Funció W de Lambert
En matemàtiques, la funció W de Lambert, denominada aixina en honor a Johann Heinrich Lambert, si ben també es coneix com a funció Omega o log producte és la funció inversa de f(w) = wew a on iw és la funció exponencial natural i w és qualsevol número complejo. La funció es definix per mig de W. Per a tot número complejo denominat z, es té:
ya que la funció f no és inyectiva, la funció W és multivaluada (llevat en 0). De restringir els arguments reals, x i w reals, la funció és definida solament per x ≥ −1/i, i és doble-valuada en (−1/i, 0); la restricció adicional w ≥ −1 definix una funció simple-valuada W0(x), representable gràficament. Tenim W0(0) = 0 i W0(−1/i) = −1. La branca alternativa en [−1/i, 0) en w ≤ −1 és indicada com a W−1(x) i decreix de W−1(−1/i) = −1 a W−1(0−) = −∞.
La funció W de Lambert no pot expressar-se en térmens de funcions elementals. És útil en combinatòria, per eixemple en l'enumeració d'arbres. Pot amprar-se per a resoldre vàries equacions que alberguen exponencials i també participa en la solució d'equacions diferencials retardades temporalment, com i'(t) = a i(t − 1).
Definició
[editar | editar còdic]Si x és real pero major o menor que , o si x és complex o imaginari pur, llavors:
Si ,
La funció equival a la següent integral:
,
a on
Història
[editar | editar còdic]Lambert inicialment va postular una funció relacionada (l'equació transcendental de Lambert), que va donar lloc a un artícul en 1783 en el qual es discutia el cas especial wew. No obstant, l'inversa de wew va ser descrita per Polya i Szegö en 1925. La funció de Lambert va ser "redescubierta" al voltant d'una volta per década en aplicacions especialisades, pero la seua importància no es va apreciar realment fins a la década de 1990. Quan es va anunciar que la funció W de Lambert dona una solució exacta als valors propis de l'energia del sistema quàntic corresponent al model descrit per l'operador de Dirac per a duplicar aixina per al cas d'igualtat de càrregues - un problema físic fonamental - Corless i els desenrolladors del sistema Maple varen fer una busca bibliogràfica i varen descobrir que esta funció apareix en tots els llocs en les aplicacions pràctiques.[1]
Derivació i integració
[editar | editar còdic]Per derivació implícita, es troba que W satisfà l'equació diferencial ordinària.
per lo tant:
La funció W (x), i algunes expressions que impliquen a W(x), poden ser integrades amprant la regla de substitució w = W(x), i.i. x = w iw:
Séries de Taylor
[editar | editar còdic]Les séries de Taylor de W0 entorn a 0 poden ser resoltes per mig del teorema d'inversió de Lagrange que procedix de:
El ràdio de convergència és 1/i, com pot vore's per mig del criteri de d'Alembert. La funció definida per les séries pot estendre's a una funció holomórfica definida per a tots els número complejo en un cort de branca entorn al interval (−∞, −1/i]; la mencionada funció holomórfica definix la branca principal de la funció W de Lambert.
Aplicacions
[editar | editar còdic]Algunes equacions que posseïxen exponencials poden resoldre's per mig d'esta funció. Per a això, l'estratègia general consistix en substituir totes les instàncies de lo desconegut a una part de l'equació i tornar-la, llavors, a la forma I = XeX, per a la qual W proporciona una solució.
És dir:
Eixemples
[editar | editar còdic]- Eixemple 1
De forma més general, l'equació
a on
pot transformar-se per mig de la substitució
en
donant
que es resol com
- Eixemple 2
Tècniques similars duen a
en solució
o, de forma equivalent,
- Eixemple 3
Sempre que l'exponencial complex infinit tipo tetración
convergixca, la funció W de Lambert proporciona un valor llímit com
en el qual ln(z) denota la branca principal de la funció logarítmica complexa.
- Eixemple 4
Les solucions para
posseïxen la forma
- Eixemple 5
a on
- Eixemple 6
La solució per a la corrent elèctrica en circuits diodo/resistència pot escriure's com una funció W.
- Eixemple 7
l'equació diferencial en retardo
posseïx l'equació característica , que du a i , a on és l'índex de la branca. Si és real, només deu considerar-se .
Generalisacions
[editar | editar còdic]La funció W de Lambert abastix de solucions reals a les equacions "algébricas-transcendentales" (d'això x) de la forma:
o a0, c i r són constants reals. La solució és . Les generalisacions de la funció W de Lambert[2][3][4] inclou:
- un llaç antany desconegut entre la Relativitat general i la Mecànica quàntica (Gravetat quàntica) en dimensions reduïdes, i descrit en el periòdic Classical and Quàntum Gravity (la gravita clàssica i quàntica)[5] o la part(partida) de dreta de l'equació (1) és ara un polinomi quadràtic x:
- o r1 i r2 són unes constants reals, les raïls del polinomi quadràtic. En este cas, la solució és una funció en un sol argumente x pero els térmens com a ri i ao són uns paràmetros de la funció. D'este punt de vista, la generalisació s'assembla a la Série hipergeométrica i la funció de Meijer G pero pertany no obstant a una "classe" diferent de funcions. Quan r1 = r2, cada costat de (2) pot ser factorizado i es reduïx a (1) i puix la solució es reduïx a la de la funció estàndar de W. L'equació (2) és la gobernant el camp d'un Dilatón - pel qual és derivada la mètrica del sistema gravitacional de dos cossos en les dimensions 1+1 (és dir una dimensió espacial i una dimensió temporal) per al cas de les masses (al descans) desiguals - aixina com els valors nets de l'energia del sistema quàntic que consistix del model descrit per l'operador de Dirac a pou doble per al cas de càrregues(despeses) desiguals en una dimensió.
