En matemàtiques, la pentación és l'hiperoperación que li seguix a la tetración i és anterior a la hexación. Es definix com l'iteración (repetició) de tetraciones, tal i com la tetración és la iteración de la potenciació.[1] És una operació binaria definida en dos números a i b, a on a és «tetrado» a sí mateixa b voltes. per eixemple, usant la notació d'hiperoperación per a la pentación i tetración, 2[5]3 vol dir «tetrar» 2 a sí mateixa 3 voltes, o 2[4](2[4]2). Açò es pot despuix reduir a 2[4](22)=2[4]4=2222=224=216=65536.

Els primers tres valors de l'expressió x[5]2. El valor de 3[5]2 és al voltant de 7.626 × 1012; els resultats per a valors de x majors són massa grans per a aparéixer en la gràfica.

Etimologia

La paraula «pentación» va ser falcada per Reuben Goodstein en 1947 de les raïls penta- (cinc) i iteración. És part del seu esquema general per a nomenar a les hiperoperaciones.[2]

Notació

No existix un consens general per a la notació de la pentación; per lo tant existixen vàries maneres d'escriure l'operació. No obstant, unes s'usen més que unes atres i existixen distintes ventages entre una i una atra forma d'us.

  • La pentación es pot escriure com una hiperoperación com a[5]b. En este format, a[3]b pot ser interpretat com el resultat d'aplicar repetidament la funció x↦a[2]x, per b repeticions, començant en el número 1. De forma anàloga, a[4]b, la tetración, representa el valor obtingut en aplicar repetidament la funció x↦a[3]x, per b repeticions, començant en el número 1, i la pentación a[5]b representa el valor obtingut en aplicar repetidament la funció x↦a[4]x, per b repeticions, començant en el número 1.[3] Esta serà la notació usada en el restant de l'artícul
  • En la notació flecha de Knuth, a[5]b es representa com a↑↑↑b o a↑3b. En esta notació, a↑b representa a la funció de potenciació ab i a↑↑b representa a la tetración. L'operació pot adaptar fàcilment la hexación afegint una atra flecha.
  • En la notació de cadena de Conway, a[5]b=a→b→3.[4]
  • Una atra notació proposta és ba, encara que esta no és extensible a hiperoperaciones de major orde.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ Oettinger, Anthony G.; Aiken, Howard«Retiring computer pioneer—».Communications of the ACM.5(6): 298–299.ISSN 0001-0782.doi:10.1145/367766.367776.Consultat el 8 de març de 2019.
  2. ↑ Library, Cornell University(2 de juliol de 2007).«Transfinite Ordinals in Recursive Number Theory».Journal of Symbolic Logic.12(4): 123–129.ISSN 0022-4812.Consultat el 8 de març de 2019.
  3. ↑ Knuth, Donald E.(17 de decembre de 1976).«Mathematics and Computer Science: Coping with Finiteness».Science.194(4271): 1235–1242.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.194.4271.1235.Consultat el 8 de març de 2019.
  4. ↑ Conway, John Horton; Guy, Richard(1996).«The Book of Numbers».Springer.: 61..
  5. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 6 de maig de 2021. Consultat el 8 de març de 2019.


Referències