Hipoplasia
Aparència
La hipoplasia (del grec ὑπο, per baix d'i plasis, formació o molege) és el nom que rep el desenroll incomplet o detingut d'un orgue o teixit. Encara que el terme no és usat sempre en precisió, es referix exactament a un número de cèlules inadequat o per baix de lo normal. L'hipoplasia pot presentar-se en qualsevol teixit o orgue. És descriptiva de moltes condicions mèdiques, incloent el desenroll incomplet d'òrguens tals com:
- Les mames durant la pubertat
- Els testículs en el síndrome de Klinefelter
- Els ovaris en l'anèmia de Fanconi, disgenesias gonadales i la trisomía X
- El clavada en el síndrome de DiGeorge
- Els llavis majors en el síndrome de pterigium poplíteo
- El cos calloso, que conecta abdós hemisferis cerebrals, en l'agenesia del cos calloso
- El cerebel, com a conseqüència d'una mutació en el gen de la reelina
- Els dents, com a conseqüència de patologia dentaria, com l'hipoplasia de Turner
- Les cambres cardíaques en el síndrome del cor esquerre hipoplásico i el síndrome del cor dret hipoplásico
- El nervi òptic en l'hipoplasia del nervi òptic
- El sacre en l'agenesis sacra
- La musculatura facial en l'asimetria facial en el plany
- El polze, de naiximent
- Els pulmons, freqüentment com a conseqüència d'oligohidramnios durant la gestació o per l'existència d'hèrnia diafragmàtica congènita
- Intestí chicotet en la malaltia celíaca
- Dits i orelles en l'ictiosis arlequín
- La mandíbula en el hipotiroïdisme congènit
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipoplasia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.