Anar al contingut

Funció W de Lambert

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lambert-w.svg
Funció W de Lambert
Archiu:LambertW2.gif
Gràfica de W0(x) per a −1/ix ≤ 5
Archiu:Product Log.jpg
La funció en el pla complex.

En matemàtiques, la funció W de Lambert, denominada aixina en honor a Johann Heinrich Lambert, si ben també es coneix com a funció Omega o log producte és la funció inversa de f(w) = wew a on iw és la funció exponencial natural i w és qualsevol número complejo. La funció es definix per mig de W. Per a tot número complejo denominat z, es té:

z=W(z)eW(z).

ya que la funció f no és inyectiva, la funció W és multivaluada (llevat en 0). De restringir els arguments reals, x i w reals, la funció és definida solament per x ≥ −1/i, i és doble-valuada en (−1/i, 0); la restricció adicional w ≥ −1 definix una funció simple-valuada W0(x), representable gràficament. Tenim W0(0) = 0 i W0(−1/i) = −1. La branca alternativa en [−1/i, 0) en w ≤ −1 és indicada com a W−1(x) i decreix de W−1(−1/i) = −1 a W−1(0) = −∞.

La funció W de Lambert no pot expressar-se en térmens de funcions elementals. És útil en combinatòria, per eixemple en l'enumeració d'arbres. Pot amprar-se per a resoldre vàries equacions que alberguen exponencials i també participa en la solució d'equacions diferencials retardades temporalment, com i'(t) = a i(t − 1).

Archiu:Plot Lambert W.jpg
Gràfica realisada en el software Mathematica. Comando en el software Mathematica: Plot[{LambertW[-1, x], LambertW[0, x]}, {x, -1, 6}, PlotRange->All]

Definició

[editar | editar còdic]

Si x és real pero major o menor que e1, o si x és complex o imaginari pur, llavors:

W(x)=x2πππ(1vcotv)2+v2x+vcscvevcotvdv

Si (x)<e1,(x)e1

W(x)=1+(lnx1)ei2π011+tlnlnx+tlntiπlnx+tlnt+iπdt

La funció Wk(x) equival a la següent integral:

Wk(x)=1+(lnx+2kπi1)ei2π01t+1lnlnx+tlnt+(2k1)iπlnx+tlnt+(2k+1)iπdt

a on x(e1;0),k

Història

[editar | editar còdic]

Lambert inicialment va postular una funció relacionada (l'equació transcendental de Lambert), que va donar lloc a un artícul en 1783 en el qual es discutia el cas especial wew. No obstant, l'inversa de wew va ser descrita per Polya i Szegö en 1925. La funció de Lambert va ser "redescubierta" al voltant d'una volta per década en aplicacions especialisades, pero la seua importància no es va apreciar realment fins a la década de 1990. Quan es va anunciar que la funció W de Lambert dona una solució exacta als valors propis de l'energia del sistema quàntic corresponent al model descrit per l'operador de Dirac per a duplicar aixina per al cas d'igualtat de càrregues - un problema físic fonamental - Corless i els desenrolladors del sistema Maple varen fer una busca bibliogràfica i varen descobrir que esta funció apareix en tots els llocs en les aplicacions pràctiques.[1]

Derivació i integració

[editar | editar còdic]

Per derivació implícita, es troba que W satisfà l'equació diferencial ordinària.

z(1+W)dWdz=Wpara z1/e,

per lo tant:

dWdz=W(z)z(1+W(z))para z1/e.

La funció W (x), i algunes expressions que impliquen a W(x), poden ser integrades amprant la regla de substitució w = W(x), i.i. x = w iw:

W(x)dx=x(W(x)1+1W(x))+C

Séries de Taylor

[editar | editar còdic]

Les séries de Taylor de W0 entorn a 0 poden ser resoltes per mig del teorema d'inversió de Lagrange que procedix de:


El ràdio de convergència és 1/i, com pot vore's per mig del criteri de d'Alembert. La funció definida per les séries pot estendre's a una funció holomórfica definida per a tots els número complejo en un cort de branca entorn al interval (−∞, −1/i]; la mencionada funció holomórfica definix la branca principal de la funció W de Lambert.

