Gruta de Massabielle
La Gruta de Massabielle (en francés: Grotte de Massabielle) també coneguda com la Gruta de Lourdes és una cova coneguda per ser un lloc de pelegrinage catòlic situada en Lourdes (Alts Pirineus, França). Ací és a on Bernadette Soubirous va afirmar haver presenciat díhuit aparicions de la Verge Maria en 1858 i a on, baix les indicacions de la Verge, va descobrir una font d'aigua actualment considerada miraculosa.
Descripció
Geografia
La cova es troba en la zona del Santuari de Lourdes, situat a la vora del ric Gave de Pau. El topònim Massabielle ve de l'occità, que significa «terra vella» o «roca vella».[1]
Geologia
La gruta de Massabielle té 3,80 metros d'altura, 9,50 metros de profunditat i 9,85 metros d'ample. Pertany a un clavill en la paret de roca de 27 metros d'altura. La paret és plana i humida per zones, i pot vore's el moviment del resorgiment càrstic en direcció cap al riu Gave, a través d'un forat en la roca.
La cova és una senzilla cavitat de pedra calcàrea en un bloc de morrena atrapat en una mànega i algunes estalagmites.
Hidrologia

Una font d'aigua fluïx de la cova, formada per 7 o 8 resorgiment càrstics (aqüífers subterràneus) de les aigües provinents del sinclinal de Batsurguère-Prat d'Aureilh i que alimenta el Gave de Pau. Es diu que esta font, que fluïx prop de la cova de la novena aparició del 25 de febrer de 1858, té poders miraculosos. Bernadette Soubirous va explicar que la Senyora li va dir: «Vaja beure en la hont i lauve» (Veuen a beure la font i llava't).
La font va ser protegida en 1949 i millorada en 1974 (coberta en una placa de vidre, en allumenament), i l'aigua es va canalisar cap a un depòsit que hi ha baix de les basíliques. Des de llavors, els pelegrins beuen l'aigua a 12 °C.[2] Ells la poden arreplegar des d'unes aixetes que estan a la part dreta de la gruta (els treballs realisats despuix de les inundacions del Gave de 2012 i 2013 han desplaçat esta colecta, considerada sorollosa i res propicia per a la meditació que es fa allí prop). També es pot banyar en les banyeres (conegudes com a « piscines », construïdes en 1882), situades més a la dreta de la font.[3]
Història
Abans de les aparicions, el lloc era considerat impuro i conegut en el nom de la tute aux cochons (la cova dels porcs) perque era a on es duyen els porcs. Moltes de les creències o superstició, sempre s'han vinculat a les coves, especialment de les regions montanyoses.[4]
En 1858, Bernadette Soubirous va relatar díhuit aparicions d'una chica que ella li cridava «Aquéro» («ella» en occità).[5]
El bisbe de Tarba i Lorda, el Monsenyor Bertrand-Sévère Laurence, va comprar la gruta a la comuna en 1861.[2]

Una estàtua de la Verge en marbre de Carrara, obra de Joseph-Hugues Fabisch (el seu nom és clarament visible en el pedestal), està colocada en la part superior dreta de la cova a 2 metros d'altura, en una cavitat secundària de la roca, cridada «caseta de les aparicions». Va ser inaugurada en 4 d'abril de 1864, durant la primera processó oficial organisada per l'Iglésia i que va reunir més de 10.000 persones. Als peus de l'estàtua està inscrit en un semicírcul frase en occità "Que soc era Immaculada Councepciou" (Yo soc l'Inmaculada Concepció) que hauria pronunciat la Verge Maria a Bernadette. L'estàtua està vestida en un vel blanc i un vestit blanc en un cinturó blau que cau en dos grans cintes. Té una rosa dorada que florix en cada peu i una cadena d'or en el rosari i els grans blancs caent de les seues mans creuades. L'estàtua va ser restaurada en 1996 . Bernadette mai va quedar completament satisfeta en qualsevol de les representacions de la Verge Maria que se li va aparéixer, incloent esta estàtua.[6]
Es va colocar el primer altar en 1866, i va ser reemplaçat successivament en 1874, 1907 i 1958 . En 1950, el bisbe de Tarba i Lourdes, Pierre-Marie Théas, va reconstruir el lloc com a part de la celebració del centenari de les aparicions.
La sacristia es va construir en 1874 i es va ocultar al públic en una part de la cova, pero va ser derribada per a ser substituïda per una atra, més menuda, enterrada en la roca.[7]
Per damunt de la cova es va construir entre 1866 i 1871 una doble basílica sobre dos nivells, el Santuari de La nostra Senyora de Lourdes.
L'antic caixer del riu Gave es va omplir de terra en 1877 en la finalitat de desenrollar una esplanada suficient gran per a donar cabuda a varis mils de peregrins. En 1878 es va ampliar el camí cap a la gruta perque no era lo suficientment gran per a canalisar als peregrins.[8]
La popularitat dels «events» i el lloc ha segut utilisat sobretot per a una certa forma de militància[9] i inclús d'activisme en círculs catòlics, que varen vore baix el Segon Imperi fins a la Segona Guerra Mundial una gran oportunitat per a la conquista de la fe ( «recristianisació» ), despuix dels episodis revolucionaris i anticlericales ocorreguts des de 1789 (la Revolució francesa).

Mentres que moltes parròquies restauren o reconstruïxen els danys de la seua iglésia (a voltes simplement per la negligència o per la falta de les finances) i moltes creus de missió s'erigixen en tot el país, un número significatiu de municipis han instalat una rèplica de la Gruta de Lourdes. Esta és la senyal d'un fervor particular. La pedra de la cova es va convertir en plana a l'altura de les mans despuix de més d'un sigle de pelegrinage. De la mateixa manera, l'interior de la cova s'ha tornat negre i gris, carbonizado en els últims anys pel fum de les veles.[10]
Despuix de les devastadores inundacions d'octubre de 2012 i juny de 2013, que varen donar lloc a l'inundació de la cova, el lloc es va reconstruir. La finançació es va realisar en el 75% en pagaments de segurs i el 25% de les donacions per l'inundació.[11]
El camí, una zona boscosa rodejada per 32 fresnos, conduïx al lloc sagrat. El paviment del sol és d'una mescla de ciment en pedra de Arudy. Es va instalar una segona sacristia i un nou mobiliari.
Referències
- ↑ Cuzaq, 1955, p. 370-372.
- ↑ 2,0 2,1 Baumont, 1993, p. 201.
- ↑ Lorda: els treballs de reconstrucció de la gruta de Massabielle comencen el dimecres. (19 de novembre de 2014)
- ↑ Soulet, 2004, p. 54.
- ↑ Cronologia dels aparicions, en la pàgina web de la ciutat de Lorda
- ↑ Vidal, 1996, p. 38.
- ↑ Barrère, 2015, p. 127.
- ↑ Assouline, 1980, p. 86.
- ↑ La torre i el campanar. Nobles i sacerdots de 1850 fins als nostres dies, de la revista Ruralia
- ↑ Assouline, 1980, p. 70.
- ↑ Al Santuari, la gruta fa una rentada de cara, de la publicació La Dépêche del 27 de febrer de 2015
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gruta de Massabielle» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.