Misteris de Isis

Una cerimònia a on adoren el sarcòfec d'Osiris, representat en una fresca en el Temple de Isis en Pompeya. La mort de Osiris era una celebració molt important en el cult a Isis. L'apariència del sarcòfec pot fer referència a l'émfasis en Osiris i el més allà trobat en els misteris dedicats a Isis.

Els misteris de Isis o cult de Isis va ser una religió mistérica centrada en l'iniciació per mig de l'adoració a la deesa Isis, en el món grecorromano. Estan basats en atres ritos misteriosos, particularment en els misteris eleusinos en honor a la deesa grega Deméter i es varen originar al voltant de el III i el II A pesar dels seus orígens helènics, els misteris es remonten a l'antiga religió egipcíaca, en a on s'adorava a Isis. En seguir estos mits, els iniciats demostraven la seua devoció a Isis, encara que no necessàriament dedicaven els ritos sol a esta deesa. Els ritos eren vists com un símbol de mort i resurrecció, lo que en eixa época es creïa que garantisava, en l'ajuda de la deesa, el pas de l'ànima de l'iniciat a la segona vida.

Molts texts de l'Imperi Romà fan referència a estos mits, pero l'única font que els descriu és la novela Les metamorfosis, escrita en el II per Apuleyo. En esta, l'iniciat passa per un elaborat procés de purificació abans de poder descendir a la part més profunda del temple de Isis, en a on porta a terme una intensa experiència religiosa en la que veu els deus directament.

Alguns aspectes dels misteris de Isis i atres cults, particularment la seua conexió en la vida més allà de la mort, tenen semblances en el cristianisme. La qüestió de si els misteris varen influenciar els ritos cristians és controvertida i les proves no són clares; alguns erudits contemporàneus atribuïxen algunes d'estes similituts en la cultura compartida de la que abdós ritos vénen, més que d'una influència directa. En contrast, Apuleyo té influència hui en dia. Per mig d'esta descripció, els misteris de Isis han influenciat moltes obres de ficció actuals i fraternitat d'organisacions actuals, aixina com estenent de manera errònea la creència de que els egipcíacs antics tenien un misteriós sistema de mits d'iniciació.

Orígens

Estàtua romana d'Isis.

Els misteris grecorromanos eren, en paraules del clasicista Walter Burkert, "rituals d'iniciació voluntaris, personals i secrets en l'intenció de formar un canvi en el caràcter d'un individu per mig d'una experiència sagrada". Estos ritos en especial estaven dedicats a un grup de deïtats específiques i eren usats com un ampli grup d'intenses experiències, com quan s'interromp la tranquilitat i obscuritat de la nit en llum cegadora, música i sò, cosa que induïa un estat de desorientaació i una forta experiència religiosa. Alguns d'estos rituals involucraven simbolisme críptico. Els iniciats no se suponia que discutiren lo que experimentaven en els ritos, cosa que justifica els secrets i falta d'informació al respecte en temps moderns. Els misteris més prestigiosos del món grec eren els misteris eleusinos dedicats a la deesa Deméter, que es portaven a terme en Eleusis, prop d'Atenes, des d'a lo manco el VI fins al final de el IV Estaven centrats en la busca de Deméter per la seua filla Perséfone en la mitologia grega. Els iniciats d'estos ritos passaven a un passadiç obscur cridat Telesterion i eren exposts a escenes terribles, seguits per una llum cegadora i crits del hierofante que duya la cerimònia. En esta llum els iniciats veen objectes que representaven el poder de Deméter sobre la fertilitat, aixina com una gavilla de blat i tal volta algunes atres imàgens referents al mit de Perséfone. En els misteris del deu Dioniso, que es portaven a terme en molts llocs del món grec, els participants celebraven en una gran festa de nit a l'aire lliure. Estes celebracions estaven conectades en certa manera en l'orfisme, un grup de creències místiques sobre la naturalea de la vida despuix de la mort.

