parcialment demolit per al-Mansur i encara que el 755 va ordenar la seua restauració, va permanéixer en ruïnes fins que al-Mustakfi (902-908) va ordenar cap al 903 terminar el derrocament. Els materials varen servir per a fer un palau en Bagdad.
En el IX va prendre un caràcter de ciutat agrícola. En el X al-Rumiyya va quedar abandona pero el restant de poblacions en la vora oriental varen restar com a barris de Bagdad. En este X apareixen els extremistes alides cridats Ishakiyya. En els sigles XII i XIII encara subsistia una població chicoteta en la vora oriental i un poble de chiítes imamites en la vora occidental que era l'antic Behrasir que va existir fins al XV.
El 22 i 23 de novembre de 1915 es va lliurar a l'est de les ruïnes de l'Iwan la cridada batalla de Ctesifonte que els otomans varen derrotar a l'eixèrcit anglo-indi del general Townshend, detenint el seu alvanç cap a Bagdad.
Referències
- ↑ Cassis, Marica C.(2011).«Seleucia-Ctesiphon».Gorgias Encyclopedic Dictionary of the Syriac Heritage: Electronic Edition.Beth Mardutho: The Syriac Institute.Consultat el 2023-12-19.
Bibliografia
Guy Rachet, Dictionnaire de l'archéologie, 1994, 1060 p. (ISBN 9782221079041), « Ctésiphon », pàg. 256
- T. Matt, Largest Cities Through History, 2007 Nova York, a: about.com
- Archivat el 18 de agost de 2016 archivat en Wayback Machine.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Madain» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.