El gamusino és un animal imaginari que, en la península ibèrica, servix per a gastar bromes i novatades, especialment a chiquets i jóvens. Eixir de nit en la seua caça és una broma típica que es fa als nouvinguts a una localitat rural,[1][2] o un joc típic en els campaments d'estiu.

Orige del terme

El Diccionari de la llengua espanyola de la RAE ho definix com a «animal imaginari, el nom del qual s'usa per a donar bromes als caçadors novells».[3] Térmens similars són l'extremeny gangüezno, la forma andalusa gambusino, la versió portuguesa gambozino, i donyet, gambosí o gambutzí en català/valencià[4] ("nano tan diminut que a penes és visible"; l'última variant va ser arreplegada pel folclorista català Joan Amades en el seu Costumari Català en 1950).[5] Este últim, a la seua volta, es relaciona en el provençal gambosí o gabuzo (‘engany’).

Variants regionals

En diverses regions d'Espanya s'usen distints noms per a animals o personages imaginaris de naturalea similar al gamusino. Aixina, en Astúries, es parla de cordobeyos, corzobeyos i bicharracos.[1] I en Galícia es parla de biosbardos, gazafellos o cocerellos.[6] L'escritor Eduardo Blanc Amor va publicar en 1962 un llibre de contes titulat Vos biosbardos, a on se cita este animal fabulós.[7] En el altoaragonés de la comarca de Ayerbe s'utilisa per la seua banda el vocable bambosino. En Huéscar, Granada es parla de abejorronchos[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Pedrosa, J. M.(2013).«Lázaro, Sancho, don Pablos, Juan Ramón i uns atres inocents burlats: geografia de la rialla iniciática. Mapes del cel i la terra: espai i territori de la paraula oral.».Mapes del cel i la terra: espai i territori de la paraula oral. Ciutat de Mèxic: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.Consultat el 6-5-2024.
  2. ↑ Hernando Prior, Àngels(1-2017).«Patrimoni material i immaterial en la mancomunitat Alfoz de Lara. Perspectiva i transmissió de la memòria colectiva local».Universitat Oberta de Catalunya.Consultat el 6-5-2024.
  3. ↑ gamusino en el Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 16 de febrer de 2025.
  4. ↑ «gambosí», Diccionari català-valencià-balear. Consultat l'1 de maig de 2022.
  5. ↑ Costumari Català
  6. ↑ Corrent, Federico. Diccionari de arabisme i veus afins en iberorromance.
  7. ↑ Eduardo Blanc Amor: Vos biosbardos. Vigo: Editorial Galàxia, 1962. Anys despuix, es va publicar la traducció del propi autor, titulada Les musarañas; Barcelona: Euros 1975.

Bibliografia