Anar al contingut

Principi d'inclusió-exclusió

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En combinatòria, el principi d'inclusió-exclusió (conegut també com a principi del garbell) permet calcular el cardinal de l'unió de varis conjunts, per mig dels cardinals de cada u d'ells i totes els seus possibles interseccions.

Si A1, ..., An són conjunts finitos llavors:

|i=1nAi|=i=1n|Ai|i,j:1i<jn|AiAj|+i,j,k:1i<j<kn|AiAjAk|  +(1)n+1|A1An|

a on |A| denota el cardinal de A.

Una escritura més rigorosa pero menys llegible és:

|i=1nAi|=k=1n(1)k+1|Ai|iI[1;n]|I|=k
Inclusió-exclusió per a tres conjunts.

Prenent n=2 tenim un cas de doble conteo, podem trobar el tamany de l'unió de dos conjunts A i B sumant |A| i |B| i restant el tamany de la seua intersecció. El nom prové de l'idea en la que el principi es basa: una molt generosa inclusió seguida d'una compensadora exclusió. Si n>2 l'exclusió de les parelles d'interseccions és (tal volta) massa rigorosa i la fòrmula correcta és com es mostra, en signes alternats.

Esta fòrmula s'atribuïx a Abraham de Moivre encara que a voltes li l'associa en Joseph Sylvester o Henri Poincaré.

El gràfic de la dreta ilustra el cas de tres conjunts A, B i C. Pero no es pot utilisar en certes voltes.

El principi d'inclusió-exclusió en provabilitat

[editar | editar còdic]

En provabilitat, per a successos A1, ..., An en un espai provabilístic (Ω,,), el principi d'inclusió-exclusió per a n = 2 pren la forma:

(A1A2)=(A1)+(A2)(A1A2),

per a n = 3

(A1A2A3)=(A1)+(A2)+(A3)(A1A2)(A1A3)(A2A3)+(A1A2A3)

I en general

(i=1nAi)=i=1n(Ai)i,j:i<j(AiAj)+i,j,k:i<j<k(AiAjAk)  +(1)n1(i=1nAi),

Que pot escriure's més concisamente com:

(i=1nAi)=k=1n(1)k1I{1,,n}|I|=k(AI),

A on l'última suma recorre els subconjunts I d'índexs 1, ..., n que contenen exactament k elements i

AI:=iIAi

Denota l'intersecció de tots els Ai en índexs en I.

El principi també es verifica per a un espai general de mida (S,Σ,μ) i subconjunts mesurables A1, ..., An de mida finita sense més que reemplaçar per μ.

Cas especial

[editar | editar còdic]

En la versió provabilística del principi d'inclusió-exclusió, si la provabilitat de l'intersecció AI solament depén del cardinal de I, és dir, que per a cada k de {1, ..., n} hi ha un ak tal que

ak=(AI)para todoI{1,,n}tal que|I|=k,

Llavors la fòrmula anterior se simplifica:

(i=1nAi)=k=1n(1)k1(nk)ak

De manera similar, si els conjunts finitos A1, ..., An formen una família en interseccions regulars, és dir, tals que per a cada k de {1, ..., n} l'intersecció

AI:=iIAi

té el mateix cardinal, llavors podem definir ak=|AI| per a |I|=k i

|i=1nAi|=k=1n(1)k1(nk)ak.

Una anàloga simplificació pot fer-se en el cas d'un espai general de mida (S,Σ,μ) i subconjunts mesurables A1, ..., An de mida finita.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Matoušek, Jiří; Nešetřil, {{{nom2}}} (2008). Invitació a la matemàtica discreta, Reverte. ISBN 9788429151800.