Funció indicatriu

En matemàtiques, una funció indicatriu o funció característica, és una funció definida sobre un conjunt que indica la pertinença o no en un subconjunt de .
Definició
La funció indicatriu del subconjunt d'un conjunt és una funció:
El terme de funció indicatriu és a voltes útil en lloc de funció característica, esta denominació evita la confusió en la funció característica usada en provabilitats, pero pot produir un de nou, en la funció indicatriu en anàlisis convexo.
La funció en ocasions s'expressa , o inclús . (La lletra s'usa perque és la lletra inicial de la paraula característica en grec). Una atra forma de notació correspon al corchete de Iverson en a on escrivim
.
(Important: La funció pot ser considerada també com la funció identitat en el conjunt ).
Propietats bàsiques
L'interés principal d'estes funcions és de transformar relacions entre conjunts a relacions entre funcions.[1]
La funció indicatriu o característica d'un subconjunt d'un conjunt , associa elements de al conjunt .
La correspondència és sobreyectiva solament quan és un subconjunt propi de . Si , llavors . Per un argument similar, si llavors .
En lo següent, el punt representa multiplicació, 1·1 = 1, 1·0 = 0 etc. "+" i "−" representen suma i resta. "" i "" són intersecció i unió respectivament.
Si i són dos subconjunts de , llavors
- (intersecció de conjunts)
- (unió de conjunts)
- (diferència simètrica de conjunts)
- (complement d'un conjunt)
Pero si prenem com l'anell en les seues operacions de suma i producte habituals, llavors:
- (intersecció de conjunts)
- (diferència simètrica de conjunts)
mostrant que la funció que assigna a cada subconjunt del conjunt potencia de la seua funció característica és un isomorfisme d'anells entre el conjunt potencia de (en l'intersecció i la diferència simètrica de conjunts com a producte i suma respectivament) i el conjunt de les funcions de en en la suma i producte de funcions definides per les operacions dins de l'anell punt a punt sobretot .
Continuant en el complement de conjunts, i generalisant: supongam que és una colecció de subconjunts de ; si denotem com el conjunt d'índexs, llavors:
- , per a tot .
és clarament un producte de s i s. Este producte val 1 precisament per als que no pertanyen a cap dels conjunts i en cas contrari. Açò és,
Expandint el producte del costat esquerre,
a on és la cardinalidad de . Esta és una forma del principi d'inclusió-exclusió.
Com sugerix l'eixemple anterior, la funció indicatriu és un element útil per a notació en combinatòria. La notació s'usa en atres parts també, per eixemple en teoria de la probabilitat: si és un espai de probabilitat en mida de probabilitat i és un conjunt mesurable, llavors es convertix en una variable aleatòria que el seu valor esperat és igual a la probabilitat de :
Esta identitat s'usa en una prova simple de la desigualtat de Markov.
En molts casos, com en teoria de l'orde, l'inversa de la funció indicatriu pot definir-se.
Vore també
Referències
- ↑ Godement, Roger (1998). Analyse mathematique. I : Convergence, fonctions élémentaires, vol. 1 (en francés), Springer, p. 22. ISBN 3-540-63212-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Función indicatriz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.