Isis era originalment una deesa de l'antiga religió egipcíaca, que no incloïa la série de misteris grecs. Alguns rituals egipcíacs eren fets exclusivament per sacerdots, fòra del coneiximent públic, pero els fidels mai era admesos en eixes celebracions. Atres rituals varen poder haver segut represos de la mitologia egipcíaca, com a cerimònies en honor a Osiris, el deu de la vida despuix de la mort i espós de Isis, que es portaven a terme en Abidos. Els grecs interpretaven estos mits basats en rituals com a misteris. El historiador Heródoto va ser el primer en escriure al respecte en el V Ell fa referència als mits de l'assessinat de Osiris com a misteris, relacionant-los en els misteris de Dioniso, mateixos en els que ell estava molt familiarizado. Va escriure sobre que l'adoració a Dioniso va ser influenciada en els mits de Osiris en Egipte. Molts escritors egipcíacs posteriors a Heródoto veen Egipte i els seus sacerdots com la font de tot el saber místic. Estos asseguraven que molts dels elements filosòfics grecs tenien orige en la cultura egipcíaca, inclosos els misteris dels cults. Burkert i l'egiptòlec Francesco Tiradritti dien que existix una miqueta de veritat en estes teories, ya que els cults de misteris grecs més antics dels que es té registre es remonten als sigles VI i VII a. C., época en la que Grècia estava establint relacions considerablement majors en la cultura egipcíaca. Les imàgens i representacions de la vida despuix de la mort trobades en els misteris de cults poden haver segut influenciades per les creències egipcíaques d'este tema en particular.

Isis era una de les deïtats no gregues el cult de les quals es va tornar part de la religió grega i romana durant el periodo helenístic (323 a 30 a. C.), quan lacultura grega es va expandir a lo llarc de Mediterràneu i la majoria d'estos llocs varen ser conquistats per la República Romana. Baix l'influència de les tradicions grecorromanas, alguns d'estos cults, entre estos el de Isis, varen desenrollar els seus propis ritos. Els misteris de Isis varen poder emergir des de el III, en acabant de que la dinastia ptolemaica prenguera control sobre Egipte. Els ptolomeos varen promoure el cult al deu Serapis, que va incorporar algunes característiques de Osiris i de deïtats com Dioniso i el deu de l'inframón, Plutó. El cult a Isis es va fusionar en el de Serapis. Ella estava massa interpretada per a assemblar-se a les deeses gregues, en especial a Deméter, mentres que retenia moltes de les seues característiques egipcíaques. Els misteris de Isis, modelats en honor a Deméter pels eleusios, varen poder haver segut desenrollats al mateix temps, com a part d'una fusió de les religions gregues i egipcíaques.

Una atra possibilitat és que els misteris es desenrollaren en acabant de que el cult de Isis helenizada aplegara a Grècia, en el III Molta de l'evidència primerenca del cult a Isis en Grècia prové de aretalogies, poemes que alaben als deus. Les paraules de les aretelogies de Maronea i Andros, del primer sigle a. C., estan molt relacionades en els ritos misteriosos. Petra Pakkanen diu que estes aretalogies proven que els misteris de Isis ya existien per a eixa época, pero Jan Bremmer argumenta que açò només conecta a Isis en els misteris eleusinos, no en ritos distints per sí sols. Existix evidència forta de que els misteris ya existien en el I Els temples de Isis en Grècia poden haver desenrollat els seus misteris en resposta a l'expansió de les creències gregues de que estos mits s'havien originat en Egipte. Estos varen poder adaptar-se als ritos eleusinos, provablement també dels misteris de Dioniso, per a reflectir-la mitologia egipcíaca. El producte final haguera semblat als grecs com que els mits egipcíacs varen ser l'orige dels misteris grecs. Moltes fonts grecorromanas afirmen que Isis mateixa va ser la que va ensenyar estos ritos.

