Antonio Resines
| Antonio Cayetano Francisco de Sales Fernández Resines | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Actor. | ||
| Naiximent: | 7 d'agost de 1954 | ||
| Lloc de naiximent: | Torrelavega, Cantàbria, Espanya | ||
Antonio Cayetano Francisco de Sales Fernández Resines (Torrelavega, Cantàbria, 7 d'agost de 1954), conegut com Antonio Resines, és un actor de cine i televisió espanyol, principalment, en diverses actuacions en el teatre. Fon president de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya (2015-2016) i guanyador d'un premi Goya a la millor interpretació masculina protagonista.
Biografia[editar | editar còdic]
Antonio Resines naixqué el 7 d'agost de l'any 1954 en la població càntabra de Torrelavega. És fill de José Ramón Fernández Quevedo, advocat, i d'Amalia Resines Ruiz de Rebolledo, ama de casa, sent el segon de cinc germans (María Teresa, Antonio, Ramón, Javier i Luis).
Estudis i inicis[editar | editar còdic]
Es va traslladar a Madrit a on va estudiar en el Colege Marianiste Santa María del Pilar els estudis des d'infantil fins a preuniversitari. Fon membre del Moviment Scout Catòlic i deportiste destacat en rugby. Començà la carrera de Dret en l'Universitat Autònoma de Madrit en 1971, deixant-la més tart per la de Ciències de l'Informació en l'Universitat Complutense de Madrit, a on va tindre com a companyers de classe a Carlos Boyero i Fernando Trueba. Junts varen decidir rodar una película que va supondre el debut del segon: Ópera prima.
Décades dels 80 i dels 90[editar | editar còdic]
Aprofitant el seu aspecte d'home corrent, va decidir guanyar-se la vida treballant per al cine i la televisió, interpretant generalment al marit o a l'ex de —casi sempre— Verónica Forqué i Carmen Maura, en fidelitat ad alguns directors com Manuel Iborra o el ya mencionat Trueba. Películes com El ball de l'ànet (1989), Cóm ser dòna i no morir en l'intent (Ana Belén, 1991) o Tots els hòmens sou iguals (1994) són sintomàtiques al respecte. També intervé en thrillers com Tot per la pasta (Enrique Urbizu, 1991).
En l'any 1991 Antonio Resines guanyà el seu primer Fotogrames d'Argent gràcies a Eva i Adán, agència matrimonial. Poc despuix va presentar el programa Objectiu indiscret al costat d'Anabel Alonso, en la que va tornar a coincidir en Els lladres van a l'oficina, en la que va encarnar a un taverner mut a on en la seua taverna es reunien els lladres més veterans de Madrit.
En 1997 va rodar tres películes en les quals la seua carrera va experimentar un gir. En La bona estrela (Ricardo Franco) l'actor es va posar en la pell d'un quarentó castrat que acollia a una dòna tòrta (Maribel Verdú) i embarassada, en la que aplegava a casar-se i que anys més tart donava covil també al seu exnovio malalt (Jordi Mollà). En Carreteres secundàries (Emilio Martínez Lázaro), basada en la novela d'Ignacio Martínez de Pisón, era un viudo el fill del qual (Fernando Ramallo) no conseguia acceptar-ho. En El temps de la felicitat es va convertir en un cinquentó el matrimoni del qual es desfà en un estiu en el que els seus fills (María Adánez, Silvia Abascal, Pepón Nieto i Carlos Fuentes) varen alcançar la seua arribada a la madurea.
A l'any següent Antonio Resines va guanyar el premi Goya a la millor interpretació masculina protagonista. Va participar en La chiqueta dels teus ulls (1998), a on va interpretar a un director de cine. Va finalisar l'any en la gravació de la série A les onze en casa, en companyia de Carmen Maura, Ana Obregón, Liberto Rabal, Beatriz Rico, Mary Carmen Ramírez, Unax Ugalde, Jorge Sanz i Alejo Sauras.
Anys 2000 a 2010[editar | editar còdic]
En l'any 2001 Enrique Urbizu el va cridar per a encapçalar el repartiment de La caja 507, en la que Resines es transformava en un home la filla del qual era assessinada. Per eixa época tingué lloc la filmació de Marujas asesinas, a on era un home machiste inaguantable, i Dos tipos duros, junt a Jordi Vilches. En 2002 va aparéixer en el videoclip de la cançó ¡Qué barbaritat! del cantant madrileny Jaime Urrutia.
