Notació flecha de Knuth
En matemàtiques, la notació flecha de Knuth és un método de notació per a sancers molt grans, introduït per Donald Knuth en 1976.[1] Està estretament relacionada en la funció de Ackermann i especialment a la successió de hiperoperaciones. L'idea està basada en el fet de que la multiplicació pot ser vista com una adició iterada i la potenciació com una multiplicació iterada. Continuant d'esta manera, s'aplega a la potenciació iterada (tetración) i al restant de la successió de hiperoperaciones, la qual és generalment denotada usant la notació flecha de Knuth.
Introducció
Les operacions aritmètiques normals d'adició, multiplicació, i potenciació és naturalment estesa a una successió de hiperoperaciones com seguix.
La multiplicació per un número natural està definida com una adició iterada:
Per eixemple,
La potenciació per a un exponent natural es definix com una multiplicació iterada, que Knuth denota per una sola flecha dalt:
Per eixemple,
Per a ampliar la seqüència d'operacions més allà de la potenciació, Knuth va definir un operador "doble flecha" per a denotar la potenciació iterada (tetración):
Per eixemple,
Ací i a continuació l'evaluació es portarà a terme de dreta a esquerra, aixina els operadors flecha de Knuth (com la potenciació) es definixen com a associatius per dreta.
D'acort a esta definició,
- etc.
Açò conduïx ya a uns números prou grans, pero Knuth ampliat de la notació. Va passar a definir un operador "triple flecha" per a tetración iterada (pentación):
seguit per un operador "cuádruple flecha" per a definir la pentación iterada (hexación):
i aixina successivament. La regla general és que un operador flecha s'expandix cap a una associativa per dreta de la série de ()operadors-flecha. Simbòlicament,
Eixemples:
La notació s'utilisa comunament per a denotar en n fleches. De fet, és a [n+2] b en hiperoperación. Per eixemple, també pot ser escrit com 39 [4] 14, la "[4]" significa tetración, pero no igual a 39 [2] 14 = 39 × 14 = 546, de la mateixa manera, 77 [79] 77 en lloc de 77 [77] 77.
Notació
En expressions com a , la notació de la potenciació és usualment és per lo general escriure l'exponent com superíndex de la base . Pero en molts entorns — com en els llenguages de programació i i-mails de text pla — no són compatibles en composició tipogràfica de superíndex. La gent ha adoptat la notació llineal per a tals entorns; la flecha cap a dalt sugerix «elevat a» l'exponent indicat. Si el joc de caràcters no conté una flecha cap a dalt, el caret (^) s'utilisa en el seu lloc.
La notació de superíndex no es presta be a la generalisació, lo que explica per qué Knuth va elegir desenrollar la notació flecha en el seu lloc.
és una notació alternativa més curta per a n fleches. Aixina .
Escriure la notació flecha en térmens de potències
Intentar escriure usant la familiar notació de superíndex dona una torre de potències.
- Per eixemple:
Si b és una variable (o és massa gran), la torre de potències podria ser escrita utilisant punts i una nota que indique l'altura de la torre.
Continuant en esta notació, pot ser escrit en una pila de tals torres de potències, cada u descrivint el tamany de la pila que està per damunt d'ella.
De nou, si b és una variable o és massa gran, la pila podria ser escrita utilisant punts i una nota indicant la seua altura.
Per una atra part, podria escriure's usant vàries columnes de dites piles de torres de potències, cada columna descriu el número de torres de potències en la pila a la seua esquerra:
Referències
- ↑ Knuth, Donald E.(1976).«Mathematics and Computer Science: Coping with Finiteness».Science.194(4271): 1235–1242.doi:10.1126/science.194.4271.1235.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Notación flecha de Knuth» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.