Idioma bregue
El idioma bregue va ser una llengua indoeuropea[1] del grup anatolio parlada en Brega, antic regne d'Anatolia occidental. Utilisava un alfabet específic considerat de base grega.[2] El seu estudi és complicat, ya que només s'ha trobat una escassa série de 64 inscripcions (unes poques en vers) i grafitis datats entre els sigles VI i IV a. C., la majoria en una necròpolis propenca a Sardes, ademés de les llegendes en diverses monedes.[3][4] A pesar de tot, l'idioma ha pogut ser traduït en gran part. Utilisat entre els sigles VIII i II a. C.,[3][5] Estrabón va escriure que en el s. I a. C. ya a penes quedaven traces residuals de la seua existència.[6] Es conserven una série de texts bilingües de l'Antiguetat que varen ajudar en gran mida a dessifrar-ho.
Escritura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Alfabet bregue.
Els lidios escrivien en un sistema d'escritura alfabètic derivat del alfabet grec,[5] si ben els símbols grecs no significaven els mateixos sons que els lidios. La majoria dels texts lidios conservats estan escrits de dreta a esquerra, mentres que uns atres ho estan a l'inversa, per lo que abdós métodos varen deure ser vàlits.[5] Els texts posteriors mostren exclusivament este últim. L'us de paraules-divisores és variable. Els més de 100 texts de Lidia es troben principalment en l'antiga capital de Sardes. Inclouen decrets i epitafis, alguns dels quals varen ser composts en vers; la majoria varen ser escrits durant els sigles quint i quarto a. C., encara que alguns poden haver segut creats ya en el VII[7]
Descripció llingüística
[editar | editar còdic]Fonologia
[editar | editar còdic]El bregue es valia de 7 vocals que poden ser nassals (ã, ẽ) o no nasalisades (a, i, i, o, o)[3] i de 13 consonant, incloent consonants palatalizades.
Gramàtica
[editar | editar còdic]Hi havia dos gèneros: comú i neutre, i dos números: singular i plural. Tots els noms comuns terminaven en sl's, lo que és molt provablement herència hitita, de la mateixa manera que l'acusatiu comú nlv. Se sap l'existència dels pronoms amu (yo), emi (meu), bi (ell) i bili (seu), encara que hi hauria hagut més.
Morfologia
[editar | editar còdic]Substantius i adjectius distinguixen formes singulars i plurals i ocorren en dos gèneros, animades i inanimades. Només tres casos estan ben atestats: nominatiu, acusatiu i datiu-locatiu. Pot ser que hi haja hagut atres casos que permaneixen desconeguts per l'escassea de material.
Sintaxis
[editar | editar còdic]L'orde de les paraules bàsic és subjecte objecte verp, pero els constituents poden estar extrapuestos a la dreta del verp. El bregue tenia a lo manco una posposición. Els modificadores del sustantiu normalment precedixen al sustantiu.
Text de mostra
[editar | editar còdic]Una inscripció en bregue-arameo, que va estar entre les primeres de les trobades per investigadors nortamericans al començament del XX, va proporcionar un equivalent llimitat de la Pedra de Rosetta i va permetre una primera penetració de l'idioma. La primera llínea va ser destruïda, les huit restants són:
- [o]raλ islλ bakillλ est mrud iśśk [wãnaś]
- laqrisak qelak kudkit ist ésλ wãn[aλ]
- bλtarwod akad manelid kumlilid silukalid akit n[ãqis]
- ésλ mruλ buk ésλ wãnaλ buk ésνaν
- laqirisaν bukit kud ist ésλ wãnaλ bλtarwo[d]
- aktin nãqis qelλk fẽnsλifid fakmλ artimuś
- ibśimsis artimuk kulumsis aaraλ biraλk
- kλanadaλ kofuλk qiraλ qelλk bilλ wcbaqẽnt
Eixemples de paraules
[editar | editar còdic]
- ora - més
- laqrisa - mur
- - bira - casa
- qira - terra, sol, be immobles
Paraules bregues encara en us
[editar | editar còdic]Una paraula brega que va entrar en la terminologia internacional moderna podria ser labrys, «doble-astral», una paraula no grega no atestada encara en qualsevol inscripció brega pero en el tema de que Plutarco declara: «Els lidios criden a l'astral labrys».[8] Un atre préstam bregue ara usat internacionalment podria ser tirà, «mesquí governant»,[9] primer utilisat en fonts de l'Antiga Grècia, sense connotacions negatives, per a finals del VIII-VII a. C. El rei Giges de Lidia, fundador de la dinastia mermnada. El nom es deriva possiblement de la seua ciutat natal, cridat Tyrrha en l'antiguetat clàssica (actual Tire en Turquia).[10]
També un atre és l'element molibdeno, pres del grec antic mólybdos, «plom», del grec micénico mo-ri-wo-do, presumiblement un préstam llingüístic del bregue mariwda- «obscur».[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Meriggi, Piero; Der indogermanische Character dones Lydischen. Hirt Festschrift II, pp 285-290 (1936).
- ↑ Rodríguez Adrados, Francisco; Història de la llengua grega p. 72.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Llengües Anatolias. archive. org/web/20091027151916/http://www. geocities. com/linguaeimperii/Anatolian/lydian_es. html Idioma bregue (Últim accés: 19-setembre-2008).
- ↑ cayomecenas. com/mecenas2351. htm Ricardo Accurso: Els lidios, cultura i llengua cayomecenas. com/mecenas2351. htm# archivat en Wayback Machine. (Última consulta: 9-agost-2010).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Everson, Michael; Proposal to encode the Lycian and Lydian scripts in the SMP of the UCS (2006). dkuug. dk/jtc1/sc2/wg2/docs/n3019. pdf Versió . pdf dkuug. dk/jtc1/sc2/wg2/docs/n3019. pdf archivat en Wayback Machine..
- ↑ Burak Sansal - allaboutturkey. com/lidya. htm All about Turquey; en anglés (Últim accés: 20-setembre-2008.
- ↑ http://www. britannica. com/EBchecked/topic/22939/Anatolian-languages/74580/Lydian
- ↑ Plutarch - Frank Cole Babbitt (2005). Moralia ISBN 978-1-4179-0500-3, Volume 4, p. 235, Kessinger Publishing.
- ↑ etymonline. com/index. php? term=tyrant "Tyrant", etymonline. com
- ↑ Will Durant - Ariel Durant ISBN 978-1-56731-013-9 (1997). The story of civilization, Volume 2, pp. 122, Simon and Schuster.
- ↑ Melchert, Craig. «archive. org/web/20081012125202/http://www. unc. edu/~melchert/molybdos. pdf Greek mólybdos as a Loanword from Lydian». University of North Carolina at Chapel Hill. Archivat des d'el unc. edu/~melchert/molybdos. pdf original, el 12 d'octubre de 2008. Consultat el 23 d'abril de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma lidio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.