Alfabet bregue
L'alfabet bregue es va utilisar per a escriure la llengua brega. Com els atres alfabets de Anatolia en l'Edat del Ferro, l'alfabet de Lidia està relacionat en l'alfabet grec oriental, pero té característiques úniques.
La primera recopilació moderna de l'alfabet bregue va ser realisada per Roberto Gusmani en 1964, en una colecció combinada de lèxic, gramàtica i texts.
Els primers texts lidios es varen escriure tant d'esquerra a dreta com de dreta a esquerra. Els texts posteriors van tots de dreta a esquerra. Un text supervivent està en forma de bustrofedon bidireccional. Els espais servixen com sepaació de paraules en tots els text coneguts llevat un que usa punts en el seu lloc. El bregue consta d'una forma única de comilla en forma de triàngul rectàngul.
Alfabet
L'alfabet bregue[1][2] està estretament relacionat en els atres alfabets d'Àsia Menor, aixina com en l'alfabet grec. Conté lletres per a 26 sons. Alguns estan representats per més d'un símbol, que es considera una «lletra». A diferència del alfabet cario, que tenia una f derivada de Φ, la f brega té la peculiar forma de 8 que també es troba en l'alfabet etrusc.
| Lletra | Transliteració | Baix (AFI) |
Notes | |
|---|---|---|---|---|
| Text | Image | |||
| 𐤠 |  |
a | [a] | |
| 𐤡 |  |
b | [p], [b] | Pronunciat [b] abans de nassals i provablement [r] |
| 𐤢 | g | [ɡ] | A voltes substituït per /k/. | |
| 𐤣 | d | [ð]? | Pot ser una atra fricativa pronunciada com [z]. | |
| 𐤤 |  |
i | [iː] | Relativament alta i llarga, com la ει grega; solament si s'accentua. |
| 𐤥 |  |
v | [v] | |
| 𐤦 |  |
i | [i] | |
| 𐤧 |  |
i | ? | Aparentment alòfon de /i/, pot ser quan no s'accentuava. Atestat sol 11 voltes: artymu- artimu-.[3] Podria provindre de la 𐊹 caria. |
| 𐤨 |  |
k | [k], [ɡ] | Pronunciat [ɡ] abans de nassals i provablement [r] |
| 𐤩 |  |
l | [l] | |
| 𐤪 | m | [m] | ||
| 𐤫 |  |
n | [n] | |
| 𐤬 |  |
o | [oː] | Relativament alta i llarga, com la ου grega; solament si s'accentua. |
| 𐤭 | r | [r] | ||
| 𐤮 |  |
ś | [s] | Una [s] simple a pesar de la seua transcripció |
| 𐤯 | t | [t], [d] | Pronunciat [d] abans de nassals i provablement [r] | |
| 𐤰 | o | [o] | ||
| 𐤱 |  |
f | [f] | |
| 𐤲 |  |
q | [kʷ] | A lo manco històricament [kʷ]; no està clar que esta pronunciació estiguera viva. |
| 𐤳 |  |
s | [ç] or [ʃ] | s palatalizada. En transcripcions modernes, š. |
| 𐤴 | τ | [ts] or [tʃ] | ||
| 𐤵 |  |
ã | vocal nassal | Potser [ãː]. Solament apareix accentuada. Ã o a es troben abans de nassal: aliksãntru aliksantru.[4] |
| 𐤶 |  |
ẽ | vocal nassal | No [ẽ]; potser [ã] o [æ̃] com en licio. Solament apareix accentuada. |
| 𐤷 | λ | [ʎ] | l palatalizada. | |
| 𐤸 | ν | [ɲ] or [ŋ]? | Prové de m i n en final de paraula; despuix la pèrdua de vocals finals causarà que contrastara en estos sons. Transliterado com ν grega (nu) | |
| 𐤹 |  |
c | [dz]? | Pronunciada com a africada o fricativa: [z], [dz], o [dʒ], etc. A lo manco un orige és la d asibilada. |
Ademés, dos dígrafs, aa i ii, semblen ser alòfons de [a] i [i] en circumstàncies no clarificades, com per a l'allargament tònic.[5] Complexos cluster de consonant a sovint apareixen en les inscripcions i, si estiguera present, és evident que no s'escrivia una schwa epentético : 𐤥𐤹𐤯𐤣𐤦𐤣 wctdid [wt͡stθiθ], 𐤨𐤮𐤡𐤷𐤯𐤬𐤨 kśbλtok- [kspʎ̩tok].
Nota: una transliteraació més recent que ampra p per a b, s per a ś, š per a s i/o w per a v apareix en publicacions recents i en el Diccionari en Llínea de Llengües Menors de l'Antiga Anatolia (eDiAna), aixina com en el corpus Bregue de Melchert.[6][7]
Eixemples de paraules
𐤬𐤭𐤠 ora [ora] "més"
𐤩𐤠𐤲𐤭𐤦𐤳𐤠 laqrisa [lakʷrialla] "parells, dromos" o "inscripció"[8]
𐤡𐤦𐤭𐤠 bira [pira] "casa"
𐤥𐤹𐤡𐤠𐤲𐤶𐤫𐤯 wcbaqẽnt [w̩t͡spaˈkʷãnd] "calcigar" (de el PIE *pekʷ- "esclafar")
Unicode
Este artícul conté caràcters especials. Si no es visualisen correctament, és possible que necessiteu un tipo de lletra compatible.
L'alfabet bregue es va agregar a l'estàndart Unicode en abril de 2008 en el llançament de la versió 5.1. Està codificat en el pla 1 (pla multilingüe suplementari).
El bloc Unicode per a Lydian és O+10920–O+1093F:
| Lydian Official Unicode Consortium code chart (PDF) | ||||||||||||||||
| 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | A | B | C | D | I | F | |
| O+1092x | 𐤠 | 𐤡 | 𐤢 | 𐤣 | 𐤤 | 𐤥 | 𐤦 | 𐤧 | 𐤨 | 𐤩 | &x1092A; | &x1092B; | &x1092C; | &x1092D; | &x1092I; | &x1092F; |
| O+1093x | 𐤰 | 𐤱 | 𐤲 | 𐤳 | 𐤴 | 𐤵 | 𐤶 | 𐤷 | 𐤸 | 𐤹 | &x1093F; | |||||
Notes
| ||||||||||||||||
Vore també
Referències
- ↑ Adiego (2007) page 769.
- ↑ Everson (2006).
- ↑ Gérard (2005) pàgina 36.
- ↑ Gérard (2005) pàgina 35.
- ↑ Gérard (2005) page 34.
- ↑ «EDIANA - Corpus». www.ediana.gwi.uni-muenchen.de. Consultat el 2019-03-26.
- ↑ «Lydian Corpus».
- ↑ Kelder, Jorrit«A new reading of Lydian laqrisa as "words" or "inscriptions" (?)».(en en)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto lidio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.