Pentación
En matemàtiques, la pentación és la hiperoperación que li seguix a la tetración i és anterior a la hexación. Es definix com l'iteración (repetició) de tetraciones, tal i com la tetración és la iteración de la potenciació.[1] És una operació binaria definida en dos números a i b, a on a és «tetrado» a sí mateixa b voltes. per eixemple, usant la notació d'hiperoperación per a la pentación i tetración, vol dir «tetrar» 2 a sí mateixa 3 voltes, o . Açò es pot despuix reduir a
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula «pentación» va ser falcada per Reuben Goodstein en 1947 de les raïls penta- (cinc) i iteración. És part del seu esquema general per a nomenar a les hiperoperaciones.[2]
Notació
[editar | editar còdic]No existix un consens general per a la notació de la pentación; per lo tant existixen vàries maneres d'escriure l'operació. No obstant, unes s'usen més que unes atres i existixen distintes ventages entre una i una atra forma d'us.
- La pentación es pot escriure com una hiperoperación com . En este format, pot ser interpretat com el resultat d'aplicar repetidament la funció , per repeticions, començant en el número 1. De forma anàloga, , la tetración, representa el valor obtingut en aplicar repetidament la funció , per repeticions, començant en el número 1, i la pentación representa el valor obtingut en aplicar repetidament la funció , per repeticions, començant en el número 1.[3] Esta serà la notació usada en el restant de l'artícul
- En la notació flecha de Knuth, es representa com o . En esta notació, representa a la funció de potenciació i representa a la tetración. L'operació pot adaptar fàcilment la hexación afegint una atra flecha.
- En la notació de cadena de Conway, .[4]
- Una atra notació proposta és , encara que esta no és extensible a hiperoperaciones de major orde.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Oettinger, Anthony G.. “Retiring computer pioneer—”. Communications of the ACM 5 (6): 298–299. doi:. ISSN 0001-0782.
- ↑ Library, Cornell University. “Transfinite Ordinals in Recursive Number Theory”. Journal of Symbolic Logic 12 (4): 123–129. ISSN 0022-4812.
- ↑ Knuth, Donald E.. “Mathematics and Computer Science: Coping with Finiteness”. Science 194 (4271): 1235–1242. doi:. ISSN 0036-8075. PMID 17797067.
- ↑ (1996).«The Book of Numbers».Springer..
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2021. Consultat el 8 de març de 2019.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pentación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.