- les solucions analítiques per als valors nets de l'energia d'un cas especial de la versió quàntica del problema dels tres cossos, és dir l'ion hidrogena molecular (en tres dimensions).[6] La part de dreta de (1) (o (2)) és ara un cocient de polinomis d'orde infinita x:
- O ri i si són constants reals distintes i x és una funció del valor net de l'energia i la distància internuclear R. L'equació (3) en estos casos especialisats i espremuts(expressats) en (1) i (2) correspon a una classe considerable d'equacions a determini diferencial. Gràcies per la noció d'Hardy d'un "fals derivativo", múltiples raïls exactes s'han trobat en casos especials d'equació (3).[7]
Les aplicacions de la funció W de Lambert en els problemes de la física fonamental fins a no són agotades per al cas estàndar espremut en (1), com es veu en física atòmica i molecular[8] i el criteri de Keiper-Li per a la Hipòtesis de Riemann. [9]
Valors especials
[editar | editar còdic]Algoritme d'evaluació
[editar | editar còdic]La funció W pot evaluar-se per mig de la relació de recurrencia
proporcionada en Corless et al. per a calcular W. Junt en l'estima d'evaluació d'error de Chapeau-Blondeau i Monir. Açò calcula la branca principal per a .
Gràfics
[editar | editar còdic]- Representacions de la funció W de Lambert en el pla complex
-
z = Re(W0(x + i i))
-
z = Im(W0(x + i i))
-
W0(x + i i)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ R.M. Corless, G.H. Gonnet, D.E.G. Hare i D.J. Jeffrey, Lambert's W function in Maple, The Maple Technical Newsletter (MapleTech), 9, pp. 12-22, (1993).
- ↑ T.C. Scott i R.B. Mann, General Relativity and Quàntum Mechanics: Towards a Generalization of the Lambert W Function, AAECC (Applicable Algebra in Engineering, Communication and Computing), vol. 17, no. 1, (avril 2006), pp.41-47, [1]; artícul Arxiv[2]
- ↑ T.C. Scott, G. Fee i J. Grotendorst, "Asymptotic series of Generalized Lambert W Function", SIGSAM, vol. 47, no. 3, (setembre 2013), pp. 75-83
- ↑ T.C. Scott, G. Fee, J. Grotendorst i W.Z. Zhang, "Numerics of the Generalized Lambert W Function", SIGSAM, vol. 48, no. 2, (juny 2014), pp. 42-56
- ↑ P.S. Farrugia, R.B. Mann, i T.C. Scott, N-body Gravity and the Schrödinger Equation, Class. Quàntum Grav. vol. 24, (2007), pp. 4647-4659, [3]; artícul Arxiv [4]
- ↑ T.C. Scott, M. Aubert-Frécon i J. Grotendorst, New Approach for the Electronic Energies of the Hydrogen Molecular Ion, Chem. Phys. vol. 324, (2006), pp. 323-338, [5]; artícul Arxiv[6]
- ↑ Aude Maignan i T.C. Scott, "Fleshing out the Generalized Lambert W function", SIGSAM, vol. 50, no. 2, (juny 2016), pp. 45-60
- ↑ T.C. Scott, A. Lüchow, D. Bressanini i J.D. Morgan III, The Nodal Surfaces of Helium Atom Eigenfunctions, Phys. Rev. A 75, (2007), p. 060101, [7]
- ↑ R.C. McPhedran, T.C Scott i Aude Maignan, "The Keiper-Li Criterion for the Riemann Hypothesis and Generalized Lambert Functions", ACM Commun. Comput. Algebra, vol. 57, no. 3, (decembre 2023), pp. 85-110
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Lambert W-Function en MathWorld.
- Lambert function from Wolfram's function site.
- Computing the Lambert Wfunction
- Corless et al. Notes about Lambert W research
- Corless et al. "On the Lambert W function" Adv. Computational Maths. 5, 329 - 359 (1996) (PDF)
- Chapeau-Blondeau, F. and Monir, A: "Evaluation of the Lambert W Function and Application to Generation of Generalized Gaussian Noise With Exponent 1/2", IEEE Trans. Signal Processing, 50(9), 2002
- Francis et al. "Quantitative General Theory for Periodic Breathing" Circulation 102 (18): 2214. (2000). Use of Lambert function to solve delay-differential dynamics in human disease.
- Extreme Mathematics. Monographs on the Lambert W function, its numerical approximation and generalizations for W-like inverses of transcendental forms with repeated exponential towers.
- Còdic en C
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Función W de Lambert» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.