Gat-conill

Gat-conill

Un gat-conill, gatonejo, conegato o inclús ganejo és un híbrit fictici i hipotètic entre un gat i un conill.

Els gatonejos han aparegut en ilustracióés, històries fantàstiques i còmics, encara que a voltes s'ha postulat la seua existència real. Les observacions de suposts gatonejos es poden atribuir a gats que per algun motiu carixen de coa, a gats en eixa i atres malformacions congènites, i a simples bulos, ya que és genèticament impossible que un gat i un conill puguen produir descendència junts. A l'incompatibilitat genètica se sumen atres obstàculs, com els diferents hàbits de emparellament i les diferències en la biologia i l'anatomia d'abdós animals.

Justificació científica de l'impossibilitat d'una creua entre gat i conill

Curiosament, els intents de emparellament entre conills i gats ocorren, degut a que abdós animals conviuen a sovint en entorns domèstics. No obstant, si be és possible conseguir que animals de dos espècies diferents es apareen i tinguen crío híbrides, per a que ocórrega açò últim és necessari que abdós pares pertanyguen a espècies propenques. És conegut, per eixemple, que és possible aparear una egua en un ruc per a obtindre una mula, que presenta característiques intermiges entre abdós; pero cavall i ruc pertanyen al mateix gènero i són, per lo tant, molt propencs genèticament. Entre els gats i els conills, en canvi, existix una distància genètica molt major, ya que no solament pertanyen a distints gèneros i a distintes famílies, sino a distints órdens (Carnivora i Lagomorpha, respectivament).

Ademés, la biologia reproductiva d'abdós animals no és del tot compatible. Per eixemple, els temps de gestació d'abdós espècies no coincidixen: els conejitos naixen despuix de 30 a 31 dies de desenroll i els gatets al voltant dels 63.

Recentment s'han realisat experiments de transferència nuclear de material genètic que tiren més llum sobre esta qüestió. El propòsit d'estes investigacions és saber si és possible implantar material genètic dels núcleus de les cèlules de la pell d'una espècie amenaçada d'extinció (colla jaganta, antílop tibetà, etc.) en oòcits (òvuls inmaduros) d'alguna espècie domèstica àmpliament disponible, per a aixina produir numerosos embrions de l'espècie amenaçada. Un d'estos estudis va involucrar intoducir ADN de panda en òvuls de conill, i també, com a prova, ADN de gat domèstic en òvuls de conill. S'esperava que estos òvuls panda-conill i gat-conill foren capaços d'implantar-se i desenrollar-se en l'úter de 21 gates. No obstant, encara que alguns d'ells es varen desenrollar una miqueta, cap dels embrions gat-conill va sobreviure més de 48 dies en l'úter de les gates. En cas de haver-se convertit exitosament en crío, de totes formes, no hagueren segut híbrits, ya que la totalitat del material genètic era de gat domèstic; pero l'experiment mostra que els òvuls de conill no s'implanten fàcilment en un úter de gat.

Encara si es poguera obtindre un embrió híbrit o quimérico de gat i conill, cal preguntar-se si l'anatomia de l'animal resultant seria compatible en la vida. A este respecte s'ha senyalat que el conill és herbívor i el gat carnívor, lo que es reflectix en característiques molt diferents, com el comportament, el tipo de dentadura, les ungles convertides en garres o no, la llongitut dels intestís, la capacitat o incapacitat per a digerir la celulosa de les plantes, etc.

Explicació de les observacions de supòsits gatonejos

Erro al crear miniatura:

Fotografia d'un gat manx anaranjado d'al voltant de 1900.

Gats Manx o mutacions similars

La primera menció escrita d'un supòsit híbrit entre gat i conill es troba en el llibre An Historical and Statistical Account of the Isle of Man (‘Un reconte històric i estadístic de l'Illa de Man’), escrit en 1845 per Joseph Train, inspector d'imposts i anticuario aficionat de Galloway (suroest d'Escòcia). En esta obra, Train dedica alguns paràgrafs als gats típics de l'illa, i descriu a un eixemplar de la seua propietat com un híbrit:

Les meues observacions sobre l'estructura i hàbits de l'espècimen en la meua possessió em deixen pocs dubtes de que es tracta d'un híbrit, és dir d'una creua entre una gata i un conill mascle. En agost de 1837 em vaig fer dur una gateta rabona directament des de l'illa. Tant en apariència com en hàbits diferix molt del gat domèstic comú: el cap és més chicoteta en comparació, i el cos és curt; un pompón o mechón, com el d'un conill, que s'estén a partir de les vèrtebres inferiors, és l'única evidència que posseïx d'una coa. Les pates atrasseres són considerablement més llargues que les del gat comú i, en comparar-les en les pates davanteres, presenten una marcada similitut sobre proporció en les d'un conill. També com este animal, quan es dispon a barallar bota des del sol i colpeja en les seues pates anteriors i posteriors al mateix temps. El gat comú colpeja solament en les seues pates anteriors, empinant-se sobre les seues pates atrasseres. El gat rabón descarrega la seua orina de peu, com un conill, i pot ser transportat per les orelles aparentment sense dolor. Com totes les espècies felinas, és carnívor i agrada del peix, i és implacable enemic de rates i rates.