Una volta establits estos misteris, no es realisaven en tots els llocs d'adoració a Isis. Els únics llocs coneguts a on es realisaven estos ritos varen ser Itàlia, Grècia i Anatolia, encara que li l'adorava en casi totes les províncies del Imperi Romà. En Egipte existixen solament alguns texts i imàgens de l'época de l'Imperi romà que fan referència als misteris de Isis i no està clar que alguna volta es portaren a terme allí.

La descripció dels mits per Apuleyo

Context i credibilitat

Alguns texts del temps dels romans fan referència a persones que varen ser iniciades en el cult. A pesar d'açò, l'única descripció directa dels misteris de Isis ve de Les metamorfosis, també coneguda com L'asno d'or, una novela còmica de la segona part de el II, escrita per Apuleyo.

El protagoniste de la novela és Lucius, un home que ha segut transformat màgicament en un asno. En el llibre 11 i últim de la novela, Lucius, despuix de quedar-se dormit en la plaja de Cenchreae en Grècia, es desperta per a vore la lluna plena. Resa a la lluna, usant alguns dels noms coneguts de les deeses de la lluna del món grecorromano, demanant que se li torne la seua forma humana. Isis apareix en una visió a Lucius i declara que ella és la millor deesa de totes. Li diu que en una festa en el seu honor, el Navigium Isidis, que es portarà a terme prop d'a on estan, es duen unes flors especials que ho tornaran a la seua forma humana si les menja. En acabant de que Lucius torna a la seua forma humana, un sacerdot declara en la celebració que Lucius ha segut salvat per la caritat de la deesa i que no serà lliure fins a pagar en gratitut el deute contret per les seues aventures passades. Lucius s'unix al temple local que adora a Isis, es torna un seguidor i posteriorment és iniciat en els ritos.

Aparentment, la solemne dedicació de Lucius al cult de Isis en eixe capítul, contrasta fortament en les desventuras còmiques que componen el restant de la novela. Els estudiosos debaten si el conte està destinat a representar en sério la devoció de Lucius a la deesa o si és irònic, tal volta una sàtira del cult a Isis, puix creuen que tracta d'establir un punt satíric en la forma en que Lucius és obligat a sometre's a vàries iniciacions, cada una requerint una quota, a pesar de tindre pocs diners. A pesar de que molts dels estudiosos que han tractat d'analisar els misteris basats en el llibre han assumit que és sério, el llibre pot ser àmpliament precís, inclús sent una sàtira. La descripció de Apuleyo del cult a Isis i els seus misteris, en general s'ajusta a gran part de l'evidència fòra d'ells. S. J. Harrison diu que mostra "un coneiximent detallat del cult egipcíac, sense importar que Apuleyo haja segut o no un iniciat de la religió isiaca". En una atra de les seues obres, l'Apologia, Apuleyo afirma haver segut objecte de vàries iniciacions, encara que açò no ho haja fet parlar dels misteris de Isis específicament. En escriure Les metamorfosis, va poder haver-se basat en l'experiència personal de l'iniciació isiaca o d'atres iniciacions a les que va ser somés. A pesar d'això, la descripció detallada que es dona en Les metamorfosis pot correspondre a cults idealizados més que estrictament exactes, i els cults de Isis poden haver inclós moltes varietats del rito misteri. La novela de fet menciona tres ritos d'iniciació distints, en dos ciutats, encara que només es descriu la primera en detalle.

Ritos

D'acort en Les metamorfosis, l'iniciació "es va portar a terme en la forma de la mort voluntària i la salvació obtinguda per un favor". Només Isis podria determinar quí deu ser iniciat i quan; per lo tant, Lucius només comença la preparació per als misteris en acabant de que Isis se li apareix en un somi. L'idea de que Isis va ser pensada per a manar als seus seguidors, està directament recolzada per l'escritor grec Pausanías, contemporàneu de Apuleyo, qui va dir que ningú podia participar en ritos de Isis en el seu santuari en Titorea sense que ella els invitara en un somi, aixina com per inscripcions de sacerdots a on es diguera que Isis els va cridar a ser els seus sirvientes. En la descripció de Apuleyo la deesa també determina fins a quin punt l'iniciat deu pagar al temple en la finalitat de sometre's als ritos.

