Festes de Sant Isidro Labrador

«Un aspecte de la praderia de Sant Isidro durant la famosa romeria madrilenya» (Blanco i Negre, 1915)

Les festes de Sant Isidro són unes festes patronals en honor a Isidro Labrador, patró de Madrit i celebrades entorn al 15 de maig. Este festeig inclou romeries, verbenes, atraccions i diversos espectàculs tradicionals definidores del «casticismo madrileny». En la seua essència es desenrollen en el barri de Sant Isidro en Carabanchel, en el seu epicentre en la Praderia de Sant Isidro, continuant la tradició pintada per Francisco de Goya en el seu quadro La praderia de Sant Isidro (1788). En 1619, es documenta l'inauguració de la plaça Major en motiu de la celebració d'estes festes. En 2021, la Comunitat de Madrit, per mig de la Direcció general de Patrimoni Cultural, va declarar la festa com be d'interés cultural (BIC) en la categoria de fet cultural.

Història

Les rosquillas del sant en un oli de Ángel Lizcano (cap a 1890).

Les festes de Sant Isidro Labrador giren entorn a l'associació que hi ha entre l'aigua i Sant Isidro. És costum anar en romeria el 15 de maig a beure el "aigua del sant" que brota en un manantial anex a l'ermita de Sant Isidro. Esta celebració es mescla en la costum de berenar en les praderies de Sant Isidro.

Vinculació en el sant

La praderia de Sant Isidro de Francisco de Goya

Isidro va nàixer en Madrit, supostament el 4 d'abril de 1082. Va contraure matrimoni en María del Cap, natural d'Uceda (Guadalajara). Els seges almorávides al poblat de Madrit els varen obligar a fugir al hui despoblat de Caraquiz, anex a Uceda, en el que María cuidava de l'ermita de La nostra Senyora de la Pietat mentres Isidro llaurava les terres. En 1119 varen retornar a Madrit per a viure en una casa propenca a l'Iglésia de Sant Andrés. El 30 de novembre de 1172 mor Isidro en la seua casa; la seua dòna va retornar a Caraquiz a on va passar els seus últims dies.

«En Sant Isidro» d'Hortes (1906)

El cos del Sant es va exhumar en abril de 1212 per primera volta i va ser introduït en un sepulcro de l'iglésia de Sant Andrés (Madrit) i va permanéixer allí fins a 1266. La devoció del Sant va ser creixent i el seu cos a voltes era tret de processó en l'objecte d'invocar pluges. En 1520 Juan de Vargas solicita permís papal per a construir en la plaça de la Palla una chicoteta capella dedicada al sant, i poder colocar allí els seus restants. Juan de Vargas construïx en 1528 una ermita dedicada a Sant Isidro, este edifici es troba a les afores de la ciutat, este edifici va donar orige a la visita que anualment feyen els madrilenys. El 14 de juliol de 1619 es beatifica a Isidro i es fixa la festa per al 15 de maig. El cos del sant es va introduir en 1692 en una caixa de fusta regalada per Mariana de Neoburgo, l'esposa de Carlos II. La canonisació va fer que es buscara un nou emplaçament per als seus restants i en 1669 es trasllada a la capella de Sant Isidro. La devoció del Sant que va tindre Carlos III va fer que els restants anaren traslladats (per quinta volta) al Colege Imperial i ya just abans de la seua mort va solicitar que els restants d'Isidro i la seua dòna anaren traslladats a la cambra real. Vint anys despuix esta ermita rep l'ocupació dels francesos en la que desapareixen numerosos objectes donados pels reis. Despuix d'este periodo els madrilenys recorrien la costera de la Vega i la carrer de Segòvia, per a acabar en l'ermita besant els restants del sant i bevent del caño de la font, mentres es recitava:

Costums festives

Sortit de les rosquillas de Sant Isidro . En orde d'esquerra a dreta: llistes, meques, franceses i de Santa Clara.

És costum ya des del XVI berenar en el herba de la praderia i aprofitar l'aigua dels manantiales propencs. Els múltiples llocs en les afores venien les tradicionals rosquilles del Sant. Entre les més famoses es trobaven les meques (sense recobriment), les llistes (en bany de sucre), les de Santa Clara, les franceses i les populars de la «Tia Javiera» i les de «Fuenlabrada», generalment enfilades en un bramante. Són igualment tradicionals els "torraos" i les garrapiñadas, les pomes caramelizadas, els encurtidos, els escabeches. Igualment era costum adquirir botijes (coloreu-vos de Alcorcón, o els grocs d'Ocaña), chiulets de cristal en flors de cristal (els denominats chiulets del Sant). Les begudes habituals eren els «chics» de Valdepeñas (gots de vi), la «clara en llima» i la limonada. Eixe ambient va ser arreplegat pel pintor Francisco de Goya en 1788. Recorda l'escritor Benito Pérez Galdós en la seua obra "Maig i els Isidros" que era costum viajar a Madrit en esta celebració, d'esta forma la capital s'omplia d'estrangers recorrent els carrers. La millora de les comunicacions va fer que numerosos habitants de les afores vingueren el 15 de maig a les celebracions, a estos visitants foràneus se'ls va denominar en el malnom de "Isidros". La romeria durant el XX va ser traslladada a l'antiga dehesa de l'Arganzuela i despuix a la Casa de Camp, pero en 1941 es va tornar a recuperar la tradició. Els que participen en esta festa religiosa fan unes darreries exòtiques que els posen en la boca al sant i esperen fins que desapareguen.