Actualment estos gats constituïxen la raça Manx, que és característica, si no nativa, de l'illa.

Els gats Manx i atres gats que presenten mutacióés d'absència de coa o coa curta expliquen molts de les supostes troballes i observacions de gats-conills. La mutació que causa l'absència de la coa també pot provocar anomalies esquelètiques i/o nervioses que donen com a resultat que el gat alvance a bots i tenda a adoptar una postura plantígradona. En atres temps açò era acceptat pels criadors com una característica del gat Manx, pero ara es considera una falta greu en les exposicions, i ya no forma part de l'estàndart de la raça. Els criadors moderns de gats Manx van en conte de reproduir solament aquells eixemplars que tinguen una locomoció normal.^{cita requerida}

Es proporcionen a continuació un parell de cites que descriuen la locomoció dels gats Manx d'acort en l'antic estàndart, aixina com la persistència de la creència de que es tractava de híbrits en conill:

Hi ha varis detalls d'un Manx que ho fan qualsevol cosa menys ordinari. El principal és, per supost, la seua falta de coa; pero açò no és tot. No solament deu carir un Manx de coa, sino que realment deu ser més curt de vèrtebres o de columna; és dir que deu haver un buit a on normalment escomençaria la coa. Després està la marcha —un bot de conill més que un pas—, que és causada per l'altura dels quartos atrassers: d'acort en el Manx Cat Club, estos «no poden ser massa alts, i la part d'arrere no pot ser massa breu, mentres que deu haver una gran profunditat de flanc. El cap deu ser redona i gran, pero no del tipo chato ni persa.»

Grace Cox-Ife, 1948

Cap gat és més fascinant que el rabón Manx, en la seua marcha saltarina com la del conill [...]. Les pates atrasseres són considerablement més llargues que les davanteres, donant aixina al gat la seua peculiar locomoció a bots; són també el motiu de la teoria raonable, sostinguda per alguns sectors, de que el gat Manx és el resultat de l'apareament entre un gat i un conill.

Rose Tenent, 1955

Es deu tindre en conte, no obstant, que la mutació que produïx la falta de coa en els gats és independent de la raça, ya que un gatet sense coa pot nàixer en qualsevol ventrada. Per l'aïllament o a la crío selectiva s'han desenrollat poblacions apreciables de gats domèstics sense coa en diverses regions del món, com Crimea, Malàsia, Borneo, Tailàndia i Japó.

S'han identificat varis problemes de salut associats a esta condició. Els gatets afectats tenen un alt índex de mortantat, i molts dels eixemplars adults patixen de trastorns físics greus, com a mala motricitat o paràlisis en les pates posteriors, incontinència fecal i urinària, i espina bífida.

Gata en hipoplasia radial fotografiada en Essex, Regne Unit.

Gats en hipoplasia radial i atres defectes

Els gats posseïxen normalment un colgajo de pell solta que va des de la pancha a les cuixes, que cobrix les seues engonals i el seu cap. Excepcionalment alguns eixemplars carixen d'esta franja de pell, lo que produïx l'efecte visual de que les seues pates són més llargues i paregudes a les d'un conill.

Una atra mutació que produïx una apariència similar a la d'un conill en els gats és l'hipoplasia, hemimelia o agenesia radial, que afecta les seues pates anteriors. En este cas, les pates davanteres del gat són molt chicotetes i a voltes torçudes, mentres que les seues pates atrasseres són normals; com les primeres són inadequades per a caminar, l'animal es desplaça per mig de bots curts. Estos eixemplars també tendixen a assentar-se sobre les seues pates atrasseres mantenint les davanteres en l'aire, en una actitut que recorda a un conill, cangur o farda. En idioma anglés, estos gats són coneguts popularment com twisty cats (‘gats retortillats’) o squittens (contracció de les paraules squirrel i kitten, ‘farda’ i ‘gatet’, respectivament).

En els gats, esta afecció és l'expressió d'algun dels gens que causen polidactilia. Mentres que alguns tipos de polidactilia felina no estan associats en este defecte, aquella que produïx polzes en tres falanges sí sembla estar-ho; açò significaria que la descendència dels gats en esta característica pot presentar poc desenroll del os radi (hipoplasia) o directament carir del mateix (agenesia).

Vore també

• Bobtail japonés
• Dahu
• Elwetritsch
• Gamusino
• Gat Manx
• Haggis salvage
• Jackalope
• Jenny Haniver
• Sidehill gouger
• Skvader