En l'iniciació de Lucius, els sacerdots lligen el procediment per al rito d'un llibre ritual que es manté guardat en el temple i cobert de "lletres indescifrables", algunes de les quals són "formes de tot tipo d'animals", mentres que unes atres són adorns abstractes. L'us d'un llibre en fins rituals era molt més comú en la religió egipcíaca que en la tradició grega o romana i els personages en ells es pensa que són jeroglífics o hieráticos, que en els ulls dels grecs i els fidels romans emfatisarien el fondo egipcíac del rito afegit a la seua solemnitat. No obstant, David Frankfurter sugerix que són semblants als símbols màgics deliberadament ininteligibles que s'utilisen comunament en la màgia grecorromana.

Abans de l'iniciació apropiada, Lucius deu sometre's a una série de purificació rituals. El retor ho banya, li demana als deus pel perdó en el seu nom i ho rocía en aigua. Esta confessió i l'arrepenediment pels pecats passats s'ajusta en un émfasis en la castitat i atres formes de negació de sí mateixa, trobada en moltes atres fonts sobre el cult a Isis. Despuix Lucius té que esperar dèu dies, mentres s'absté de menjar carn i vi, ans que comence l'iniciació.

Els banys de purificació eren comunes en molts rituals de tot el món grecorromano. No obstant, la petició del perdó, només podia atribuir-se als jurament a on es requerien sacerdots egipcíacs, en el que es declaren a sí mateixos com a lliures d'irregularitats. L'aspersió en aigua i l'abstenció de certs aliments, provablement prové dels rituals de purificació als que els sacerdots devien sometre's abans d'entrar en un temple. En la vesprada de l'últim dia, Lucius rep una varietat de regals de companyers devots de Isis abans de posar-se un corfoll de lli net i entrar en la part més profunda del temple.

La descripció de lo que succeïx a continuació és deliberadament críptica. Lucius li recorda al llector que els no iniciats no poden conéixer els detalls dels ritos misteriosos, abans de descriure la seua experiència en térmens generals.

Vaig aplegar a la frontera de la mort i tenint chafat el llindar de Proserpina, vaig viajar a través de tots els elements i vaig retornar. A plena nit vaig vore el sol destellar en la llum més lluenta, em vaig trobar cara a cara en els deus per baix del cel i els vaig rendir homenage, aixina com als deus per damunt dels cels.

Despuix, en una série de paradoxes, Lucio viaja al inframón i al cel, veu el sol en mig de l'obscuritat i s'acosta als deus. Moltes persones han especulat sobre cóm el ritual simula estes experiències impossibles. La primera frase indica que l'iniciat deu estar passant a través del inframón grec, pero els restants supervivents dels temples romans a Isis no tenen passages subterràneus que podrien haver simulat el inframón. Lucius menciona que el "sol" lluent va poder haver segut un incendi en l'obscuritat, similar a la del clímax dels misteris de Eleusis. Els deus que va vore cara cara varen poder haver segut estàtues o fresca de deïtats. Alguns investigadors creuen que l'iniciació també implicava una espècie de recreació en referència a la mort de Osiris, pero si aixina fora, el text de Apuleyo no ho menciona.

Lucius emergix d'esta experiència en el matí i els sacerdots ho visten en un mant ricament brodat. Després es para sobre una tarima carregant una antorcha i en una corona de fulls de palma "adornada com el sol, configurant la forma d'una estàtua divina", com ho descriu Apuleyo. Els sacerdots retrocedixen les cortines per a revelar a Lucius a una multitut dels seus companyers devots. Durant els pròxims tres dies, Lucius goja d'una série de convits i menjars sagrats en els seus germans de fe, completant el procés d'iniciació.