Aplicacions

[editar | editar còdic]

Algunes equacions que posseïxen exponencials poden resoldre's per mig d'esta funció. Per a això, l'estratègia general consistix en substituir totes les instàncies de lo desconegut a una part de l'equació i tornar-la, llavors, a la forma I = XeX, per a la qual W proporciona una solució.

És dir:

X=YeYY=W(X)

Eixemples

[editar | editar còdic]
Eixemple 1
2t=5t
1=5t2t
1=5tetln2
15=tetln2
ln25=(tln2)e(tln2)
tln2=W(ln25)
t=W(ln25)ln2

De forma més general, l'equació

pax+b=cx+d

a on

p>0c,d0

pot transformar-se per mig de la substitució

t=ax+adc

en

tpt=R=acpbadc

donant

t=W(Rlnp)lnp

que es resol com

x=W(alnpcpbadc)alnpdc
Eixemple 2

Tècniques similars duen a

xx=z,

en solució

x=ln(z)W(lnz),

o, de forma equivalent,

x=exp(W(ln(z))).
Eixemple 3

Sempre que l'exponencial complex infinit tipo tetración

zzz=c

convergixca, la funció W de Lambert proporciona un valor llímit com

c=W(ln(z))ln(z)

en el qual ln(z) denota la branca principal de la funció logarítmica complexa.

Eixemple 4

Les solucions para

xlogb(x)=a

posseïxen la forma

x=aln(b)W(aln(b))
Eixemple 5
ax=bxc

a on a>0 ,1b,c0

ax/c=b1/c x
1=b1/c xax/c
1=b1/c x e(x/c)ln(a)
1b1/c=x e(x/c)ln(a)
ln(a)c b1/c=(x/c)ln(a) e(x/c)ln(a)
W(ln(a)c b1/c)=(x/c)ln(a)
x=cln(a)W(ln(a)c b1/c)
Eixemple 6

La solució per a la corrent elèctrica en circuits diodo/resistència pot escriure's com una funció W.

Eixemple 7

l'equació diferencial en retardo

y˙(t)=ay(t1)

posseïx l'equació característica λ=aeλ, que du a λ=Wk(a) i y(t)=eWk(a)t, a on k és l'índex de la branca. Si a és real, només deu considerar-se W0(a).

Generalisacions

[editar | editar còdic]

La funció W de Lambert abastix de solucions reals a les equacions "algébricas-transcendentales" (d'això x) de la forma:

ecx=ao(xr)(1)

o a0, c i r són constants reals. La solució és x=r+W(cecr/ao)/c. Les generalisacions de la funció W de Lambert[2][3][4] inclou:

  • un llaç antany desconegut entre la Relativitat general i la Mecànica quàntica (Gravetat quàntica) en dimensions reduïdes, i descrit en el periòdic Classical and Quàntum Gravity (la gravita clàssica i quàntica)[5] o la part(partida) de dreta de l'equació (1) és ara un polinomi quadràtic x:
ecx=ao(xr1)(xr2)(2)


