Anar al contingut

Teorema d'inversió de Lagrange

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En l'àmbit del anàlisis matemàtic, la teorema d'inversió de Lagrange, també denominat fòrmula de Lagrange-Bürmann , permet obtindre l'expansió en série de Taylor de la funció inversa d'una funció analítica.

Enunciat de la teorema

[editar | editar còdic]

Si la dependència entre les variables w i z es troba definida de forma implícita per mig d'una equació del tipo

f(w)=z

a on f és analítica en un punt a i f '(a) ≠ 0. Llavors és possible invertir o resoldre l'equació per a w:

w=g(z)

a on g és analítica en el punt b = f(a). Açò és també denominat reversión de séries.

l'expansió en série de g és

g(z)=a+n=1(limwa(dn1dwn1(waf(w)b)n)(zb)nn!).

Esta fòrmula també val para séries de potència formals i pot ser generalisada de vàries maneres. Pot ser formulada per a funcions de vàries variables, pot ser estesa per a cobrir el cas F(g(z)) per a una funció analítica F, i pot ser generalisada per al cas f '(a) = 0, a on l'inversa g és una funció multivaluada.

La teorema va ser demostrada per Lagrange[1] i generalisat per Hans Heinrich Bürmann,[2][3][4] abdós a finals de el XVIII. Existix una deducció directa utilisant anàlisis complex i integració de contorn; la versió de séries complexes de potència formals és clarament una conseqüència de conéixer la fòrmula de polinomis, de manera que es puga aplicar la teoria de funcions analítiques. En realitat, la maquinària de la teoria de funcions analítiques solament entra en un punt formal en esta demostració, lo que fa falta és alguna propietat del residu formal, i existix una demostració formal directa.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lagrange, Joseph-Louis(1770).Mémoires de l'Académie Royale dones Sciences et Belles-Lettres de Berlin.24
    251–326. (Note: Although Lagrange submitted this article in 1768, it was not published until 1770.)
  2. Bürmann, Hans Heinrich, “Essai de calcul fonctionnaire aux constants ad-libitum,” submitted in 1796 to the Institut National de France. For a summary of this article, see: (1798) «Versuch einer vereinfachten Analysis; ein Auszug eines Auszuges von Herrn Bürmann», Hindenburg, Carl Friedrich (ed.). Archiv der regnen und angewandten Mathematik, Leipzig, Germany: Schäferischen Buchhandlung, pp. 495–499.
  3. Bürmann, Hans Heinrich, "Formules du développement, de retour et d'integration," submitted to the Institut National de France. Bürmann's manuscript survives in the archives of the École Nationale dones Ponts et Chaussées [National School of Bridges and Roads] in Paris. (See ms. 1715.)
  4. A report on Bürmann's theorem by Joseph-Louis Lagrange and Adrien-Marie Legendre appears in: "Rapport sur deux mémoires d'analyse du professeur Burmann," Mémoires de l'Institut National dones Sciences et Arts: Sciences Mathématiques et Physiques, vol. 2, pages 13-17 (1799).


Referències

[editar | editar còdic]