Despuix d'esta iniciació, Lucius es trasllada a Roma i s'unix al seu temple principal de la deesa, l'Iseum Campense. Incitat per més visions enviades pels deus, se somet a dos iniciacions més, incorrent en més despeses, tals com tindre que comprar una tongada per al mant que va deixar arrere, en Céncreas. Estes iniciacions no es descriuen en tant detall com el primer. La segona està dedicada a Osiris i es diu que és diferent de la dedicada a Isis. Apuleyo ho crida "l'èxtasis nocturn del deu suprem", pero no dona cap atre detall. La tercera iniciació es pot dedicar tant a Isis com a Osiris. Abans d'esta iniciació, Lucius té una visió a on el propi Osiris li parla, lo que sugerix que ell és la figura dominant en el rito. Al final de la novela, Lucius ha segut admés en una alta posició en el cult pel propi Osiris i confia que el deu li assegurarà el seu futur èxit en el seu treball com a advocat.

Bibliografia utilisada

• Alvar, Jaime (2008). Romanising Oriental Gods: Myth, Salvation, and Ethics in the Cults of Cybele, Isis, and Mithras, E. J. Brill. ISBN 978-90-04-13293-1.
• Assmann, Jan (1997). Moses the Egyptian: The Memory of Egypt in Western Monotheism, Harvard University Press. ISBN 978-0-674-58738-0.
• Beard, Mary (1998). Religions of Rome, Volume I: A History, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-31682-8.
• (2015).«Beyond Nock: From Adhesion to Conversion in the Mystery Cults».History of Religions.54(3)
• Bowden, Hugh (2010). Mystery Cults of the Ancient World, Princeton University Press. ISBN 978-0-691-14638-6.
• Bremmer, Jan N. (2014). Initiation into the Mysteries of the Ancient World, Walter de Gruyter. ISBN 978-3-11-029955-7.

• Brenk, Frederick (2009). «'Great Royal Spouse Who Protects Her Brother Osiris': Isis in the Isaeum at Pompeii», Mystic Cults in Magna Graecia, University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71902-6.
• (2010) Isis on the Nile: Egyptian Gods in Hellenistic and Roman Egypt. Proceedings of the IVth International Conference of Isis Studies, Liège, November 27-29, 2008, Brill. ISBN 978-90-04-18882-2.
• Bricault, Laurent (2014). «Gens isiaca et l'identité polythéiste à Rome à la fi du IVe s. apr. J.-C.», Power, Politics and the Cults of Isis: Proceedings of the Vth International Conference of Isis Studies, Boulogne-sur-Mer, October 13-15, 2011 (en francés), Brill. ISBN 978-90-04-27718-2.
• Burkert, Walter (1987). Ancient Mystery Cults, Harvard University Press. ISBN 978-0-674-03387-0.
• Burkert, Walter (2004). Babylon, Memphis, Persepolis: Eastern Contexts of Greek Culture, Harvard University Press. ISBN 978-0-674-01489-3.
• Casadio, Giovanni (2009). «Introduction», Mystic Cults in Magna Graecia, University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71902-6.
• Frankfurter, David (1998). Religion in Roman Egypt: Assimilation and Resistance, Princeton University Press. ISBN 978-0-8014-3847-9.
• (2011).«Isis and Osiris: Demonology vs. Henotheism?».Numen.58(5/6)
• (1970) Plutarch's De Iside et Osiride, University of Wales Press.
• (1975) Apuleius, the Isis-book (Metamorphoses, book XI), E. J. Brill.
• (2000).«Apuleius, Aelius Aristides and Religious Autobiography».Ancient Narrative.1
• Hornung (2001). The Secret Lore of Egypt: Its Impact on the West, Cornell University Press. ISBN 978-0-8014-3847-9.
• Lefkowitz, Mary (1996). Not Out of Africa: How Afrocentrism Became an Excuse to Teach Myth as History, Basic Books. ISBN 978-0-465-09838-5.
• MacMullen, Ramsay (1981). Paganism in the Roman Empire, Yale University Press. ISBN 978-0-300-02984-0.
• (2004).«The Travels of Sethos».Lumen: Selected Proceedings from the Canadian Society for Eighteenth-Century Studies.23

