Anar al contingut

Tetración

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:TetrationConvergence2D.svg
Tetración
Un gràfic en color en bucles de colors lluents que creixen en intensitat a mida que l'ull es dirigix a la dreta
Coloreado del domini de la tetración definida com funció holomorfa ze, en el to representant l'argument i el lluentor representant el mòdul.

En matemàtiques, la tetración (o hiper-4) és el següent hiperoperador despuix de l'exponenciación, i és definida com una exponenciación iterada. La paraula prové de tetra (quatre) i ción (iteración). La tetración és usada en la googología.

Introducció

[editar | editar còdic]

Per a entendre la tetración cal entendre la relació jeràrquica que tenen la suma, la multiplicació i la exponenciación: les multiplicacions poden entendre's com sumar repetides, la exponenciación com a multiplicacions repetides i la tetración com exponenciaciones repetides. Totes estes operacions repetides formen una jerarquia de "hiperoperaciones" que consistixen en repetir cert número de voltes l'operació de nivell inferior. Ací es presenten eixemples dels primers quatre operadors, en la tetración com el primer hiperoperador.

  1. Adició
    a+n=a+1+1+...+1n
    l'unitat 1 agregada a "a" n voltes.
  2. Multiplicació
    a×n=a+a++an
    a sumat a sí mateixa, n voltes.
  3. Exponenciación
    an=a×a××an
    a multiplicat per sí mateixa, n voltes.
  4. Tetración
    na=aaan Falten els paréntesis en els exponents
    a exponenciado per sí mateixa, n voltes.

A on cada operació és definida per mig de la iteración de l'operació prèvia (la següent operació en la successió és la pentación). La peculiaritat de la tetración entre estes operacions és que per a les tres primeres (adició, multiplicació i exponenciación) poden ser generalisades per a valors complex de n, mentres que per a la tetración, tal generalisació regular no ha segut encara establida; la tetración no és considerada una funció elemental.

L'adició (a+n) és l'operació més bàsica, la multiplicació (an) és també una operació primària, encara que per als número natural pot ser pensada com una adició encadenada que implica n números a, i la exponenciación (an) pot ser pensada com una multiplicació encadenada que implica n números a. Análogamente, la tetración (na) pot ser pensada com una potència encadenada que implica n números a. El paràmetro a pot ser cridat paràmetro base en lo següent, mentres que el paràmetro n pot cridar-se en lo següent paràmetro-altura (que és sancer en primera aproximació, pero que pot ser generalisat a altures fraccionales, reals i complexes, vore més avall).

Definició

[editar | editar còdic]

Per a qualsevol número real positiu a>0 i un número entero no negatiu n0, es definix na com:

na:={1si n=0a[(n1)a]si n>0

Eixemples de potències iteradas contra bases iteradas/potenciació

[editar | editar còdic]

Com es pot vore de la definició, en evaluar la tetración, esta és expressada com una "torre d'exponents", la potenciació es realisa en el nivell més alt primer per a que esta siga irreducible. Dit d'un atre modo:[1]

42=2(2(22))=2(24)=216=65536

Note's que la potenciació no és associativa, aixina que evaluar l'expressió en un atre orde proporcionarà una resposta diferent ademés d'incorrecta:

 42=((22)2)2=(42)2=162=256

Se simplificaria a 2^(2^(4-1))=2^(2^3)=2^8=256, que és una doble exponencial.

Per lo tant, les torres exponencials deuen ser evaluades de dalt avall (o de dreta a esquerra), ya que la tetración és una funció exponencial iterada.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Müller, M.. «Reihenalgebra: What menges beyond exponentiation?». Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2013.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]