Anar al contingut

Pentación

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pentation.jpg
Els primers tres valors de l'expressió x[5]2. El valor de 3[5]2 és al voltant de 7.626 × 1012; els resultats per a valors de x majors són massa grans per a aparéixer en la gràfica.

En matemàtiques, la pentación és la hiperoperación que li seguix a la tetración i és anterior a la hexación. Es definix com l'iteración (repetició) de tetraciones, tal i com la tetración és la iteración de la potenciació.[1] És una operació binaria definida en dos números a i b, a on a és «tetrado» a sí mateixa b voltes. per eixemple, usant la notació d'hiperoperación per a la pentación i tetración, 2[5]3 vol dir «tetrar» 2 a sí mateixa 3 voltes, o 2[4](2[4]2). Açò es pot despuix reduir a 2[4](22)=2[4]4=2222=224=216=65536.

Etimologia

[editar | editar còdic]

La paraula «pentación» va ser falcada per Reuben Goodstein en 1947 de les raïls penta- (cinc) i iteración. És part del seu esquema general per a nomenar a les hiperoperaciones.[2]

Notació

[editar | editar còdic]

No existix un consens general per a la notació de la pentación; per lo tant existixen vàries maneres d'escriure l'operació. No obstant, unes s'usen més que unes atres i existixen distintes ventages entre una i una atra forma d'us.

  • La pentación es pot escriure com una hiperoperación com a[5]b. En este format, a[3]b pot ser interpretat com el resultat d'aplicar repetidament la funció xa[2]x, per b repeticions, començant en el número 1. De forma anàloga, a[4]b, la tetración, representa el valor obtingut en aplicar repetidament la funció xa[3]x, per b repeticions, començant en el número 1, i la pentación a[5]b representa el valor obtingut en aplicar repetidament la funció xa[4]x, per b repeticions, començant en el número 1.[3] Esta serà la notació usada en el restant de l'artícul
  • En la notació flecha de Knuth, a[5]b es representa com ab o a3b. En esta notació, ab representa a la funció de potenciació ab i ab representa a la tetración. L'operació pot adaptar fàcilment la hexación afegint una atra flecha.
  • En la notació de cadena de Conway, a[5]b=ab3.[4]
  • Una atra notació proposta és ba, encara que esta no és extensible a hiperoperaciones de major orde.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Oettinger, Anthony G.. “Retiring computer pioneer—”. Communications of the ACM 5 (6): 298–299. doi:10.1145/367766.367776. ISSN 0001-0782.
  2. Library, Cornell University. “Transfinite Ordinals in Recursive Number Theory”. Journal of Symbolic Logic 12 (4): 123–129. ISSN 0022-4812.
  3. Knuth, Donald E.. “Mathematics and Computer Science: Coping with Finiteness”. Science 194 (4271): 1235–1242. doi:10.1126/science.194.4271.1235. ISSN 0036-8075. PMID 17797067.
  4. (1996).«The Book of Numbers».Springer..
  5. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2021. Consultat el 8 de març de 2019.


Referències

[editar | editar còdic]