Anar al contingut

Notació flecha de Knuth

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, la notació flecha de Knuth és un método de notació per a sancers molt grans, introduït per Donald Knuth en 1976.[1] Està estretament relacionada en la funció de Ackermann i especialment a la successió de hiperoperaciones. L'idea està basada en el fet de que la multiplicació pot ser vista com una adició iterada i la potenciació com una multiplicació iterada. Continuant d'esta manera, s'aplega a la potenciació iterada (tetración) i al restant de la successió de hiperoperaciones, la qual és generalment denotada usant la notació flecha de Knuth.

Introducció

Les operacions aritmètiques normals d'adició, multiplicació, i potenciació és naturalment estesa a una successió de hiperoperaciones com seguix.

La multiplicació per un número natural està definida com una adició iterada:

a×b=a+a+…+a⏟b veces a

Per eixemple,

4×3=4+4+4⏟=123 veces 4

La potenciació per a un exponent natural b es definix com una multiplicació iterada, que Knuth denota per una sola flecha dalt:

a↑b=ab=a×a×…×a⏟b veces a

Per eixemple,

4↑3=43=4×4×4⏟=643 veces 4

Per a ampliar la seqüència d'operacions més allà de la potenciació, Knuth va definir un operador "doble flecha" per a denotar la potenciació iterada (tetración):

a↑↑b= ba=aa...a⏟=a↑(a↑(…↑a))⏟b veces ab veces a

Per eixemple,

4↑↑3= 34=444⏟=4↑(4↑4)⏟=4256≈1.34078079×101543 veces 43 veces 4

Ací i a continuació l'evaluació es portarà a terme de dreta a esquerra, aixina els operadors flecha de Knuth (com la potenciació) es definixen com a associatius per dreta.

D'acort a esta definició,

3↑↑2=33=27
3↑↑3=333=327=7625597484987≈7.6×1012
3↑↑4=3333=3327=37625597484987≈1.2580740420492718971×103638334640024
3↑↑5=33333=33327=337625597484987
etc.

Açò conduïx ya a uns números prou grans, pero Knuth ampliat de la notació. Va passar a definir un operador "triple flecha" per a tetración iterada (pentación):

seguit per un operador "cuádruple flecha" per a definir la pentación iterada (hexación):

i aixina successivament. La regla general és que un noperador flecha s'expandix cap a una associativa per dreta de la série de (n−1)operadors-flecha. Simbòlicament,

Eixemples:

3↑↑↑2=3↑↑3=333=327=7,625,597,484,987

La notació a↑nb s'utilisa comunament per a denotar a↑↑…↑b en n fleches. De fet, a↑nb és a [n+2] b en hiperoperación. Per eixemple, 39↑↑14 també pot ser escrit com 39 [4] 14, la "[4]" significa tetración, pero no igual a 39 [2] 14 = 39 × 14 = 546, de la mateixa manera, 77↑7777= 77 [79] 77 en lloc de 77 [77] 77.

Notació

En expressions com a ab, la notació de la potenciació és usualment és per lo general escriure l'exponent b com superíndex de la base a. Pero en molts entorns — com en els llenguages de programació i i-mails de text pla — no són compatibles en composició tipogràfica de superíndex. La gent ha adoptat la notació llineal a↑b per a tals entorns; la flecha cap a dalt sugerix «elevat a» l'exponent indicat. Si el joc de caràcters no conté una flecha cap a dalt, el caret (^) s'utilisa en el seu lloc.

La notació de superíndex ab no es presta be a la generalisació, lo que explica per qué Knuth va elegir desenrollar la notació flecha a↑b en el seu lloc.

a↑nb és una notació alternativa més curta per a n fleches. Aixina a↑4b=a↑↑↑↑b.

Escriure la notació flecha en térmens de potències

Intentar escriure a↑↑b usant la familiar notació de superíndex dona una torre de potències.

Per eixemple: a↑↑4=a↑(a↑(a↑a))=aaaa

Si b és una variable (o és massa gran), la torre de potències podria ser escrita utilisant punts i una nota que indique l'altura de la torre.

a↑↑b=aa...a⏟b


Continuant en esta notació, a↑↑↑b pot ser escrit en una pila de tals torres de potències, cada u descrivint el tamany de la pila que està per damunt d'ella.

a↑↑↑4=a↑↑(a↑↑(a↑↑a))=aa...a⏟aa...a⏟aa...a⏟a

De nou, si b és una variable o és massa gran, la pila podria ser escrita utilisant punts i una nota indicant la seua altura.

a↑↑↑b=aa...a⏟aa...a⏟⋮⏟a}b

Per una atra part, a↑↑↑↑b podria escriure's usant vàries columnes de dites piles de torres de potències, cada columna descriu el número de torres de potències en la pila a la seua esquerra:

a↑↑↑↑4=a↑↑↑(a↑↑↑(a↑↑↑a))=aa...a⏟aa...a⏟⋮⏟a}aa...a⏟aa...a⏟⋮⏟a}aa...a⏟aa...a⏟⋮⏟a}a

Referències

  1. ↑ Knuth, Donald E.(1976).«Mathematics and Computer Science: Coping with Finiteness».Science.194(4271): 1235–1242.doi:10.1126/science.194.4271.1235.


Referències