Anar al contingut

Funció característica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Funció indicatriz.

La funció característica d'una variable aleatòria o de la seua distribució de provabilitat és una funció de variable real que pren valors complexos, que permet l'aplicació de métodos analítics (és dir, d'anàlisis funcional) en l'estudi de la provabilitat.

Definició

[editar | editar còdic]

Donada una variable aleatòria contínua X la seua funció característica, que es denota per mig de φX(t) per a t real, és una funció φX: definida com

φX(t)=E[eitX]=eitxfX(x)dx

notar que es fa us de la funció exponencial complexa i E denota l'esperança matemàtica. Adicionalment, usant les propietats de la funció exponencial complexa, la funció característica es pot reescriure en térmens d'una part real i una imaginària:

φX(t)=E[cos(tX)]+iE[sin(tX)]=cos(tx)fX(x)dx+isin(tx)fX(x)dx

Quan els moments d'una variable aleatòria existixen, es poden calcular per mig de les derivades de la funció característica. De modo que es pot obtindre derivant formalment a abdós costats de la definició i prenent t=0,

i derivant dos voltes i substituint t=0 resulta

D'esta manera es poden obtindre expressions que permeten determinar la varianza i esperança de X. Análogamente es relacionen moments i derivades d'órdens superiors:

Vore també

[editar | editar còdic]