En 2003 participa en la película dirigida pel seu amic Jesús Bonilla El oro de Moscú. Eixe mateix any va escomençar a emetre's Los Serrano, série de comèdia en la que Diego Serrano, protagonista de la série interpretat per Resines es duya les mans lliteralment al cap al no entendre en este orde de factors a la seua dòna més culta que ell, als seus fills adolescents i, en últim terme, a un món que li venia massa ample. La série es va convertir en una de les séries més importants i més vistes de l'història d'Espanya, en senyes d'audiència descomunals, sent la série més vista de l'any 2004. La série acabà en 2008.
En l'any 2005 va retornar al drama en Atres dies vindran, en la que va interpretar a un viudo el fill del qual (Nacho Aldeguer) s'havia suïcidat; a un ser sucumbit pel naufragi que opta per eixir a flotació encara a costa de fingir desconéixer una terrible realitat, compartint repartiment en Cecilia Roth i Fernando Guillén. Poc despuix l'actor es va fracturar la cama com a conseqüència d'un accident de moto, que li va impedir participar en Alatriste. No obstant, a finals d'any, va tindre l'oportunitat de treballar en una atra cinta d'época: La dama bova.
En 2009 es va produir la seua tornada al cine en Cela 211, de Daniel Monzón, en la que va donar vida a Utrilla, un policia de la presó a on es desencadena una gresca en el sector dels FIES, i que li va valdre la seua tercera nominació als premis Goya.
En l'any 2010 debutà en Mèxic, en la telenovela Soledad, a on personifica a un pare roïn que maltracta a la seua filla.
De 2010 en avant[editar | editar còdic]
El 19 de febrer de 2015, Resines va assumir, en funcions, el càrrec de president de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya despuix de dimitir el seu predecessor, Enrique González Macho. El 9 de maig de 2015 —en ser l'únic candidat en les eleccions—, l'institució li va ratificar com a president en propietat. El 13 de juliol de 2016, Resines va dimitir del càrrec per desavenències en part de la Junta Directiva. Segons el mig digital CTXT, estes desavenències s'haurien produït en acabant de que Resines haguera creat a esquenes de la Junta una Agrupació d'Interés Econòmic per a gestionar els patrocinis dels premis Goya.
En l'any 2022 fon el pregoner de les Festes de Sant Isidre de Madrit i de les Festes de la Verge Gran de Torrelavega, Cantàbria.
Polèmica[editar | editar còdic]
- Querelles contra CTXT
En acabant de que CTXT publicara en un dels seus artículs que Resines havia creat l'Agrupació d'Interés Econòmic, l'actor va demanar al mig que borrara la notícia. Davant la negativa d'este, Resines va procedir a querellar-se contra Revista Contexto S.L. (empresa del noticiari) per «injúries i lesions al seu honor». El cas fon sobreseït. En un juí posterior, el periòdic fon condenat a pagar 70.000 euros a Resines. La juge del cas, si be va considerar que «l'informació publicada era veraç i que es va contrastar en fonts fiables i en documents», l'artícul fon redactat de manera «insidiosa i biaixada», a la llum del tuit d'una internauta.
Filmografia[editar | editar còdic]
Les obres en les que ha participat Antonio Resines són extenses, tant en cine, séries i programes de televisió i algunes obres en teatre.
Premis i guardons[editar | editar còdic]
- Premi Goya, a la millor interpretació masculina protagonista en 1997.
- Fotogrames d'Argent, millor actor de televisió en 1990 i 2003, millor actor de cine en 1998.
- Medalla del Círcul d'Escritors Cinematogràfics, millor actor en 1997.
- Premi de l'Acadèmia de Televisió, millor interpretació en 1998 i 2003.
Atres premis[editar | editar còdic]
- Bronze al millor actor de la Guia de l'Oci de Madrit per Sigues infel i no mires en quí (1985).
- Premi Ondas al millor actor (ex aequo en Jordi Mollà) per La bona estrela (1997).
- Premi del Festival Internacional de Cine de Mar del Plata al millor actor (ex aequo en Jordi Mollà) per La bona estrela (1997).
- Premi del Festival de Cine Espanyol de Màlaga (Premi Ricardo Franco) (1999).
- Premi Zàping al millor actor (millor actor) per la série Els Serrano (2004).
- Premi d'Honor a la trayectòria en el Zoom Festival Europeu de Cine per a Televisió d'Igualada (2013).
- Medalla d'Or al mèrit en les Belles Arts (2020).