o r1 i r2 són unes constants reals, les raïls del polinomi quadràtic. En este cas, la solució és una funció en un sol argumente x pero els térmens com a ri i ao són uns paràmetros de la funció. D'este punt de vista, la generalisació s'assembla a la Série hipergeométrica i la funció de Meijer G pero pertany no obstant a una "classe" diferent de funcions. Quan r1 = r2, cada costat de (2) pot ser factorizado i es reduïx a (1) i puix la solució es reduïx a la de la funció estàndar de W. L'equació (2) és la gobernant el camp d'un Dilatón - pel qual és derivada la mètrica del sistema gravitacional de dos cossos en les dimensions 1+1 (és dir una dimensió espacial i una dimensió temporal) per al cas de les masses (al descans) desiguals - aixina com els valors nets de l'energia del sistema quàntic que consistix del model descrit per l'operador de Dirac a pou doble per al cas de càrregues(despeses) desiguals en una dimensió.
  • les solucions analítiques per als valors nets de l'energia d'un cas especial de la versió quàntica del problema dels tres cossos, és dir l'ion hidrogena molecular (en tres dimensions).[6] La part de dreta de (1) (o (2)) és ara un cocient de polinomis d'orde infinita x:
ecx=aoi=1(xri)i=1(xsi)(3)
O ri i si són constants reals distintes i x és una funció del valor net de l'energia i la distància internuclear R. L'equació (3) en estos casos especialisats i espremuts(expressats) en (1) i (2) correspon a una classe considerable d'equacions a determini diferencial. Gràcies per la noció d'Hardy d'un "fals derivativo", múltiples raïls exactes s'han trobat en casos especials d'equació (3).[7]

Les aplicacions de la funció W de Lambert en els problemes de la física fonamental fins a no són agotades per al cas estàndar espremut en (1), com es veu en física atòmica i molecular[8] i el criteri de Keiper-Li per a la Hipòtesis de Riemann. [9]

Valors especials

[editar | editar còdic]
W(π2)=iπ2
W(ln22)=ln2
W(1e)=1
W(0)=0
W(1)=Ω (la Constant Omega de Lambert)
W(e)=1

Algoritme d'evaluació

[editar | editar còdic]

La funció W pot evaluar-se per mig de la relació de recurrencia

proporcionada en Corless et al. per a calcular W. Junt en l'estima d'evaluació d'error de Chapeau-Blondeau i Monir. Açò calcula la branca principal per a x>1/e.

Gràfics

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. R.M. Corless, G.H. Gonnet, D.E.G. Hare i D.J. Jeffrey, Lambert's W function in Maple, The Maple Technical Newsletter (MapleTech), 9, pp. 12-22, (1993).
  2. T.C. Scott i R.B. Mann, General Relativity and Quàntum Mechanics: Towards a Generalization of the Lambert W Function, AAECC (Applicable Algebra in Engineering, Communication and Computing), vol. 17, no. 1, (avril 2006), pp.41-47, [1]; artícul Arxiv[2]
  3. T.C. Scott, G. Fee i J. Grotendorst, "Asymptotic series of Generalized Lambert W Function", SIGSAM, vol. 47, no. 3, (setembre 2013), pp. 75-83
  4. T.C. Scott, G. Fee, J. Grotendorst i W.Z. Zhang, "Numerics of the Generalized Lambert W Function", SIGSAM, vol. 48, no. 2, (juny 2014), pp. 42-56
  5. P.S. Farrugia, R.B. Mann, i T.C. Scott, N-body Gravity and the Schrödinger Equation, Class. Quàntum Grav. vol. 24, (2007), pp. 4647-4659, [3]; artícul Arxiv [4]
  6. T.C. Scott, M. Aubert-Frécon i J. Grotendorst, New Approach for the Electronic Energies of the Hydrogen Molecular Ion, Chem. Phys. vol. 324, (2006), pp. 323-338, [5]; artícul Arxiv[6]
  7. Aude Maignan i T.C. Scott, "Fleshing out the Generalized Lambert W function", SIGSAM, vol. 50, no. 2, (juny 2016), pp. 45-60
  8. T.C. Scott, A. Lüchow, D. Bressanini i J.D. Morgan III, The Nodal Surfaces of Helium Atom Eigenfunctions, Phys. Rev. A 75, (2007), p. 060101, [7]
  9. R.C. McPhedran, T.C Scott i Aude Maignan, "The Keiper-Li Criterion for the Riemann Hypothesis and Generalized Lambert Functions", ACM Commun. Comput. Algebra, vol. 57, no. 3, (decembre 2023), pp. 85-110

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]