• O'Rourke, Paul F. (2001). «Drama», The Oxford Encyclopedia of Ancient Egypt, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-510234-5.
• (2012).«Induction into the Mystery of 'Star Talk': The Case of the Isis-Cult During the Graeco-Roman Age».Pantheon: Journal for the Study of Religions.7(1)
• Pakkanen, Petra (1996). Interpreting Early Hellenistic Religion: A Study Based on the Mystery Cult of Demeter and the Cult of Isis, Foundation of the Finnish Institute at Athens. ISBN 978-951-95295-4-7.
• (2001) The Oxford Encyclopedia of Ancient Egypt, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-510234-5.
• Spieth, Darius A. (2007). Napoleon's Sorcerers: The Sophisians, University of Delaware Press. ISBN 978-0-87413-957-0.
• Tiradritti, Francesco (2005). «The Return of Isis in Egypt: Remarks on some statues of Isis and on the diffusion of her cult in the Greco-Roman World», Ägyptische Kulte und ihre Heiligtümer im Osten dones Römischen Reiches. Internationales Kolloquium 5./6. September 2003 in Bergama (Türkei), Ege Yayınları. ISBN 978-1-55540-549-6.
• Turcan, Robert (1996). The Cults of the Roman Empire, Blackwell. ISBN 978-0-631-20046-8.
• Venit, Marjorie S. (2010). «Referencing Isis in Tombs of Graeco-Roman Egypt: Tradition and Innovation», Isis on the Nile: Egyptian Gods in Hellenistic and Roman Egypt. Proceedings of the IVth International Conference of Isis Studies, Liège, November 27-29, 2008, Brill. ISBN 978-90-04-18882-2.
• Witt, R. E. (1997). Isis in the Ancient World, Johns Hopkins University Press. ISBN 978-0-8018-5642-6.

Bibliografia adicional

• (2011) Ägyptische Mysterien. Reisen in die Unterwelt in Aufklärung und Romantik. Eine kommentierte Anthologie (en alemà), C. H. Beck. ISBN 978-3-406-62122-2.
• (1967) La Quête d'Isis: Essai sur la légende d'un mythe (en francés), Olivier Perrin.
• Bommas, Martin (2005). Heiligtum und Mysterium. Griechenland und seine ägyptischen Gottheiten (en alemà), von Zabern. ISBN 978-3-8053-3442-6.
• Bricault, Laurent (2013). Els Cultes Isiaques Dans Le Monde Gréco-romain (en francés), Els Belles Lettres. ISBN 978-2-251-33969-6.
• Dunand, Françoise; Philonenko, {{{nom2}}} (1975). Mystères et syncrétismes (en francés), Éditions Geuthner.
• (1975) Apulei Metamorphoseon, liber XI = Métamorphoses, livre XI (en francés), Presses universitaires de France.
• (1996) Metamorphoses (The Golden Ass), Volume II: Books 7-11, Harvard University Press. ISBN 978-0-674-99498-0.

• (2015) Apuleius Madaurensis Metamorphoses, Book XI: Text, Introduction and Commentary, Brill. ISBN 978-90-04-26920-0.
• Kleibl, Kathrin (2009). Iseion: Raumgestaltung und Kultpraxis in donen Heiligtümern gräco-ägyptischer Götter im Mittelmeerraum (en alemà), Wernersche Verlagsgesellschaft. ISBN 978-3-88462-281-0.
• Merkelbach, Reinhold (2001). Isis regina, Zeus Sarapis: die griechisch-ägyptische Religion nach donen Quellen dargestellt (en alemà), Walter de Gruyter. ISBN 978-3-598-77427-0.