Celebració

En l'actualitat les festes es desenrollen a lo llarc de varis dies entorn al 15 de maig, en una programació que l'Ajuntament de Madrit distribuïx per tota la ciutat, comprenent actes religiosos, verbenes de barri, espectàculs de folclore, fires taurines, activitats deportives i concerts gratuïts en diversos escenaris.

La crida

Sonsoles Ónega pronuncia la crida de les Festes de Sant Isidro des del balcó de la Casa de la Vila, en la Plaça de la Vila, el 7 de maig de 2026.

Les festes s'inauguren oficialment en la llectura de la crida des del balcó de la Casa de la Vila, en la Plaça de la Vila. Este acte, que marca l'arrancada formal de les celebracions, corre cada any a càrrec d'una personalitat de la cultura, el deport o el periodisme en vínculs en la ciutat. Prèviament, un passacarrer de jagants i cabezudos recorre el centre històric de Madrit acompanyat de dulzaina i tamboril. En 2020 no va haver crida ni celebració pública a causa de la pandèmia de COVID-19. Entre els pregoners dels últims anys figuren el músic Santiago Auserón (2016), el periodiste i humoriste Juan Luis Cano (2017), l'escritora Almudena Grans (2018), l'escritora Elvira Lindo (2019), l'actor Santiago Segura (2021), l'actor Antonio Resines (2022), el cantant Ramoncín (2023), el cantant David Summers (2024), el futboliste Dani Carvajal (2025) i la periodista i escritora Sonsoles Ónega (2026), primera dòna en eixercir este càrrec des de l'inici del mandat de l'alcalde José Luis Martínez-Almeida.

La Praderia de Sant Isidro

Madrilenys almorzant en la praderia durant les Festes de Sant Isidro.

Fira d'atraccions en el Parc de Sant Isidro.

El centre neuràlgic dels festejos és el Parc de Sant Isidro, en el districte de Carabanchel, a on s'instala el recint ferial que obri les seues portes varis dies abans de la festivitat del 15 de maig. En ell conviuen una fira d'atraccions, posats de menjar i artesania, i tres escenaris diferenciats: el escenari principal, a on se celebren concerts d'artistes nacionals de distints gèneros —des del pop i el roc fins a la rumba i la copla— durant totes les jornades de festa; el escenari castiç, dedicat a les manifestacions més tradicionals del folclore madrileny, en actuacions de grups de dansa regional, tallers de passodoble i chotis, espectàculs de sarsuela i la participació de la Federació de Grups Tradicionals Madrilenys; i el escenari familiar, en propostes de teatre i activitats per als més chicotets.

La passejada que rodeja l'ermita de Sant Isidro s'ompli de llocs en la gastronomia més castiça: fritura de gallinejas i entrevills, entrepà de calamars, encurtidos diversos (banderillas, olives, albargina d'Almagro), barquillos i va vindre dolça. També és típic ballar un chotis vestit de chulapo i adquirir les tradicionals rosquillas en els llocs de la fira. La nit del 15 de maig conclou en un castell de fòcs artificials.

La Plaça Major

La Plaça Major acull cada any un dels escenaris més concorreguts de les festes, en una programació que alterna música clàssica i sarsuela, actuacions de folclore regional a càrrec de les cases regionals en sèu en la capital, desfilades en lloa que chulapos i chulapas lluïxen el trage tradicional madrileny, i grans concerts d'artistes de la música popular espanyola.

Els Jardins de les Vistillas

Els Jardins de les Vistillas, en el barri de La Llatina, constituïxen el tercer gran escenari de les festes. El seu perfil musical té un caràcter més alternatiu i independent, i acull des de concerts de pop, roc i indie fins a propostes d'electrònica i fusió. És també l'espai a on se celebra la final dels Premis Roc Vila de Madrit, el certamen de bandes emergents més veterà d'Espanya, que entrega els seus guardons cada any coincidint en el dia del patró.

Atres escenaris

La programació municipal s'estén ademés a atres espais de la ciutat. Matador Madrit assumix el paper de gran verbena popular en nits d'orquesta i ball. Numerosos districtes organisen a la seua volta les seues pròpies activitats: verbenes de barri, espectàculs de copla i flamenc, certàmens lliteraris, tallers infantils i desfilades de moda castiça se succeïxen durant tota la semana en centres culturals, places i biblioteques públiques de tota la ciutat.

Vore també

• Verbena de Sant Antonio de la Florida
• Capella de la Quadra de Sant Isidro
• Festes de Santiago el Vert

Bibliografia

• González Fernández, Emmanuel (2021). De Madrit a Manila: El llegat material i immaterial d'Espanya en Filipines, EAE Publishing. ISBN 9786203037340.